17. Extincions massives (2017)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología - 3º curso
Asignatura Evolución
Año del apunte 2017
Páginas 4
Fecha de subida 03/09/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

17. Extincions massives.
Biodiversitat durant el Fanerozoic.
Durant el Fanerozoic (542 Ma fins als dies actuals, format per tres etapes que són la primària, el mesozoic i el terciari)) va haver una explosió massiva de diversitat, però hi hagut algunes extincions en massa. En concret hi ha 5 extincions en massa que es situen fa 450, 350, 250, 200 i 75 Ma.
Una extinció en massa es dona en intervals relativament curts de temps geològic durant els quals té lloc l’extinció d’un percentatge alt de taxons (>75%) amb la diversitat elevada i distribució geogràfica amplia. Afecta a rangs taxonòmics alts (famílies, ordres).
Hi ha dues grans causes: - Causes físiques o biològiques terrestres. Glaciacions, vulcanisme, moviments de plaques, reducció de la salinitat o del oxigen oceànic, canvis en la composició atmosfèrica i variacions en el nivell del mar.
- Causes extraterrestres. Impactes de meteorits, tempestes produïdes per cometes, radiació des de supernoves i grans flamarades solars que desencadenen llargs períodes de fred i foscor, pluges àcides, oceans tòxics, tsunamis i inundacions.
Què va passar amb les plantes durant les grans extincions en massa dels animals? Transició Frasniense- Famiense del final del Devonià (372 Ma).
Les possibles causes d’aquesta extinció serien: impacte d’asteroides, anòxia oceànica, canvi climàtic global (refredament o escalfament?).
En quant als taxons van desaparèixer el 50% dels gèneres marins (14% de les famílies dels animals marins): incloent cnidaris, braquiòpodes, equinoderms, foraminífers, cefalòpodes i peixos.
En el devonià mitjà hi havia una gran especiació en molts grups vegetals: licòpsids, esfenòfits, falgueres i progimnospermes. Hi havia un establiment dels primers boscos.
En el devonià superior va haver-hi una estabilització en la producció de noves espècies.
Transició Permià – Triàsic (252 Ma).
Les possibles causes serien l’impacte d’un meteorit, vulcanisme i inestabilitat tectònica.
Refredament i escalfament global, aridificació, continentalització i baixada del nivell del mar i anòxia oceàniac.
De taxons desapareixen el 90-95% de totes les espècies d’invertebrats marins (54% de les famílies marines): incloent cnidaris, braquiòpodes, equinoderms, foraminífers, cefalòpodes i peixos. La major extinció de la història de la vida.
En plantes va haver una reducció de la diversitat a nivell regional. La diversitat baixa a un 50% en 25 Ma. Redueixen la seva presència els licòpsids, esfenòfits, falgueres i pteridospermes i passen a dominar les Cícades, Ginkgófits, Cicadeoidòfits (=Bennetials) i coníferes. Hi ha una revegetació ràpida.
Es dona una reorganització ecològica, canvis en la distribució.
Transició Triàsic – Juràssic (201 Ma).
La principal causa va ser un vulcanisme massiu associat a la obertura de l’oceà Atlàntic degut a la separació de Gondwana. Hi ha un important escalfament global amb un augment de la concentració atmosfèrica de CO2. Un clima àrid i càlid.
Desapareixen un 63% dels gèneres d’invertebrats marins, un 20% de les famílies marines, un 22% de les famílies dels animals terrestres. Es dona una extinció casi completa dels Ammonites (excepte un gènere) i dels sistemes de coralls.
Les flores del nord d’Europa i del nord d’Amèrica van ser substituïdes en un 95% i es va perdre un 85% de la riquesa d’espècies. Canvis en la composició florística i dels rangs de distribució.
Però no va a haver-hi canvis significatius en la composició de la flora a latituds baixes de Nord Amèrica. Només algunes famílies de Pteridospermes es van extingir.
Transició Cretaci – Terciari (65 Ma).
Impacte d’un meteorit al golf de Yucatán. Sumat a una massiva alliberació de CO 2 i SO2 per vulcanisme a la Índia. Fred intens, foscor prolongada i un posterior escalfament global i pluja d’àcid nítric. Efectes prolongats per 1 – 2 milions d’anys.
Es van extingir el 80% de les espècies de invertebrats marins, un 60-80% de les espècies animals, incloent tots els dinosaures (excepte aus).
Però per les plantes al final del Cretaci va ser molt prolífic. Va haver-hi un augment de falgueres oportunistes (això se sap perquè augmenta la presencia de espores al registre fòssil) que després van ser substituïdes per espermatòfits.
A escala global hi ha una reducció gradual de la diversitat, probablement connectada al refredament climàtic.
Les angiospermes ja dominaven la terra. Extincions en general locals i a nivell d’espècie, poques a nivell de gènere. No va desaparèixer ninguna família.
Per què no hi hagut extincions massives en plantes? - Necessitats bàsiques més limitades en comparació amb els animals (CO 2, H2O, N, P, K Mg).
Hibridació i poliploïdia els hi permet més versatilitat, reproducció asexual (=vegetativa).
Evolució en mosaic de la morfologia i persistència de formes heterocròniques i heterotòpiques.
Dormició de les llavors.
Migració per dispersió.
Menor sensibilitat a la mida poblacional.
Existència de “fòssils vivents”.
L’evidència fòssil indica que moltes plantes han persistit pràcticament inalterades durant períodes molt llargs. Un exemple son Selaginella i Licopodium (325 – 300 Ma) i les Cicadòpsides i Ginkgòpsides (240 Ma).
Pautes i processos en l’evolució vegetal.
Quan es parla de macroevolució es parla del gradualisme filètic, petits canvis que s’acumulen en el temps, la mutació pot fer que l’individu s’adapti. Els que defensen l’equilibri interromput diuen que hi ha canvis sobtats.
Evolució en animals: - 1r nivell. La competència hi ha esdeveniments evolutius en el temps ecològic.
Microevolució.
2n nivell. Canvi orbital esdeveniments puntuats d’especiació.
3r nivell. Extinció en massa: control del canvi macroevolutiu.
En plantes el control de macroevolució no seria a nivell d’extincions. Hi ha una tendència a un increment total de la diversitat d’espècies a través del temps geològic. Hi ha la dominància de 4 grans grups, però amb la radiació de cada nou grup es produeix una decreixement gradual dels grups prèviament dominants. A mesura que passa el temps hi ha un increment de la complexitat morfològica i la diversitat d’espècies en temps curts i seguits de períodes de estasis.
Els màxims de creació i extinció d’espècies de plantes no coincideixen amb el patró dels animals ni amb les grans extincions.
Variació orbital.
La inclinació de la Terra, la precessió i la excentricitat de la seva òrbita (variació orbital) marquen els cicles de Milankovitch que és l’alternança de èpoques glaciars i interglaciars. Els períodes de glaciació no son la causa que provoca l’augment de diversitat de les plantes sinó que el que està fent es més aviat extingir-les.
Amb els períodes glacials es produeixen: - Extincions “locals” (Escala regional o continental), reducció del número d’espècies.
Canvis corològics = canvis de distribució.
Certa especiació per aïllament però en menor grau que les extincions.
Activitat tectònica.
L’activitat tectònica és resultat de la reorganització de les plaques de l’escorça terrestre, que provoca l’obertura o tancament de mars, l’orogenia, aïllament i recombinació dels continents, canvis en el nivell del mar i canvis climàtics. Per tant: - Hi ha variacions en l’extensió de la terra emergida Variacions en la posició de les masses emergides.
Augment de CO2 i augment general del nivell del mar.
Si comparem els períodes de pulsació tectònica amb els canvis en el registre fòssil veiem una sèrie de pautes que correlacionen ambdues coses.
Causes de la correlació entre les pulsacions tectòniques i els episodis d’evolució vegetal.
Més superfície global terrestre i més diversitat d’habitats permet que hi hagi més diversitat biològica. Més fragmentació terrestre fa que hi hagi més diversitat animal.
Un augment de CO2 atmosfèric fa que augmenti la temperatura, per tant veurem canvis en l’anatomia, morfologia i pautes bioquímiques de les plantes per tal d’optimitzar la captura de CO2 en relació amb les pèrdues d’aigua.
Un augment de CO2 atmosfèric té certs efectes a nivell individual: augmenta l’eficiència en l’ús d’aigua i nutrients, incrementa la fotosíntesis, augmenten les interaccions entre micorizes i bactèries fixadores de nitrogen i augmenta el número i la mida de les llavors.
Però per altra banda també hi hagut manca de CO2 durant el Devonià que va permetre l’evolució de les megafiles. També va passar durant el Cretaci en el que es va crear un llindar competitiu favorable per les angiospermes que tenen una gran eficacia productora i optimitzen la incorporació de CO2. L’evolució es va dirigir cap una venació reticulada en les fulles que va estar lligada amb un augment de la capacitat d’intercanvi gasós en les angiospermes en moments en els que la concentració de CO2 va disminuir.
...

Comprar Previsualizar