Egipte Tema 6 (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia del Arte - 1º curso
Asignatura Art de les civilitzacions antigues
Año del apunte 2017
Páginas 12
Fecha de subida 08/06/2017
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 6: Primer Periode Intermedi i Imperi Mitjà 6.1. Periode Intermedi (Dinasties VII -X/ 2150-2040 a.C.) Tombes Saff Estela de Neferiu-Museu metropolità de Nova York El Canceller Nakhti-Museu del Louvre 6.2. Imperi Mitjà: Arquitectura (Dinasties XI-XII// 2040-1786 a.C.) Mentuotep II o Montuotep Idea de restaurar o refer edificis anteriors TEBES: Es comença a configurar acabant sent un dels nuclis més importants, al principi no es definitiu pero anirà agafant (sobretot al IN) forma de centre neuralgic de la part funeraria.
Podem veure clarament dues arees significatives: - - Banda dreta del Nil/ riba dreta del riu: Temples de Luxor y Karnak, la gran remodelació d’aquests es fa durant l’Imperi Nou. Cos de sacerdots que anirá agafant prestigi sobretot en el temple al deu Amó qui es convertirá en el deu protector dels faraons, essent el temple més important de Karnak.
Banda Esquerra del Nil/ riba Esquerra del riu: zona funeraria, no esta configurada del tot, cal fixar-nos en Deir-EL-BAHARI que serà important dins l’arquitectura funerària oficial.
6.2.1. Els recintes funeraris i l’evolució dels enterraments a) Arquitectura funerària oficial: centrada en la zona de DEIR-EL-BAHARI, aquí es una zona que actualment es veuen uns temples que agafen la novetat de les tombes saaf (al voltant del pati on la part de necròpoli està sobterrànea = HIPOGEU), aprofitant la superfície natural de la serralada per construir la tomba. S’integren dins el paisatge, aprofitant l’espai per estalviar enegria, feina i materials. Aquest complexe te un conjunt de temples que no son contemporanis, l’ùnic de l’Imperi Mig es el temple (espai funerari) de Mentuhetep II, la resta seran afegits a posteriori encara que segueixen un model similar encara que innoven. Faraó del període, estructura que representa una renovació i una tradició, quan a l’innovació crea un espai nou.
Primer trobem un gran pati on hi ha una rampa coneguda com Bab-el-Hosan (la porta del genet), es l’entrada del Senotafi (doble tomba), s’hi troben especies com el Sicòmor i el Tamariu als arbres les quals eren resistents als climes àrids com decoració del pati, de la rampa donava a una plataforma porticada per columnes (maybe pilastres quadrades), es recupera un altre element que es aquest tipus de sobre posició de mastabes (piràmide esglaonada), que serien com l’avant sala de l’espai funerari que es la part interna excavada en la roca. L’any 1906 es troben 6 tombes corresponents a 6 reines/consorts del rei, aquestes conserven un element de tradició que serien les tombes Saaf, les quals agafen coses de diferents moments, aquí hi havia el pas cap al peristil on hi trobaríem l’entrada a la tomba del faraó. Part de la sala hipòstila trobem un temple dedicat al Déu Amó, protector de la dinastia imperial i també una capella dedicada a HATHOR. Restes/ vestigis de columnes, rampa, estructura interna molt malmesa en quant la capella d’Amón.
Aixó no acaba de funcionar i traslladen la capital a MEMFIS, aquí s’abandona la novetat de les tombes saaf i tornen a recuperar el model anterior per part d’Amenenhat III. Faran una Piràmide al Fayum i un Cenotafi a Dashur, aquest últim s’anomena la piràmide negra per l’aspecte.
Piramide d’Amenenhat III(Fayum): Recinte funerari emmurallat, amb piràmides subsidiàries de membres de la família reial.
Cenotafi a Dashur d’Amenenhat III (Piramide Negra): Feta de besalt negra, forrat de metall.
Piramide Sesostirs II (El list-XII D.): Restes d’aquestes petites piràmides, tornem al passat de l’imperi antic on es busca una recuperació de les estructures antigues.
b) Arquitectura Funeraria Civil: Trindríem que esmentar que hi ha més grups de ciutadans que tinguin accés aquestes tombes, les més importants son les dels Nomarques, els quals tenen una certa autonomia malgrat que el faraó esta per sobre, fent-se tombes pròpies amb la seva riquesa creant un model que es diferencii dels altres marcant/etiquetant el grup social el qual pertany el difunt. Aquestes segueixen el model de les tombes saaf, trobant tombes excavades a la roca, no recuperen el model de mastaba creant un model molt més senzill. El tipus de necròpolis més conegudes es aquest de Beni Hassan, amb tombes molt senzilles, no tenen sumptuositat, petit pati que dona a un porxo amb una sala de ofrenes amb el Serdab, son totes seriades. Tomba del nomarca Khety, es veuen com es conserven a la sala de les ofrenes les pintures murals amb els temes repetitius típis, no obstant a l’hora de pintar hi ha motius distints als previs. Les columnes de la sala no es conserven senceres no obstant es sap que tenen una funció decorativa donat que la mateixa roca on s’incereix la sala fa d’element sostenidor i les columnes són merament decoratives.
Tomba Nomarca Amenemhet : fa servir l’esquema de les mastabes en el cas que el sarcòfag esta concebut com un pou, a nivell arquitectònic té la seva feina, l’idea d’espai es el mateix, recuperant la idea dels hipogeus i les tombes excavades. Totes les sales tenen la mateixa estructura.
Tomba del nomarca Sarenput: 6.2.2.Els recintes religiosos i civils Poques evidencies conservades, el que si que apareix es informació d’altres edificis d’ús civil que apareixen en aquesta epoca i no en les anteriors. Apareixen també nous elements aplicats a l’ùs civil: - Obeliscs: Pilar Hathóric: com a capitell que representa a la deessa Hathor com a decoració.
Pilar Ossiríac: reprodueix l’imatge a cos sencer del faraó com si estigués disposat al sarcòfag, està adossat al pilar/columna.
Capella Blanca de Sesostris I / Senusret I (Dinastia XII): molt interesant per diferents raons, es una reconstrucció donat que a l’època d’Amenofis III van desmuntar-lo per fer-ne els pilons del temple de Karnak. Funció del pavelló/kiosk/templet, era el de fer de parada d’una processó que es feia a Tebes en la qual els Déus sortien en barca i a vegades algun podia fer una processó per anar a veure a un altre Déu, aquests templets es feien servir per descansar la barca.
Estructura de rampa de pujada y baixada, aprofitaven les aturades per fer-ne càntics i oracions y descansar el pes que suposaven les imatges. Espai de planta cuadrada amb finestrals amb un altaret al mig on reposaria la barca amb la imatge en el moment de la processó. Va esser erigit als 30 anys del regnat de Sesostris en el moment que va realitzar el Heb-Sed on es renova els poders. Part interesant per varios motius, es el fet de la decoració que tenia, relleus que representen la coronació del faraó on es representen els noms de tots els nomos d’Egipte del moment i les seves divinitats protectores, tot això lligat al motiu de la construcció.
Ciutat de Hetep-Senusret (Kahun- oasi de El-Iahun) Comencem a trobar estructures urbanes, concepte ciutat i poblat, el primer els ciutadans eren més artesans i comerciants, i en el segon els habitants eren agricultors i ramaders, es per això que en aquest cas parlem de ciutat, on habitarien els obrers de la construcció de l’àrea de les piràmides vistes prèviament per així mantenir els espais funeraris. Trobem un tipus d’urbanisme anàrquic, arrel que no tenim una xarxa hipodèrmica de carrers, sinó que tenim carrers paral·lels on les cases donen aquests carrers.
Dues àrees separades arrel de les classes socials, la dimensió de les cases hi son simples per una part en canvi per un altre part hi ha algunes de major dimensió al·ludint aquesta distinció entre classes. Parlem en primer cas més d’obrers, en canvi en els de major dimensió habitarien els sacerdots, etc.
En la intersecció de les dues àrees tenim una zona anomenada Acròpolis (polis sagrada) amb un seguit de temples. També trobem una tomba posterior (D XIX) de Maret.
Construccions fetes de tova, en tenim ciutats conservades però de l’Imperi Nou arrel de que estan fetes de pedra, aquesta arrel de que el material constructiu sigui dolent es complicat la seva conservació.
Fortalesa de Buhen (Núbia): A nivell militar eren bastant avançats en quant a l’estructura de muralles, XII Dinastia, també construïda en tova arrel que la pedra era més per les construccions religioses. Zona situada a l’Alt Nil, idea militar que fins ara no s’havia vist, tenien voluntat més expansionista que a l’Imperi Nou es consolida, zona de riquesa minera per trobar matèries primeres. Fortificacions per protegirse d’atacs de pobles de la zona alta del Nil, així protegien per que no hi haguessin incrusions dels pobles en la linea baixa del territori, a nivell estètic recorden als castells medievals amb merlets presents evidenciant una ingenieria militar bastant desenvolupada amb 0 evidencies d’exercit militar fixe. Sembla que hi havia un fossar que separava el nivell del sol previ a la fortificació, no havia evidencies de que tingues aigua, això si evitava l’accés dels carros de cavall per inpedir que l’enemic tingués un trajecte pla evitant el setge. També hi havia una sèrie d’obertures d’espitlleres per poder-ne disparar des de dintre i que sigui complicat pels enemic ferir-ne.
6.3. Imperi Mitjà- Arts Plàstiques 6.3.1. Escultura exempta Periode que non té l’esplendor de l’etapa anterior (Imperi Antic), es perd en quant tècnica, llavors es més una etapa de reconstrucció, d’intentar assolir un nivell encara que no s’arriba aun esplendor sobretot portat a la V dinastia, no obstant hi ha obres que tenen qualitats admirables.
Retorn dels artifects d’anar a tornar a familiaritzar-se amb la técnica, s’identifiquen dues escoles/epicentres de treball sobretot en l’etapa de la dinastia XI, per una part al voltant de la zona de Memfis en la ciutat d’Heracompolis, i l’altre situat al voltant de la ciutat de Tebes.
L’escola d’Heracompolis, es una escola que ve una mica de la tradició antiga, intentant ser més fidel al model de l’imperi Antic recuperant valors perduts, centre de culte important, recordar que els sacerdots són darrere dels motius de les obres, es a dir, són els que creen l’obra que els artifecs portaven a terme.
El taller de Tebes es menys destre, aquesta tècnica antiga no l’aconsegueix es molt més tosc a l’hora de fer les coses.
Cap la dinastia XII aquestes dues escoles es fusionen en una sola, sobretot amb el trasllat de la capital a Memfis, on hi ha una hibridació dels dos corrents.
Altre element/novetat es que comencen aparèixer formes de representació que a partir d’aquest període s’aniràn posant de moda sobretot a l’Imperi Nou i Baixa època, una d’elles seria l’aparició de les Estatues Cub, simplificació, recursos arrel de la pèrdua de la tècnica. Un altra característica es l’estètica molt robusta dels personatges (estàtua sobekemesaf) amb molt de volum, molt pesants que podem trobar en el període. Finalment hi ha una tendència de desaparició dels grups escultòrics familiars, donant importància a les figures femenines.
Idealització dels personatges prèvia que en aquesta època es perd, hi ha molt més realisme, voluntat realista que plasma als faraons representats a les seves etapes de vellesa marcant el pas del temps i els defectes produïts per aquest fet que es el pas del temps, novetat que fins ara no es veia molt a no ser que fos escultura civil.
Apareixen un tipus d’estatuetes (Ushebits/Uixebtis), representades per fer les funcions del difunt al més enllà apareixent en molts més casos a partir d’aquest període. També destacar la tendència que cada cop hi hauran molts més grups socials en busca d’aquesta vida en el més enllà llavors entrarem en una categorització econòmica, arrel que no podien pagar molts d’ells una mastaba decorada, economitzant d’una forma més reduïda creant-se les maquetes de tasques, estatuetes de fang amb la mateixa funció que als gravats dels murs de les mastabes, reproduint tot el que lis feia falta al més enllà.
Estàtua de Mentuhotep I (din XI)-Museu del Caire: D’entrada podem veure que correspon a l’escola de Tebes (molt més tosca), element de continuïtat la disposició del personatge assegut amb els braços creuats segurament per portar la vara i el ceptre, en aquest cas representa una continuïtat respecte a l’etapa anterior amb la forma de distribuir el personatge, trobada a la cambra soterrània de la mastaba/tomba a Deir-el Bahari. Aquesta continuïtat apareix amb aquets tipus de corona vermella, color de la pell fosca per tant indica element lligat a la mort, no obstant hi ha elements que marquen la tendència de l’etapa, molt robust, poc àgil, tractament de les cames on veiem que hi ha hagut una pèrdua de la tècnica important, dificultat de representació del cos humà evident, pel coll que pràcticament no en té per exemple, no hi ha desenvolupament de la tècnica com prèviament hi havia.
Estàtues de Sesostris III Estàtua de Sesostris III (Walters Art Museum –Baltimore EUA): Periode de fusió de les dues escoles, trobem el mateix, l’aparició d’elements clàssics del personatge, trobem el serdab, disposició similar a l’anterior amb una evolució, es recupera la tècnica escultòrica, molt més agil en el tractament del volum, proporcions més estilitzades, cos ideal del personatge amb una musculatura buscant un personatge amb una certa plenitud de coses representant les capacitats d’un faraó que vol portar be el país.
Estàtua de Sesostris III (Museu de Luxor): Trets més realistes, feta de granit rosa, rostre que comença a buscar una voluntat realista de reproducció del personatge tal i com és, recordant així a la tècnica posterior que utilitzaran els romans, no es un rostre seriat, es un rostre que fa que sapigue que es Sesostris.
Estàtua orant de Sesostris III (Museu del Caire): Pràcticament es veu com vell, ulls melancòlics que identifiquen al personatge, voluntat més de representar aquest faraó en concret retratisticament amb unes característiques especifiques. Al British sel representa amb forma de penitent, orant, les mans estan esteses i ell agenollat davant d’una divinitat segurament, la divinització del faraó esta contraposada, el tenim en un estatus inferior a la divinitat. La forma de representar per exemple amb les mans denota una certa desproporció, arrel del hibridisme entre escoles/tallers. S’especula amb aquest tipus d’estatuària d’una funció diferent a la vista prèviament, arrel que era reduïda a la funció funerària, no obstant aquí ens fa veure un altra interpretació, el fet que es feien estàtues seriades per ser ubicades / repartides per tot el territori, testificant el poder present del faraó.
Estàtua cub de Hotep –XII din –(Museu del Caire): Estàtues cub, en aquest cas esta feta de granit, veiem que s tracta de reduir, portant a sintetitzar arrel de la tendència que hi ha nous protagonistes que volen tenir la imatge al serdab (classes més baixes) reduint així el mínim, altre concepte que insistirem es que per poder conservar la vida al més enllà podem sintetitzar, que si hi ha l’idea ja basta, sobretot amb les classes més baixes, cop de pedra, que amb poques coses molt més sintètic ui esquemàtic tindria el mateix efecte que prèviament. Molta empenta cap a l’Imperi Nou i Baixa Època, arrel que molta més gent podrà disposar de tombes.
Estàtua de Sobekemsaf–(Museu Nacional d’Irlanda Dublin): Representa un funcionari, el qual sa germana es casa amb el faraó, es diu que té un paral·lel amb l’estàtua de l’alcalde del poble, continuant amb l’estètica prèvia antiga, li falta la vara del poder, aquest sacerdot se coneix per tenir el privilegi de portar les ofrenes al santuari de Montu. Corrent realista, rostre i cos amb tendència més realista, certa divinitat (majestuositat) donat que forma part de la família reial, no obstant es de nucli més baix i no té escultura de primer, sinó de segon nivell.
S’observen desproporcions, podem veure una mà molt desproporcionada pel que fa el cap, les cames o els peus representats d’una manera més tosca.
Esfinx d’Amemenhet III (XII din)–(Museu del Caire): Cara del faraó, com a tractament d’Esfinx es redueix la cara del personatge a només els trets facials, no es troba ni corona ni el nemes, sinó que el tractament es de lleó a excepció als trets facials. Es una estàtua que presenta la particularitat de la reutilització, evidencies repicades, indicant un període de decadència, buscant el reaprofitament dels cartutxos del faraó canviant el nom. Paraula amb caràcter màgic, servint per la nova funció.
Ushebtis o Uixebtis: Representen el difunt en petites dimensions, com si fos el sarcòfag, en aquest cas l’idea es “el que respon” que tindria funció màgica, es a dir, que un cop mort cobra vida al més enllà amb una vida paral·lela on ha de treballar amb una doble vida del que faria aquí, llavors amb això les estatuetes/dobles reproduïen unes 365 estatuetes (ja utilitzaven el calendari actual) per així fer-li al difunt el treball per ell cada dia sense que el difunt mogués dit en el mes enllà. Hi ha variacions, comencen aparèixer a la dinastia sisena de manera contada, les primeres no hi tenen cap mena d’inscripció, no obstant posteriorment ja en període de l’Imperi Mig, es solia gravar en la part frontal el nom i el títol de la persona difunta, essent imprescindible per poder anar al més enllà, fetes de fang que es feien fins i tot amb motllo, identificant-lo amb el nom que representaria la formula màgica per poder fer vida al més enllà.
Parlem del viatge en el més enllà i els seus problemes, aquí també podem veure representades frases útils que l’estatueta farà com feina dins d’aquest viatge, per exemple una de les frases es del capítol sisè del Llibre dels Morts. El material pot variar, hi ha de mes luxoses a més econòmiques, les de fang són dels menys rellevants, el material varia depenent qui es el difunt.
Maquetes d’escenes quotidianes: Formes de colonitzar, cada vegada hi ha més gent que te dret a tombes, no obstant sense recursos econòmics per cobrir de decoració els murs de les sales, llavors es dediquen a cobrir de estatuetes i maquetes les sales reemplaçant les decoracions amb els mateixos temes, com la fabricació de cervesa o pa, ventilant les brases, escenificació de feines quotidianes.
6.3.2.Relleus i pintura La pintura pròpiament dita no es troba fins que trobem que hi ha classes baixes que tindran tombes donat que serà més econòmic pintar que no fer-ne un relleu policromat, la base es la mateixa, només que canviarà la utilitat, per tant serà creixent a mida que es trobi gent de classes baixes amb capacitat econòmica d’ajustament més senzill i econòmic.
Comencen aparèixer pintures sense relleu (idea d’economitzar important).
Una de les peces més comunes són les esteles donat que forma part del ritual màgic, l’única ornamentació en moltes tombes es redueix en això, porta falsa, esteles, etc.
Diversitat de qualitats, gent més destra, figures desproporcionades, que també passava en l’escultura. Novetat del fet de no sobreposar, buscant diferents plans del personatge buscant la profunditat sense haver de sobreposar nivells, també s’evita la sobre posició de registres, veient que quan feien aquest tipus es trobaven diferents franges de registres, trobant ara una sola franja amb la inscripció guanyant pes en la distribució del camp de la imatge.
Recerca de la profunditat de la gama cromàtica de les imatges, tendència d’assajar això buscant unes ombres creant volum de les figures a partir de jocs tonals de color experimentant amb recursos nous que s’anirà desenvolupant a l’Imperi Nou.
Relleus de la capella Blanca de Sesostris I o Senusret I: Com espai arquitectònic es molt interesant, primer perquè va aparèixer desmuntat a karnak, servia per reposar la barca en la festa del jubileu. Decoració important que representa al faraó al costat de diferents divinitats, tema principal la unificació del país, tant ell com les divinitats estan al mateix nivell, enfrontades i agafades per la ma (recuperació idea de la visió del tu a tu amb la divinitat) tant els deus com el faraó apareixen amb les corones de l’alt i baix Egipte, essent una idea de recuperar l’obsessió dels faraons de demostrar que són els reis del territori unificat, aquesta insistència de la representació arriba fins que en la base del templet apareixen els déus com inscripció de tots els nomos de l’alt i baix Egipte, representant que es faraó d’ambdues parts d’Egipte, perquè venien d’una etapa de crisi, que volien recuperar valors del passat, que hi ha un cos sacerdotal que qüestiona el poder del faraó, es a dir, a nivell de propaganda hi havia voluntat d’insistir en el tema que els faraons volien insistir en recuperar.
Sasostris I amb Amón-Min// Sasostris I amb Amón Pintures de la tomba de Beni Hasan: Categories civils, tombes que pertanyen a funcionaris, representen temes d’oficis, tot allò que necessita el difunt en el més enllà, anant per dos cantons, proporcionant menjar, etc, però també el lleure, per exemple escenes nilòtiques de caça, en aquest cas es representen escenes de lluita. Comença aparèixer la pintura, estem en classes baixes, pintura bàsica, no molt especialitzada, es nota la desproporció arrel dels pressupostos baixos. Pintura sense relleu amb voluntat d’economitzar com novetat amb temes invariables.
Estela funerària de Amenenhet (Museu Egipci del Caire): Escena del lliurament d’ofrenes com tema clau que a les esteles més senzilles trobem només aquesta escena dins la porta falsa a la part superior. Trobarem elements importants a les tombes privades (en aquest cas), etapa on desapareixent coses i apareixen de noves, en aquest cas hi ha una família amb l’Amenenhet com personatge central amb la dona i els seus dos fills, oracions amb el nom dels difunts. Cal veure el detallisme amb la indumentària, presentació amb el collaret, els braçalets que podria esser identificat familiar. També trobem objectes d’ornamentació personal, a la cistella apareix el mànec d’una paleta/mirall , donant a entendre que l’aparença serà important també a la vida desprès de la mort. S’entén que funcionarà igual sense tenir que representar-ho tot, continuïtat per exemple les tècniques de coloració de la pell que es torna a recuperar en el llenguatge habitual, per tant es trobaria que hi ha una reducció en l’estela.
3.3. Joieria de l’Imperi Mig (orfebreria) Tipus de peces que no tenim totes les que voldríem, poques evidencies donat que moltes tombes van ser saquejades.
Pectorals de:Sesostris II, Sesostris III, Amenemhat III: Agafadors a la part superior per poder ficar la corda que aniria sostinguda al coll, a part d’esser elements d’ornamentació personal, donen evidencia de caràcter màgic de protecció com amulets per protegir de mals esperits perjudicatius, per tant el contingut iconogràfic va per aquest camí. Apareix sobretot a partir de la dinastia XII alternant parts de metall amb el que sería els esmalts, el vidre que s’aconsegueix es opac, en funció del tipus de material s’agafa un color o un altre. Importancia també que apareix sempre el nom del faraó en un cartutx, envoltada d’animals protectors (divinitats protectores) que intenten fer la funció màgica de protegir la persona, enmarcat amb un marc arquitectònic, estructura com si fos una pilona d’un temple. Forma de representació invariable la del nom en cartutx, marc arquitectònic i les dues divinitats protectores zoomòrfiques.
Complement de la indumentària femenina : braçalets, collars, pectorals, etc.
Receptacle inspirat en la natura: ...