ANTITUBERCULOSOS (2016)

Resumen Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Enfermería - 2º curso
Asignatura farmacologia
Año del apunte 2016
Páginas 9
Fecha de subida 30/09/2017
Descargas 0
Subido por

Descripción

Fàrmacs antituberculosos

Vista previa del texto

TEMA 8 – ANTITUBERCULOSOS, ANTIVÍRICS, ANTIMICÒTICS I ANTIPARASITARIS: ANTIVÍRICS: No tenen paret. Moltes vegades com que ja estem vacunats, encara que siguis portador, no tens els signes i símptomes d’aquests. Moltes vegades poden haver-hi símptomes i signes, però et recuperes fàcilment. Si el virus toca a una persona més dèbil o susceptible, si que després pot ser més perillós.
Els virus tenen ARN, integrasa i proteasa. Per això molts antivírics actuen contra aquests 3.
Els virus poden variar brutalment, per tant, tenir un antivíric, només dura una temporada (s’ha de fer una cosa general, perquè els antivírics específics són molt complicats). Hi ha virustàtics que només atonten als virus, però no els maten.
A diferència dels antibiòtics, el desenvolupament dels antivírics o antivirals no ha progressat de forma tan notable als últims anys. Els motius són diversos: 1. La pròpia naturalesa dels virus 2. Moltes malalties víriques són benignes 3. L’eficàcia de les campanyes de vacunació 4. Limitacions dels antivirals:  Són tòxics i amb alguns efectes adversos (valoració risc/benefici)  La majoria tenen un espectre molt limitat (alguns només indicats per una malaltia) i són virustàtics.
 Creen resistències.
ANTIVÍRICS – HERPES VIRUS: 1. Herpes simple tipus 1 (labial)  aciclovir tòpic/oral  Quan ja tens l’herpes, no cal que t’hi posis un antivíric, ja que no serveix de res. És útil quan està apareixent.
2. Herpes simple tipus 2 (genital)  aciclovir oral (tractament i profilaxi recidives)/tòpic  solen fer moltes recidives. Moltes vegades es comença amb tòpic, i si no funciona, fas tòpic i oral 3. Herpes zòster (varicel·la/neuràlgia postherpètica)  aciclovir oral/iv (immunodeprimits, ja que potser amb l’oral no en tindran prou, i necessitaran tt endovenós). Altrs alternatives són: fanciclovir, valaciclovir, foscarnet (en soques resistents aciclovir) 4. Citomegalovirus (CMV)  ganciclovir, i foscarnet 5. Virus epstein-barr o mononucleosis.
ACICLOVIR – GANCICLOVIR: - Inhibeix la síntesi d’àcids nucleics - Via oral, via IV i tòpica.
Efectes adversos: - Via tòpica oftàlmica: augmenta pressió intraocular, pigmentació i despreniment de retina, fotofòbia, hemorràgia conjuntival, glaucoma ocular... control oftalmològic.
- Formes orals: alteracions Gl, cefalees, i erupcions cutànies.
- Formes IV: inflamació, edema, tromboflebitis, nefrotoxicitat (bona hidratació i control de la funció renal per tal d’ajudar a eliminar el fàrmac) i alteracions al sistema nerviós central.
HEPATITIS VÍRIQUES: - VH tipus A: Malaltia aguda, benigna i autolimitada - VH tipus B: Malaltia que pot cronificar. Els fàrmacs són: lamivudina i tenofovir (també s’utilitza en VIH) - VH tipus C: Més greu, malaltia crònica. La resposta del tractament depèn del genotip del virus.
- VH tipus E: poc greu, malaltia aguda.
VH TIPUS C: Interferó: - Proteïnes mediadores de resposta viral i inespecífica.
- Via subcutània o EV.
- Interferó alfa  hepatitis B i C - Interferó beta  esclerosi múltiple Efectes adversos: - Síndrome pseudogripal: fatiga, miàlgia, febre...  són més intensos 48hores després de la injecció i després van desapareixent. Millor administrar l’interferó a la nit. Administració de paracetamol o ibuprofè i augmentar líquids. Aquest símptoma no disminueix amb l’interferó, però si que fa disminuir la febre.
- Efectes gastrointestinals: nàusees, anorèxia i diarrea (més freqüents primer mes) - Alteracions psiquiàtriques: depressió i irratabilitat RIVAVIRINA: - Nucleòsid anàleg a guanosina - Inhibeix la replicació de molts virus  es dóna com a tractament complementari, és a dir, amb altres fàrmacs.
- Via oral (augmenta l’absorció amb la ingesta de menjars greixosos  liposoluble) o via EV Efectes adversos: - Anèmia transitòria - Augment de la bilirubina - Teratogènia (afectació del fetus) ANTIRETROVIRALS: El tractament antiretroviral: - No cura la SIDA - No redueix el risc de transmissió del VIH - Retarda la progressió de la malaltia i augmenta la supervivència - El tractament són combinacions de fàrmacs amb diferents mecanismes d’acció.
- No es coneixen bé els seus efectes a llarg termini.
- Al què aconseguim amb l’antiretroviral és disminuir la càrrega vírica, és a dir, disminuir la quantitat de virus del nostre interior, però no eliminar-los. Amb això augmenten les cèl·lules CD4.
- Ex: inhibidors de les proteases, inhibidors de la funció viral, inhibidors de la transcriptasa inversa...
FÀRMACS ANTIRETROVIRALS: 1. INHIBIDORS DE LA TRANSCRIPTASA INVERSA:  Anàlegs dels nucleòsids o Lamivudina o Zidovudina (ZDV o AZT)  que el VIH no passi de mare-fill.
 No anàlegs dels nucleòsids: (via oral o via EV) o Delavirdina o Nevirapina  Inhibició de la transcripció de RNA viral en DNA  bloqueig síntesi d’ADN viral i la seva replicació  Via intravenosa i via oral.
 Efectes adversos: alteracions hematològiques, neuropatia perifèrica (quan et falta vitamina B12 o C  se’t adormen les cames  sensació de picor...), hepatotoxicitat, reaccions d’hipersensibilitat.
 Administrar separadament dels aliments  Zidovudina per evitar transmissió vertical.  important que una mare amb la SIDA se’l prengui, si està embarassada.
 Com que la gent que es pren antiretrovirals se’n pren molts, van ajuntar alguns fàrmacs i així no se’n havien de prendre tants, però això va fer augmentar el preu, i la gent es va reivindicar.
2. INHIBIDORS DE LA PROTEASA: - Amprenavir, Indinavir, Ritonavir, Saquinavir - Bloqueig de la proteasa del VIH produint-se partícules virals inactives.
- Via oral - Efectes adversos: alteracions Gl i hepàtiques, dislipèmia, alteració metabolisme glucídic...
- Sempre s’administren en combinació amb altres antiretrovirals, ja que són fluixets. Intenten actuar a diferents nivells de mecanismes d’acció per abordar-los.
ANTIMICÒTICS: Infeccions causades per fongs: - Superficials: dermatofitosi, onicomicosi, candidiasis mucocutànies... Normalment són infeccions superficials però que poden passar a òrgans interns.
- Sistèmiques: aspergil·losi, candidiasi, histoplasmosi, criptococosi, paracoccidiomicosi...En aquestes infeccions has de mirar que no hi hagi algun factor de VIH, ja que normalment ho agafen les persones immunodeprimides.
Es donen en pacients immunodeprimits  dificultat de maneig dels antimicòtics via sistèmica.
ANTIMICÒTICS. GRUPS TERAPÈUTICS: 1. IMIDAZÒLICS:  Clotrimazol  Fluconazol  Itraconazol  Ketoconazol  Miconazol  Tioconazol 2. ALTRES:  Griseofulvina  Nistatina  Terbinafina ANTIMICÒTICS IMIDAZÒLICS: - Indicats en tinyes o dermatofitosi superficials en l’aplicació tòpica (2-4 setmanes) - Eficàcia similar entre ells - Tractament sistèmic es farà quan: o Si NO resposta al tòpic o Quan afecti a palmells i les plantes, cuir cabellut, barba o ungles - En onicomicosi: TIOCONAZOL  Tòpic 6 mesos i sinó passar a via oral (alta toxicitat).
- Efectes indesitjables: Via tòpica  baixa toxicitat i similar entre ells.
Són teratògens  per tant, si una embarassada agafa un peu d’atleta, no se li podrà tractar).
L’itraconazol  es millor donar amb aliments. Els que no penetren al líquid cefaloraquidi, s’ha de vigilar, perquè si el virus està a dintre, no li podrem donar.
Tots fan alteracions hepàtiques importants. Hi ha moltes interaccions i el que no en te tantes és el fluconazol.  tots aquests són vies orals i vies endovenoses.  i només s’utilitzen per persones immunodeprimides.
ALTRES ANTIMICÒTICS: Nistatina: - No absorció oral (sistèmica) - Via oral (me la prenc amb capsules, per eliminar fongs dels peus) i via tòpica ( per treure la candidiasi de la laringe, t’ho empasses.) - No administrar MAI via IM (molt irritant) ni via IV (molt tòxic) - Ampli espectre, especialment actiu contra Candida albicans (candidiasi bucal, intestinal i vaginal) - Pot provocar nàusees, vòmits, diarrees...
Administració de fàrmacs en la candidiasis orals: - Pel tractament, abans d’emprar el medicament, el pacient ha de realitzar una correcte higiene bucal.
- Cal mantenir el fàrmac a la boca durant uns minuts abans d’empassar (glopejar).
Griseofulvina: - Augmenta concentració a pell, cabells, ungles, fetge, teixit adipós, i músculs esquelètic.
- Onicomicosi, dermatofitosi, herpes zòster, molluscum contagiosum, liquen plà...
- Efectes indesitjables: cefalea, nàusees, vòmits, dolor abdominal, diarrea (disminueix amb l’administració d’aliments rics en greixos), reaccions de fotosensibilitat i lupus-like.
Terbinafina ANTIPARASITÀRIS: En parasitosis cutànies: pediculosi (polls) i sarna: - No existeix evidència clara sobre el tractament del xampú pels polls.
- Tornar a fer el tractament al cap de 7-10 dies, ja que el primer tractament s’eliminen els polls vius però no les llendres.
 LINDÀ: Disminueix la taxa de resposta i hipersensibilitat cutània. Té efectes sobre el Sistema nerviós central. Evitar-ne l’ús.
 DIMETICONA: Recobreixen els polls interferint en el seu equilibri i provocant l’asfixia.
 PERMETRINA: Loció o gel. La dissolució al 5% és per la sarna, i l’1% és per la pediculosi (polls). Efectes indesitjables: coïssor, pruïja, eritema.
 MALATION 0’5%: Olor desagradable, inflamable i cal un temps d’aplicació perllongat (8-12h). Reaccions cutànies i oculars. No s’utilitza tant.
 Altres: vinagre...
Hi ha gent que te mes tendència a agafar polls pel tipus de cabell, per tant no hem d’estigmatitzar.
PARÀSITS INTESTINALS: En parasitosis intestinals (oxiürs, àscaris lumbricoides...) Antihelmíntics No absorbibles: - MEBENDAZOL: Pot produir dolor abdominal i diarrea. Rarament reaccions al·lèrgiques, alt hepàtiques, alopècia i depressió moll ós. Està contraindicat en l’embaràs. Teratogen. Millora biodisponibilitat si es pren junt amb aliments greixosos.
Es important que sempre ho rentem tot els llençols, rentar les ungles, ja que poden haver quedat ous, i encara que hagis fet el tractament no pot haver servit per res.
- PAMOAT DE PIRANTEL: Actua a nivell intestinal. Pot produir alteracions gastrointestinals (nàusees, vòmits i diarrea).
TUBERCULOSIS: Malaltia contagiosa produïda pel bacil Mycobacterium tuberculosis.
En els éssers humans afecta principalment els pulmons, encara que també es pot focalitzar en qualsevol altre òrgan.
La prova de la tuberculina es coneix també amb el nom de “dermoreacció de Mantoux”.
La rimfampicina i la isoniacida sempre es donen, però segons com estigui la persona se li posarà la ethambutol i la streptomicina.
El segon bloc és en cas de tenir problemes de pulmons.
ISONIAZIDA (INH): - Inhibició de la síntesi d’àcids micòlics (paret bacteriana).
- És un pro fàrmac (necessita metabolisme per activar-se).
- Cal donar com a tractament adjuvant vitamina B6 (piridoxina), ja que d’aquesta manera intentem evitar les neuropaties perifèriques (que se’t adormin les mans, peus...) - Dosis tòxiques: pèrdua de memòria, convulsions, trastorns hematològics...
- EA: hepatitis, neuropatia perifèrica, vasculitis...
RIFAMPICINA: - Inhibició de la síntesi d’RNAm - Cal prendre’l en dejú ja que els aliments interfereixen en la seva absorció.
- S’empra pel tractament de la lepra i per la profilaxi de la meningitis. Quan un nen té meningitis, tota la gent del seu voltant ha de prendre’s la rifampicina.
- EA: pigmenta l’orina, saliva, llàgrimes, suor, lents de contacte de color taronja. Exantema cutani, trombocitopènia, nefritis, icterícia, síndrome gripal.
- Inductor enzimàtic del cit.p450. Ho hem de tenir en compte per si es pren altres medicaments. En el cas de la isoniazida ja està pensada per això, ja que es pren conjuntament amb la rifampicina.
NIC: - Maneig de líquids - Monitorització de signes vitals - Vigilància de la pell ETAMBUTOL: - Bacteriostàtic (no mata el bacteri) - Inhibició de la formació de la paret cel·lular - EA: Neuritis retrobulbar, amb pèrdua de la visió i ceguera pel color vermell i verd.
PIRAZINAMIDA: - Actua a nivell de macròfags - EA: Hepatotoxocitat, nàusees, vòmits, febre, hiperuricèmia (gota) - No s’utilitza gaire.
...

Comprar Previsualizar