Resum Microeconomia (2014) (2014)

Resumen Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Criminología y Políticas Públicas de Prevención - 1º curso
Asignatura Introducció a la microeconomia
Profesor R.G.
Año del apunte 2014
Páginas 10
Fecha de subida 20/02/2015 (Actualizado: 25/03/2015)
Descargas 25
Subido por

Descripción

Apuntes curso 2013-2014.

Vista previa del texto

TEMA 1. L’OBJECTE DE L’ANÀLISI ECONÒMICA.
Economia: Ciència social que intenta gestionar els recursos limitats i les necessitats il·limitades dels humans. Existeix el problema d’assignació de recursos i la distribució d’aquests.
Presa de decisions dels individus 1. Disjuntives a la presa de decisions. Implica triar i renunciar.
a) Eficiència: Treure el màxim partit dels recursos que tenim.
b) Equitat: Beneficis i recursos distribuïts de manera equitativa.
2. El cost d’oportunitat es mesura segons les oportunitats que es renuncien. Anàlisi cost-benefici.
3. Racionalitat comparant costos marginals i beneficis marginals.
4. Els incentius són importants a la presa de decisions.
Principis de la interacció dels individus (impacte a tota la societat) 1. El comerç és beneficiós per a tothom ja què, els països s’especialitzen.
*A. Smith. Els països s’especialitzen i venen a altres països que tenen el seu producte. Tenen un avantatge respecte els altres i tots surten beneficiats. Relació Real Intercanvi (RRI), és la relació entre els preus de les importacions i el preu de les exportacions. Si cau el preu del producte propi a nivell mundial, les exportacions cauen i el país tindrà menys poder adquisitiu per adquirir altres productes.
2. Els mercats són una manera d’organitzar l’activitat econòmica.
3. L’Estat pot millorar potencialment els resultats dels mercats (si hi ha errades o si el resultat no és equitatiu).
Principis de l’economia en conjunt (Macroeconomia) 1. El nivell de vida d’un país depèn de la seva capacitat de produir béns i serveis. La productivitat és la font principal de l’augment del nivell de vida.
2. El creixement de la quantitat de diners és la causa de la inflació.
3. A curt termini, la societat s’enfronta a una disjuntiva entre inflació i atur.
* Corba de Phillips relaciona la taxa d’atur i la taxa d’inflació. Si es redueix la inflació, l’atur s’incrementa i a la inversa. Intentar resoldre les dues variables alhora és complicat. Trade-off és la disjuntiva entre les variables causada per la demanda. L’augment dels costos de producció també pot ser una causa de l’augment de la inflació (a més costos, més preu. A menys producció, més atur). Inflació + atur = Estanflació.
Inflació: Augment generalitzat dels preus dels productes a un país. Deflació: Inflació negativa. Desinflació: Creixement a un ritme baix, sense ser negatiu. (baix interès, augment inflació) IPC: Índex de preus de consum. Instrument que s’usa per controlar la variació dels preus d’un país, comparant diversos períodes de temps.
Causes inflació: Més diners, Augment de la demanda, Expectatives de millora econòmica.
Problemes inflació: Els diners perden poder adquisitiu.
Problemes del mercat Deficiència: Errades al mercat o imperfeccions, causades per externalitats (impacte de les actuacions sobre la societat, que poden ser negatives o positives) i per poders de mercat (empreses amb importància al mercat).
Equitat: Pot funcionar a nivell d’eficiència però no d’equitat. L’Estat ha d’intervenir per millorar la distribució de la renda. Amb l’equilibri de mercat hi ha eficiència màxima però no equitat i l’Estat ha d’intervenir. No tothom està satisfet ja què, el punt de partida és diferent. A més a més, hi ha activitats econòmiques que no passen pel mercat i no estan valorades.
Sistema econòmic: Marc institucional d’organització econòmica d’una societat.
Economia de mercat: Els agents que hi participen actuen lliurement i prenen decisions de manera descentralitzada.
Només funciona un mercat, sense cap institució més. Els individus busquen el seu propi interès i s’arriba al Benestar social (mà invisible).
Economia planificada: Totes les decisions estan centralitzades i controlades per l’Estat. L’Estat diu la quantitat de producció per assolir el Benestar.
Economia mixta: El mercat té un pes important però no funciona per si sol i necessita l’ajuda de l’Estat.
Mercat : Institució que assigna els recursos a partir de l’oferta i la demanda. Per si sol no funciona i l’Estat intenta reduir les seves deficiències.
Models econòmics 1. Frontera de possibilitats de producció. Totes les combinacions que es poden fer donat un recurs o limitació.
Hi ha combinacions no eficients, eficients (màxim benefici) i punts inassolibles.
2. Diagrama del flux circulatori de la renda.
El flux interior de la renda intenta representar com funciona l’economia en el seu conjunt.
PIB producció = PIB renda = PIB despesa/demanda TEMA 2. MERCATS: DEMANDA, OFERTA I EQUILIBRI Demanda: Relaciona el preu amb la quantitat demandada (allò que els compradors volen i poden comprar). La demanda de mercat es constitueix agregant les dades individuals.
La llei de la demanda relaciona la quantitat i el preu. A més preu, menys quantitat demanda i inversa. Les dues variables es mouen en sentit oposat i tindran pendent negatiu. Hi ha un efecte substitució (trobem béns més barats i quantitat cau) i l’efecte renda (augmenta el preu i ens fa sentir més pobres). Els béns inferiors són les marques blanques (a més renda, menys quantitat demandada).
- Moviment A la corba de demanda: Variació exclusiva del preu (es mou al llarg de la corba).
- Moviment DE la corba de demanda: Desplaçament de la corba degut a la renda, els preus dels béns, gustos i preferències, expectatives, número de compradors, etc. Esquerra (disminueix), Dreta (augmenta).
Béns substitutius: Parelles de béns indiferents per consumir un o l’altre. Si puja el preu d’un, consumirem l’altre. Si s’incrementa el preu del bé substitutiu, caurà la quantitat demandada. Es desplaça la corba de demanda pel preu del bé substitutiu, no del nostre producte.
Béns complementaris: Cafè i llet. Mantega i pa. Vehicle i combustible.
Oferta: Relaciona el preu amb la quantitat ofertada (quantitat que els venedors volen i poden vendre).
La llei d’oferta relaciona quantitat i preu. A més preu, més quantitat ofertada i inversa. Les dues variables es mouen en sentit oposat i tindran un pendent positiu.
- Moviment DE la corba d’oferta: Degut a l’augment dels preus dels inputs, la tecnologia, les expectatives, nombre de productors, costos de producció, etc.
Equilibri de mercat: Quantitat demandada = Quantitat ofertada.
Mercat en desequilibri: Excés d’oferta i excés de demanda.
Preu mínim: És rellevant establir-ne per sobre del punt d’equilibri. L’Estat protegeix l’oferta.
Preu màxim: És rellevant situar-lo per sota del punt d’equilibri. L’Estat protegeix la demanda.
Estàtica comparativa: Canvien els preus dels factors de producció i afecten a l’oferta i la demanda.
Elasticitat - Preu de la demanda: Grau de sensibilitat que té la quantitat demandada sobre la variació en el preu (EpD).
- Renda de la demanda: Grau de sensibilitat que té la quantitat demandada sobre la variació en el nivell de renda (ErD). (no s’agafa en valor absolut) - Preu de l’oferta: Grau de sensibilitat que té la quantitat ofertada sobre la variació en el preu (EpOf).
EpD < 1 (innelàstica) EpD > 1 (elàstica) EpD = 1 (unitària) Elasticitat preu de la demanda. La relació canvi de preu i ingrés total depèn de l’elasticitat del preu.
- Elàstica: A més preu, menys ingrés total. (Més sensible als canvis en el preu) - Inelàstica: A més preu, més ingrés total.
Elasticitat renda de la demanda. Béns necessaris inelàstics. Béns innecessaris elàstics.
- Béns normals, signe positiu. A més renda, més demanda. A menys renda, menys demanda.
- Béns inferiors, signe negatiu. A més renda, menys demanda. A menys renda, més demanda.
Elasticitat preu de l’oferta. Més preu, més quantitat ofertada. Menys preu, menys quantitat ofertada.
L’economia del benestar. Si es maximitza l’excedent total (punt d’equilibri). Maximitza el benestar econòmic i l’assignació dels recursos és eficient. No es pot millorar la situació.
Amb l’equilibri de mercat (punt eficient) i l’excedent total (més gran possible) hi ha un màxim benestar.
Si la quantitat és inferior a l’equilibri de mercat, el valor dels compradors serà inferior al cost dels venedors.
Si la quantitat és superior a l’equilibri de mercat, el valor dels compradors serà superior al cost dels venedors.
La càrrega del impost caurà segons l’elasticitat de la demanda i l’oferta. Tindrà un impacte més gran sobre la part més elàstica del mercat. De manera teòrica, caurà equitativament sobre demanda i oferta.
Impostos impositius: Si pugen molt els impostos, perjudica l’activitat econòmica i a la llarga reduirà les vendes.
Corba de Laffer si incrementem el tipus d’impositiu, tindrem un increment en la recaptació. Però a partir de cert punt, la gent es veu desincentivada a comprar i la recaptació es redueix (ingressos fiscals).
TEMA 3. COSTOS DE PRODUCCIÓ.
L’objectiu de qualsevol empresa (excepte les cooperatives) al sistema capitalista és maximitzar els seus beneficis.
Costos explícits (pagaments) i costos implícits (no hi ha pagament). Es poden expressar com costos d’oportunitat.
Beneficis comptable = Ingrés total – Costos explícits Benefici econòmic = Ingrés total – Costos explícits – Costos implícits [Benefici més petit que el comptable] Si el benefici econòmic és zero, l’empresa pot tirar endavant ja què, el benefici comptable és superior. De ser aquest darrer zero, l’empresa no podria tirar endavant. Benefici econòmic < Benefici comptable.
La funció de producció relaciona la quantitat produïda amb els factors de producció. Té un pendent positiu (a més treball, més producció). És decreixent, a mesura que hi ha més treball, es redueix la producció tot i què augmenti.
La llei del producte marginal decreixent - Si els rendiments o productes marginals són decreixents, els costos són creixents. (Pend. + creixent) - SI els rendiments són creixents, els costos són decreixents.
Formes de les corbes de cost unitari - CMa creixent = PMa decreixent.
- CTMe té forma d’U (unió CFMe i CVMe).
- El mínim de CTMe i CMa és l’escala eficient. Punt on tallen.
Relació entre cost marginal i cost mitjà - CMa < CTMe. CTMe és decreixent.
- CMa > CTMe. CTMe és creixent.
- CMa talla CTMe pel mínim.
La distinció entre CF i CV depèn de l’horitzó temporal. A CT en bona part els costos són fixos i més alts. A LT tots són variables i més baixos (negociacions).
Economies d’escala: A mesura que produïm més, els costos totals mitjans es redueixen. Producció creixent i costos decreixents. A més producció, menys costos a llarg termini.
Deseconomies d’escala: A més producció, més costos. Costos creixents i rendiments decreixents.
Rendiments constants d’escala: A més producció, costos iguals.
TEMA 4. ESTRUCTURES DE MERCAT: COMPETÈNCIA PERFECTA.
Competència perfecta. Hi ha un gran nombre de venedors, tots petits en relació al mercat. Al haver tants no hi ha incidència sobre el preu, existeixen els preus acceptants, on les empreses es posen d’acord i cap té més poder que l’altre. A més, el producte és homogeni, sense cap diferenciació. Els compradors estan ben informats de tots els preus. Compradors i venedors actuen de manera independent, sense aliances i les empreses poden entrar i sortir del mercat lliurement.
Conseqüències: Si l’empresa fica el preu per sobre del mercat, per tots els clients. A més, la maximització dels beneficis, donat el preu, implica determinar la quantitat a produir.
Per maximitzar beneficis P = IMa = CMa (més quantitat, menys preu) A curt termini, l’empresa no produirà si IT < CV (no s’inclouen CF). El tram de CMa queda per sobre de CVMi.
P < CVMi.
A llarg termini, l’empresa no produirà sempre que IT < CT. Benefici és zero. Tram de CMa queda per sobre de CTMi.
P > CTMi.
L’escala eficient és on el CMa = CTMe = P. A curt termini no ha de coincidir. A llarg termini ha de coincidir.
A curt termini, una estructura de mercat perfecte pot tenir beneficis o pèrdues.
A llarg termini, si entren més empreses el preu tornarà a caure i serà igual a l’escala eficient.
TEMA 5. MONOPOLI I COMPETÈNCIA PERFECTA.
Monopoli. Únic oferent i el bé no té substitutius. El monopolista és preu decisor ja què, l’empresa incideix en el preu. Al mercat no hi ha corba d’oferta, només de demanda (límit preu).
La competència imperfecta integra el monopoli, l’oligopoli i la competència monopolística. La característica comuna és la capacitat de l’empresa de fixar P > CMa = IMa (a diferencia de la competència perfecta que havia de ser igual).
A menys quantitat, més preu. Agafa com a referència la corba de demanda per maximitzar beneficis.
Raons de l’existència de monopolis (barreres d’entrada): - Economies d’escala (és més eficient una empresa única).
- Patents (exclusivitat en la producció d’un bé).
- Llicències legals (concessió per l’Estat).
- Propietat exclusiva d’un únic factor (bé diferent al dels competidors).
- Poder tenir beneficis i pèrdues tant a curt com a llarg termini.
Oligopoli. Petit nombre d’empreses que controlen el mercat. Poden decidir cooperar entre elles o competir.
Equilibri cooperatiu o equilibri de Nash (no cooperatiu). Si cooperen actuen com a Monopoli, de no fer-ho, actuen com un mercat de competència perfecta o imperfecta.
COMPETÈNCIA PERFECTA MONOPOLI EXCEDENT CONSUMIDOR Triangle entre preu i demanda.
Triangle entre preu i demanda. Dalt.
EXCEDENT PRODUCTOR Entre preu i oferta / CMa.
Entre preu i oferta / CMa). Més gran.
EXCEDENT TOTAL Suma de tots dos + Pèrdua irrecu.
Suma de tots dos.
Maximitzar la pèrdua irrecuperable d’eficiència Discriminació de preus: mateix producte amb preus diferents segons la necessitat de la demanda. Si no hi ha discriminació de preu, la pèrdua irrecuperable d’eficiència desapareix ja què, els consumidors poden pagar allò que estaven disposats.
- Competència perfecta: El monopolista coneix la disposició a pagar dels clients. En aquesta situació, l’excedent del consumidor serà igual a zero i tot serà excedent del productor.
- Competència imperfecta: El monopolista (empresa amb poder) no coneix la disposició a pagar dels clients.
Posicionament dels poder públics (solucions Monopoli i Oligopoli) - Aplicar lleis anti monopoli.
- Regulació dels preus.
- Propietat pública - No fer res.
Competència perfecta. Efecte producció: Més quantitat, més beneficis.
Monopoli. Efecte preu: Més quantitat, menys preu, menys beneficis.
L’oligopoli són poques empreses. Tensió entre cooperació i interès individual. A cada oligopolista l’interessa el benefici individual. Colusió acord quantitat/preu. Càrtel empreses que no arriben a acord.
Com més venedors tingui l’oligopoli, més s’apropa a la competència perfecta i no existeix efecte-preu.
COMPETÈNCIA PERFECTA OLIGOPOLI MONOPOLI P* = 0 P* = 40 P* = 60 Q* = 120 P* = 80 P* = 60 Competència monopolística (entre monopoli i competència perfecta). Molts venedors amb diferenciació del producte que actuen com petits monopolis. Llibertat d’entrada i sortida d’empreses.
Empresa monopolísticament competitiva a curt termini. Maximitzar beneficis IMa = CMa.
Empresa monopolísticament competitiva a llarg termini. Com un mercat monopolístic P > CMa = IMa. Com un mercat competitiu amb entrada i sortida d’empreses fins que els beneficis econòmics són O. P = CTMi.
TEMA 6. MERCATS DE TREBALL.
Teories a) Món pre-capitalista: Treball = Ocupació.
b) Món capitalista: Pèrdua de seguretat en el treball.
c) Economistes clàssics: Determinats volums d’atur eren “naturals” degut al mal funcionament del mercat de treball.
d) John Maynard Keyness: Atur com a objectiu fonamental de Política econòmica, degut al seu mal funcionament.
e) Fets importants: - New Deal: Programa de Política Econòmica introduït per Roosevelt, 1933 per fer front a les conseqüències del crack de 1929. Intervenció de l’Estat per resoldre els problemes i reactivar l’economia creant llocs de treball.
- Aparició de la Teoria General de Keynes (1936). Importància de l’atur causada pel mal funcionament de les Polítiques Econòmiques.
- Informe William Beverdige (1943). Introduir mesures per crear llocs de treball i reactivar l’economia gràcies a la intervenció del treball.
- Plena ocupació començà a ser recollida a la Constitució de la major part de països. Lluita contra l’atur.
f) Després de la crisi dels 70’ i els 80’. Plena ocupació. Desapareixen els programes de Política Econòmica.
Teories ortodoxes. Analitzar el mercat de treball com si fos un mercat de béns i serveis (oferta, demanda, punt d’equilibri). No tenen en compte l’existència d’institucions. L’objectiu és el punt d’equilibri.
- Teoria Clàssica. Les institucions alteren l’equilibri. L’atur és voluntari. Existeixen rigideses al mercat que impedeixen arribar al punt d’equilibri. L’objectiu és flexibilitzar el mercat. Les rigideses generen atur i els treballadors no volen treballar (problema d’oferta): Govern imposa salaris mínims, donats per l’oferta i la demanda.
Sindicats i negociació col·lectiva (insiders i outsiders).
Empreses (teoria dels salaris d’eficiència). Incentivar als treballadors per augmentar la productivitat.
Per solventar el problema s’instauren mesures de política econòmica que acabin amb les rigideses per tal de flexibilitzar el mercat de treball.
- Teoria Keynessiana. L’atur es deu a la demanda insuficient (els empresaris no creen llocs de treball). Per tal de solventar el problema s’han d’introduir mesures que afectin a tota l’economia i no només al mercat de treball. L’atur no és voluntari ja què, es degut a la falta de llocs de treball i conseqüentment la gent no pot treballar.
- Teoria neoclàssica de la distribució. La retribució de cada factor de producció equival al seu nivell de productivitat (vinculació entre salaris i nivell de producció).
Beneficis = Preu x Y (valor producció) – W (salaris) x L (treballadors) – R (lloguer maquinària) x K (màquines) Beneficis = Ingressos – Costos En quant varien els beneficis amb un treballador addicional.
Benefici 0, millor punt possible, punt òptim. Maximitza els seus beneficis.
Teories alternatives. El mercat de treball no funciona com el mercat de béns i serveis perquè no sempre s’ha d’arribar al punt d’equilibri i existeix la intervenció de institucions, representants, etc.
- Teoria institucionalista.
El salari és resultat de negociacions.
Els sindicats són institucions més polítiques que econòmiques.
Empreses i sindicats diferents.
- Teoria dels mercats interns de l’empresa Extern: Mercat que intenta captar mà d’obra. Competència entre empreses (Ortodoxa).
Interna: Mercat que intenta millorar les condicions de treball. (Alternativa).
- Teoria de la dualitat o Segmentació del mercat de treball (no tots els mercats tenen mateixes condicions) Primaris: Bones condicions de treball. Intensius en tecnologia, alta qualificació i salaris alts.
Secundaris: Condicions precàries. Baixos salaris, baixa qualificació, intensius en mà d’obra.
MESURES CLÀSSIQUES MESURES ALTERNATIVES I KEYNESSIANA (Model dels 100) (Model dels 700) Contracte únic amb costos d’acomiadament més baixos. Mantenir subsidis per atur al llarg del temps o Flexibilitat externa (contractar o acomiadar) incrementar-los.
Tutela judicial en casos extrems.
Rebuig a l’eliminació de la tutela judicial.
Reduir subsidis proporcionalment als anys d’atur.
Més protagonisme a polítiques individuals.
Convenis d’empreses.
Augment despesa pública per estimular l’economia.
Agències privades.
Canvi model productiu.
Flexibilitat interna: Maneres que té l’empresa d’adaptarse als canvis. Ajustar la jornada laboral i organització.
Flexibilitat - Externa Numèrica: facilitar acomiadament i contractació.
- Interna numèrica: modificar la jornada laboral (més o menys hores).
- Interna funcional: Capacitat d’organitzar els treballadors en diverses seccions.
- Salarial: part del sou és variable (comercials).
Seguretat: - Lloc de treball a la mateixa empresa.
- Ocupació.
- Ingressos mínims - Conciliació entre vida familiar i laboral.
Minijobs: Les empreses paguen menys cotització a la Seguretat Social, per tant, els treballadors cotitzen menys a la seguretat social i no tindran un “coixí” com les feines normals. 400€/mes com a remuneració màxima.
Tipus d’atur - Atur estructural: Independent del cicle econòmic, es manté a llarg termini. Es veu afectat pels problemes estructurals de la societat (no del econòmic, organització del mercat...).
- Atur friccional: Atur a curt termini. Manca de contacte entre les empreses que oferten feina i gent que en demanda. Atur entre deixes una feina i n’agafes un altres.
- Atur estacional: Relacionat amb determinades activitats econòmiques que només necessiten treballadors en una determinada època de l’any.
- Atur cíclic: Aquella taxa d’atur relacionada amb l’evolució del cicle econòmic.
Llei d’okun: Relaciona el PIB real i la taxa d’atur. Avalua la correlació entre els canvis en la taxa d’atur i el creixement d’una economia.
Externalitats: Falles del mercat que l’empresa no pot controlar. Amb externalitats, l’equilibri de mercat no maximitza el benefici total de la societat.
- Negativa: Comunicació.
- Posititva: Enriquiment d’un poble gràcies a la fabrica sense que el propietari de la fàbrica o pretengui.
...