Models de justícia de proximitat a Europa (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Criminología - 3º curso
Asignatura Justicia de proximitat
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 18/04/2016
Descargas 3
Subido por

Vista previa del texto

Justícia de proximitat Mireia Xifré Models de justı́cia de proximitat a Europa 1. Model a França A França si que existeix la figura del jutge de proximitat.
Té competència en: • Matèria civil: qüestions de reclamacions de quantitat fins a 1500€. També s’encarrega de fer requeriments de pagament en cas de deute, i conciliacions entre les parts.
• Matèria penal: per imposar multes tant per infraccions comeses per persones majors, com menors d’edat.
La justícia de proximitat es constitueix com un nou ordre jurisdiccional. Aquest jutge ha d’actuar amb independència, inamobilitat i esta subjecte a un regim de responsabilitat, és a dir, igual que a Espanya.
Durada El seu càrrec té una durada de 7 anys, no regulables.
Remuneració La remuneració va en funció del numero d’audiències que practiqui (es calcula que duu a terme unes quatre audiències per mes). A més, té en compte el temps que tarda en preparar i dictar la sentencia.
Règim d’incompatibilitat Aquest jutge de proximitat esta subjecte a un regim d’incompatibilitats (no pot pertànyer a cap partit polític, ni estar afiliat a cap sindicat), però si pot exercir altres funcions (com per exemple la docència) Requisits per ser jutge de proximitat: • Persones menors de 35 anys sempre i quant acrediti 4 anys d’experiència professional.
• Persones que puguin certificar que han realitzat funcions d’activitat i direcció en l’àmbit judicial durant un temps llarg.
Justícia de proximitat • Mireia Xifré Persones que s’han dedicat a fer de conciliadors o mediadors, sempre i quant l’hagin exercit durant 5 anys mínim.
• Ex-magistrats La persona interessada en ser jutge de proximitat ha de presentar la seva candidatura a un d’aquests òrgans: Ministeri de Justícia, Tribunal d’Audiència o Tribunal de gran instància d’on el candidat tingui el domicili.
Qui escull la candidatura? Una vegada presentada la candidatura, l’escull l’òrgan equivalent al Consell General del Poder Judicial. Un cop s’ha escollit el candidat, aquest ha de passar una prova i un sistema de formació.
El sistema de prova té una durada de 13 setmanes, en que alguns dies els passa a l’Escola Nacional de la Magistratura de França, i la resta de setmanes intervé en els processos judicials, portant a terme judicis com a sistema de prova per anar-se familiaritzant amb l’entorn judicial.
En canvi, el sistema de formació té una durada de 9 setmanes. També part d’aquest període el passa a l’Escola Nacional de la Magistratura de França formant-se, i la resta es presencia efectiva en l’àmbit judicial, estudiant cassos reals que s’hagin produït.
2. Itàlia No existeix el jutge de proximitat, I qui fa les seves funcions és el jutge de pau. Té un paper bastant important i aquesta figura ha estat objecte de diferents reformes.
En un primer moment, aquest jutge de pau nomes tenia competències en matèria civil.
Sobretot el que s’ha reformat més, és el tema de l’edat en que es pot accedir per ser jutge de pau.
Al 1991 s’establia que l’edat del jutge de pau havia de tenir 50 anys o més. Més endavant, es torna a reformar i es passa de 50 a 40 anys. Al 1999 es passa a 30 anys. Tot i que finalment, es treu qualsevol límit d’edat. La última reforma més significativa és que qui accedeix a jutge de pau ha de ser advocat. A partir d’aquesta reforma, també agafa competències en matèria penal.
Ha de passar per una formació que dura un semestre, i després ha de fer una prova d’aptitud.
Justícia de proximitat Mireia Xifré Per tant, la remuneració serà major que a Espanya, ja que té més coneixements perquè té uns estudis previs.
• Competència civil: tracta qüestions de quantitat i conflictes quotidians.
• Competència penal: les competències en matèria penal del jutge de pau venen marcades en funció del delicte, i no de la pena.
3. Gran Bretanya No hi ha jutge de proximitat, i tampoc s’anomena jutge de pau, sinó que aquesta figura s’anomena Magistrat llec (persona que no té coneixement professionals o titulació adequada).
Seria el nostre equivalent al jutge de pau.
Qui designa els Magistrat llec? L’òrgan que equival al Ministeri de Justícia. La designació és per tota la vida, és a dir, és vitalici. S’han de retirar a una edat de 70 anys.
Quins requisits han de tenir? Ha de presentar sis qualitats o condicions: • Ha de tenir un caràcter social • Mostrar habilitats de comunicació i comprensió • Coneixement social • Demostrar cert grau de maduresa (no hi ha límit d’edat) • Ha de mostrar compromís i bon temperament per jutjar • No pot ser major de 65 anys No s’exigeix cap qualificació legal (no és necessària la carrera de dret), però tindran a la seva disposició persones que els hi facin d’assessors (assessorament jurídic). A més, tampoc és necessari tenir la nacionalitat britànica per ser Magistrat llec. No es té en compte causes d’invalidesa, ni que la persona hagi treballat prèviament pel sistema penal (ex: policia). Ha d’acreditar tenir una bona salut.
Remuneració: no tenen remuneració, però se’ls hi paguen despeses de dietes. Com no tenen aquesta remuneració, se’ls hi permet exercir altres professions.
Abans d’accedir al càrrec fan un curs d’entrenament inicial, és a dir, de preparació.
Justícia de proximitat Mireia Xifré Competències • Matèria civil o Coneixen dels procediments familiars (Jutjat de Família) o Requeriments de pagament en cas de deutes civils o Si davant del requeriment de pagament, el deutor no paga, aquests Magistrats llecs s’encarreguen del posterior embargament • Matèria penal: la majoria dels processos penals comencen en els tribunals on hi ha els Magistrats llecs.
o Poden determinar si l’acusat ha d’entrar a presó o la fiança que ha de pagar o Determina la forma d’iniciar aquest procés per delictes intermedis que hi ha a Gran Bretanya o Dicta la resolució d’obertura a aquest procediment davant del Tribunal del Jurat o Determina si procedeix o si hi ha circumstàncies que obliguen a ajornar el procés sumari o Fa complir les multes que imposin la Cort de Magistrats o el Tribunal de la Corona 4. Portugal No hi ha jutge de proximitat, però si jutge de pau. Abans d’iniciar el procediment al jutge de pau, s’ha de dur a terme una mediació. Es configura el jutge de pau com un subsistema dins del sistema judicial.
Fase de pre-mediació Es porta a terme davant d’un mediador i no davant del jutge de pau. Es comença quan s’interposa la demanda, i una vegada contestada la demanda, es du a terme una fase amb un mediador, que es la pre-mediació.
El mediador ha de comprovar que les parts tenen voluntat de sotmetre’s a la mediació i després d’aquesta comprovació si tenen la voluntat d’arribar a un acord es seguirà amb la mediació. Si no hi ha una voluntat, el procés seguirà davant el jutge de pau, i el seu curs normal.
Justícia de proximitat Mireia Xifré Si hi ha aquesta predisposició de les parts per arribar a un acord, les sessions de mediació es duen a terme a la seu del Jutjat de Pau i les parts podrien canviar de mediador (llista que hi ha en el jutjat de pau).
Per ser jutge de pau cal: • Tenir una edat superior a 30 anys • Estar en el ple exercici dels drets civils (no estar subjecte a una causa d’incapacitat) • No haver estat condemnat per delicte dolos Durada: Nombrat per un període de 3 anys. La llei no diu res de la possibilitat de reelecció.
Remuneració: No es tant simbòlica com en el cas espanyol, sino que es bastant més elevat.
Selecció jutges de pau: Es seleccionen a traves d’un concurs públic.
Proves de selecció: consisteix en un cas pràctic, és a dir, donar solució a un cas jurídic.
Curs de formació específica: davant del Ministeri de Justícia 4.1 Mediador • Ha de tenir més de 25 anys • Ha d’estar en el ple exercici dels drets civils • Ha de tenir una llicenciatura, encara que no es necessària que sigui la de dret • S’exigeix que tingui un curs sobre mediació • No ha de tenir nacionalitat portuguesa, però ha de dominar l’idioma • No ha de residir a la seu del jutjat de pau S’estableixen en una llista a la seu del jutjat de pau, i des d’allà es seleccionen quan es faci un concurs. Ho seran per un any, i després es renovaran.
Els mediadors son contractats en base a un regim de prestació de serveis. Mentre desenvolupen el seu càrrec han de ser imparcials, han de guardar el deure de confidencialitat, i han d’actuar amb la deguda diligencia.
...