ÈTICA EN INVESTIGACIÓ (2017)

Resumen Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 4º curso
Asignatura Psicologia i professió
Año del apunte 2017
Páginas 6
Fecha de subida 04/11/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

ÈTICA EN INVESTIGACIÓ Definició i aplicació de l’ètica en les ciències del comportament La recerca (amb éssers humans) inclou estudis mèdics i conductuals que es relacionen amb la salut humana…estudis de comportaments relacionats amb la salut en varietat de circumstàncies i ambients. CIOMS-OMS (1993).
L’ètica depèn de la cultura. L’OMS va establir com ha de ser la recerca amb els éssers humans des d’un punt de vista ètic. En recerca es parla de subjectes experimentals, no de clients ni pacients.
El concepte d’ètica en les ciències del comportament es divideix en: - Ètica de la ciència: protecció de la integritat de dades. Tenir cura amb la protecció de dades de confidencialitat i amb l’estadística que se’n deriva.
Ètica de la investigació: protecció dels drets humans.
Antecedents històrics La recerca responsable i ètica ha de respectar la dignitat, el dret i el benestar dels participants. Aquest fet pot afectar a la qualitat i quantitat de les dades obtingudes.
Els estudis pobres o defectuosos metodològicament NO són ètics.
La necessitat d’establir una normativa que reguli la recerca va sorgir després de la II Guerra Mundial = aparició de 33 codis ètics fins al 1970) = després de les investigacions que es van dur a terme als camps de concentració es va establir que la persona havia d’anar per davant de la ciència.
Als judicis de Nüremberg es va establir el primer codi, seguit per la declaració de Helsinki, el codi de l'APA, l'informe de Belmont, i els codis de cada país (a Catalunya, el COPC Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya-).
• Codi de Nüremberg (1946-1949) 10 punts. Tot experiment ha d'ésser conduït de tal manera que eviti tot patiment o injuria física o mental. La idea bàsica és no maleficència i consentiment informat (si són capaces cognitivament per entendre el consentiment; en cas de menors, per part de representants legals. En el cas de la recerca, consentiment d'ambdós progenitors).
• Declaració de Helsinki (1964-1975-1983) 12 punts. Idees bàsiques - - • Presència d’un comitè extern. Qualsevol recerca (animal inclosa) ha de passar per aquest comitè.
Vulnerabilitat: estudi de costos i beneficis en funció del principi de no maleficiència: si els costos són elevats pels subjectes experimentals, per bé que el benefici sigui molt gran, no es duen a terme.
Ajustar la investigació als principis científics: no podem fer el que ens sembli, hi ha d’haver un marc teòric previ definit. Articles 12, 15 i 18 imprescindibles.
Codi de l’American Psychological Assotiation (1973) = Principis de l’APA • • • • • • Capacitació Integritat Responsabilitat professional i científica Respecte pels drets i la dignitat de les persones Preocupació pel benestar dels altres Responsabilitat social • Informe Belmont (1978): interpretació de Nüremberg i Helsinki Normes generals prescriptives identificades en aquesta declaració: - Límits entre la pràctica i la investigació: es diferència per primera vegada entre l’àmbit de la psicologia en general i la recerca psicològica Principis ètics bàsics: respecte a les persones -> autonomia, beneficiència, justícia Aplicacions que se’n deriven: consentiment informat i valoració de riscos i beneficis Elements a considerar en la realització d’una investigació - Fermesa / debilitat de les justificacions teòriques = ha d’haver un context teòric clar i marcat Avaluació dels riscos / beneficis a partir de les dades obtingudes = relació cost/benefici en relació al subjecte experimental Avaluació dels interessos particulars (i/o no socials) / interessos socials = la recerca ha d’estar enfocada i referida al bé social/comú Discriminació en la selecció dels subjectes experimentals = no seleccionar als subjectes que beneficiaran més els resultats, s’ha de fer a l’atzar. No coaccionar.
- - - Efectes de l’atzar en relació a la recepció de tractaments Invasió de la privacitat social, personal, política,… dels subjectes experimentals = la persona té dret en tot moment d’aturar la seva participació. Impera l’autonomia de la persona per davant de la recerca.
Treballar amb mostres captives = experimentació en presons, hospitals, universitats, animals, etc. on els subjectes experimentals es veuen pressionats a participar.
Avaluació dels possibles efectes “no controlats” de teràpies innovadores = controlar els efectes que noves teràpies no conegudes puguin provocar.
Avaluació del risc de dany psicològic i/o psiquiàtric Efecte de l’ús de l’engany i l’explicació post-experimental = l’investigador no dóna informació personalitzada (feedback) de cadascun dels subjectes experimentals.
S’informa que quan es tinguin els resultats podrà tenir accés a la publicació científica resultant. Com a investigadors no es tracta al subjecte experimental, sinó en cas de detectar-se una necessitat es deriva.
Evitar investigacions tendencioses per part de l’investigador Consentiment voluntari L'objectiu d'aquesta investigació és determinar els factors que incideixen en la decisió dels jurats en judicis amb responsabilitats penals. Els resultats d'aquesta podran ser utilitzats per legisladors, jutges i advocats amb la finalitat d'implementar el sistema legal. En qualsevol cas, la informació obtinguda aportarà resultats sobre la presa de decisions per part dels individus.
En aquest estudi, vostè veurà un audiovisual de diversos judicis i respondrà a una sèrie de preguntes sobre el mateix. Se li preguntarà la seva decisió de considerar culpable o no l'acusat actuant vostè com si fos un membre més del jurat.
La seva participació, en cap cas, suposarà una alteració del seu grau de benestar, com tampoc cap risc per a la seva seguretat. No obtindrà beneficis, encara que aprendrà probablement una mica més sobre el procés de presa de decisions. D'acord amb el professor rebrà algun tipus de crèdits per la seva participació.
La informació que obtinguem per la seva participació s'utilitzarà per publicar un article científic, sent estrictament confidencial i coneguda només pels investigadors. De fet, el seu nom no apareixerà en cap part.
La seva participació és voluntària. De la mateixa manera, vostè és lliure de decidir en qualsevol moment no concloure i retirar el seu consentiment.
VOSTÉ ÉS LLIURE DE PARTICIPAR O NO PARTICIPAR. LA SEVA SIGNATURA EN AQUEST DOCUMENT INDICA QUE HA DECIDIT PARTICIPAR I QUE HA LLEGIT LA INFORMACIÓ.
REBRÀ UNA CÒPIA DUPLICADA D'AQUEST DOCUMENT.
SIGNATURA I DATA Principis bioètics del consentiment voluntari     Principi de no maleficiència Principi de justícia Principi de beneficiència Principi d’autonomia En el consentiment informat s'expliquen els objectius, què se li farà fer, si la seva participació li produirà un benefici (remuneració, a nivell d'enriquiment personal, més nota, etc.), què en farem de les dades i demanar la lliure participació. Una còpia pel subjecte, una per l'investigador. En el cas de la recerca, a diferència d'en la teràpia, el consentiment és escrit, perquè no es produeix un seguiment personalitzat de la persona. Si s'inclou remuneració, sí que hauran de constar les dades (DNI, etc. de la persona) per motius de fiscalitat és obligatori.
Condicions del consentiment voluntari    Voluntarietat Competència (si és menor, consentiment dels pares o tutors legals) Informació suficient i adequada - Explicació de l’estudi (objectius, durada i procediments).
Descripció dels riscos i incomoditats.
Descripció dels beneficis per al subjecte i per a la societat.
Exposició dels procediments terapèutics alternatius que podrien ser beneficiosos.
- Confidencialitat de les dades -encara que siguin manipulades a nivell informàtic- Si existeixen riscos, explicar quins i els possibles tractaments.
- Informació respecte a les persones amb qui es pot contactar.
- Declaració de participació voluntària.
Tot això, inclosa la seva firma, no implica que la persona no pugui abandonar en qualsevol moment.
Altres mecanismes de consentiment - Consentiment substitutiu Utilització de l’engany  enganyar no és ètic. Només si ho accepta el comitè ètic. Només si podem dissipar els petits efectes negatius que es produeixin.
Només si la lògica cost/benefici ho pot justificar.
Partim de la idea que enganyar no és ètic, però que depenent dels objectius, i sobretot en psicologia, es fa necessari. Per tant, s'ha de justificar adequadament el per què de l'engany al comitè ètic, i la previsió dels riscos. De cara al subjecte experimental, se li explicarien uns objectius hipotètics no reals, però un cop finalitzat l'experiment, se li expliquen els objectius reals. Per tant, enganyar no és ètic encara que permeti treballar aspectes que d'altra manera no es podrien, i només es podrà si podem dissipar els petits efectes negatius que es produeixin, la lògica cost/benefici ho pot justificar, i s'accepta per part del comitè ètic.
Riscos: oblidar els possibles efectes negatius o tenir dubtes sobre el control d’aquests riscos.
Informes científics Els informes segueixen una mateixa estructura per tal d’aconseguir homogeneïtat en la forma d’estructurar els continguts, per facilitar la comparació i anàlisis crític dels treballs i per facilitar la seva difusió.
Tipus de treballs en els quals s’apliquen aquestes normes: - Investigació empírica Revisions i rèpliques Articles teòrics o assaigs de recerca Tesis i tesines/pràcticum (TFG) Comunicacions en congressos Autoria dels treballs científics: professionals vs. estudiant, plagi = no hi ha una norma escrita respecte qui ha de ser el rimer nom en una investigació. Podem preguntar abans de la publicació on es trobarà el nostre nom i si no estem d’acord, abandonar si és necessari.
Respecte a la confidencialitat de dades dels subjectes experimentals.
Ús de llenguatge no sexista.
Ètica en la investigació: altres animals Justificació de l’experimentació amb altres animals: - Continuïtat conductual: moltes conductes d’animals ens són útils per a l’estudi humà degut a les bases filogenètiques que compartim - Control experimental: validesa interna, ecològica, etc.
- Objectivitat: els animals no parlen ni enganyen - Comparació entre successives generacions: per la major ratio de producció - Definir les relacions causa-efecte: com els animals estan en un ambient controlat podem determinar les relacions causa-efecte, ja que sabem el que han fet, què se’ls ha donat, etc. en tot moment.
THE UFAW HANDBOOK ON THE CARE AND MANAGEMENT OF LABORATORY ANIMALS (1998): 1) 2) 3) 4) 5) Tot i ser animals cal acatar la llei Conèixer les especies amb les que s’experimenta Protegir les espècies amb què s’experimenta Mitigar els efectes nocius de la investigació: dolor i incomoditat Cirurgia, drogues i eutanàsia Regla de les tres R • • • Reemplaçament: si podem utilitzar una altra via, no utilitzem l'animal Reducció: no cal utilitzar 300 ratolins si amb 100 n'hi ha prou Refinament: que siguin animals no vol dir que no pateixin, per tant, mateixos mecanismes que en persones = subministrament d'analgèsics, antibiòtics i eutanasia final Normativa als reals decrets. Parlem de vertebrats (peixos, aus, rèptils, mamífers i amfibis), els invertebrats no estan subjectes a la legislació.
Real Decreto 223/1988 sobre la protección de los animales de experimentación.
Real Decreto 1201/2005 del 10 de octubre sobre la protección de los animales utilizados para investigación y otros fines científicos.
1. Definir els objectius legítims pels que poden utilitzar animals del laboratori.
2. Assegurar la competència de les persones relacionades amb l’experimentació animal.
3. Limitar la utilització d’animals quan existeixin tècniques alternatives disponibles i factibles.
4. Prevenir el dolor o patiment innecessari dels animals.
5. Inspecció de les instal·lacions i procediments.
6. Assegurar la responsabilitat pública.
...

Tags:
Comprar Previsualizar