3. Psicologia de la Salut (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Enfermería - 1º curso
Asignatura Ciències Psicosocials Aplicades a la Salut
Año del apunte 2016
Páginas 3
Fecha de subida 15/04/2016
Descargas 9
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 3: PSICOLOGIA DE LA SALUT 1. OBJECTIUS DE LA PLANIFICACIÓ SANITÀRIA A. Serveis preventius de salut 1. Control de la pressió sanguínia 2. Planificació família 3. Salut prenatal i infantil 4. Immunització 5. Infeccions de Transmissió Sexual (ITS) B. Protecció de la salut 1. Control dels agents tòxics 2. Seguretat i salut laboral 3. Prevenció d’accidents i control de lesions 4. Fluorització i salut dental 5. Avaluació i control de les infeccions C. Promoció de la salut 1. Fumar i la salut 2. Abús de l’alcohol i altres drogues 3. Nutrició 4. Bona salut física i exercici 5. Control de l’estrès i les conductes violentes 2. INFERMERIA I PSICOLOGIA DE LA SALUT  Coneixement de les lleis que regeixen els processos psicològics en l’individu sa i en el malalt.
 Coneixement dels determinants del comportament, mecanismes de la seva modificació.
 Coneixement de la Teoria de la Comunicació, com a base de la relació professional entre infemera i pacient.
 Coneixement dels aspectes psicosocials que rodegen les relacions en el sistema familiar i en l’entorn comunitari.
 S’ha de mostrat una atenció constant a la vida psíquica del malalt, captar les seves característiques de personalitat i de les pertorbacions que genera la malaltia.
 El treball d’infermeria és més proper i continuat que el de metge.
 El professional d’infermeria actua sempre sobre el comportament. La conducta és l’eix en el qual gira tota intervenció terapèutica, assistencial i professional.
 La investigació resideix en avaluar la teoria que descriu, explica i prediu el procés per el que infermeria s’encarrega de promoure patrons de comportaments saludables en les persones i les comunitats.
3. COMPORTAMENTS DE RISCS DE SALUT 4. CONSISTÈNCIA DELS HÀBITS DE SALUT Els hàbits de salut són pocs consistents ja que:  Els comportaments de protecció de la salut canvien amb el temps. Canvis com a resultat de l’experiència i circumstàncies de la vida de la persona.
 Els hàbits de salut no són interdependents. Els hàbits de comportament poden servir a diferents propòsits.
 Els comportaments no estan regits per un conjunt únic d’actituds.
5. MODEL DE CREENCES SOBRE LA SALUT Una persona no durà a terme conductes de salut (prevenció participació, compliment o rehabilitació) a no ser que tingui uns nivells mínims de motivació i informació rellevants sobre la salut, que vegi la salut potencialment vulnerable i la malaltia com una amenaça, que estigui convençuda de la eficàcia de la intervenció i vegi poques dificultats en la pràctica de la conducta de salut.
Intenció  percepció d’amenaça que representa la malaltia  probabilitat de ser susceptible a la malaltia  percepció de la gravetat de la malaltia  claus per l’acció que disparen la conducta de salut apropiada.
6. TEORIA DEL CONFLICTE Hi ha cinc moments pels qual passa la persona per a prendre una decisió de conducta: 1. Valoració de l’esdeveniment. Si considera que és un risc per a la salut, passa al següent pas.
2. Consideracions alternatives. Acaba quan es valora la decisió de que totes les alternatives possibles han estat examinades de manera adequada.
3. Valoració de les alternatives. Valoració dels pros i contres de cada alternativa, un cop establerta la més adequada es passa al següent pas.
4. Deliberació sobre el compromís. Es centra en l’elecció final i es compromet amb una decisió.
5. Manteniment tot i el feedback negatiu. Després d’haver pres la decisió, es pot reflexionar sobre altres plantejaments, però és freqüent que es persisteixi amb la decisió.
7. MODEL DE L’ACCIÓ RAONADA  Integrar factors d’actitud i comportament per explicar l’adquisició i modificació de les conductes de salut.
 Una conducta de salut és el resultat directe de la intenció del comportament. Que la persona intenti o no realitzar la conducta. Depèn de:  o Creences respecte al resultat més probable de la conducta.
o Avaluació final de aquestes conseqüències del comportament.
o Creences normatives, el que la persona creu que els demés pensen de la conducta.
o Motivació general de l’individu per actuar conforme a aquestes normes.
El model prediu que una persona deixarà de fumar o no començarà a fer-ho, si creu que fumar produeix greus problemes de salut, creu que els demés esperaran d’ell que no fumi i està positivament motivat a fer-ho.
...