Tema 4.1 Transport (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 1º curso
Asignatura biologia cel·lular
Año del apunte 2016
Páginas 3
Fecha de subida 19/06/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Tema 4: El transport vesicular i l’Aparell de Golgi Transport vesicular Via biosintètica secretora d’una proteïna: Es sintetitza en el reticle endoplasmàtic i viatja a través de transport vesicular cap a l’aparell de Golgi. En l’aparell de Golgi aquesta proteïna pot anar madurant , pot classificar-se i distribuir-se per anar allà on ha de realitzar les seves funcions.
Per tant, una de les funcions de l’Aparell de Golgi és aquesta : distribució de les proteïnes per anar al seu destí final. La proteïna que s’ha de secretar s’empaqueta en vesícules , que es fusionaran amb la membrana plasmàtica i alliberaran el seu contingut. De fet, la fusió de la vesícula amb la membrana per alliberar el seu contingut s’anomena exocitosis. Estem incorporant noves proteïnes a la membrana plasmàtica. Altres proteïnes , com les proteïnes hidrolítiques arribaran als lisosomes a través dels endosomes tardans o Late endosomes també a través de transport vesicular. Recordem que el trasnport vesicular es donava també en procesos d’endocitosi : la membrana té capacitat per invaginar-se i produir una vesícula per transportar material cap a l’interor ( ja siguin nutrients, hormones, etc) i un cop en l’interior passaran els endosomes primerencs o Early endosomes de la cèl·lula. Fins i tot pot ser retornada a la membraa per processos de reciclatge. Per tant, aquetss compartiments relacionen el transport vesicular.
Moltes malalties són causades per un mal funcionament del transport vesicular, er tant , conèixer les proteïnes que hi intervenen és molt important.
Proteïnes de coberta Són molts importants en el transport vesicular: clatrina, COP I, COP II Aquestes proteïnes poden ensamblar-se entre elles i formar unes esferes (clatrina : subunitat pesada + subunitats lleugera) . Degut a aquesta propietat de poder formar esferes faciliten la formació de vesícules. Cada una d’aquestes proteïnes intervé en la formació de vesícules en un compartiment determinat.
• • COP II ajudarà a formar vesícules al reticle endoplasmàtic per transporar material des del reticle endoplasmàtic cap a l’aparell de golgi.
COP I ajudarà a formar vesícules en l’Aparell de Golgi que transportarà material a través de transport vesicular cap a reticle endoplasmàtic (vies de retorn) o entre cisteïnes del propi Aparell de Golgi.
La clatrina és important per produir vesícules en la membrana plasmàtica ( processos d’endocitosi )i també és important per produir vesícules en l’Aparell de Golgi que aniran a parar als lisosomes a través dels endosomes tardans. Per tant, el que fan aquestes proteïnes de coberta és seleccionar el material que s’ha de transportar.
Fosfatidilinositols involucrats en diferents rutes de transport Cal di que el transport vesicular no només intervenen proteïnes també intervenen fosfolípids.
Els fosfatidilinositols són aquells fosfolípids minoritaris però funcionalment molt importants.
Estan formats per un inositol que es pot fosforilar en diferents posicions, depenent de quines siguin aquestes posicions tindrem diferents formes de fosfatidilinositols : el 3,4, etc De fet això és important perquè podem regular un fosfatidilinositol determinat en una membrana determinada. De manera que actuii una proteïna determinada.
Especificitat de direccionalment en el transport vesicular: v-snare i t-snare Són proteïnes que tenen un segment hidrofòbic a l’extrem final de la proteïna ( extrem c terminal ) que els hi permet inserir-se a la membrana, per tant, aquestes proteïnes queden encarades al citosol. Les proteïnes snare interaccionen per parelles, de fet hi ha les v-snare i les t-snare. Les v-snare que es troben a les vesícules i les t-snare que es troben en el compartiment diana . Una v-snare reconeix una t-snare determinada.
De manera que la vesícula amb un v-snare determinada anirà al compartiment on es troba la seva parella , amb la qual interacciona. Primer , abans de que la vesícula es fusioni amb el compartiment diana, s’ha de desprendre de la coberta. Fusions homotípiques o heterotípiques.
Homotipiques : quan les vesícules són iguals Heterotipiques: quan son vesícules diferents Les proteïnes SNARE són helicoïdals i es poden aproximar de tal manera que la distància entre la membrana de la vesícula i la membrana del compartiment és infima, facilitant així la fusió.
Alliberació d’SNARE  NSF Regulació de la interacció : Rabs Són proteïnes monomèriques amb activitat GTPasa que es troben en dos estats estat actiu ( unida a GTP) i estat inactiu ( unida a GDP) Aquestes proteïnes Rabs es troben en diferents compartiments i faciliten la interacció de vesícules o compartiments amb altres compartiments. Això passa gràcies a que la forma activa interacciona amb el seu efector. Per tant, la vesícula es podrà direccionar cap al seu destí final perquè un Rab específic interactua amb un efector específic. Per tant, les proteïnes Rab regulen la freqüència de la interacció de la vesícula amb el compartiment.
Formació de vesícules COP II (RE) Reticle endoplasmàtic consta de diferents dominis: domini rugós, domini llis... i unes zones determinades especialitzades en la formació de vesícules de transport que transportaran material des del reticle endoplasmàtic fins a l’aparell de golgi.
Les proteïnes que intervenen en la formació d’aquestes vesícules són les del COP II. Hi ha proteïnes com la Sar-1-GTP que s’uneix a llocs específics del reticle endoplasmàtic. En aquests llocs de la membrana del reticle la proteïna Sar-1 es pot activar ja que es produeix el canvi de GDP i GTP.
La proteïna Sar-1 activa permetrà que s’uneixin subunitats del complex COP II, així es formaran vesícules en aquelles regions.
Per seleccionar el material que s’ha de transportar hi ha unes proteïnes transmembrana que tenen a la part citosòlica seqüències que faran que interactuïn amb el complex COP II i reclutaran les proteïnes que s’han d’empaquetar i enviar cap a l’Aparell de Golgi.
Seqüències de retenció del Reticle : KDEL Tenen la seqüència : Glicina, Aspàrtic, Glutàmic, Leucina que serà reconeguda pels receptors de la seqüència KDL.
Els receptors KDL tenen a la seva cara citoplasmàtica seqüències d’interacció amb complexe COP I, de manera que aquest material serà seleccionat i enviat de nou en via de retorn cap al reticle endoplasmàtic.
En la llum del reticle endoplasmàtic el PH és neutre i a mesura que anem avançant pels diferents compartiments el PH es va tornant més àcid. Això passa perquè aquests compartiments tenen bombes de protons H+ que fan que entrin protons cap a l’interior. Per tant, es dona un gradient de PH.
El gradient de ph és important perquè l’afinitat de la KDL augmenta quan baixa el Ph. De fet, a Ph neutre no interaccionen.
...

Comprar Previsualizar