Lazarillo de Tormes (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Humanidades - 1º curso
Asignatura Literatura española
Año del apunte 2014
Páginas 10
Fecha de subida 20/10/2014
Descargas 9

Vista previa del texto

Literatura espanyola: Lazarillo de Tormes La biblioteca de Barcarrota 1. Alborayque (anónimo) - Parla dels conversos Alborayque=cavall alat, híbrid. Aplicat en sentit pejoratiu als conversos.
2. Juan Andrés, Confutación de la secta mahometana - Es rebaten els principis de la doctrina religiosa musulmana 3. Antonio Vignali, La Cazzaria - Diàleg (gènere recuperat pels humanistes). Membre viril.
4. Erasme, Llengua (llatí) i Plutarc - Sobre el llenguatge Expressar-se de manera adequada és fonamental per als humanistes El llenguatge i la raó diferencien l’home dels animals Tractat moral Plutarc 5. Tricasso de Mantua, Comentaris a la quiromància de B.Cocles - Quiromància: llegir el futur a través de les mans ...
10. Lazarillo de Tormes, Medina del Campo PER QUÈ va ocultar llibres (Lazarillo de Tormes)? - - Lazarillo es prohibeix per la Inquisició. Obra anònima (no es pot trobar l’autor). Es vol assegurar que no es publiquin obres satíriques sobre l’autoritat política o religiosa Critica l’Església. Últim amo Lazarillo: arxipreste de sant Salvador Clergue fa passar fam Lazarillo. Avar.
Anys més tard es reedita amb fragments polèmics retallats Lazarillo: llibre més modern Biblioteca de Barcarrota Lazarillo de Tormes: introducció Prosa de ficció segle XV Moltes històries provenen de la tradició folklòrica per fer riure.
No es coneix l’autor à molt difícil conèixer el seu perfil intel·lectual i les seves idees. Només se sap que devia ser un autor culte Tradició autobiografies i de les cartes. S’innova dins d’una tradició. La tradició té un pes vital.
Possibles autors:   1 1. Fray Juan Ortega. Troben còpia manuscrita obra a casa seva. (*Molta tradició de copiar en aquella època, fins i tot de textos impresos).
2. Diego Hurtado de Mendoza. De classe molt alta. En algunes obres se li assigna l’autoria.
3. Alfonso de Valdés. Rosa Navarro. Interpretació erasmista.
- Crítica a aquesta hipòtesi: Cronologia de l’obra s’allunya d’Alfonso de Valdés (mor 1532).
No té cap problema a criticar la jerarquia eclesiàstica de manera directa.
Referències internes: Corts de Toledo (final carta) 1538 i 1539 Expulsió captaires forasters (1546 la més forta) Al·lusió a la prohibició del préstec sense interès.(dècada 1550).
Al·lusió trasllat Cort 1543-1548 a Valladolid à bombolla immobiliària. El preu de les cases i terrenys es disparen.
Lazarillo de Tormes: característiques No podia ser prosa de ficció. Es comença a llegir com una obra real, autobiogràfica (al principi afirma que es fill de Tomé González i Antonia Pérez).
Versemblança.
Trenca amb la prosa ficció època Lázaro de Tormes: nom real. Personatges noms reals, ruta reconeixible...
El lector, però, s’adona que dos episodis que no poden ser reals. Ningú els hauria explicat en una autobiografia.
1. El capellà manté relacions amb la seva dona. Banyut consentit. (Ningú abans ho havia reconegut à deshonra + il·legal. Acceptes infidelitat de la dona a canvi de diners) 2. La seva mare inicia una relació amb un negre (islàmic o morisc) després que el seu matir mori. Penalitzat Carta. No novel·la.
Recopilació cartes o carta extensa autobiogràfica molt populars època “Arrimarse a los buenos” (mare) Història de ficció explicada com a real Existeix continuació, 2a part falsa Lazarillo 1555 (un any després 1a edició).
Molt èxit població. Instantàniament popular Quan es prohibeix el text, la gent es desfà dels llibres (és una obra anònima).
El jueu de Barcarrota l’amaga en una falsa paret. Es conserven actualment 4 edicions 1554 (indica que va ser molt llegit tenint en compte el fet que la gent es desfés de tots els llibres prohibits).
Gradació: cada vegada passa més gana (3 tractats). Cec, capellà i escuder.
Introducció psicologia: gran novetat època.
Lazarillo de Tormes: model novel·la picaresca   2 - El Guzmán de Alfarache, Mateo Alemán (1604): 1a novel·la picaresca (50 anys després.
PER QUÈ tant retard? 1. Lazarillo: lectura prohibida.
Ruta Salamanca à Almorox à Torrijos à Maqueda à Toledo   Segona part L’autor de la segona part no es correspon amb el del Lazarillo - Autor original molt més subtil. 2a part molt més directe. Ex: sospites que la filla de la seva dona sigui seva / infidelitat seva dona...
Reclutament soldats. Vaixell naufraga. És rescatat. Es converteix en tonyina à home Nom dona Lázaro equivocat.
Personatges que pateixen transformacions Sàtira social i de comportament El continuador obra coneix tradició literària literatura de transformació, que serveix de model per al Lazarillo. No pretén mofa gratuïta Antecedents de literatura de transformació Literatura clàssica: cavall Homer, mites...
Apuleius, El burro d’or (s.II) - Mag à burro à mag - Passa per diferents amors. Sàtira social.
- Narrada 1a persona Luciano (s.II) - Sabater que s’adona que el seu gall parla - Sàtira cobdícia i afany riquesa - Escrit en grec. Traduït per Erasme al llatí. Difusió per Europa.
Humanistes recuperen aquests textos antics i oblidats.
Característiques comunes amb Lazarillo de Tormes Autobiografia en 1a persona Antiherois Experiència amb diferents amos Realisme dels episodis   3 Desfilada de tipus socials (personatges amb característiques molt distintives) i sàtira de costums La segona part del Lazarillo sí que representa una versió d’aquestes obres de lietartura de transformació, però Lazarillo de Tormes original pretén anar més enllà.
Superació del model 1. Transformacions - Lazarillo prescindeix de les transformacions L’autor del Lazarillo sí que té una preocupació per la versemblança. Pretén que el lector confongui la realitat amb la història del Lazarillo 2. Protagonista a) Personatge pla. No evolució psicològica ni sensibilitat especial. Neixen i moren amb la mateixa manera de ser.
b) Personatge rodó. L’autor intenta treure algun tipus de conclusió sobre les experiències que viu. Introdueix reflexions i morals. Planteja el canvi de mirada a partir de les experiències viscudes.
* Lázaro: persona sensible. Sent pena perquè l’escuder es mor de fam.
3. Personatges humils - Tot i que és de capa social humil, introdueix reflexions. No suposa un objecte de sàtira com en altres obres de l’època.
Novetat: no espera que el lector rigui. Abans no apareixien personatges humils en contextos seriosos.
Sentit d’estar atent. Treu conclusions per al futur.
Exemples - Cec el pega à Consciència que s’ha de valer per ell mateix.
- Es fixa comportament personatges (roba raïm) i els jutja - Reflexió riquesa i justícia. Cec/capellà - escuder.
4. Punt de vista i primera persona -   Esforç en respectar punt de vista narratiu (Si narrador omniscient, perdria versemblança) Molta intuïció escriptor Exemple: 1. Tractat II. Dóna marques en senyal que reconstrueix el text posteriorment. El seu amo li explica tantes vegades que es veu capaç d’explicar-lo (ell estava dormint). “La llave en la boca que debía tener”.
4 - “Debía parecer”. Un narrador omniscient hauria explicat la història sense aquests matisos verbals.
2. Escuder. Lazarillo s’esforça per reconstruir la mirada ingènua quan va conèixer l’escuder. El Lázaro actual sap que es morirà de gana, per s’esforça per respectar el punt de vista original. Lázaro omet detalls que descobreix posteriorment (en el moment original desconeixia). No dóna cap pista per no avançar esdeveniments.
Autor respecta la versemblança del relat. Lázaro no podia conèixer aquesta història si no li hagués explicat el seu amo Esforç per reconstruir punt de vista original à utilitzat per Cervantes.
Conceptes clau Erasmisme Erasme: humanista més important del principi del segle XVI Comparteix projecte reforma societat Recuperació mon antic: punt de partida per reformar la societat Dóna molta importància paper religiós.
Tradueix molts autors i escriu obres. Molta part producció orientada a reforma la religiositat dels seus contemporanis.
Vol que la població oblidi la teologia medieval i tornin a les fonts: Bíblia.
Textos originals del cristianisme. Lectura directa.
Busca manuscrits Nou Testament i publica nova versió text en llatí i grec.
Millora Vulgata sant Jerònim.
Canvia interpretació alguns passatges decisius i afegeix notes.
Critica falta formació religiosos. “Viuen aïllats de la religió”.
Vol que retorni la imitació a Crist. Caritat (=jesuïtes) Critica sermó. Ridiculitza predicadors. Mestres oratòria.
Context: índex alfabetització baix. Majoria població té accés a la religió a través dels sermons (transmeten la idea de religió).
Referència patrimoni sant Pere.
Papat: només ha d’encarregar-se dels aspectes religiosos (no polítics). Itàlia: molts estats papats. Església té molt de poder (+Inquisició) El missatge d’Erasme s’associa amb el de Luter (llegat humanístic comú i aposta per una nova religiositat i retorn als textos originals)... *Luter molt més radical (trencar jerarquia eclesiàstica, molt agressiu).
Projecte erasmista es radicalitza. Es converteix en un autor perillós à Es prohibeix la impressió dels seus llibres. Llibres tatxats.
Alguns prínceps donen suport a Luter (deixen de pagar impostos a Roma).
Dependència econòmica Alemanya de Roma.
Discurs Luter i Erasme molt conegut Castella. Traducció obres al castellà.
Anticlericalisme   5 Ningú posa en qüestió l’Església ni la seva funció. Es critiquen els abusos, però no tota la institució Burla costums estament eclesiàstic à comicitat Refranys anticlericals Estereotip: home deixa que la dona tingui relacions amb un monjo per interessos econòmics.
Interpretacions Lazarillo de Tormes a) Obra d’entreteniment - Passatemps. Obra còmica S’aprofiten estereotips clergues. Tradició anticlerical que ja ve de l’Edat Mitjana. Paròdia i burla mals costums eclesiàstics.
Se serveix de l’anticlericalisme per aconseguir fer riure (sense anar més enllà) b) Obra erasmista - Rerefons L’autor de l’obra participa de moviments de reforma religiosa (Erasme).
Suggereix que l’Església s’ha de reformar.
Principi del text s’al·ludeix a dos lectors: un que interpreta superficialment i un altre que va més a fons Més compromesa ideològicament S’utilitza la comicitat i la ficció per anar més enllà Elements constructius Elements propis dels llibres de cavalleries Fill perdut. Els pares són desconeguts (morts, desapareixen...). Matrimoni secret al marge de la legalitat. Abandonat en circumstàncies excepcionals à assenyalen que el nen està destinat a ser un heroi.
Ex: Moisès (abandonat en un riu) Determinisme biològic-social. Fill creat per una família de rang social inferior als seus pares. La força de la sang fa que quan el jove arriba a la pubertat, es comporti com un noble i comença a realitzar heroïcitats i proeses à confirmació heroïcitat personatge Paròdia de la genealogia dels llibres de cavalleries - Pare Lazarillo: lladre condemnat mort. “Sangrar los sacos de harina”, sisar.
En contraposició “sangrar” entre cavallers.
- Mare: prostituta - Lazarillo neix ribera riu Tormes Lazarillo (no) ascendeix socialment i moralment respecte els seus pares.
  6 - Motiu carta: Defensar que no és un banyut consentit (penat il·legalment).
Desmentir els rumors d’infidelitat. *Accepta situació.
La seva mare demostra certa humanitat. Plora en deixar Lázaro en mans del cec. Exerceix de prostituta per guanyar-se la vida i mantenir el seu fill Pare: moliner. Havia de ser persona honrada.
a) Ascendeix - Té treball estable i honrat - Té un senyor (vuestra merced). Relació (dependència) amb algú d’un cert estatus social.
Val la pena l’ascens social si comporta una degradació moral? - - Arxipreste fa casar noia amb Lázaro per justificar un possible embaràs Lázaro suporta humiliació infidelitat Lázaro no aspira a més, creu que ha arribat a la màxima fortuna.
Vesteix com un noble (*2a mà) à aparença de noble. Li importa més tenir l’aparença d’haver triomfat més que no pas haver trobat realment una bona posició social.
Lázaro critica hipocresia Hidalgo, però acaba fent el mateix à Ni és noble ni té diners à fingeix àHipocresia. Fatxada. Vanitat à Millora social molt petita respecte la gran degradació moral - Autor denuncia que els llibres de cavalleries són una fantasia Com més contacte amb la cultura, més degradació moral (*Humanisme defensava que la cultura comportava l’ascens social i moral de l’home) à Desmentir la funció de l’Humanisme (defensa que l’home pot canviar a través de la cultura) à Determinació social i biològica Folkore - Constitueixen un dels elements narratius més importants Ex: veure el vi amb canyeta Enganys entre el cec i Lázaro. Cec astut i cruel.
Clergue que mata de fam Lázaro Serp i nens A mesura que avança el text, menys històries folklòriques Tècnica literària dels contes -   Lázaro té tres amos importants: els 3 primers (hi dedica més de la meitat del llibre). 3: número folklòric per excel·lència.
7 - 3 funciona en els relats orals + combinat degradació i ruptura. Semblança entre el 1r i el 2n à ruptura amb el 3r Lázaro abandona cec i clergue à Hidalgo abandona Lázaro (per vergonya) Com s’aconsegueix la versemblança? Personatges no tenen nom excepte Lázaro i el seu pare.
Lázaro: nom simbòlic - Espanya (*Catalunya) no abunden noms tradició AT (sobretot després expulsió jueus) - Lázaro: nom realista Lázaro mort i ressuscita 3 vegades 1. El cec el colpeja amb gerro vi à dóna vida (sang Crist: símbol redempció home i salvació à resurrecció). “El que et va matar et donarà nova vida 2. Lázaro 3 dies inconscients perquè el clergue el colpeja 3. Casa hidalgo: casa d’aniràs i no tornaràs - Manera anomenar més enllà - Castell que simbolitza mort Mort innocència, ingenuïtat, afecte à Ressuscita cinisme, desengany, disposició a integrar-se a una vida inadequada, incorrecta, no acceptable moralment ni socialment Cec, clergue, hidalgo: estereotips representants d’un grup socio-moral. Tipus socials. No tenen individualitat psicològica - Lázaro caracteritzat. Profunditat individual. (=Personatges novel·les actuals) Hiperidealisme i hipoidealisme (remarcar aspectes positius/negatius) COM s’aconsegueix versemblança? Realitat contextual.
- Els llocs existeixen i són reconeguts pels lectors.
- Creació món possible.
Ex: Salamanca, riu Tormes, importància molins, referències històriques (moneda, tipus socials realitat segle XVI, venda indulgències, costums)...
Carta a) Carta associada amb la ficció   8 - Ficció sentimental à intercanvi de cartes entre 2 enamorats que no podien veure’s b) Carta de relació - Antecedent diaris. Es relataven els successos.
Objectiu: que la carta es difongués entre el públic general. Moltes vegades s’imprimien Doble sentit: 1a persona à explicar successos + defensa i exalçament actes protagonitzats No sempre s’escrivia en 1a persona segle XVI. Gest de supèrbia.
Pràcticament no existien models autobiogràfics. Carles I (quan abdica) Testimoniatge Ex: Cartes de relació d’Hernán Cortés.
Per què impressor divideix carta en tractats? Per què escriu una autobiografia el fill d’un lladre i d’una prostituta? Francisco Rico: “La carta és apòcrifa”. Ocultació voluntària nom de l’autor, per tal que la ficció sigui acceptada com a real.
- Idea molt forçada - Diferència autor, veu narrativa i protagonista post Flaubert - Actualment creiem que els protagonistes de les novel·les té característiques biogràfiques de l’autor - No fa falta recórrer a l’anonimat perquè el lector faci identificació instintivament protagonista-autor Autor ocultar nom voluntàriament. “Les arts alimenten l’honor” à crítica a aquells autors que publiquen només buscant la fama Segurament oculta nom per poder criticar amb llibertat: critica nobles, corrupció social i moral, abusos Església, venda indulgències...
- Època Contrareforma, Inquisició à possibilitat represàlies Autor donaria una imatge no gaire positiva d’ell mateix (banyut consentit a canvi d’una posició social). Ningú no voldria identificar-se amb Lázaro.
L’anonimat no era estrany segle XVI On ha après a escriure Lázaro de Tormes? Sap llegir perquè és pregoner. I escriure? Moltes referències clàssiques.
- Ciceró és citat en llatí - Exemples Metamorfosis, Ovidi Cultura - Coneix perfectament litúrgia catòlica. Tractat II: paròdia eucaristia - Coneix doctrina erasmista. Coneix i critica venda indulgències   9 à Probablement, els lectors del segle XVI no creien que Lázaro era l’autor de l’obra Punts de vista Molta versemblança psicològica 1. Narrador adult - Persona cínica, desenganyada, corrupta - “Solo soy”. “Estic totalment sol”. Frase molt amarga Lázaro adult.
2. Punt de vista intern - Generós, afectuós, solidari (*Hidalgo) - El lector coneix els fets a mesura que succeeixen i a través dels ulls de la persona que viu les experiències - Principi: punt de vista innocent (d’acord amb petit Lázaro) à va evolucionant - Moltes característiques de versemblança. 3 dies desmaiat: explica que sap el que li va passar pel que li van explicar els altres Temps Molt ben manejat.
Mostra algú va donar manuscrit a l’impressor, que no va entendre bé el text (divisió en tractats à relacionat amb obres educatives). ¾ parts llibre à 3 tractats. Estructura desequilibrada.
Teoria: Lazarillo = obra inacabada. Tots els tractats haurien de tenir la mateixa longitud, però l’autor no va tenir temps d’acabar-los. FALSA.
- En la novel·la, el més important és el temps psicològic. Novel·la de formació.
Procés acceleració psicològica a mesura que et vas fent gran. Sensació intensitat èpoques formació (et deixen més marca) Els fets que marquen la deformació de caràcter de Lázaro duren fins a l’hidalgo Abandonament Hidalgo marca un punt d’inflexió tan gran que Lázaro passa a l’edat adulta à inici cinisme A partir d’aquí, enlloc de criticar cinisme (truc de màgia) à el troba astut.
Lázaro ha traspassat la línia.
Fusió punts vista (Lázaro que escriu + Lázaro que viu) Llibre de cavalleries Es troba manuscrit escrit llengua exòtica à es contracta traductor à explicar història   10 ...