Assaig bloc 4 (2012)

Ejercicio Catalán
Universidad Universidad de Vic (UVIC)
Grado Periodismo - 1º curso
Asignatura Estructura de la Comunicació
Año del apunte 2012
Páginas 5
Fecha de subida 14/01/2015
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

    Assaig   Bloc  4   Mar  de  Piedra,  Pol  Deig,  Anna   Luque  i  Júlia  Torramadé   Introducció   En  el  bloc  4  del  dossier  de  lectura  trobem  dos  articles  relacionats  entre  si.  El  primer  tracta  de   com  està  estructurat  el  sistema  de  comunicació  públic  espanyol  i  el  segon  explica  l’estructura   de  la  comunicació  pública  catalana.   El   primer   text   “Los   centros   territoriales   de   TVE   2004-­‐2006:   una   radiografia   antes   de   la   reforma   del  Ente”  ens  parla  sobre  com  estava  estructurat  l’espai  televisiu  que  tenien  les  autonomies  a   TVE.   Per   la   seva   banda,   el   segon   text,   “Impacto   de   la   crisis   económica   en   las   políticas   de   comunicación  de  la  Generalitat  de  Cataluña”  explica  la  influència  de  la  crisi  econòmica  en  les   polítiques  de  comunicació  de  la  Generalitat.   Així  doncs,  ambdós  articles  parlen  sobre  la  televisió:  sistema  públic  estatal  i  autonòmic.   Cos  argumentatiu   En   el   primer   text,   els   autors   ens   fan   un   anàlisi   de   la   situació   dels   centres   territorials   i   de   producció  de  Televisió  Espanyola  des  de  2004  fins  a  2006  i  pretén  reflexionar  i  interpretar  la   situació   en   que   es   trobava   i   la   possible   estratègia   que   podria   seguir   respecte   a   les   seves   funcions.
Per  obtenir  una  radiografia  de  l'estat  actual  dels  centres  territorials  i  de  producció  de  TVE  en  el   context   de   la   reforma   de   l'Ente   Públic   s'han   establert   tres   grans   àrees   temàtiques:   el   model   de   gestió,   que   determina   l'organització,   el   pressupost   i   el   grau   d'autonomia   financera;   la   programació,   que   determina   el   grau   d'autonomia   dels   centres   per   a   la   diversitat   cultural   i   la   cohesió;  i  els  mecanismes  de  control  democràtic,  que  defineixen  el  funcionament  dels  òrgans   competents.   La   proliferació   de   les   delegacions   de   RTVE   ha   estat   comparable   des   del   punt   de   vista   dels   continguts   a   la   descentralització   d'algunes   televisions   públiques   europees.   Els   teòrics   conceptualitzen  la  descentralització  a  través  de  la  cerca  de  noves  funcions  de  servei  públic.     La   divisió   que   fa   TVE   del   territori   espanyol   per   vertebrar   els   seus   centres   territorials   no   està   relacionada  amb  les  qüestions  lingüístiques  o  socials,  sinó  com  a  criteris  geogràfics  i  tècnics.   El  context  històric  de  canvi  en  què  es  troba  actualment  RTVE  justifica  l'estudi  de  la  situació  de   la   qual   parteix   la   reforma.   La   reforma   del   servei   públic   de   radiodifusió   a   Espanya   s'està   desenvolupant  paral·∙lelament  a  l'europea.  Encara  que  l'estudi  està  centrat  en  els  primers  dos   anys  de  la  VIII  Legislatura  hi  ha  una  història  vinculada  amb  la  creació  dels  centres  territorials  de   TVE  que  parteix  de  1959,  data  en  què  entra  en  funcionament  el  primer  centre  de  producció.   Aquesta   descentralització   política   també   s'ha   vist   reflectida   durant   les   últimes   dècades   en   l'organigrama  de  RTVE.   La   situació   de   TVE   durant   el   període   de   la   Transició   no   va   ser   fàcil:   s'havia   d'ajustar   una   televisió   modelada   a   imatge   i   semblança   d'un   règim   dictatorial   fortament   centralista   amb   el   1     nou  Estat  de  les  Autonomies. En  els  anys  80,  TVE  intenta  posicionar  els  centres  territorials  en   les  Comunitats  Autònomes  per  fer  fronts  a  la  competència  que  comença  a  exercir  les  cadenes   autonòmiques   i   habilitar   la   xarxa   per   emetre   desconnexions   en   tots   els   territoris.   La   convivència   amb   les   televisions   autonòmiques   causa   una   crisi   d'identitat   i   de   funcions   en   els   centres  territorials  i  de  producció. La  dècada  dels  90  també  va  estar  marcada  per  una  proposta   que   finalment   no   progressarà:   es   va   intentar   convertir   als   centres   territorials   i   a   la   segona   cadena   estatal   a   la   base   de   les   futures   televisions   autonòmiques   en   aquelles   regions   que   mancaven  d'elles.   La   idea   d’aplicar   aquesta   reforma,   doncs,   és   la   de  reduir   l’espai   que   tenen   les   autonomies   dins   la  televisió  pública  espanyola.  A  partir  de  l’aprovació  de  la  reforma,  només  es  podrà  veure  un   informatiu  al  migdia.  Això  sí,  es  podran  continuar  produint  programes  que  s’emetran  a  tot  el   país.   En   el   segon   text,   els   autors   fan   un   anàlisi   de   com   les   polítiques   de   comunicació   de   la   Generalitat   de   Catalunya   han   variat   amb   l’arribada   de   la   crisi   econòmica,   centrant-­‐se   en   sis   punts.   El   primer   d’ells   és   la   Corporació   Catalana   de   Mitjans   Audiovisuals,   sens   dubte   un   dels   més   importants  de  la  comunicació  catalana,  que  amb  l’entrada  del  govern  convergent  ha  hagut  de   reduir  les  despeses  operatives  per  mantenir  la  mateixa  inversió  pel  que  fa  a  continguts.   Una   altra   institució   com   el   Consell   Audiovisual   de   Catalunya   va   haver   de   reduir   el   seu   pressupost  total  un  34,6  %  l’any  2011,  i  al  2012  es  va  preveure  una  altra  reducció  del  1,05  %.   Pel   que   fa   al   Baròmetre   de   la   Comunicació   i   la   Cultura,   aquest   va   veure   com   el   seu   futur   perillava   en   l’any   2011,   però   al   final   va   poder   continuar,   tot   i   que   amb   bastantes   retallades,   com  ara  el  no  oferiment  de  dades  a  les  Illes  Balears.     L’Agència  Catalana  de  Notícies  va  veure  retallats  els  seus  ingressos  de  la  subvenció  pública  en   un  25,96  %.   Un  altre  punt  important  en  l’anàlisi  és  les  subvencions  als  mitjans  privats,  que  han  passat  de   20,87  millons  d’euros  l’any  2007  a  només  6,85  el  2011.   Per  últim,  els  autors  detallen  el  cas  dels  projectes  de  les  diputacions,  on  destaca  el  tancament   de   Comunicàlia   (impulsada   el   2002   per   les   diputacions   de   Girona,   Lleida   i   Tarragona)   l’any   2011;  i  la  reducció  d’un  3,48  %  de  pressupost  de  la  Xarxa  de  Televisions  Locals  (impulsada  l’any   1999  per  la  DIBA)  també  el  2011.   Conclusions   L’objectiu   de   la   reforma   és,   segons   el   SEPI,   evitar   les   duplicitats   entre   la   programació   del   canal   autonòmic   i   la   del   centre   territorial.   Alguns   podrien   pensar   que   rere   aquests   motius   podrien   haver  d’altres  que  tenen  més  a  veure  amb  la  ideologia  o  amb  la  intenció  de  treure-­‐li  força  a  les   autonomies.   El   fet   de   l’existència   d’un   o   més   canals   autonòmics   no   vol   dir   que   s’hagin   de   treure  aquets  espais  que  formen  part  de  la  televisió  pública  espanyola.  Contràriament,  d’altres   2     podrien   pensar   que   és   una   manera   d’estalviar   temps   i   diners.   Nosaltres   creiem   que,   si   realment  això  ha  estat  un  fet  econòmic,  un  cop  es  torni  a  reactivar  la  economia  i  passi  aquesta   època   de   crisi   que   estem   vivint,   aquest   espai   hauria   de   tornar   a   ser   ocupat   pels   centres   territorials.   L’espai  català  de  la  comunicació,  com  hem  pogut  veure,  s’ha  vist  i  es  veurà  durament  afectat   per   les   mesures   anticrisi   del   nou   govern   encapçalat   per   Artur   Mas,   que   es   centren   en   reduïr   la   despesa   pública.     Veient   les   prioritats   del   govern,   es   preveu   que   alguns   mitjans   més   no   poguin   sobreviure   i   acabin   desapareixent,   a   menys   que   hi   hagi   una   reformulació   del   panorama   comunicatiu  en  el  territori  català.             3       4     ...