DRET DE LA UNIÓ EUROPEA (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Relaciones laborales - 3º curso
Asignatura DERECHO INTERNACIONAL DEL TRABAJO
Año del apunte 2014
Páginas 7
Fecha de subida 03/06/2014
Descargas 7
Subido por

Vista previa del texto

DRET INTERNACIONAL DEL TREBALL  DRET DE LA UNIÓ EUROPEA: Dret de la Unió Europea Dret Internacional Dret Nacional - El Dret de la Unió Europea + el Dret Nacional es fa mitjançant la integració.
- El Dret Internacional + el Dret Nacional es fa mitjançant el principi de recepció (consentiment, ratificació...).
 INTEGRACIÓ EUROPEA. Els Estats han cedit a l’organització les seves competències.
- Explicació econòmica  Cada Estat és un mercat tancat. B. Balassa va reconèixer diferents nivells: 1. Zona de lliure canvi (entre un grup d’Estats s’aixequen els aranzels).
2. Unió duanera (es suprimeixen tots els aranzels de la sala i només queda un de cara a l’exterior).
3. Mercat comú (hi ha lliure circulació de tots els factors de producció).
- Explicació política Personalitat pròpia.
- Explicació jurídica L’organització es basa en un ordenament jurídic molt desenvolupat. Desenvolupa moltes funcions dels Estats. S’adreça a totes les persones físiques i jurídiques dels estats membres.
La integració europea arrenca quan acaba la IIGM.
L’Organització Europea per a la Cooperació Econòmica (EOCE) està considerada el major instrument de cooperació europeu després de la IIGM i la causa de la següent integració europea. Aquesta es va crear com un organisme amb l’objectiu d’administrar les ajudes del Pla Marshall. A més de repartir les ajudes de Pla Marshall, va promoure el lliure comerç i la eliminació de barreres aranzelàries.
Va ser fundada al 1948 per Portugal, Regne Unit, França, Alemanya, Itàlia, Països Baixos, Bèlgica, Luxemburg, Àustria, Dinamarca, Noruega, Grècia, Suècia, Suïssa, Turquia, Irlanda i Islàndia.
Tan els americans com els europeus creien que era imprescindible la unificació del continent per tal d’assegurar la pau i prosperitat europea. La OECE va ser l’antecedent de l’anomenada Comunidad Europea del Carbón y del Acero (CECA), la que va fundar les bases del que anomenem avui en dia Unió Europea.
1 La CECA es va fundar al 1951 per França, Alemanya, Itàlia, Bèlgica, Luxemburg i Països Baixos. Va constituir un mercat comú del carbó i l’acer. Es va construir com una organització supranacional amb el poder executiu i legislatiu.
El formava: - l’Alta Autoritat (composta per nou membres). És la fundadora de la Comissió Europea d’avui.
- Un Consell de Ministres compost per ministres dels 6 països integrants (funció consultiva). És el fundador del que avui diem Consell de la Unió Europea - Una Assemblea Parlamentaria (funció consultiva) formada per representants dels parlaments dels estats membres. Fundadora del Parlament Europeu.
- Un Tribunal de Justícia format per 7 jutges nombrats pel Govern de cada Estat Membre. Garanteix el respecte del dret en la interpretació i aplicació del tractat.
La CECA va tindre un període de gran auge, però va passar ràpid de l’eufòria al pessimisme. Aleshores, el primer ministre belga va reunir a tots els representants parlamentaris per arribar a un acord. Es van crear dues comunitats: - La Comunitat Econòmica Europea (CEE) va impulsar el mercat comú.
La Comunitat Europea de l’Energia Atòmica (CEEA) mercat comú especialitzat en l’ús pacífic de l’energia atòmica.
Al 1957 a Roma es van signar els tractats de les dues comunitats, els quals van entrar en vigor al 1958. Van fer una reestructuració important. La funció executiva i legislativa passava al Consell d’Europa. Es va construir una Comissió que tenia funcions de vigilància legislativa i iniciativa legislativa, és a dir, no es podia aprovar cap norma sinó l’havia aprovat la Comissió.
S’entra en una doble dinàmica que comença als anys 60: - S’incrementen el nombre de membres.
Es va fer un esquema per tal de que arribes a la Unió Europea.
La Associació Europea de Lliure Comerç (EFTA) és un bloc comercial creat al 1960 com alternativa a la Comunitat Econòmica Europea. Va ser format per Àustria, Dinamarca, Gran Bretanya, Noruega, Portugal, Suècia i Suïssa.
A la vegada la Comunitat Europea s’anava desenvolupant i al 1968 es forma definitivament el mercat comú.
A la dècada del 70 es comença a parlar d’una unió monetària. Al 1978 es va crear el SME (Sistema Monetari Europeu), la qual va fixar que totes les monedes mantinguessin la seva peritat.
Al 1986 es firma l’Acta Única Europea (AUE)però no és fins al 1987 quan entra en vigor. És un tractat internacional firmat per els 12 països membres que en aquell moment formaven la Comunitat Europea. L’Acta Única va pretendre superar l’objectiu de mercat comú per 2 aconseguir l’objectiu de mercat interior que implicaria un espai sense fronteres interiors, en el que la lliure circulació de mercaderies, persones, serveis i capital estaria assegurada.
Aquest tractat va sembrar les bases d’una política econòmica i monetària que tindria que desenfocar en la moneda única.
Un cop tots els Estats comunistes van caure, van voler entrar a la Comunitat Europea. El Tractat de Maastricht va definir la CE com un tot però sense personalitat jurídica.
El Tractat de Maastricht sobre la Unió Europea va marcar una nova etapa en la integració europea, ja que permet la posada en funcionament de la integració política. Estableix una Unió Europea formada per tres pilars: 1. Les Comunitats Europees 2. La política exterior i de seguretat comú (PESC) 3. La cooperació policial i judicial en matèria penal (JAI) El tractat estableix una ciutadania europea, reforça les competències del Parlament Europeu i posa en marxa la Unió Econòmica i Monetària. A més a més, la CEE es converteix en la CE.
Es va plantejar que si hi havia mercat comú, tindrien que fer alguns mecanismes per evitar actes delinqüents amb les duanes. Es per això que uns quants països es van reunir i van firmar el Tractat de Schengen, el qual és un acord per el que diferents països d’Europa han eliminat els controls en les fronteres interiors (entre aquests països) i han traslladat aquests controls a les fronteres exteriors. Aquest acord estableix un espai comú anomenat “espai Schengen” per el que pot circular lliurement tota persona que hagi entrat regularment per una frontera exterior o resideixi en un dels països que apliquen el conveni. Han aprovat aquest acord 26 països de la UE.
A l’any 2001 es treballa per una constitució europea.
A l’any 2004 es signa el tractat constitucional europeu.
 COM AFECTA L’EVOLUCIÓ A L’AMBIT SOCIAL I LABORAL: Dimensió social pel tractat de la CECA: - L’alta autoritat podia intervenir en l’àmbit salarial (quan veien salaris molt alts).
- L’establiment d’ajuts financers per finançar programes per atenuar els efectes negatius dels avenços de la indústria.
- Eliminar les restriccions a la mobilitat de la mà d’obra qualificada. En cas d’escassetat de la mà d’obra, els estats podien fomentar la immigració.
3 El tractat de la CECA adopta una perspectiva molt més amplia  el mercat comú Esmenta el promoure la millora de les condicions laborals vitals.
Preveu que els estats col·laborin en l’àmbit social (formació, ss, dret del treball..).
Article 118A de l’Acta Única Europea: Els Estats membres procuraran promoure la millora, en partícula, del medi de treball, per protegir la seguretat i la salut dels treballadors, i es fixaran com objectiu l’harmonització dins del progres, de les condicions existents en aquest àmbit.
- Es desenvolupa un diàleg social a nivell europeu.
Cohesió econòmica i social.
Aprovació per 11 membres la carta comunitària dels drets socials fonamentals dels treballadors.
Tractat de Maastricht: - La CEE es reconvertia en comunitat europea Objectius de la promoció de l’ocupació.
Objectius d’elevat nivell de vida.
Objectiu de cohesió econòmica i social.
- Es van promoure unes accions: Política social Enfortiment de la cohesió econòmica i social Tractat d’Amsterdam (1997): Neix l’Europa social i de l’ocupació. Es reflecteix en: - La CE adopta om un dels seus objectius la igualtat entre homes i dones.
- Introdueix una referencia a la carta social europea i a la carta comunitària dels drets fonamentals dels treballadors.
- Hi ha un increment d’objectius socials a la CE (foment de l’ocupació, protecció social...) - Foment del diàleg social o desenvolupament dels recursos humans.
La CE complementa l’acció dels estats Dos principis: Estratègia coordinada d’ocupació (és coordinaria entre els estats) Aquest tractat ha permès ampliar les competències de la Unió Europea amb la creació d’una política comunitària de treball, la comunitarització d'una part de les matèries que abans corresponien a la cooperació en l'àmbit de Justícia i Assumptes d'Interior, les mesures destinades a aproximar la Unió als seus ciutadans i la possibilitat de cooperació més estreta entre alguns Estats membres (cooperacions reforçades). D'altra banda, amplia el procediment 4 de codecisió i el vot per majoria qualificada, i realitza una simplificació i una re numeració dels articles dels Tractats.
Tractat de Niza (2001): El Tractat de Niza es dedica essencialment als «assumptes pendents» d'Amsterdam, és a dir, als problemes institucionals vinculats a l'ampliació que no es van resoldre en 1997. Es tracta, en concret, de la composició de la Comissió, de la ponderació de vots en el Consell i de l'ampliació dels casos de vot per majoria qualificada. També simplifica el recurs al procediment de cooperació reforçada i augmenta l'eficàcia del sistema jurisdiccional.
- Augmenta els àmbits del tractat d’Amsterdam.
Va fer un comitè de protecció social.
Tractat de Lisboa (2007): El Tractat de Lisboa introdueix importants reformes. Posa fi a la Comunitat Europea, suprimeix l'antiga estructura de la UE i estableix un nou repartiment de competències entre la UE i els Estats membres. Així mateix, s'introdueixen modificacions en la manera de funcionament de les institucions europees i en els processos de presa de decisions. L'objectiu és millorar el procés decisori en una Unió ampliada que consta de 27 Estats membres. El Tractat de Lisboa suposa a més la reforma de diverses polítiques interiors i exteriors de la UE. En particular, dota a les institucions de la capacitat de legislar i els atorga competències en nous àmbits polítics.
- Modificació del concepte mercat.
Es preveu evitar la discriminació social.
Relació amb la carta de drets fonamentals de la UE.
 MEMBRES DE LA UNIÓ EUROPEA: La Unió Europea està composta per 28 països membres.
Requisits per ser membre (article 2 del tractat de la UE): - La Unió es fonamenta en els valors de respecte de la dignitat humana, llibertat, democràcia, igualtat, Estat de Dret i respecte dels drets humans, inclosos els drets de les persones pertanyents a minories. Aquests valors són comuns als Estats membres en una societat caracteritzada pel pluralisme, la no discriminació, la tolerància, la justícia, la solidaritat i la igualtat entre dones i homes.
 UNIÓ EUROPEA. VALORS: Quan un membre no compleix amb els valors esmentats a l’article 2 del tractat de la UE es poden adoptar mesures que limiten els drets.
Aquests valors es defineixen enfront una societat, els quals són pluralisme, tolerància, solidaritat, igualtat entre l’home i la dona i no discriminació.
5 Objectius i finalitats de la UE (article 3):  Promoure la pau, els seus valors i el benestar del poble.
 Crear un espai de llibertat, seguretat i justícia (cooperació policial i judicial entre els països membres per evitar el frau en el mercat comú).
- Llibertat de circulació de persones.
- Mecanisme de control en les fronteres.
- Polítiques: o Acil o Immigració o Prevenció i lluita contra la delinqüència  El mercat interior (espai sense cap tipus de barrera interior)  - Ha de tenir un desenvolupament sostenible Ha d’implicar un creixement equilibrat Economia Manteniment dels preus.
social de mercat.
La plena ocupació.
Nivell elevat i millora de la qualitat del medi ambient.
- Ha de combatre l’exclusió social i la discriminació.
Foment de la justícia.
Igualtat entre l’home i la dona.
Solidaritat entre generacions.
Recerca de la cohesió econòmica, social i territorial.
Diversitat cultural i lingüística i patrimoni cultural europeu.
La unió econòmica i monetària (euro). Utilització d’una sola moneda. Institució  Banc central europeu.
 PRINCIPIS DE LA UNIÓ EUROPEA: La Unió Europea només té aquestes competències i les que no s’hagin cedit seran competència de l’Estat. Són competències d’atribució.
Tipus de competències: - Competències exclusives de la Unió  Només la Unió té aquestes competències. (La unió duanera, la política monetària...) - Competències compartides  Compartides amb els estats membres. (Mercat interior, política social, agricultura i pesca...) Principis per saber quan actua l’Estat o la UE: o Principi de subsidiarietat. La UE només intervindrà en aquelles situacions en les quals l’actuació de la Unió pugui ser més eficaç que la dels estats.
6 o - Principi de proporcionalitat. La UE només actuarà en la mesura necessària per assolir els seus objectius.
Competències secundaries  Les fan els estats membres. Donarà suport, coordinarà i assessorarà als estats membres.
7 ...