2.5. Escriptura humanística (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 2º curso
Asignatura Paleografía y Diplomática
Año del apunte 2013
Páginas 3
Fecha de subida 29/05/2014
Descargas 11
Subido por

Vista previa del texto

Escriptura  humanística     S’assembla  molt  a  la  carolina,  és  com  una  carolina  ben  feta.     Context  à  Itàlia,  renaixement,  humanisme,  recuperació  dels  clàssics...   I   també   es   busca   la   semblança   als   clàssics.   I   com   poden   llegir   els   clàssics   els   humanistes?   Acudeixen   als   llibres   copiats   als   monestirs   de   l’edat   mitjana,   quan   utilitzaven   escriptura   carolina   (segles   X   i   XI).   Pensen   que   aquesta   escriptura,   que   l’anomenen  antiqua,   es   l’ideal   i   de   l’època  clàssica.   Busquen   un   tipus   gràfic   que   pugui   expressar   la   bellesa,   com   fan   amb   l’art.   I  rebutgen,   com   en   altres  àmbit,  tot  allò  amb  gust  a  medieval  i  gòtic,  cosa  que  consideren  bàrbara.     A  l’escriptura  carolina  li  diuen  antiqua,  i  a  la  que  ve  després,  la  gòtica,  moderna.     TIPUS   Humanística  rodona  (littera  antiqua)       à  reforma  gràfica  totalment  voluntària,  no  com  de  la  carolina  a  la  gòtica.     Segle  XIV,  a  Itàlia,  per  part  dels  humanistes  italians.   A  la  corona  d’Aragó,  plenament  a  mitjans  del  segle  XV.     Característiques:   • • • • • • mòdul  més  gran   arrodoniment  de  les  formes,  sobretot  pel  que  fa  a  la  lletra  g   astes  molt  dretes   traçat  dels  signes  de  forma  aïllada   Poques  abreviatures  i  pocs  enllaços  (st/ct)   I  el  nexe  et   En  realitat,  és  com  la  carolina,  el  que  fan  es  copiar.   Usos:   • • • Libraris  i  cercles  intel·∙lectuals.  Florència.   Adoptada  per  la  impremta   Al  llarg  del  XV,  incorpora  capitals  romanes     1     Humanística  cursiva  o  itàlica     Necessitem  una  més  àgil.     Doble  origen:   • • Resultat  de  l’evolució  de  les  formes  gòtiques.     Tenim  les  noves  formes  que  arriben  d’Itàlia.     I   la   trobada   entre   gòtiques   evolucionades   i   els   nous   models   italians,   es   fan   durant   el   regnat   d’Alfons  el  Magnànim,  que  instaurà  la  seva  cort  a  Nàpols.     Conviuran  formes  gòtiques,  humanístiques  i  híbrides.  Tindrem  de  tot  en  un  mateix  període,   un  sistema  multigràfic,  durant  el  segle  XV-­‐XVI.  Ja  a  partir  del  XVII,  unitat  novament.     Característiques   • a  tancada  i  rodona   • s  enllaçada  amb  la  lletra  precedent   • s  de  doble  corba  en  situació  final   • traç  ascendent  de  l,  h  i  b  sense  banderola.   • Inclinació  progressiva  cap  a  la  dreta   • Astes  ascendents  i  descendents  llargues   • Lligadures  abundants   • Es  manté  el  nexe  et  =  &     LA  IMPREMTA     Però  ja  a  mitjans  del  XV,  tenim  la  impremta.  S’utilitzaran  aquests  models  humanístics.   La  incorporà  a  la  impremta  Manuzio  al  1501.   Nova   versió   presentada   per   Giovanni   Francesco   Cresci,   escriptor   de   la   BAV   al   1560:   més   fluïdesa   i   traçat   més   ràpid,   més   inclinació,   més   lligadures,   cos   més   arrodonit,   astes   curvilínies.   Influència  barroca,  estesa  per  tota  Europa.   2     S’estén  per  Europa  el  XVII  i  XVIII   Al  segle  XIX  s’imposa  un  model  anglès,  però  l’humanística  encara  s’usa.     ESCRIPTURES  PROFESSIONALS     També  hi  ha  escriptures  professionals:   Mercaders   à   escriptura   del   dia   a   dia   à   mercantesca.   Es   una   escriptura   a   part,   que   agafa   models,   influències,   però   va   evolucionant.   Més   cursives,   més   abreviatures,   més   difícils   de   llegir.     LA  IMPREMTA  I  LA  DIFUSIÓ  DE  LLIBRES     Apareix   a   mitjans   segle   XV,   a   Magúncia.   Gutenberg,   amb   la   seva   Bíblia   (feta   amb   el   model   gòtic)  amb  tipus  mòbils.   Antecedents  medievals  de  fusta  al  XIV  (xilografia)   Tipus   mòbils   dins   de   la   caixa   de   composició,   banyats   en   tinta   i   passats   sobre   el   paper   gràcies   a   la  premsa.       LLIBRES  INCUNABLES     Primers  llibres  impresos  fins  el  segle  XV   • • • • • No  hi  ha  portada   Manca  la  primera  lletra  del  text  i  del  capítol.  Hi  ha  un  espai  blanc  que  havia  d’estar   pintat  (lletra  miniada)   No  hi  ha  divisions  dins  del  text   Numeració  de  folis  amb  nombres  romans   Imitació  de  l’escriptura  gòtica  i  humanística.     3     ...

Tags: