Tema 1. Sociologia ambiental (0)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Ciencias Ambientales - 2º curso
Asignatura Sociologia Ambiental
Año del apunte 0
Páginas 7
Fecha de subida 14/06/2014
Descargas 3
Subido por

Vista previa del texto

Sociologia Ambiental Tema 1                                                                                        Sociologia Ambiental  Què  és la sociologia?  És la ciència de la societat que es caracteritza per estudiar les seves evolucions, estructures,  i diferencies. Els principals pensadors de la sociologia són Marx(classe social), Durkheim  (mètodes científics) i Weber (burocràcia).   És parlarà de desigualtats de gènere i socials, i de ambientalista i determinisme geogràfic.   És una disciplina nova que es va començar a parlar a partir de 1824 però això es hipotètic,  té una llarg història per exemple, la filosofia grega.  És una ciència de la societat, un estudi de la vida social humana, dels seus grups i diferents  societats. Els sociòlegs en primer lloc comencen a descriure la societat, la seva realitat social.  Després, analitzen i expliquen els fets i fenòmens socials.  Amb això pot reflexar la conducta  col∙lectiva dels essers humans, i donar una organització i estructuració de les societats (classes  socials, jerarquització, grups (ex: assimilació de les normes de les classes)).  L’àmbit de la sociologia és molt ampli. Parlarem a nivell Micro (interacció de petits grups i  col∙lectius) i a nivell Macro (processos socials globals).  Els pensador Auguste Comte va equiparar la sociologia amb les CC.NN (Ciències Naturals).  Les CC.NN. descobreixen i posen lleis,  i que els sociòlegs (física social) tenen la missió de  descobrir i elaborar lleis sobre la societat i organització.  LA PROFESSIÓ.  Els sociòlegs no son només teòrics, sinó fan estudis empírics sobre elements de la nostra  realitat social (sobre la educació, habitatge, etc.) i les necessitat de la societat (escoles,  hospitals,...)  PROBLEMES SOCIALS (CONFLICTES)    Aquesta disciplina està molt interessada per aquests problemes; l’avaluació de polítiques  públiques, anàlisi de problemes concrets i problemàtiques socials. Un dels grans problemes és  la pobresa.  Són fets socials perquè son variables (no constants, racisme, etc.) en funció de la seva  distribució territorial i a través del temps. No són fets naturals determinats per a la genètica o  la biologia.  Una gran incomoditat és una ciència multiparadigmàtica, coexisteixen perspectives  diferents, diverses maneres i teories diferents d’explicar els fets.  Contrasta radicalment amb  les CC.NN., CC.SS., l’economia, les ciències polítiques, la demografia, geografia humana,...  L’antropologia social (el estudia de les societats precapitalistes (“primitives”), en canvia la  sociologia analitza les societats capitalistes, industrials o post‐industrials.  La sociologia i  l’antropologia actualment són molt semblants segons els estudis, però utilitzen unes tècniques  diferents, el primer, utilitza més tècniques quantitatives, mentres que l’altre més qualitatives.  Sociologia Ambiental Tema 1                                                                                        PENSAMENT SOCIOLÒGIC S.XIX: MARX (1818‐1883), DURKHEIM(1858‐1917) I WEBER(1868‐ 1920).  MARX :  La idea de Classe social és l’aportació central de Marx en la sociologia, ajuda a visualitzar la  distribució dels diferents grups. Els conflictes entre les classes, les revolucions, són el motor del  canvi. Molts canvis són provocats per variables econòmiques i els sistemes de producció.  Les revolucions industrials, les desigualtat,... Marx volia entendre aquestes desigualtats. Fa una  critica de la societat capitalista, les seves desigualtats i injustícies.  ENGELS:   “La condició de la classe treballadora a Anglaterra 1844”,és una descripció de les condicions  socials del capitalisme (habitatge, condicions,...), lliga el medi Ambient, i les desigualtats  socials. Una acumulació dels riscos ambientals de les classes baixes:  Estudis sobre l’origen de la família i propietat privada i estudis sobre la vivenda (agafa les  desigualtats de gènere i el poder masculí).  DURKHEIM (sociòleg francès)  Divisió social del treball, com es fa més complexa la societat.  Formes elementals de la religió.   Fundador de la sociologia funcionalista, continuïtat de la societat. Quins son les  característiques per durar la “S”  Influència de Darwin: idea funcionalista. Integració i cohesió social (contrasta Marx) però els  dos pensaments són importants pels canvis socials (conflictes + cohesió).  L’estudi “Suïcidi”: fenomen social malgrat una acció individual, fa una critica de les explicacions  anteriors, defensa el determinisme geogràfic i explicacions biològiques.  El identifica 3 tipus de  suïcidis:  • • • SUI egoista: protestants, solters/er.  SUI altruista: kamikazes (afavorir els interessos amb els seus grups).  SIU anòmica: Crack econòmic.  WEBBER  Els variables econòmiques són importants però també els valors i les idees poden marcar molt.  “La ètica protestant i l’esperit del capitalisme” relaciona la economia i societat: tipo ideal‐...   Conceptual per entendre i analitzar el món social: caràcter per buscar els elements comuns,  això ho descriu exactament la societat. Els estudis sobre la burocràcia, el poder carismàtic.  MARX: classe social i conflicte  DURKHEIM: cohesió social  Sociologia Ambiental Tema 1                                                                                        WEBBER: valors i ideals.  SOCIALITZACIÓ (conceptes bàsics):  • • • • Molts aspectes de la conducta que s’aprenen ( no biològics‐ herència, formes de vida).  El procés d’aprendre es denomina socialització “ regles de joc” (assimilació). Fenomen  intergeneracional (generació en generació).  Socialització a la importació. Donar la infància: la etapa més intensiva és la primera en  la família (pautes bàsiques del comportament). Però nosaltres sempre estem subjectes  a la socialització (secundaria:escola amics, companys,...)  El context o entorn social de les persones ens marca molt.  DESIGUALTATS DE GÈNERE.  • • • • • • Per molta gent les diferencies de conducte i desigualtats de gènere semblen  naturals.  Són producte de la societat en que vivim.  Nens i nenes tenen clar les diferencies entre homes i dones.  Ho observem la conducta a través de la TV.  Exemples del món animal “domini del mascle”  En la humanitat forma part del mamífer, no existeixen pautes comuns per tots els  primats.  DIVISIÓ DE TREBALL ‐ DESIGUALTATS DE GÈNERE.  Els drets polítics de les dones va començar al S.XX. Fins llavors enlloc hi havia drets a vots ni  possibilitat d’entrar en la política. (el dret del vot sobretot va començar desprès de la 1r guerra  mundial.)  Al 1818 els homes van  fer la guerra, buidaven els llocs de treball, fabriques,... entraven les  dones en aquest buits. Va ren funcionar perfectament, era imprescindible, sense elles no hi  hauria drets. A finals del S.XIX va haver‐hi un fort moviment per la demanda dels dret  de les  dones.  Eleccions amb dret de vot femení: Nova Zelanda (1893), Finlàndia (1907),...  ESTRATIFICACIÓ I ESTRUCTURA SOCIAL  Es pot utilitzar per descriure les desigualtats que existeixen entre grups dins la societat:  • • Indicadors d’estratificació: bens, propietat.  Estratificació pot tenir atribut a la geologia (jerarquia i estats)  4 tipus d’estratificació:  • • • Esclavitud: forma extrema de desigualtat , un individu es projecta d’un altre.  Casta‐India: cultural i religiosa, s’està erosionant.  Estaments: feudalisme, cada estat amb els seus drets i obligacions. Noblesa grup  dominant.  Sociologia Ambiental Tema 1  •                                                                                       Classe: gran abast de persones que comparteixen més o menys el mateix nivell.  Accés als recursos, ingressos i bens. Propietats de la riquesa i ocupació són les  bases de les diferencies de classe.   CLASSE:  No per imposició jurídica o religiosa, no existeixen restriccions de matrimoni en les  persones de diferents classes.  En part la classe d’una persona es adquirida per les circumstancies socials, econòmiques i  culturals de naixement tenen un gran pes.  MOBILITAT SOCIAL és possible (més o menys), te una certa plasticitat.  Les ciències socials es basen en les diferencies que existeixen entre grups d’individus en les  desigualtats en la possessió i control dels recursos i béns. Altres sistemes de estratificació de  relacions basades en els dret o obligacions  Diferències de condicions de treball, les circumstancies socials i econòmiques: agrupacions:  ALTA, MITJANA I BAIXA. (en el món occidental es molt fàcil de veure les classes social, per  exemple, en l’habitatge).  Possessió de riqueses:  • • • 1% poblacióÆ18‐20% de les riqueses.  5% poblacióÆ35‐40%  10% poblacióÆ50%.  Bàsicament les cofres son molt semblants per tots els països.  CLASSE ALTA:  Representa un petit nombre d’individus, molta riquesa o poder. Capacitat de transmetre la  riquesa i els privilegis a la descendència.  No es un grups necessariament homogeni però molts neixen rics i seran rics. Els nous rics,  estils de vida, ideologies i interessos compartits (tendència hi ha una ideologia majoritaria,  ideologia conservadora)  CLASSE MITJANA:  Ocupacions variades i professionals o empleats de rang mitjà, sector seques. Avui a les  societats industrialitzades possiblement conformen la majoria. No és una classe cohesionada  internament degut a la diversitat ocupacional.  CLASSE BAIXA:  Numèricament no ha augmentat, treballs poc renumerat. Manufacturera, poca qualificació.  (més d’esquerres).  INFRACLASSE:   Sociologia Ambiental Tema 1                                                                                        Persones o grups marginats i vulnerables, aturats, indigents,...  POBRESA:  Pobresa absoluta fa referència a la falta de condicions bàsiques per poder tenir una vida sana  des de una perspectiva física: falta de recursos, alimentació, habitatge,...  Pobresa relativa relaciona la pobresa en funció del nivell de vida, predomina a la societat.   (necessitat diferent en funció de la societat)  La línea de pobresa es basa en el preu de productes necessaris per a una vida sana. Si no arriba  al nivell són pobres de molts països ( en definicions oficials de pobresa)  Exclusió socialÆindividus que no tenen una participació completa a un conjunt de la societat.  Acumulació de dificultats, habitatge, escoles, medi ambient, transport,..  IMMIGRANTS d’exclusió social, il∙legals, famílies no parentals.  RAÇA, ÈTNIA, RACISME:  RAÇAÆ paraula complicada, no existeix una raça negra, gitana, jueva,... antics conceptes. La  paraules raça és un concepte més ideològic que pas científic. Molt d’ús de la paraula S.XIX i  S.XX. la ideologia nazi, genètica i trets biològics que es donen segons teories racistes,  conductes, pactes compartits i invariables.  ETNIAÆuna unitat cultural , lingüística i social. Una comunitat amb autoconsciència, cohesió  cultural, pautes de conductes compartides.  RACISME: discriminació i desigualtats generats per la variables “raça”  XENOFOBIAÆ rebuig de l’altre, del  foraster (el de fora), actitud agressiva que adopten els  membres d’una col∙lectivitat davant de persones d’una altre cultura. Relacionat amb el  etnocentrisme, sobrevaloració i centralitat de l’entia propia.  MIGRACIONS.  Grans desplaçaments d’una país a altre. Abans i actualment hem ocupat tot el territori.  Aquestes migracions son degut per la falta de disponibilitat d’aliments, el factor climàtic,  conflictes entre humans,...  No es una decisió fàcil, es important i vital. A casa ja tens tot una xarxa d’elements de preses:  • • • • • • • Treball, ocupació: no necessariament són pobres.  Educació  Política  Guerres (refugiats)  Canvi climàtic  Factors climàtica, religions, racisme, etc.  Actualment sobre tot factor socioeconòmic, les immigracions internes també són molt  importants. S’ocupa un lloc concret de la ciutat segons les teves ideologies, la teva  cultura, etc. Perquè hi ha una solidaritat cultural i entre les persones.  Sociologia Ambiental Tema 1  •                                                                                       InvoluntàriaÆL’esclavitud ( com a comerç d’essers humans: el dràstic impacte en el  continent d’Amèrica, no va ser una migració individual. El comerç triangular va  acumular moltes riqueses i fer possible la revolució industrial. Els intercanvis de béns   per humans. No es va abolir fins el 1830 (UK), 1860 (EUA).  A Espanya a partir de 2000 hi ha una immigració notable, sobretot de Marroc perquè ha  sigut una colònia espanyola.  Factors d’immigració: ambientals, socioeconòmiques, politiques, religioses i culturals.  Factor històric, la imposició de la llengua per caus de la historia (Gran Bretanya ÆIndia,  FrançaÆAlgèria)  TECNIQUES:  Principals: dades secundaries, enquestes i grups.  DADES SECUNDARIES: Dades que existeixen produïdes per les administracions (INE, institut  de la dona,...) lectures que poden donar molta informació.  Al iniciar una investigació és molt important sobre quines dades ja existeixen i repassar‐les.  Utilitzem per la contextualització d’una problemàtica. Has de tenir en compte la fiabilitat de les  dades. Trobem moltes a traves de Internet, no totes les dades són fiables. Qui les proporciona?  ENQUESTES  Obtenir informació sobre la població, poden fer algunes generalitzacions.  Pretenen obtenir informació a base d’una selecció REPRESENTATIVA de la població. Primer  una mostra de les classes socials, una selecció de l’estructura i amb 1200 persones podem fer  un resultat molt aproximat.  És una mostra representativa, primer s’ha que pilotar una enquesta ,abans de fer  l’enquesta definitiva hi ha que identificar problemes.  Dues clausÆLa mostra i el qüestionari. Tenen que tenir en compte les següents  característiques:   • • • • • • • • Preguntes que poden sortir molts de problemes  Ambigüitat  Memòria (quin nombre de matèries has estudiat a l’escola)  Preguntes dobles.  Manipulació/ preguntes que poden ofendre  Solapaments ( edat : 21‐25 i 25‐30... 21‐25 i 26‐31,)  Preguntes tancades / obertes  Enquestadora el  ha de conèixer bé el protocol de la enquesta  MOSTREIG: Com s’ha de fer una mostra?  Ha de reflectir la estructura social o composició social de una població:  • Representativa de la població  Sociologia Ambiental Tema 1  • •                                                                                       Si esta ben feta podem fer extrapolació sobre el conjunt de la població.  Marge d’error: en funció de la mida de la mostra. Una població tan minúscul podem  afinar tant. Altres errors poden produir‐se, gran instrument però no sempre serveix  TECNIQUES ‐ DADES SECUNDARIES.    Una tècnica qualitativa es el grup de discussió (focus groups). Ha de tenir les següents  característiques: avantatge grupal (reunió de 6‐10 persones):  • • • • • Informació en profunditat  Experiència interessant per a participar i opinar.  Informativa  Consens d’opinions  Apropiat per “productes” nous (“marketing”) .  Limitacions:  • • • Dificultats: dinàmica del grup  Problemes de les convocatòries  Dependent de les habilitats del moderador  Participants (6‐10 persones):  • • • • • Qüestionari de reclutament.  “grups d’interès” no  Especialistes no  Evitar persones dominants agressives  Lloc neutral, reunió de GdP.  Dinàmica de grup:  • • • interacció criticaÆfluïdesa moderadora  vídeo preferibles si, no gravació àudio  importància seguiment dinàmiques.  Moderador: han de passar per un procés de formació:  • • • • • • habilitats verbals (presentar una tècnica. Verbalitzar).  saber escoltar  empatia (connexió amb la gent)  ordenat però la tolerància del desordre (conversa estructural), captar de tals  ambients relaxat i obert  pressionar participants amb sensibilitat  “Control” dels participants dominants  Al final hi ha una conclusió, amb les temes clars que han sortit de la reunió  Entrevistar en profunditat: opinions de especialistes conflictes i la seva visió (opinió  d’experts (enquesta del PHI) molt detallat, un feed‐back, retroalimentació).  ...