1.4. Caracters interns i externs dels documents (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 2º curso
Asignatura Paleografía y Diplomática
Año del apunte 2013
Páginas 6
Fecha de subida 29/05/2014
Descargas 18
Subido por

Vista previa del texto

1.5.  CARÀCTERS  EXTERNS  I  INTERNS  DELS  DOCUMENTS     -­‐l’anàlisi  d’aquests  dos  elements  serveix  per  establir,  entre  d’altres  coses:   • • l’autenticitat  del  document   situar-­‐lo  en  el  context  històric  si  no  està  datat.     CARÀCTERS  EXTERNS:     à   aspectes   del   document   que   conformen   la   seva   aparença   externa,   el   que   veiem   a   simple   vista  sense  entrar  a  llegir.   à  quins  caràcters  externs  podem  trobar?   o • • • • o • • MATERIAL  SUSTENTANT   SUPORTS:     o Durs:  pedra,  metall,  ivori,  fusta,  etc  ,     o Tous:  pergamí,  paper,  papir,  tauletes  de  cera,  vegetals   FORMAT  I  VOLUM:   o Alt  x  ample  (en  mm)   o Si  està  doblegat  o  no  (en  quart,  octau)   o Solt  o  enquadernat   FILIGRANES  I  MARQUES  D’AIGUA:   o Segells  que  identifiquen  el  molí  on  ha  estat  elaborat  el  paper   TINTES   (són   una  barreja   de   diversos   ingredients   en   el   qual   s’usa   un   dissolvent   en   el   qual  s’afegeix  un  colorant,  un  aglutinant  (goma  vegetal,  mel,  clara  d’ou,  oli...)  i  en  el   qual  s’afegeix  un  àcid  (normalment  sulfat  de  ferro),  com  a  “mordent”,  que  permet  que   la  tinta  penetri  en  el  suport  i  quedi  fixat.  Aquest  àcid  no  ha  de  ser  massa  corrosiu,  si  no   s’acaba  menjant  el  paper).   o S.IV-­‐V:  sulfat  de  coure  i  nou  de  gal·∙les   o Edat  Mitjana:  s’hi  afegeix  vi  i  vinagre   o Edat  Moderna:  ferro     ALTRES  ELEMENTS  EXTERNS:   INSTRUMENTS  D’ESCRIPTURA   o Stylus   (per   a   les   tauletes   de   cera,   s’escriu   amb   la   part   punxeguda,   i   l’arrodonida  o  plana  per  esborrar)   o Càlam   (canyes   a   una   de   les   puntes   un   tall,   per   on   cau   la   tinta,   depèn   del   tall   una  escriptura  o  una  altra.  Per  paper  i  pergamí)   o Ploma  d’au   TIPUS  D’ESCRIPTURA  (a  la  diplomàtica  aquí  li  dóna  un  cop  de  mà  la  paleografia)   1     • SIGNES  ESPECIALS,  ANOTACIONS  MARGINALS  I  NOTES  DORSALS.   CARÀCTERS  INTERNS:     Fan  referència  al  contingut  del  document  en  el  seu  aspecte  formal,  es  a  dir,  a  com  s’articula  el   discurs  en  el  document  (no  el  que  diu  si  no  com  ho  diu)   El  document  consta  el  doc,  de  tres  parts:   o o o Protocol  à  part  introductòria  del  document   Text  à  part  central  del  document   Escatocol  à  part  que  conclou  el  document   Són   parts   necessàries   i   possibles,   i   relacionades   amb   la   naturalesa   jurídica   del   document,   i   varien  en  el  temps  i  l’espai.     à  PROTOCOL:     -­‐ve  de  protocolon,  que  fa  referència  a  la  primera  pàgina  del  rotlle  de  papir.     -­‐Parts:   o o o Invocació  à  es  la  formula  de  devoció  amb  la  que  els  autors  volen  o  desitgen  posar  el   contingut  del  document  sota  la  protecció  divina.  2  tipus:   o Simbòlica  à  invocació  figurada,  tipus  més  antic  d’invocació,  i  podem  trobar  o   una  creu  o  un  crismó  (monograma  de  Crist,  format  per  una  pe  travessant  una   x).  Es  inexistent  en  els  documents  papals,  perquè  els  papes  son  representants   de  déu,  i  la  invocació  es  una  feina  ja  feta  en  ells.   o Verbal   àen   moltes   cancelleries   i   en   documents   privats,   fa   referència   a   deu,   però  també  poden  fer  referència  a  la  santíssima  trinitat  o  a  altres  sants:   § In  nomine  Domini   § In  nomine  Christi   § In  Dei  nomine   § In  nomine  Patris  et  Filii  et  Spiritus  Sanctii   § ...   § I  pot  haver-­‐ne  de  molt  llargues  també,  no  tant  freqüent,  però  hi  ha.   Intitulació   à   fa   referència   al   nom   i   títol   de   la   persona   de   qui   emana   el   document,   l’autor.  Si  no  es  té  títol,  pot  aparèixer  l’ofici,  el  lloc  de  procedència...  pot  ser  precedit   d’un  pronom  (ego,  nos...).  Part  fonamental.  Pot  ser  més  solemne,  més  sintètica...   Adreça  à  nom  del  receptor  o  destinatari  del  document.  Propi  en  documents  públics,   però   també   en   els   privats,   però   amb   menys   solemnitat.   Rememora   l’origen   epistolar   dels  documents.  Caràcter  de  les  cartes.  Normalment  va  unida  a  la  salutatio.   o Personal:   va   a   una   persona   concreta   (apareix   el   nom,   títol,   ofici...   del   destinatari)   2     Universal  :  dirigida  a  diverses  persones  alhora   § Omnibus  Christi  fidelibus   § ...   o Col·∙lectiva:  col·∙lectius  de  persones   § Omnibus  ducibus  et  comitibus   § ...   Salutació  à  lligada    l’adreça.     o Formula  de  salutació  afectuosa  (salut  e  dilecció)   o o   religiosa   (Salutem   et   gracia).   Pròpia   de   la   pública   sobretot,   però   també   apareix  en  la  privada.     Fòrmula  perpetuitatis   à  pretén  donar  continuïtat  del  negoci,  que  l’acció  jurídica  que   es   descriu   sigui   perenne.   Les   coses   que   es   descriuen   es   fan   a   perpetuïtat.   Propi   dels   públics  també,  però  també  podem  veure-­‐ho  en  privat.   o In  perpetuum   o Perpetuo   o In  perpetuo   o Ad  perpetuam  rei  memoriam   o Ad  aeternam  rei  memoriam   o o o   à  EL  TEXT  :   -­‐part  central  del  document,  on  es  recullen:   o o o o o els  motius  de  l’acció  jurídica   les  circumstàncies  per  les  quals  es  fa   les  disposicions  a  realitzar     l’enunciació  de  les  clàusules  que  abasteixen     la  fortalesa  jurídica  de  la  decisió     -­‐Així,   hi   trobem,   en   poques   paraules:   la   motivació,   acció   jurídica,   condicions   realització   i   que   passa  si  no  es  fa  així.   Parts:   o o o Preàmbul  (també  s’anomena  exordi,  arenga,  proverbi,  pròleg...)  à  marca  inici  del  text   del  document.  S’exposa  la  motivació  ideal  de  l’acció  jurídica  i  s’argumenta  de  forma   legal,  religiosa,  moral,  els  motius  que  porten  a  l’autor  a  fer  el  document.  Més  freqüent   en  pública,  però  també  a  testaments...   Notificació  à  fórmula  per  la  qual  s’anuncia  el  fet  jurídic  que  conté  el  document  a  les   persones   o   públic   general   a   qui   s’adreça.   Sol   ser   breu,   amb   sentit   introductori.   (ex:   notum   sit   omnibus   cunctis   (sigui   conegut   de   tothom),   Manifestus   est...).   S’enuncia   el   fet  jurídic  i  pot  enunciar  la  tipologia  del  document.   Exposició  à  “sabut  havem  que  lo  mes  de  agost  proppassat  en  la  ciutat  de  Rhodes  és   mort   mossèn   Bernat”   Major   o   menor   extensió   segons   importància   i   s’expliquen   els   3     o o o o motius,   circumstancies   i   antecedents   que   han   motivat   el   document.   Antecedents   de   l’acció  jurídica,  context  que  motiva  el  document.   Disposició  à  part  fonamental  de  tot  document,  indica  l’acció  jurídica,  la  tipologia  de   l’acció   jurídica.   És   el   nucli   del   document.   Expressa   la   voluntat   de   l’autor   de   l’acció   jurídica,   el   que   pretén   fer   amb   el   document.   Sol   aparèixer   un   verb   positiu   que   determina  el  tipus  documental.  Cal  buscar  el  verb  dispositiu  que  determina  la  tipologia   (ex:   “vendo”   à   tipologia   de   compra-­‐venda).   Es   el   mes   important,   el   verb   dispositiu.   Pot  aparèixer  més  d’un.   Clàusules   de   suport   jurídic   à   es   pretén   completar   l’acció   jurídica   del   document.   Poden  explicar  els  efectes  que  pot  tenir  l’acció  jurídica  o  bé  documentar-­‐la  (que  passa   si  no  s’acaba  com  es  determina).  No  sempre  apareixen,  i  poden  aparèixer  unes  o  altres   de  les  que  hi  ha  seguidament.  I  no  sempre  són  rellevants.   o Derogatòries  à  les  que  anul·∙len  qualsevol  dret,  llei  o  privilegi  que  contradigui   el  que  disposa  el  document  (...  non  obstantibus  clausulis  et  ordinacionibus  in   contrarium...)     o Preceptives  à  les  que  manen  el  compliment  d’allò  que  estableix  el  document   als   oficials   immediats   o   a   les   potestats   civils   i   eclesiàstiques   de   categoria   inferior   o,   també,   a   aquells   que   tenen   alguna   cosa   a   veure   amb   l’afer   documentat  (...precipiendo  mandamus...;  ...  iubemus...)     o Prohibitives  à  les  que  veten  tot  el  que  pugui  anar  en  contra  del  compliment   de  l’acció  documentada  (...nullum  hominum  liceat...)     o Clàusula  de  reserva  à  les  que  eviten  possibles  recursos  i  protestes  de  tercers.   Van  encapçalades  pel  terme  salva  .     o Obligatòries   à   aquelles   en   què   les   parts   contractants   es   comprometen   a   complir  el  pacte  ressenyat  en  el  document.  De  vegades  inclouen  un  jurament   (...  per  Deum  omnipotentem  et  eius  sancta  quattuor  Evangelia).     o De  renúncia  à  les  que  enumeren  les  causes  de  nul·∙litat  o  excepció  que  puguin   ser   invocades   per   alguna   de   les   parts   o   per   tercers   per   tal   de   destruir   els   efectes  del  contracte.     o Fidejussòria  o  clàusula  de  garantia   Sanció  à    No  afecta  l’autenticitat  i  no  apareix  sempre   o Penal  (comminatòria)  à  formula  segons  la  qual  s’amenaça  amb  una  sanció  o   pena,  sobretot  legal  per  si  no  es  compleix  el  que  estableix  el  document.     § Penal  espiritual  o  Física  (Excomunió...)   § Penal  temporal  (multa...)   o Positiva  o  clàusula  de  Benedicció:  promesa  de  recompensació  espiritual   Corroboració   à   fa   referència   a   les   formalitats   que   garanteixen   l’autenticitat   del   document.  Completa  definitivament  el  text.  Testimonis...  Freqüent  també  a  la  privada.               4     àESCATOCOL:     -­‐part  final  del  document  (també  s’anomena  protocol  final).  Parts:     o Datació   (també   es   pot   trobar   al   principi   del   document   à   ens   informa   sobre   el   quan   (data   cronològica)   i   l’on   s’ha   fet   el   document   (data   tòpica).   Es   un   element   necessari   per  donar  validesa  al  document.  Fòrmules:   o Actum  est  hoc  (actum  à  fa  referència  al  moment  en  que  s’ha  efectuat  el  fet  o   l’acte  jurídic)   o Datum,   datae,   data   (datum   àfa   referència   al   moment   en   que   s’ha   documentat  el  fet  o  acció  jurídica)   o Factum,  fecha   o latae   o Subscripcions  à     o apareixen   els   noms   de   les   diverses   persones   que   han   intervingut   en   el   document.   Donen   validesa   al   document,   i   cada   subscripció   ens   indica   el   paper   de  les  diverses  persones  en  el  document  (subscripció  de  l’autor,  expressant  sa   voluntat,  la  dels  testimonis,  que  donen  fe  de  sa  presència  en  l’acte,  o  la  dels   notaris  i  dels  escrivents.  (ex.  Document  5).     o A   mesura   que   es   perfecciona   la   institució   notarial,   cada   notari   anirà   perfeccionant   el   seu   signe.   Els   signes   notarials   o   les   ficcions   notarials   són   freqüents,  en  absència  de  segell,  a  la  documentació  privada.  No  tothom  tenia   segell,  per  això,  els  signes  notarials  cada  cop  tindran  més  força.  Així,  el  signe   del   notari   serà   el   que   doni   validesa.   Així,   es   molt   important   el   signum   del   notari  o  al  menys,  de  l’escrivà.     o Els   signes   (Rota,   Bene   Valete,   Monogrames,   etc.),   son   propis   de   la   documentació  pública.  Les  rodes  son  pròpies  dels  privilegis  rodats.     o I   també   tenim   els   segells,   propis   documentació   publica,   i   fonamentals   per   validar-­‐ne  l’autenticitat,  en  especial  els  que  surten  de  cancelleria.     o Adprecació:   formula   breu   amb   que   es   conclou   el   document,   amb   la   intenció   de   desitjar  bona  sort  i  bons  auguris  al  destinatari  del  document   o Finit   o Explicit  feliciter   o Amen,  amen,  amen   o Nuestro  señor  guarde  Vuestra  virtuosa  persona   o Es  una  salutació  protocol·∙lària  habitual  de  la  documentació  publica,  poc  en  la   privada  (feliciter).  Origen  en  les  cartes.     àVARIACIONS   Tot  i  aquest  ordre,  hi  ha  vegades  que  apareixen  les  parts  en  llocs  no  habituals:   o Fòrmula  perpetuitatis  (protocol,  text)   5     o o o Data  (protocol,  escatocol)   Preàmbul,  notificació  (protocol,  text)   Adprecació  (protocol,  escatocol)   -­‐Una  altra  forma  de  donar  validesa  a  un  document  són  els  “documents  partits  per  abc”  à  en   casos  de  documents  en  què  intervenen   dues  parts,  es  fa  tot  en  un  llarg  document,  i  enmig  per   exemple   queda   l’abecedari,   i   el   document   es   retalla   en   dos,   i   per   tenir   validesa,   cal   unir   el   document  de  les  dues  parts  contractants.   6     ...

Tags: