EL CONCEPTE DE L’ADMINISTRACIO PUBLICA I LES SEVES BASES CONSTITUCIONALS (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Relaciones laborales - 3º curso
Asignatura RÉGIMEN JURÍDICO Y PROCEDIMIENTO ADMINISTRATIVO
Año del apunte 2013
Páginas 7
Fecha de subida 27/10/2014
Descargas 5
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 2. EL CONCEPTE DE L’ADMINISTRACIO PUBLICA I LES SEVES BASES CONSTITUCIONALS 1. EL PRINCIPI DE SEPARACIO DE PODERS. GOVERN I ADMINISTRACIO El principi de separació de poders es una manifestació de la clàusula de dret. Suggereix la instauració de tres poders a l’estat: el legislatiu, l’executiu i el judicial, cadascun dels quals tenen encomanada una funció diferent que realitzaria de forma independent dels demés. El legislatiu dicta normes jurídiques, l’executiu s’ocupa de la seva aplicació, i el judicial controlar i supervisar el respecte de les lleis i de la seva aplicació.
Es tracta d’evitar l’acumulació del poder en una sola institució.
L’administració pública es situa al poder executiu, sotmesa al control que articulen el poder legislatiu i judicial.
La forma política de l’estat espanyol es la monarquia parlamentaria, dividida entre dos òrgans diferents les funcions polítiques del cap de l’estat i del govern. El govern es un òrgan constitucional que dirigeix la política interior i exterior, l’administració civil i militar i la defensa de l’estat, exercint la funció executiva i la potestat reglamentaria d’acord amb la constitució i les lleis.
a) El govern dirigeix l’administració civil i militar, i exerceix la funció executiva i la potestat reglamentaria d’acord amb la constitució i les lleis. Es configura com la cúspide de l’organització administrativa. Els altres nivells de l’administració estan vinculades a la direcció del govern.
b) El govern dirigeix la política interior i exterior, exercint la funció política del govern.
2. CONCEPTES DE ADMINISTRACIÓ PÚBLICA L’administració Pública es una organització social dotada de personalitat jurídica i de poder públic en la finalitat institucional de servir el interès general, sotmetent-se plenament al dret i al control judicial.
     Àmbit de la jurisdicció contenciosa-administrativa: son administracions publiques les institucions la qual la seva activitat es revisada judicialment pel consell de l’estat.
Servei públic (interès general): son administracions publiques les institucions que actuen en persecució del interès general Poder públic de naturalesa de naturalesa imperativa: son administració pública els subjectes que exerceixen poder públic de caràcter imperatiu Funció administrativa: es administració pública aquella part del poder executiu diferent del govern i dirigida a la execució de les lleis.
Personalitat jurídica de la administració: l’administració pública es un conjunt d’òrgans dotats de personalitat jurídica i sotmesos a un dret estatutari propi 3. EL PRINCIPI DE LEGALITAT 3.1. LEGALITAT I JURIDICITAT: VINCULACIÓ POSITIVA I NEGATIVA La constitució garanteix el principi de legalitat, la jerarquia normativa, la publicitat de les normes, la irretroactivitat de les disposicions sancionadores no favorables o restrictives de drets individuals, la responsabilitat i la interdicció de l’arbitrarietat dels poders públics.
1 Els ciutadans i els poder públics estan subjectes a la constitució i a la resta del ordenament jurídic.
L’administració actua amb plena submissió a la llei i al dret. Per això els poders públics estan subjectes a les normes, i tenen d’actuar conforme a allò disposat a la constitució, a les lleis i reglaments.
Els ciutadans sons lliures de fer tot allò que la llei no prohibeix. Tenen imposició d’obligacions i restriccions en normes jurídiques, límit: drets constitucionals (drets fonamentals i llibertats públiques, i drets i deures dels ciutadans) Els poder públics només poden fer allò que la llei els permet expressament. Tenen atribució de poders (potestats) mitjançant normés jurídiques.
a) En les actuacions desfavorables o restrictives de dret, el respecte del principi de legalitat es de rigorosa exigència. L’administració només pot actuar quan existeix una llei prèvia habilitada.
b) En les actuacions favorables o ampliatories de drets la administració no requereix una llei prèvia. Son activitats de caràcter prestacional.
3.2. LES POTESTATS ADMINISTRATIVES COM INSTRUMENT D’ARTICULACIÓ DEL PRINCIPI DE LEGALITAT 3.2.1. LA POTESTAT ADMINISTRATIVA: CONCEPTE I CARACTERÍSTIQUES La potestat administrativa es el mecanisme tècnic amb el que s’expressa el principi de legalitat.
Tota l’actuació de l’administració es canalitza mitjançant l’exercici de potestats administratives.
La potestat administrativa es un poder jurídic unilateral que l’ordenament reconeix a l’administració, para la satisfacció del interès general, sotmetent el seu exercici a la llei i al control judicial.
Les potestats i competències administratives que, tinguin atribuïdes l’administració general de l’estat i els seus organismes públics per l’ordenament jurídic, determinen la capacitat d’obrar d’uns i dels altres.
a) Son reconegudes directament per l’ordenament jurídic. Són les normes que diuen lo que d’administració pot i deu fer en cada cas.
b) Son unilaterals, l’administració exerceix sense necessitat de que el destinatari de la seva actuació estigui d’acord amb allò. L’administració reconeix o denega als ciutadans les sol·licituds o peticions unilateralment, segons compleixin o no els requisits imposades per l’ordenament jurídic.
c) Son imprescriptibles, poder ser exercides indefinidament, mentre que el seu reconeixement no desaparegui del ordenament jurídic.
d) Els ciutadans estan subjectes a l’exercici de les potestats administratives, es troben en una situació de subjecció general, en una posició de dependència a l’actuació de l’administració.
e) De l’exercici de la potestat administrativa resulten actes administratius concrets, que poden donar lloc a una millora, a un empitjorament de la situació dels particular o ser indiferents.
f) L’exercici de les potestats administratives està subjecte a control judicial, podent ser impugnats els seus actes d’aplicació davant dels tribunals de justícia para confirmar la seva adequació a la llei i al dret g) Les potestats administratives s’orienten a la satisfacció del interès públic. Els particulars també poden ostentar potestats, que pretenen fins privats. Les potestats administratives s’atorguen per l’ordenament jurídic per a la satisfacció del interès general.
2 3.2.2.
CLASIFICACIO DE LES POTESTATS ADMINISTRATIVES a) Segons el seu model d’atribució, podem distingir entre potestats administratives expresses, i implícites o inherents.
b) Segons la seva incidència sobres els drets i interessos legítims dels ciutadans, les potestats administratives poden ser favorables, desfavorables o indiferents, segons ampliïn o redueixin els drets dels ciutadans.
c) Segons el grau de vinculació de l’administració podem parlar de potestats reglades i de potestats discrecionals. En les reglamentaries, tots els detalls del exercici de la potestat estan fixats per l’ordenament jurídic, limitant a l’administració a complir linealment el que la llei disposa, pel quan només existeix una solució justa a cada a cada cas plantejat.
En les potestats discrecionals l’administració gaudeix d’un marge més ample d’apreciació, que li permet optar entre diferents alternatives, totes elles igualment legítimes.
3.3. LA DISCRECIONALITAT ADMINISTRATIVA I EL SEU CONTROL 3.3.1. DESCRIPCIÓ DE LA POTESTAT En la potestat discrecional l’ordenament jurídic no ha predeterminat la solució que degui adaptar-se en cada cas, concedint un marge de maniobra, de ponderació subjectiva, pel qual l’administració podrà optar entre diverses solucions possibles.
La potestat discrecional no permet una actuació arbitrària de l’administració: es reconeix pel legislador per tal que satisfaci de millor manera el interès general, adaptant-se a les circumstàncies que es presentin en el cas concret.
Les normes jurídiques son impersonals i manquen de la capacitat d’adaptació. La potestat reglada emmalalteix d’aquesta incapacitat; al trobar-se previst en tot cas el sentit de la resposta que oferirà l’administració, aquesta no podrà resoldre cada assumpte de la manera que entengui més just o convenient. Quan el legislador estableix una potestat discrecional, considera inapropiat congelar la solució que l’administració necessita segui, reconeixent-li un marge de maniobra. El fet que el fa tolerable, es la circumstància de que la solució elegida per l’administració ha de ser la que permeti atendre en interès general de la manera més satisfactòria.
3.3.2.
DISTINCIÓ AMB ELS CONCEPTES JURÍDICS INDETERMINATS Els conceptes empleats per les normes jurídiques poden ser determinats o indeterminats. Els determinats recullen una realitat inequívoca, definida per la pròpia norma. Mitjançant els conceptes jurídics indeterminats l’ordenament es refereix a una realitat extrajurídica, remitent a una noció de caràcter tècnic...no precisada a cap norma.
La diferència que distingeix el concepte jurídic indeterminat de la potestat discrecional es que el primer es precisable en cada cas concret mitjançant una operació interpretativa. En cada supòsit d’interpretació del concepte jurídic indeterminat existeix una sola solució justa, una única resposta jurídicament correcta. En la discrecionalitat administrativa l’administració pot optar entre diferents solucions, i totes elles seran jurídicament vàlides i possibles, perfectament correctes .
Un concepte jurídic indeterminat no confereix a l’administració una potestat discrecional, no confereix a l’administració aquest marge de subjectiu de valoració i adaptació que li permet optar entre diferents solucions. El concepte jurídic indeterminat només permet que d’administració interpreti l’ordenament jurídic i apliqui en conseqüència el resultat previst per la norma.
3 L’administració gaudeix d’un cert marge d’interpretació dels conceptes jurídics indeterminats en cada cas concret. La jurisprudència ha desenvolupat els criteris en la virtut pel qual pot controlar la interpretació dels conceptes jurídics indeterminats per part de l’administració: concedeix a l’administració un marge d’apreciació en la interpretació de tals conceptes, però el jutge desplega un test en virtut del qual considera injusta o arbitrària la interpretació quan no resulta no raonable, li fa falta motivació o la motivació oferta es incorrecta.
3.3.3.
DISTINCIO ENTRE DISCRECIONALITAT ADMINISTRATIVA I LLAGUNES DEL DRET Una llacuna del dret es quan l’ordenament jurídic no ha previst una resposta concreta per a un problema determinat. En la discrecionalitat administrativa l’ordenament si ha previst una solució, ja que la discrecionalitat no es una imprevisió: les potestats discrecionals han estat conferides a l’administració deliberadament, per a què la seva actuació s’adapti a les circumstàncies del cas concret. En canvi en la llacuna del dret es tracta d’un supòsit de dret que no ha estat objecte de regulació alguna.
Quan es produeix una llacuna del dret, l’administració no pot actuar, doncs es troba vinculada pel principi de legalitat es la seva vessant positiva, i només pot obrar quan ho autoritza l’ordenament jurídic. En canvi, mitjançant l’atorgament de potestats discrecionals, el legislador autoritza a actuar i permet certa llibertat en l’exercici de la potestat.
3.3.4.
EL CONTROL DE LA DISCRECIONALITAT ADMINISTRATIVA ● control dels elements reglats: qualsevol actuació administrativa que es trobo emmarcada per una sèrie prèvia de disposicions que regules mínimament l’exercici de la potestat.
a) competència: determinació de l’òrgan exercirà la potestat.
b) b) procediment d’aplicació: és el procés pel qual l’administració resol un assumpte. La seva extensió varia en funció de la potestat que exerceixi. Inclou una menció als terminis de l’exercici, avaluar determinants informes, garanties en benefici dels administrats. Els actes d’aplicació de potestats tenen de trobar-se motivats.
c) Fi de la potestat: son reconegudes per a un fi específic. El foment s’estableix per a dinamitzar un determinat sector econòmic.
● control dels fets determinants: els fets determinants son la realitat material sobre la qual influeix o incideix una actuació administrativa. Són elements físics o externs a la norma jurídica, que condicionen la seva interpretació i aplicació ja que constitueixen una realitat material que resulta immodificable i precisa. Mitjançant el control dels fets determinants es pretén verificar si la valoració efectuada per l’administració en l’exercici de la potestat discrecional troba o no recolzament en els fets materials.
Les decisions adoptades per l’administració tenen conseqüències econòmiques, ja que amplien o redueixen el valor de un solar o un immoble.
●control mitjançant els principis generals del dret.
4. L’INTERES GENERAL. L’ADMINISTRACIO COM ENTITAT VICARIA 4.1. QUE ES L’INTERES GENERAL? L’administració es una organització vicaria, servicial, que no persegueix fins propis, sinó supeditats en tot cas a la satisfacció del interès general.
Els interessos generals que la administració necessita satisfer es determinen mitjançant el principi de legalitat quan el legislador dicta una norma, i apodera a l’administració amb la corresponent facultat de actuació. Ho fa perquè en aquest camp existeix un interès general que ha de ser atès, i permet a l’administració actuar per a satisfer-lo.
4 4.2. LA DESVIACIO DE PODER En l’actuació de l’administració té d’haver-hi una total correspondència entre el fi perseguit pel legislador i el que l’administració pretengui satisfer. L’abandó o separació d’aquest di comporta la desviació de poder, que fa invalida l’actuació administrativa. Es produeix desviació de poder quan l’administració s’aparta del interès general previst per la norma para satisfer un altre interès. La desviació de poder es l’exercici de potestats administratives para fins diferents dels fixats per l’ordenament jurídic.
La desviació de poder pot ser de dos tipus: 1) Desviació de poder privada: mitjançant l’exercici de la potestat administrativa es pretén arribar a un fi privat, un benefici particular, que pot derivar-se tant en favor de qui exerceixi la potestat, com de un tercer.
2) Desviació de poder públic: la potestat s’utilitza per a un fi diferent de l’ordenament jurídic, però en benefici del interès general. No s’ha perseguit satisfer l’ interès particular de l’aplicador de la potestat o de un tercer, sinó l’ interès general.
La desviació de poder sol anar encoberta en el context de l’expedient administratiu, i la seva existència nomes es troba implícita en una multiplicitat de petits indicis.
5. LA OBJECTIVITAT I LA PROHIBICIO DE LA ARBITRARIETAT L’administració serveix amb objectivitat els interessos generals. La objectivitat es un estàndard ètic, que exigeix contrastar el ser amb el ha de ser, la concreta actuació realitzada per l’administració amb el seu model ideal de comportament.
La objectivitat exigeix que l’actuació de l’administració no es trobi condicionada pel color polític del govern, limitant-se a postular la solució més justa de conformitat amb les normes actuants, el que ha estat qualificat com eficàcia indiferent.
La objectivitat es un concepte oposat a la subjectivitat o a la arbitrarietat.
Al exigir una valoració subjectiva de la realitat, el concepte de objectivitat emmalalteix de indeterminació. Això dificulta el seu control, especialment en els casos en que l’administració compta amb un marge d’apreciació, com succeeix amb l’exercici de les potestats discrecionals.
6. LA PERSONALITAT JURÍDICA L’administració pública es una organització social que té personalitat jurídica. Constitueix una mera ficció, on es pretén identificar un centre d’imputació de relacions jurídiques que poden comportar-se de manera semblant a una persona física: contreu obligacions, reconeix drets...
Cada una de les administracions públiques actua per al compliment dels seus fins amb personalitat jurídica única.
La personalitat de cada administració és única. El conjunt d’òrgans que pertanyen a una administració forma part d’una sola unitat, i constitueix un únic centre d’imputació, el que permet distingir i separar unes administracions de les altres.
5 7. VINCULACIO A ALTRES PRINCIPIS CONSTITUCIONALS I LEGALS: EFICACIA, BONA ADMINISTRACIO, JERARQUIA, DESCENTRALITZACIO, COORDINACIO I CONFIANÇA LEGITIMA La administración pública actúa de acuerdo con los principios de eficacia, jerarquía, descentralización, desconcentración y coordinación.
- Eficacia se relaciona con la proclamación del Estado social, es decir, la Administración tiene la responsabilidad de atender las necesidades de los ciudadanos. Como consecuencia, el Estado tiene un papel redistributivo de la riqueza.
- Jerarquía Cada administración pública es una pirámide organizativa compuesta por muchos órganos relacionados entre sí mediante vínculos de dependencia, siendo unos superiores a otros, y el Gobierno de cada administración su máximo superior.
- Descentralización Debe evitar acumular competencias en una misma administración, por lo que comparte las funciones con diversas administraciones.
Descentralización política. Autonomía política para tomar decisiones (Comunidades Autónomas, Municipios y Provincias).
Descentralización funcional. Administraciones “especializadas” que asumen unas funciones o competencias en concreto.
- Desconcentración Promueve que la administración ubique sus funciones en unidades jerárquicas inferiores y así evitar la acumulación en los órganos superiores.
- Coordinación Las diferentes administraciones dentro de sus materias y cada una en su ámbito han de trabajar armónicamente, sin solaparse. La actuación de “A” no puede poner en peligro a “B”.
ARTÍCULO 35 DE LA LEY 30/1992 Los ciudadanos, en sus relaciones con las Administraciones Públicas, tienen los siguientes derechos: a) A conocer, en cualquier momento, el estado de la tramitación de los procedimientos en los que tengan la condición de interesados, y obtener copias de documentos contenidos en ellos.
b) A identificar a las autoridades y al personal al servicio de las Administraciones Públicas bajo cuya responsabilidad se tramiten los procedimientos.
c) A obtener copia sellada de los documentos que presenten, aportándola junto con los originales, así como a la devolución de éstos, salvo cuando los originales deban obrar en el procedimiento.
d) A utilizar las lenguas oficiales en el territorio de su Comunidad Autónoma, de acuerdo con lo previsto en esta Ley y en el resto del Ordenamiento Jurídico.
e) A formular alegaciones y a aportar documentos en cualquier fase del procedimiento anterior al trámite de audiencia, que deberán ser tenidos en cuenta por el órgano competente al redactar la propuesta de resolución.
f) A no presentar documentos no exigidos por las normas aplicables al procedimiento de que se trate, o que ya se encuentren en poder de la Administración actuante.
6 g) A obtener información y orientación acerca de los requisitos jurídicos o técnicos que las disposiciones vigentes impongan a los proyectos, actuaciones o solicitudes que se propongan realizar.
h) Al acceso a los registros y archivos de las Administraciones Públicas en los términos previstos en la Constitución y en ésta u otras Leyes.
i) A ser tratados con respeto y deferencia por las autoridades y funcionarios, que habrán de facilitarles el ejercicio de sus derechos y el cumplimiento de sus obligaciones.
j) A exigir las responsabilidades de las Administraciones Públicas y del personal a su servicio, cuando así corresponda legalmente.
7 ...