TEMA 1 AUTOTUTELA ADMINISTRATIVA (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Derecho - 2º curso
Asignatura Derecho Administrativo II
Año del apunte 2015
Páginas 5
Fecha de subida 23/02/2015 (Actualizado: 08/05/2015)
Descargas 28
Subido por

Vista previa del texto

Tema 1 Autotutela administrativa/ Potestat executiva 1. Concepte Executivitat, Executorietat, privilegi de decisió executòria o autotutela executiva són termes amb els que indistintament es designa la qualitat del acte administratiu de produir tots els seus efectes contra la voluntat dels obligats, violentant la seva propietat i llibertat si fos precís. Aquesta qualitat és la que realment separa i distingeix els actes administratius dels actes privats que necessiten el suport judicial, és a dir, l’ Administració pot prendre’s la justícia per la seva pròpia mà, mentre que els particulars han d’ acudir al Jutge per imposar els seus drets sobre tercers.
Article 95 Llei 30/1992 Ejecución forzosa.
Las Administraciones Públicas, a través de sus órganos competentes en cada caso, podrán proceder, previo apercibimiento, a la ejecución forzosa de los actos administrativos, salvo en los supuestos en que se suspenda la ejecución de acuerdo con la ley, o cuando la Constitución o la ley exijan la intervención de los Tribunales.
Facultat/Poder de l’ Administració per a executar propis actes (actes administratius), sense recórrer al Tribunals, si cal en contra de la voluntat del administrat. Poder de l’ Administració per a imposar les seves pròpies decisions. Potestas- Poder que té l’ Administració i que la llei li ha atorgat. No hi ha autotutela dels administrats. Acte administratiu té un “accessori” que és l’ autotutela. Autotutela, imposar un acte administratiu per la força, poder de l’ Administració.
En alguns casos, l’ execució forçosa no es necessària, ja sigui perquè l’ acte es compleix sense resistència dels seus destinataris, o quan la naturalesa de l’ acte no comporti cap actuació material d’ execució. Tampoc es pot parlar d’ execució forçosa de l’ acte administratiu en contra de l’ Administració, és a dir, quan l’ acte reconeix els drets dels particular si imposa deures a l’ Administració. Si aquesta no l’ executa voluntàriament, l’ administrat no té cap altra alternativa que forçar el seu compliment per la via judicial.
1 El supòsit necessari per l’ execució forçosa dels actes administratius, el constitueixen els casos en que l’ acte administratiu imposa deures positius o negatius vers l’ administrat que impliquin, quan aquest es nega a complir-lo voluntàriament, una agressió sobre el ciutadà mitjançant l’ alteració del seu ius possessionis sobre els seus béns, o una violència sobre la seva llibertat personal. El principi d’ Executorietat s’ estableix amb caràcter general pels actes administratius. Aquesta potestat administrativa es troba a la Llei del Règim Jurídic de les Administracions. ART. 56, Art.
94 i Art, 95.
Poder enfocat als actes administratius, a l’ activitat administrativa. Això no passa amb els reglament, ja que són normes jurídiques que s’ imposen a la força, i en cas d’ incompliment, s’ estableix una sanció prevista.
Els ciutadans atenem les ordres de l’ Administració, ja que sinó l’ Administració ens imposarà el compliment per la força, en canvi, els ciutadans compleixen les normes ja que del contrari hi haurà una sanció (incompliment normes jurídiques).
L’ Administració genera un acte administratiu, i si veu que hi ha resistència per part de l’ administrat en complir, se li exigirà compliment sense la necessitat d’ intervenció del poder judicial. Imposa l’ acte per la força encara que l’ administrat s’hi oposi.
2. Característiques Requisits per saber si l’ actuació de l’ Administració empara l’ autotutela o no ho fa (Desviació de poder). REQUISITS I LIMITS.
 Notificació prèvia. Pre avís que l’ Administració utilitzarà aquesta facultat.
 Procediment.(Apercebiment, ordre, aplicació). Avís (Apercebiment), una ordre, i per últim l’ aplicació de l’ ordre d’ autotutela.
 Proporcionalitat. Proporció entre el que fa l’ Administració i el que aquesta vol aconseguir. Això ho decideix el jutge en un judici.
 Legalitat. No es pot fer servir l’ autotutela fora del marc de la legalitat previst, ja que s’ actuaria sense legitimitat. Si no hi ha una llei que ho permeti, no es podrà fer.
Cobertura legal, cal respectar la jerarquia normativa.
 Igualtat.
2  Interès públic. Pot actuar així perquè actua en defensa de l’ interès públic.
 Respecte a drets i llibertats.
2.1 Condicions a complir per a que l’ actuació sigui legítima.
 Existència d’ un acte administratiu, tal i com diu l’ article 93 Llei 30/1992.
 Que l’ acte sigui ja plenament eficaç, perquè l’ eficàcia no estigui pendent de condició, termini, autorització o aprovació d’autoritat superior ni hagi sigut suspès administrativament o judicialment la seva Executorietat.
 Que l’ execució sigui notificada. (Requerimiento o apercibimiento) 3. Classes Actuacions Administratives. L’ administració pot fer una o vàries d’ aquestes actuacions: Mitjans d’execució: 4 eines en funció de la naturalesa del problema (Manual). Anexe de l’ acte administració, per tant, prescriuran quan hagi prescrit l’ acte administratiu.
Per buscar la prescripció, s’ ha d’ anar a la prescripció de cada acte administratiu.
Normalment, una sanció no prescriu. LLEI 30/92- Acció de l’ Administració vers l’ Administrat. Regulació acte administratiu.
INSTRUMENTS D’ AUTOTUTELA: 1. Constrenyiment. Eina de la potestat d’ autotutela que consisteix en obligar a un administrat a que pagui, és a dir, cobrar deutes líquids, pecuniaris. Es posa en marxa un procediment que finalitzarà amb l’ embargament de la quantia líquida.
2. Execució subsidiària. No hi ha deute líquid, sinó que l’ obligació de l’ administrat consisteix en realitzar o no realitzar una acció. Obligacions de FER.
3. Multa coercitiva. Impagament de multes. Eina que serveix per obligar al particular a pagar, de la mateixa manera que el constrenyiment. Un altre tipus de multa que no deriva d’ una sanció, sinó que deriva de l’ incompliment d’ un acte administratiu de l’ administrat.
3 4. Compulsió sobre les persones. Ús de la força física, més o menys intensa per fer acatar una resolució administrativa.
Altres medis d’ execució forçosa: 5. Ocupació. Manual Parada expropiació. Concepte d’ expropiació. És un element, una part, del procediment expropiatori. Ocupar de manera immediata la finca i després discutir el preu i les condicions, l’ expropiació és una agressió. Utilitat pública o interès social. Elements de l’ autotutela equiparable a qualsevol dels 4 instruments anteriors.
Contactes civil/mercantil. Les dues parts estan identificades. En dret administratiu, aquest element canvia ja que l’ administració no és un arrendatari corrent, quan aquesta contracta, algú ha de prendre aquesta decisió i ha d’ estar en un procés administratiu.
Avocació. ART 14 Llei 30/1992. Los órganos superiores podrán avocar para sí el conocimiento de un asunto cuya resolución corresponda ordinariamente o por delegación a sus órganos administrativos dependientes, cuando circunstancias de índole técnica, económica, social, jurídica o territorial lo hagan conveniente. En los supuestos de delegación de competencias en órganos no jerárquicamente dependientes, el conocimiento de un asunto podrá ser avocado únicamente por el órgano delegante.
2. En todo caso, la avocación se realizará mediante acuerdo motivado que deberá ser notificado a los interesados en el procedimiento, si los hubiere, con anterioridad a la resolución final que se dicte.
Contra el acuerdo de avocación no cabrá recurso, aunque podrá impugnarse en el recurso que, en su caso, se interponga contra la resolución del procedimiento.
No pot haver avocació entre Administracions ja que la relació entre administracions no és de jerarquia, sinó de competència. L’ Avocació parla de les relacions d’ òrgans jeràrquics dintre de la mateixa Administració. És potestativa, i no és una potestat absoluta per part del òrgan, sinó que té una potestat reglada. Per poder avocar una competència, abans s’ha d’ haver tingut. No es pot delegar una competència que ja havia sigut delegada. “Avocar allò que em tocava”. Per poder avocar primer s’ ha d’ haver delegat, però d’ una forma correcta i de forma justificada.
4 Definició RAE: Dicho de una autoridad gubernativa o judicial: Atraer a sí la resolución de un asunto o causa cuya decisión correspondería a un órgano inferior.
5 ...

Tags:


Comentario de fvergara en 2016-02-07 18:22:58
Castellano por dios !