TEMA 6- COLUMNA LUMBOSACRE (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Fisioterapia - 2º curso
Asignatura Avaluació clínica fisioteràpia
Año del apunte 2015
Páginas 14
Fecha de subida 24/01/2015
Descargas 8
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 6- COLUMNA LUMBAR: 1 GENERALITATS: La columna vertebral està formada per 4 segments: COLUMNA CERVICAL: 7 vèrtebres. Lordosi COLUMNA TORÀCICA: 12 vèrteblres. Cifosi COLUMNA LUMBAR: 5 vèrtebres. Lordosi COLUMNA SACRE: 4 vèrtebres sacres + l’ós sacre.
Normalment tenim aquest número de vèrtebres, però pot haver anomalies de transició, que no sabem si és la quinta lumbar o la primera sacre. La última lumbar pot ser la primer a sacre depenent de les característiques.
Tenim una sèrie de corbes que el que fan és que ens permet en la marxa.
Totes les vèrtebres a excepció de l’altlas i l’axis tenen cos ver tebral. Les vèrtebres lumbars tenen un cos vertebral més gran que el de la resta ja que han de suportar molt de pes.
L’apòfisis espionsa també és més diferent: és més prominent, gruixuda i llarga i estan orientades cap a avall, mentre que les de més amunt són més rectes.
Pels forats de conjunció surt la medul·la i és un lloc sovint de patologies, per compressió de la medul·la, hernies... que pot derivar en problemes pitjors.
2 COLUMNA TORÀCICA: Les vertebres cervicals son més gruixudes i menys mòbils que aquestes. Cada una de elles és més gruixuda que l’anterior.
Està formada per 12 vertebres aparentment iguals entre elles, a excepció de algun es amb característiques peculiars: PRIMERA VÈRTEBRA DORSAL: És una vèrtebra de transició molt semblant a les cervicals per les seves apòfisis articulars, pel pedicle i sobre tot pel cos (2 ganxets a la cara superior característics de les cervicals). A cada late ral del cos, dalt té una carilla 1 - - sencera per a la primera costella, a baix una quarta carilla només per la segona costella, ja que es reclosa casi tota en la segona vertebra.
NOVENA VERTEBRA DOLSAL: Potser que no tingui carilles articulars en les transverses per la novena coste lla de cada costat.
DÈCIMA VERTEBRA DORSAL: Només té una semicarilla situada en la part superior del cos, destinada a la dècima costella. La semicarilla inferior no existeix perquè la onzena costella s’articula amb la onzena vèrte bra dorsal ONZENA I DOTZENA VÈRTEBRA DORSAL: Aquestes dues, exteriorment, ja s’assemblen més vèrtebres lumbars que no pas toràciques. No tenen caretes articulars en les transverses ja que tenen una unicarila unicam en cada costat del cos per a rebre les costelles 11 i 12. Les flotants només s’articulen amb els cossos vertebrals. La dotzena es distingeix de la onzena en les apòfisis articulars inferiors de la vèrtebra, idèntiques a aquesta les apòfisis articulars inferiors de les vèrtebres lumbars són convexes i miren cap a fora, al pas de que les dorsals son planes i miren cap a endavant. La transversa de la 12 està un poc atrofiada.
FUNCIONS DE LA COLUM NA TORÀICA: - Estructura de suport: Els cossos vertebrals han de superar molt de pes corporal, i per això van augmentant de cranial a caudal el seu tamany per a suportar millor el pes Moviments de flexió, extensió, rotació i flexió lateral Té la medul·la espinal dorsal al llarg del conducte raquidi i protegeix als parells raquidis Per els forats laterals de la T12, surten arrels dorsals intercostals.
És lloc d’inserció de diversos músculs: Romboides superior, serrat menor, posterior i superior; serrat meno r posterior i inferior; espleni, complexa major i cervical transvers.
Així doncs la columna toràcica ha de ser resistent i flexible.
3 ESTRUCTURA LLIGAMENTÀRIA: LLIGAMENTS DE LA COL UMNA: Al llarg de la columna tenim diversos lligaments que permeten la mobilitat de la columna: LLIGAMENT INTERESPINÓS: Unex el vèrtex de les espinoses LLIGAMENT ELÀSTIC: Uneix les làmines per l’interior. Es veu d’un color groguenc LLIGAMENT NUCAL: Un tabic, una especialització de la lordosi cervical LLIGAMENT LONGITUDINAL ALTERIOR: desde la base del crani fins el sacre per la cara anterior dels cossos vertebrals. Limita extenció LLIGAMENT LONGITUDINAL POSTERIOR: Per darrere els cossos i discos vertebrals. Limita flexió.
4 SACRE: EL sacre és com una cunya, una falca. La part anterior de la pelvis pot obrir-se fns a 2 cm i a la part de darrere hi ha el sacre que estabilitza l'anell, la pelvis, creant dues forces cap a endavant. La curvatura és important per les inser- 2 cions lligamentoses i els estrets pèlvics, fonamentalment.
Amb una caiguda de cul es trenca el còxis. Després es cicatritza una mica més perpendicular al sacre del que estava i provoca la coxiodínia, dolor als còxis.
Les interarticulars inferiors de L5 s'articulen amb el coxis amb disposició plana. La última lumbar està articulada sobre el sacre i li costa molt de fer flexoextenció. sobretot fa lateralització però igualment li costa. És una articulació molt plana en el pla frontal.
Té diversos angles d’inclinació per a poder estabilitzar i tancar la pelvis.
5 ESTRUCTURES DE LA COLUMNA LUMBAR Devant de la columna lumbar hi ha estructures vasculars molt importants com la aorta descendent, i si es trenca la lumbar pot haver-hi problemes vasculars i també viscerals. Quasi tot l’aparell digestiu i excretor, al igual que el renal i reproductiu es troben a nivell lumbar.
DISC INTERVERTEBRAL: És una estructura fibrosa en la part externa (anell fibrós) i hidratada molt en la part interna (el nucli polpós. Té aproximadament un 90% de l'aigua).
NUCLI POLPÓS: 3 "si tens febre creixes" estàs estirat fent repòs, els discos estan inflats i mòbils i estaràs alt 1 cm aprox més alt. És de gut a que no poses pes, els disc vertebrals no comprimeixen axialment i sembles més alt.
El nucli polpós de una persona gran estan molt més deshidratats i per això són més baixets que les altres persones.
Nucli polpós pot tenir una via de sortida a l'exterior si està compri mit i provoca la hernia. La hernia de la foto arpeta la arrel vertebra l lumbar i dona una radiculopatia com per exemple una ciàtica. EL nucli es trenca i el disc surt a l'exterior i provoca una hernia distal.
Compressió en flexió anterior. SI no hi ha cap tipus de lesió del disc el que provoca és que el nucli polpós es desplaci a anterior, cap al lloc de menys resistència. SI fem lateralització dreta el nucli polpós va cap a l’esquerre. SI tenim hernia discal a l'esquerra i fem una lateralització dreta surt la hernia i reprodueix els símptomes. EL nucli polpós s'adapta a tot. Ocupa l'espai perquè torni a la situació inicial.
6 MOVILITAT DE LA COLUMNA LUMBAR: La columna lumbar és una zona bastant mòbil, una zona de transició que encara no està ben arreglada. Des de el punt de vista anatòmic el pas de quadrúpede a bípede fa que la columna lumbar no estigui ben estable i ens aguan tem de miracle. El disc funciona com una molla, és com una pinça, una tissora. SI fem una flexió anterior les vertebres disminueixen l'espai entre elles i el disc va cap a la part de més espai.
MOBILITAT DE LA COLUMNA LUMBAR Flexió ventral: 60º Extenció 35º Flexió lateral 20º Rotació 5º MOBILITAT TOTAL DE TOTA LA COLUMNA 110º 60 DL + 75 C 75-85 90-95 La columna lumbar per si sola té un balanç mobil bastant petit. No té circumducció. El gir depèn a nivell lumbar i no a nivell cervical. Es degut a les articulacións que té que tengui aquesta mobiliat.
Quan fem una flexió de columna fem una hipertensió de genolls.
Els crecs solen ser estructures lligamentoses o ossies. potser per subluxacións de les interapofisàries. Els cruiximen ts normalment no responen a cap patologia. A molts nens els hi cruixen les articulacións i no volen dir cap problema.
Molts de cruiximents són a les cervicals sobretot a la gent gran.
7 ANAMNESIS GENERAL:  EDAT: AVENÇADA O JOVES: És important saber la edat ja que la columna és diferent en les edats per la deshidratació del disc vertebral, l'artrosi  ANTECEDENTS FAMILIARS:  ANTECEDENTS PERSONALS: : CIRURGIES PRÈVIES, DOLORS HABITUALS, HISTÒRIA DE CÀNCER ( X14).
Les fractures osteoporòtiques vertebrals són les primeres en les que es visiten, les més prevalent. Els traumatòlegs no acaben de solucionar els problemes de columna i els fisioterapeutes tenen molta feina aquí. Somatització: una sensació no objectivable la transmets al teu cos (amb tremolor, nus a la gola....) Els dolos lumbars i càncer tenen relacions, ja que el càncer fa metàstasis i sol anar a zones molt irrigades per sang i la columna lumbar és una de elles  PRESA I TIPUS DE MEDICACIÓ: Els anticoagulants i la cortisona són uns fàrmacs que he de demanar si la persona pren ja que son importants en problemes lumbars.
4  SALUT GENERAL: ASTÈNIA, ANORÈXIA, PÈRDUA DE PES: Aquesta triada està relacionat amb patologia maligne. Molts càncers poden tenir aquets símptomes i signes.
 ESPORTS, ACTIVITATS DE LLEURE I FEINA depèn de la feina que es fa pot provocar mal d'esquena per la postura.
De cada cop més la gent gran fa molt esport, més ue una persona jova: va caminant pels llocs, va a la piscina, van al gimnàs...
8 PATOLOGIES: ANOMALIA DE TRANSICIÓ: Les transverses molt prominents i bífides i formen una petita articulaicó amb el sacre i tot i és moltes vegades motiu de dolor. El sacre es triangul ar i de perfil te angle de inclinació que determina l'angle de la pelvis. Ta mbé estan en contacte amb la pelvis i per això pot arribar a ser tant dolo rós.
DOLOR A LA REGIO LUBMAR: El dolor a la regió lumbar és el dolor que es sent a la part baixa de l’esqu ena provinent de la columna vertebral, els músculs, nervi s o altres estructures en aquesta regió de l’esquena que, igualment, poden irradiar des de altres arres com la part mitja i superior de l’esquena, com una hernia o bé un problema en els testicles o ovaris. La persona pot sentir una varietat de símptomes com formigueig o crémor, dolor sord o dolor agut, al igual que pot experimentar debilitat a les cames i peus.
No serà necessàriament una cosa que et provoqui mal, el més normal és que siguin un cúmul de moltes coses fetes de manera inadequada, com asseure’s malament, esport excessiu o alçar un pes molt gran. Després, un simple moviment quotidià et provocarà un mal horrible a la regió lumbar.
LUMBAGO: Dolor a la regió lumbar. Pot estar acompanyat de rigidesa en l’esquena, disminució del moviment de la regió lumbar i dificultat per a quedar-se dret.
L’agut pot durar de uns pocs dies a unes quantes setmanes, mentre que el crònic és quan ja porta diverses setmanes.
LUMBÀLGIA: No pot dir-se que la lumbàlgia sigui una malaltia, sinó més be es tracta d’un problema o símptoma ja que significa dolor lumbar (dolor a la part baixa de la columna) i pot ser degut a múltiples factors com un esforç excessiu o mala postura. Aquesta patologia s’ha conegut familiarment com dolor de ronyons. Es una malaltia que afecta principalment a la zona lumbar i la causen alteracions de les diferents estructures que formen la columna vertebral com lligaments, músculs, disc vertebrals i vèrtebres, segons la Societat Espanyola de reumatologia. La columna lumbar és la que suporta més pes i per això les lesions són més freqüents.
CONTRACTURA LUMBAR: Una contractura o ruptura muscular pot donar-se a l’esquena al igual que qualsevol altre part del cos. Les contractu res de la musculatura lumbar són conseqüència de moviments brusc (com intentar agafar alguna cosa de terra que pesa molt). Si el moviment no ha estat excessivament brusc el múscul es contrau com a mecanisme de defensa i és el que anomenem contractura. Si l’esforç ha estat molt fort, podem tenir microruptures a les fibres musculars i és el que entenem com ruptura o “descgarro muscular” CIATICA: 5 La ciàtica és un símptoma de algun problema del nervi ciàtic, el més llarg del cos. Aquest nervi controla els músculs de la part posterior del genoll i de la part inferior de la cama i provoca les sensacions de la part posterior de la cuixa , cama i planta del peu. Quan es te ciàtica, es sent dolor i debilitat, entumeixement i formigueig. Pot començar en la part baixa de l’esquena i estendre les cames, bessons, els peus i els dits dels peus. Sol afectar a un costat del peu .
LUMBOCIATICA: La lumbociàtica és un trastorn dolorós que consisteix en la irritació del nervi ciàtic.
MAL D’ESQUENA: És un dels problemes mèdics més comuns i afecta a 8 de cada 10 persones en algun moment de les seves vides. El mal d’esquena pot variar des de un mal sord constant fins a un mal súbit i intens. El dolor de l’esquena pot variar des de un dolor sord, constant fins un de súbit i intens. El mal d’esquena agut apareix de cop i sol durar algunes setmanes. El dolor d’esquena crònic dura més de tres mesos.
La majoria apareixen espontàniament, tot i que poden durar algun temps. Estar al llit més de un o dos dies el pot fer pitjor.
Si el mal d’esquena és sever o no millora als 3 dies, ha de recorre a un professional i cercar atenció mèdica si prese nta mal d’esquena després d’una lesió.
El tractament depèn de el que este causant, el tipus de dolor i pot incloure compreses fredes o calentes, exercici, medicament, injeccions, tractaments alterns i a vegades cirurgia.
CÒLIC RENAL: Dolor agut esporàdic que dura poc temps però és molt intens, glop molt intens que cedeix a un extracte. Quan té un còlic renal es fa un bany d'aigua calenta ja que així relaxa la musculatura. El dolor còlic típicament és als ronyons . es una pedra que s'ha quedat a l'urèter no pot passar i fa mal.
6 9 ANAMNESIS ESPEFÍFICA. VALORACIÓ SUBJETIVA 1.
Localització i tipus de dolor: zona lumbar, glutis, peu, projectat uni o bilateral, cara anterior de la cuixa.
Dolors referits. Exercici malfet, contractura, mala posició.... tot això pot generar dolor. EL dolor s'ha de localitzar i tipificar. Pot sestar a un lloc però produïr-se a un altre lloc.
2.
Des de quan està present el dolor: agut,( protector <6s) subagut (6-12s) crònic ( no té caràcter protector >12s)). Desde quan està present el dolor: també és important a la hora de avaluar. El tipus de dolor a la zona lumbar ésprotetora, perque no es faci un movmient dolent. si dura menys de 6 mesos és un dolor protector. SI esta relacionat amb els traumatismes, activitat laboral.... SI te caràcter constant, intermitent 3.
Còm ha començat el dolor: relació amb traumatismes o activitats laborals. Indiquen etiología 4.
Caràcter constant o intermitent: trastor mecànic estructurat o intermitent. Diferenciar dolor mecànic i dolor inflamatori. SI es en repos es inflamatori i si és en moviment és mecànic.
5.
Factors que alleugen o mitiguen el dolor: posicions determinades i canvis de posicions , moviments determinats. Asseure, caminar, conduir, ortostatisme, valsalves. Hem de preguntar també sobre factors que augmenten i factors que siminueixen el dolor. Pot augmentar estan assegut i pot millorar en una situació que no apretem tant el nucli. COstella rompuda aguantar i si hiha que estornudar estornudar.
Dormir cap al costat de la costella rompuda ja que així per respirar va millor, fa mes força l'altra banda.
Sensació de pèrdues de força o trastorns de la sensibilitat de les extremitats ( alteracions neurològiques) Trastorns esfinterians: bufeta i anus. Incontinència i retenció. Sdr. Cauda equina To esfinteria: als nois, tacte rectal per la pròstata i sino tens un to esfinterià tu no fas força. Si ve un lesionat medular li hem de fer un tacte rectal sempre per que és un signe indicador.
6.
7.
8.
10 SIGNE D'ALARMA: Factor de risc que pot presentar un pacient amb lumbàlgia i que podria relacionar.se amb el desenvolupament de alguna malaltia greu respecte a altres pacients amb lumbàlgia i podria relacionar-se amb el desenvolupament d’alguna malaltia greu respecte a altres pacients que no presenen aquest factor.
“RED FLAGS” Són factors de risc que pot presentar un pacient amb lumbalgia i que podría relasionar-se amb el desenvolupament d’alguna malaltia greu respecte a altres pacients que no presenten aquest factor.
- Lumbàlgia en >50 ( neoplàsia) Lumbàlgies recurrents en joves ( malalt. inflamatòries) Lumbàlgia + febre ( neoplàsia- inmunosupressió) 7 Lumbàlgia + síndrome tòxica ( neoplàsia – infecció) Lumbàlgia + antecedent de càncer ( neoplàsia) Lumbàlgia + medicació osteopènica ( fractura) Anestèsia perineal + incontinència ( sdr. Cauda equina) Lumbàlgia de característiques inflamatòries ( espondilodiscitis o neoplàsia) La lumbalgia és molt prevalent i com que hi ha tanta gent doncs no li prestem tanta atenció però si que hauriem de fer-ho. Dolor recurrent per sobre els 50 anys importants ja que pot provocar una neoplàssia.
Lumbalgias recurrent: malalties reumàtiques. Neoplàssia, immunosupressió, síndrome tòxica 11 INSPECCIÓ: No fer diagnòstic encara, veure el que veiem.
HOME Es veu una persona esportista amb una esquena mus culada. L’espatlla dreta està una mica més alçada que l’esquerra. Es veu molt bé el múscul romboides. Té u na hipert`rofia dorsal, molt típic dels nadadors. Aques t múscul és molt útil per a fer reconstruccions esquelè tiques.
DIAGNÒSTIC: LUMBALGIA DONA Veiem com té una desviació a la part lumbar. Té les esc àpules abduïdes ja que protueixen. Una es veu més qu e latltre.
DIAGONÒSTIC: ESCOLIOSI.
Sempre l’hem de mirar en els 3 plans per fer aquest di agnòstic.
La corba de escoliosis és en aquest sentit.
Explorar fins la retxa del cul, important aquesta part, ja que així podem veure la basculació.
8 HOME GRAN: Li hem demanat que es doblegui cap a endavant. Té una hipercifosis dorsal. La zona lumbar està més aplanada que una persona lumbar. El que passa és que té rigidesa. el nostre primer diagnòstic.
El cap va cap a baix, mira cap a enterra, no pot mirar ca a endavant, també està de costat. Rigidesa. Ha de mirar sempre enterra. es pot millorar parcialment la posició des de punt de vista quirúrgic espondilisis anquilopoiètica.
Juanete de sastre: el tens al costat del dit petit degut a que els sastres sempre estaven de genolls. Típica imatge en canya de bambú.
Columna en canya de bambú: fa com una canya de bambú, se li ha fusionat la columna i no es pot moure. La ventatge que té és que si te artrosis de columna i te la esquena fusionada no hi haura friccións i no tindrà dolor, no tindrà joc articular.
Contrasentit.
12 PALPACIÓ ÒSSIA DE LA COLUMNA LUBOSACRA: SUPERFÍCIE POSTERIOR: Posició: assegut darrera el pacient Punt de referència: espai L4-L5 ( cresta ilíaca-polzes al centre-espinoses L4-L5) - Apòsifisi espinoses - Còccix - Espines ilíaques postero superiors ( a nivell de S2) - Crestes ilíaques - Trocànters majors SUPERFÍCIE ANTERIOR: Posició: pacient en decúbit supí i genolls doblegats Punt de referència: malic - nivell L3-L4 - Palpació L4-L5 i S1 - Promontori sacre PROMOTORI SACRE COXIS I T. ISQUIÀTICA 9 CRESTA ILIÍACA Punt de referència per a iniciar l’exploració de la columna lumbar per palpació manual. Cresta ilíaca- L4-L5 SACRE: NUTACIÓ – promontori cap caudal-anterior còccix cap a posterior ales ilíaques s’aproxime (EIPS) tuberositats isquiàtiques es separen Durant la nutació el promotori del sacre descendeix cap a endavant i cap a abaix mentres les tuberositats isquiatiques separen i les ales ilíaques s’aproximen. Aixó provoca un augment de l’estret inferior de la pelvis amb disminució del estret superior. La posición més estable i neutral és una lleugera nutació.
CONTRANUTACIÓ: El promotri del sacre es desplaça cap a endarrere mentre que les tuberositats isquiàtiques s’aproximen i les ales ilíaques roten cap endavant. Augmenta pre tant l’estret superior de la pelvis i es tanca l’inferior.
13 MUSCULATURA LUMBAR MUSCULATURA AMBDOMINAL La musculastura abdominal i la situada en la part post erior de la columna, determinen l’estabilitat del siste ma. Forces de relaxació i de contracció oposades.
ERECTORS DE LA COLUMNA Longissimus, espinal i iliocostal Origen a columna, caixa toràcica,pelvis i cap.
Extensió columna, rotació ipsilateral de columna, coll i cap,flexió lateral columna QUADRAT LUBMAR Longissimus, espinal i iliocostal Origen a columna, caixa toràcica,pelvis i cap.
Extensió columna, rotació ipsilateral de columna, coll i cap,flexió lateral columna DORSAL AMPLE Origen: espinoses T7-L5, part posterior del sacre, crest a iliaca posterior Inserció: 3-4 costelles, angle inferior escapular, llavi m edial del canal bicipital.
Accó de add, RI i extensió de l’extremitat, depressió es càpula, tilt anterior pelvis.
10 ABDOMINALS Abdominals: recte anterior, obliqus intern s i oblicus ex terns Recte anterior: xifoides, estèrnum i costelles 5-6-7 cap a sínfisi pubiana Acció. Flexió tronc i tilt pèlvic Obliqus extern Ultimes 8 costelles cap a cresta iliaca an terior, pubis, aponeurosi abdominal, i llig engonal. Acci ó: flexió l i rotació contralateral Obliqu intern: ultimes 3 costelles cap a aponeurosi abd ominal, cresta iliaca i llig engonal. . Acció: flexió i rotaci ó ipsilateral.
ILIOPSOAS Iloipsoas: apòfisis transverses de T12 a L5 i part interna de l’ili cap a trocànter menor Acció. Flexió maluc i rotació externa. Sobre el tronc fle xió lateral i rotaciño contralateral del tronc Flexió anteior augmentes la pressió i si portes una maleta també. si seus a la cadira augmenta la pressió interdiscal i si t'asseus cap a endavant i a sobre tens un pes dncs és la pitjor postura que podem adoptar.
Flexió anterior: Mesra única de cada persona individual, no es pot extrapol·lar 14 EXPLORAICÓ: EXPLORAICÓ FISICA: ANPALISIS DE LA MOVILITAT: FLEXIÓ/EXTENSIÓ: Test de Shober o mesurar la distància al terra per a la flexió Distància dits terra: Prova poc específica però útil en el control evolutiu. Pot estar interferida perisquis curts, ciatàlgia. La posició de partida es en BP, es fa una flexió anterior del raquis, mantenint els genolls en extensió. Es mesura la distancia de la punta dels dits a terra.
INCLINACIÓ LATERAL ROTACIÓ EXPLORACIÓ NEUROLÒGI CA: 11 PLEXE LUMBAR I PLAXE SACRE Hi ha plexopaties, problemes del plexe que es manifesten per dolors irradiats, relacionat amb els nervis afectats.
NIVELLS NEUROLÒGICS: Dermatomes: àrees de referència del dolor, per la part anterior i posterior.
NIVELL L2-L3-L4 - Proves musculars: quàdriceps (crural) - Grup adductors del maluc ( obturador) Dermatomes L2 , L3 i L4 NIVELL L4 - Proves musculars: tibial anterior Reflexe rotulià Dermatoma L4 L4 té dos elements per diagnosticar si és L4 i no pas L3, L5...
Ens sortirà una exploració del tibial anterior defectuosa: no pot, té menys força..
.
El reflexe rotulià depèn de L4.
Les proves de exploració s’han de fer en les dues extremitats i comparar.
NIVELL L5 - Proves musculars: extensor propi del primer dit, gluti mig ( nervi gluti superior), extensor comú dels dits i extensor curt dels dits ( tibial anterior) - Dermatoma L5 Molt freqüent de problemas: ernies discals, patologies lumbars…. L4 també és comú.
Hallux té una dificultat de extenció.
No hi ha un reflexe específic de L5 12 NIVELL S1 - Proves musculars: peroneus laterals llarg i curt ( musculocutani), bessons i soli ( CPI), gluit major ( nervi - gluti inferior).
Reflexes: aquilià Dermatoma S1 Afectació dels peroneus. Peroneu lateral curt s’insereix a la base del cinquè meta, una protuberancia molt marcada del 5è meta. El peroneo lateral llarg s’insereix a la base del primer meta. Quan l’estirem prona el dit  everció del peu.
NIVELLS S2-S3 I S4 - Dermatomes corresponents Reflexes superficials - Reflexe abdominal superficial - Reflexe cremasterià superficial - Reflexe anal superficial - Reflexe de Babinski.
PROVES ESPECIALS – TESTS ESPECÍFICS D’EXPLORACIÓ - Test de Laségue i test de Bragard: estiraments del nervi ciàtic.
Test de Hoover: per a descartar simulacions test de Milgram. Per descartar compromís intratecal lumbar.
- Maniobra de Valsalva: detectar l’afectació mecànica del ciàtic - Prova de Brudzinski-Kernig: augmenten pressió intratecal - Test de Shober Anteversió espatlles: aducció d’espatlles.
Aracnoides és la més vascularitzada.
A nivell de L2 acaba el cordo posterior i comença el fílum terminal.
15 FOTOS: 13 EL hombre de occi, del tirol: 5500 anys. Vn apareixer als alps molts de cadà vers, sobretot de montanyaires perduts. Se li han fet estudis de diversos tip us i es sap tot de ell. de l'estòmac que va menjar, perque el van perseguir, perque el van portar....
ALFREDA CALO. Tenia un problema neuropatic de la extremitat inferiori es dibuixa va el seu dolor a les pintures.
Relleu del palau de Nínive – Mesopotàmia VIIaC. Alabastre.
LLEONA: Dolor llançat, té una paràlisis de les cames.
LLEO: Vomita sang Dissection 2 spine Epidural a nivell de L3. Més avall de L2.
14 ...