01 Sistemes de GQ Farmacèutica (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 4º curso
Asignatura Farmàcia Galènica 3 i Gestió de la Qualitat
Año del apunte 2016
Páginas 7
Fecha de subida 30/03/2016
Descargas 17
Subido por

Vista previa del texto

Farmàcia Galènica III 2015-2016 TEMA 1: SISTEMES DE GARANTIA DE QUALITAT FARMACÈUTICA CONCEPTE DE QUALITAT La totalitat de les característiques d’un producte o servei que ens proporcionen satisfacció o compleixen amb una necessitat és la qualitat.
Aquesta és subjectiva, i en els medicaments també pot ser-ho (el gust d’un medicament és totalment subjectiu); però és l’administració la que posa el barem de l’objectivitat amb les NCF (normes de correcta fabricació) per tal de protegir als usuaris.
Per exemple: les sulfamides s’administren en forma de suspensió, ja que són insolubles. Es necessitarà doncs, l’addició de tensioactius o cosolvents per dissoldre-les el màxim possible; el propilenglicol és un dels cosolvents d’elecció.
L’any 1937, a Angola i Argentina s’hi va afegir dietilenglicol, un producte dolç però molt tòxic per VO (és el component principal dels anticongelants), fet que va provocar la mort de més de 100 individus Arrel d’això… • 1938: a EEUU s’aprova la Food, Drug & Cosmetic Act, una llei que va donar força a les lleis GXP i a partir de la qual el fabricant d’un medicament havia de demostrar sempre la seva seguretat, identitat, dosi i puresa • 1960: per al registre de nous medicaments es requereixen proves de la seva eficàcia, seguretat i informes de les reaccions adverses. També es va passar a requerir el consentiment dels participants en assajos clínics, i que l’etiquetatge no inclogui falsedats o pugui donar lloc a confusions.
• 1978: creació de les GMP • Posteriorment van aparèixer les GLP (1979) i les GCP (1980) La qualitat es crea durant el desenvolupament i la fabricació: no és suficient un anàlisi final del producte acabat. El control de qualitat del producte final hauria de ser suficient, però sempre es prefereix comprovar mitjançant controls al llarg del procés que tot funciona com s’espera.
Així doncs, la qualitat del producte final importa, però depèn totalment de la qualitat del procés. Un procés de qualitat ens proporciona productes predictibles, reproduïbles i demostrables (the ability to consistently produce the same product to meet the same specifications time after time) SISTEMES DE GQ FARMACÈUTICS: GXP GLP: Good Laboratory Practices = BPL: Bones Pràctiques de Laboratori S’apliquen als estudis de toxicologia de nous components en animals abans de realitzar les proves en humans. També s’aplica en anàlisis GCP: Good Clinical Practices = BPC: Bones Pràctiques Clíniques S’apliquen als estudis clínics en humans, després d’establir un perfil toxicològic acceptable GMP: Good Manufacturing Practices = NCF: Normes de Correcta Fabricació Presenten l’àmbit més ampli i s’apliquen directament en la fabricació de medicaments.
Cobreixen tots els aspectes de les operacions farmacèutiques: proveïdors, personal, higiene, formació, reclamacions al mercat, validacions, producció, anàlisis… L’OMS considera aquestes GXP obligatòries cap als volts del 1971; a Espanya no s’implanten fins el 1985, establint el 1992 com a data límit. L’edició vigent de les GXP es pot trobar a la web de l’AEMPS, separada en dues parts: • Part I: fabricació de medicaments • Part II: fabricació de principis actius.
1 de 7 Farmàcia Galènica III 2015-2016 NORMATIVES DE REFERÈNCIA Els requeriments que s’apliquen a la indústria farmacèutica procedeixen de normatives internacionals, polítiques i guies emeses per: • Autoritats Sanitàries (tant internacionals com nacionals): FDA, EMEA, AEMPS • Organitzacions Internacionals de la Qualitat: ICH (International Congress of Harmonization) Les ICH són d’especial importància ja que estan formades per les administracions i indústries farmacèutiques de Japó, EEUU i Europa; el principal avantatge de complir les normatives ICH és que els resultats obtinguts llavors seran respectats en tots els països membre d’aquesta conferència. Gairebé tots els aspectes relacionats amb el medicament tenen una guia ICH La PIC (Pharmaceutical Inspection Conference) es va establir com una associació d’inspectors de sanitat que van redactar de forma comuna com s’havien de realitzar les inspeccions. Aquest mateix grup va establir la definició de GQ farmacèutica; que és, doncs, totes aquelles activitats organitzades per assegurar i garantir que els medicaments tenen la qualitat requerida per a l’ús previst.
APLICACIÓ DELS SISTEMES DE GQ A LA INDÚSTRIA FARMACÈUTICA • En recerca de medicaments: s’apliquen BPL i BPC • En desenvolupament farmacèutic i fabricació industrial: s’apliquen NCF • En termes de qualitat en general: s’apliquen les ISO9001:2008 i les ICHQ10, una barreja entre les ISO i les NCF aplicada de forma directa sobre la indústria farmacèutica En tota la fase inicial del desenvolupament d’un medicament no cal aplicar cap norma, encara que es recomana la ISO9001. Però cal tenir en compte que: • En les fases de pre-desenvolupament, l’screening farmacològic ha de complir BPL • En les fases de desenvolpament s’exigeixen NCF • En les fases pre-clíniques i clíniques finals s’ha de complir BPL i BPC per tal que els assajos siguin acceptats per les autoritats sanitàries.
• La fabricació (síntesi) de lots petits del medicament es veu lliure de complir normes GMP: protegeixen la integritat i qualitat dels medicaments que es fabriquen GLP: protegeixen la integritat i qualitat de les dades de laboratori utilitzades per a justificar una aplicació del producte GCP: protegeixen la integritat i qualitat de les dades d’assaig clínic utilitzades per a justificar una aplicació d’un producte 2 de 7 Farmàcia Galènica III 2015-2016 ALTRES SISTEMES DE GARANTIA DE QUALITAT Família de normes ISO 9000 = ICH Q: menys exigent que les NCF, la seva filosofia és la millora contínua (que no ve exigida per les NCF).
Així doncs, les guies ICHQ són voluntàries però en ocasions el propi mercat pressiona per a que s’apliquin: la millora contínua a la indústria és difícil, però aquestes guies ja venen “preparades” per a admetre variacions en el registre, sense haver de documentar-les de nou ni tampoc pagar noves taxes.
• ICH Q8: desenvolupament farmacèutic. Rigorós, determinant bé els punts crítics de la nostra fórmula, limitacions i intervals de treball • ICH Q9: anàlisi de riscos. Pràctic, per prevenir i controlar els punts imprescindibles o crítics • ICH Q10: gestió total de la qualitat. Millora contínua de la qualitat, empresa, econòmica… Aplicant les ICH Q8 i Q9 seriem molt més capaços de controlar i conèixer millor els processos, per la qual cosa el factor del risc disminuiria notablement ja que ve inclòs en el propi coneixement intrínsec.
Aplicant també la ICH Q10, el sistema seria ideal: el coneixement del procés absolut, el sistema de qualitat igual de gran, i les probabilitats de risc encara menors.
BPL: BONES PRÀCTIQUES DE LABORATORI Sistema de qualitat creat en l’àmbit de la indústria farmacèutica amb l’objectiu d’assegurar les dades dels estudis quant a: • Uniformitat • Consistència • Fiabilitat • Reproductibilitat • Qualitat • Integritat dels assajos Són d’obligat compliment en assajos no clínics de seguretat de: • Productes farmacèutics • Plaguicides • Cosmètics • Additius alimentaris de pinsos • Productes químics industrials I voluntaris per a qualsevol altre substància química no inclosa en la llista anterior.
El sistema BPL es va establir en base a la necessitat que la qualitat dels estudis realitzats en diferents països fos similar: • Disminuir del consum d’animals, repetició d’assajos, despeses de recursos… • Eliminar les barreres tècniques del comerç • Afavorir la millora de la protecció de la salut i el medi ambient.
Fins a mitjans del 1970 la FDA suposava que els estudis realitzats eren fiables i exactes, però les autoritats van posar de manifest la presència en alguns estudis de: • Dades contradictòries • Indicis de pràctiques de laboratori inacceptables 3 de 7 Farmàcia Galènica III 2015-2016 Es van aplicar posteriorment degut a casos de frau en assajos químics farmacèutics i industrials en animals, especialment en estudis de plaguicides. Industrial Biotest Labs (IBT) va ser el cas més notable, on milers de proves de seguretat presumptament realitzades no es van arribar a dur a terme realment, o eren tan pobres que els auditors no les van poder reconstruir (no traçabilitat = manca de dates = invàlid!) Als anys 75-76, les companyies farmacèutiques van sol·licitar a la FDA la redacció d’una normativa que regulés els assajos toxicològics per tal d’evitar i corregir les anomalies observades: • Insuficient planificació dels assajos • Personal tècnic que desconeixia la importància de cenyir-se als protocols experimentals • Les dades dels estudis no estaven subjectes a supervisió periòdica • Deficiències en la forma de prendre, valorar i arxivar les dades primàries • Els protocols no permetien l’avaluació de totes les dades disponibles • Impossibilitat de certificar la qualificació científica i l’experiència del personal implicat en l’assaig • Aplicació inadequada de les tècniques de laboratori i del maneig dels animals d’experimentació • Els estudis contractats per tercers no eren supervisats pels centres encarregats • Algunes dades obtingudes durant l’assaig no constaven en l’informe final Tots aquests fets van promoure la redacció per part de la FDA de les Good Laboratory Practice Regulations for Nonclinical Laboratory Studies. Al 1981, la UE va assumir les BPL transformantles en diverses directives d’obligat compliment, que Espanya va incorporar mitjançant RD A l’estat espanyol, les valoracions de les BPL les fa el Ministeri de Sanitat, i les competències pròpies de cada CCAA. Les normes principals es poden trobar a la pàg web de l’AEMPS, on es defineixen les BPL com: Sistema de gestió de la qualitat que es refereix als sistemes d’organització i les condicions sota les quals els estudis de seguretat sanitària i mediambiental es planifiquen, realitzen, controlen, registren i presenten. Es van idear per a valorar prèviament a l’autorització d’un producte el seu efecte (seguretat) per a les persones, animals o medi ambient Estan dividides en dues parts: • Secció 1: introducció i definicions • Secció 2: principis de les BPL SECCIÓ 1: INTRODUCCIÓ I DEFINICIONS • Protocols: informació relacionada amb els estudis, com es faran..
• PNT • Director de l’estudi: valorarà les condicions del laboratori i instal·lacions i donarà el permís per a iniciar-ho tot • Garantia de qualitat • Programa de garantia de qualitat SECCIÓ 2: PRINCIPIS DE LES BPL Cap d’aquests punts pot influir en els resultats de l’assaig, provocant l’aparició d’un resultat no previst o no real • Organització i personal del laboratori • Programa de garantia de qualitat: supervisa que tots els punts es compleixin correctament • Instal·lacions • Aparells, materials i reactius: bona cal·libració, materials correctes, reactius sense caducar… • Sistemes experimentals: poden ser in vitro o bé animals, i s’han de mantenir en condicions • Productes d’assaig i referència • Procediments normalitzats de treball • Realització de l’estudi: com es farà • Informació dels resultats de l’estudi: els informes • Arxiu i conservació dels registres i materials: obligació intrínseca de guardar tota la documentació d’un assaig BPL durant tota la vida del producte 4 de 7 Farmàcia Galènica III 2015-2016 Flux de la realització d’un estudi segons BPL.
Els auditors són una espècie de notaris que treballen per a l’empresa que realitza l’estudi en qüestió, però no s’hi poden veure influenciats en cap cas. Si l’auditoria final és correcta, l’auditor emetrà el certificat de garantia de qualitat o declaració jurada de la unitat de garantia de qualitat. Sense aquest certificat, les autoritats no accepten cap estudi.
BPC: BONES PRÀCTIQUES CLÍNIQUES Són una normativa per al disseny, realització, monitorització, auditoria, registre, anàlisi i informació d’assajos clínics per tal d’assegurar que: • Les dades i els resultats informats son creïbles i exactes, i que • Els drets, integritat i confidencialitat dels subjectes de l’assaig clínic estan protegits Qualitat de les dades + Ètica = BPC Aspectes principals: • Documentació dels assajos que s’han de realitzar, mitjançant protocols i PNT • Totes les observacions i determinacions han de ser verificables • Garantir la fiabilitat de les dades i el seu correcte processament: estadística aplicada • Els auditors han de ser independents • Disponibilitat en qualsevol moment de ser auditat o inspeccionat • Disponibilitat de la documentació per a la seva possible auditoria: màx 15 minuts en trobar-la COM ÉS UN ASSAIG CLÍNIC? 1. Un promotor busca investigadors: generalment metges, que són els que busquen i escullen els subjectes que participaran a l’assaig 2. El promotor redacta el protocol de l’assaig, que s’envia al Ministeri de Sanitat i si compleix els requeriments es trasllada al Comitè Ètic, del mateix hospital, o a un Comitè independent.
3. El producte en investigació (PEI) s’ha de realitzar en una planta pilot que compleixi NCF 4. En el propi assaig intervenen els investigadors, subjectes i monitors. Aquests últims, generalment farmacèutics pagats pel promotor, realitzen el seguiment de l’assaig clínic i s’encarreguen de que tots els registres de dades estiguin complerts. També participa un auditor contractat pel laboratori.
5. Totes les dades s’enregistren al quadern de recollida de dades, que conté tota la informació de l’assaig. Els monitors les processen i obtenen els assajos estadístics; llavors emeten el seu informe, que ha de ser aprovat per l’investigador principal 5 de 7 Farmàcia Galènica III 2015-2016 NCF: NORMES DE CORRECTA FABRICACIÓ S’apliquen en: • Desenvolupament farmacèutic: annex 13 (Fabricación de medicamentos en investigación) • Fabricació industrial després d’un registre (NCF comerciales) Dues parts: • Part I: fabricació de medicaments • Part II: fabricació de substàncies actives utilitzades com a materials de partida Es van establir el 1963 per la FDA, formant part de la GQ que assegura que els productes es generen d’una forma homogènia i es controlen per a aconseguir els nivells de qualitat establerts en l’autorització de comercialització del medicament Les principals NCF són l’americana, l’europea i la de la OMS.
Les NCF Europees es van establir el 1992 amb un text comú: Normas de Correcta Fabricación, recollides en el volum 4 de les Normes sobre Medicaments de la UE. Estructurada en: • 9 capítols: exigències bàsiques • 20 directrius suplementàries o annexos: accentuen punts de les NCF bàsiques Tenen força legal: si no es compleixen, es treballa fora de la legalitat establerta.
ALTRES SISTEMES DE GQ • ICH Q10, a partir de la ISO 9001 • Oficina de farmàcia: les fórmules magistrals han de complir el RD 175/2001 • Productes sanitaris: ISO 13485 • Cosmètics: ISO 22716
 6 de 7 Farmàcia Galènica III 2015-2016 QÜESTIONS • Quina és l’edició vigent de les NCF a la UE? Quants annexes té? Quin annexe és l’aplicable quan es fan lots pilots? • Cercar una definició oficial de Garantia de Qualitat, independent del sistema de garantia de qualitat del que es parli • Definir què és el Programa de Garantia de Qualitat segons les BPL • Diferenciar entre Protocol i PNT en un laboratori BPL • Tenint en compte que el laboratori de control de qualitat fa anàlisis sobre medicaments produïts en lots homogenis i prèviament aprovats per les autoritats sanitàries, per què no ha de complir les BPL? • Ens ofereixen feina per treballar al Departament de Compliance. Què s’espera de nosaltres?
 (Compliance = Compliment de les normatives) • Les ICH són obligatòries? • Explica per què un laboratori que compleix ICH Q8, Q9 i Q10, es pot considerar que el risc per la qualitat dels productes que elabora és mínim • És l’SDM (planta pilot de la Facultat de Farmàcia) una CRO? • Diferència entre Garantia de Qualitat i Control de Qualitat en BPL.
7 de 7 ...