5.6 FORMACIO RETICULAR (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Bioquímica - 2º curso
Asignatura Fisiologia animal
Año del apunte 2014
Páginas 8
Fecha de subida 09/10/2014
Descargas 3
Subido por

Vista previa del texto

5.6.  FORMACIÓ  RETICULAR  I  SNV                     La  formació  reticular  són  unes  cèl·lules  nervioses,  neurones  que  estan  connectades   totes  elles  formant  com  xarxes  per  això  s’anomenen  reticular  perquè  tenen  forma   de  red.  Es  disposa  des  de  l’inici  de  la  medul·la  espinal,  tot  el  tronc  encefàlic  (  bulb   raquidi,  protuberància,  mesencèfal  i  la  part  inferior  del  diencèfal  principalment  el   tàlem).     A   diferència   de   la   resta,   els   somes   neuronals   es   disposen  formant  nuclis  o   bé   per   capes,   doncs   aquí   estan   disposades   en   xarxa.     La   funció   principal   és   donar   el   grau   de   consciència   en   el   sistema   nerviós   central.   Envien   informació   activadora   o   inhibidora   cap   a   l’escorça   cerebral,   el   grau   d’activitat   d’aquestes   cèls   controlen  l’estat  de  consciència:     -­‐ quan   estem   desperts   la   formació   reticular   envia   informació   activadora   cap  a  l’escorça  cerebral   -­‐ quan   estem   dormint   la   formació   reticular   envia   informació   inhibidora   cap  a  l’escorça  cerebral.       Hi  han  àrees  activadores  i  inhibidores:     -­‐ àrees   activadores:   anomenades   SARA   que   vol   dir   sistema   activador   reticular  ascendent.     La   formació   reticular   en   principi,   també   rep   innervació   sensorial   i   aquesta   prové   de  la  informació  sensorial  somatosensitiva  de  lo  que  és  el  tacte  i  el  dolor  i  també   rep  informació  sensorial  dels  sentits  especials,  principalment  de  la  visió,  de  l’oïda.   De  l’olfacte  mai.     Quan  estem  dormint  un  estímul  extern  que  ens  desperta  ve  donada  primer  perquè   passa   per   la   formació   reticular,   primer   s’activa   SARA   i   després   s’activa   l’escorça   cerebral.       SON:     Conducte   que   provoca   una   modificació   de   l’estat   de   consciència.     És   un   estat   reversible.   El   paper   fisiològic   del   son   és   essencial,   la   privació   de   la   son   pot   provocar  alteracions  importants  cognitives  i  la  mort  de  l’individu.  Són  necessàries   unes  hores  de  son.  Diferenciem  dos  fases:     -­‐ el  son  REM:  tenim  moviments  ràpids  dels  ulls.  (Rapid  Eyes  Movement)   -­‐ el  son  No-­‐REM     Fase  NO-­‐REM:     Durant  aquesta  fase  podem  diferenciar  diferents  fases:     -­‐ Fase  1:  quan  comencem  a  endormiscant-­‐se.     -­‐ Fase  2:  tenim  un  son  més  profund   -­‐ Fase  3:  augmenta  la  profunditat  d’aquest  son   -­‐ Fase   4:   el   son   més   profund   de   tots.   És   quan   és   més   difícil   despertar-­‐nos.   En  aquesta  fase  podem  tenir  etapes  de  somnambulisme.     Aquest   grau   de   son   té   moltes   variables   fisiològiques,   així   tenim   diferències   en   la   pressió   arterial,   la   temperatura   corporal,   el   to   muscular,   la   freqüència   cardíaca   i   respiratòria.   A   mesura   que   augmentem   la   profunditat   del   son   van   baixant   la   freqüència  i  la  intensitat  d’aquestes  variables.       Fase  REM:       El  son  REM  és  el  que  s’anomena  paradoxal,  perquè  en  principi  es  contradictori.  Si   mirem   l’activitat   cerebral   hi   ha   molta   activitat   cerebral.   Però   si   mirem   el   to   muscular  és  quan  estem  més  relaxats.     En   aquesta   fase,   és   quan   és   més   fàcil   despertar-­‐nos   espontàniament.   Però   en   canvi,   és   més   difícil   despertar-­‐nos   per   un   estímul  extern.     Aquí   és   quan   tenim   més   activitat   onírica,   és   a   dir,  quan  somiem.       Aquestes  diferents  fases  del  son  es  donen  de   manera  ordenada,  quan  comencem  a  dormir,   estem   en   fase   No-­‐Rem   i   passem   de   la   fase   1,2,3  i  4.  Arribem  a  la  fase  4  aproximadament   al   cap   d’una   hora   d’haver   iniciat   el   son.   Després  de  la  fase  4  tornen  a  passar  de  la  fase   3,  2  i  fase  1.  Al  final  de  la  fase  1  és  quan  tenim   el  son  REM.  I  així  successivament.       Aquestes   fases   varien   amb   l’edat.   Així,   els   nens  petits  tenen  més  fases  de  son  REM  i  més   duració   de   la   fase   de   son   profund.   A   mesura   que  ens  anem  fent  grans  anem  disminuint  el   temps   de   REM   i   sobretot   la   fase   de   son   profund.       Electroencefalograma:     És   un   registre   de   l’activitat   elèctrica   de   la   superfície   del   crani,   posant   elèctrodes   podem   detectar   l’activitat   elèctrica,   l’activitat   de   les   neurones   del   cervell.   Les   neurones  que  intervenen  en  el  registre  són  les  neurones  de  l’escorça  cerebral  i  MAI   s’actua  sobre  l’activitat  de  zones  més  profundes.  Sobretot  és  activitat  de  la  zona  de   les  dendrites.  Podem  diferenciar  tipus  d’ones  cerebrals  en  funció  si  estem  desperts   o  si  estem  dormint.  Aquestes  ones  cerebrals  es  caracteritzen  per  la  seva  freqüència   i  per  la  seva  amplitud.     -­‐ quan  estem  desperts  es  detecten  dos  tipus  d’ones:   o ones  alfa:  es  caracteritzen  per  una  menor  freqüència  de  8  a  13  Hz   però  tenen  una  major  amplitud.     o ones   beta:   són   les   que   tenen   major   freqüència,   de   14   a   35   Hz.   Quan  estem  desperts  i  amb  els  ulls  oberts.  Major  freqüència  i  una   menor  amplitud.     -­‐ quan  estem  dormint:   o ones  teta:  tenen  una  freqüència  de  4  a  7  Hz   o ones  delta:  menor  de  4  Hz   A   la   fase   1:   predominen   les   ones   alfa   i   es   comencen   a   detectar   algunes   ones   teta.   A   mesura  que  augmentem  el  son  predominaran  aquestes  ones  teta.     A  l’estat  de  son  profund  predomina  les  ones  delta.  Predominaran  les  ones  de  més   baixa  freqüència  i  de  més  amplitud.         Detectar   ones   teta   i   delta   en   un   individu   que   està   despert,   tindrà   determinades   patologies.  Tipus  d’estrès  emocional.  Si  hi  ha  ones  delta,  vol  dir  que  hi  ha  lesions   cranials.                   SISTEMA  NERVIÓS  PERIFÈRIC:  DIVISIÓ  EFERENT               Fa  referència  al  control  motor.  Tenim  dos  sistemes:     -­‐ Sistema  nerviós  vegetatiu  té  dues  branques:     o simpàtic:   les   neurones   preganglionars   són   neurones   que   tenen   l’axó   curt.   Perquè   els   ganglis   simpàtics   se   situen   a   prop   de   la   columna  vertebral.  En  canvi,  en  la  neurona  postganglionar,  L’axó   és   molt   llarg,   en   funció   de   la   distància   del   gangli   simpàtic   i   a   on   està  innervat.     o Parasimpàtic:  la  neurona  preganglionar  és  molt  llarga.  Perquè  el   gangli   parasimpàtic   se   situa   molt   aprop   de   l’ògan   que   està   controlant.   En   canvi,   la   neurona   postganglionar,   tenen   els   axons   curts.     Controla   l’activitat   dels   òrgans   interns,   de   les   vísceres   principalment.   Controlant   la   musculatura   llisa   d’aquestes   vísceres,   la   musculatura   cardíaca   i  també  la  secreció  de  totes  les  glàndules,  principalment  de  les  exocrines.     Estan  formades  per  una  sinapsis  i  dos  neurones,  destaquem:   § neurona  preganglionar:  fan  sinapsis  en  una  neurona  que   es  troba  en  el  SNperifèric,  s’agrupen  en  ganglis  simpàtics  o   parasimpàtics.   Els   axons   del   sistema   simpàtic   i   el   parasimpàtic  són  de  tipus  B,  és  a  dir,  diàmetre  petit  i  amb   mielina.     Neurona   postganglionar:   controlarà   l’òrgan   diana.   Els   axons  són  del  tipus  C,  sense  mielina.       -­‐ Sistema   motor   somàtic:   s’encarrega   de   controlar   l’activitat   de   la   musculatura  esquelètica.  Està  format  per  una  motoneurona,  controlada   pel   SNC,   directament   fa   sinapsis   amb   la   musculatura   esquelètica.   Durant   aquesta   sinapsis   (sinapsis   química)   es   produeix   l’alliberació   d’un   neurotransmissor,   l’acetilcolina,   actua   sobre   receptors   ionotròpics   perquè   controlen   l’obertura   de   canals   de   sodi.   Sempre   són   sinapsis   excitatòries.           SISTEMA  NERVIÓS  VEGETATIU:     Rep  el  nom  de  sistema  nerviós  autònom.       Els   neurotransmissors   que   s’alliberen   en   el   simpàtic   i   en   el   parasimpàtic.   Les   neurones   preganglionars   alliberen   acetilcolina,   és   a   dir,   són   neurones     polinèrgiques.         Els  receptors  que  trobem  en  les  neurones  postganglionars  tan  el  simpàtic  com  en   el  parasimpàtic  són  receptors  nicotínics,  són  ionotròpics,  obren  canals  de  sodi.       -­‐ Neurones  postganglionars:   o En  el  simpàtic,  produeix  noradrenalina  principalment.  Receptors   de  tipus:   § Alfa   § Beta   o En   el   parasimpàtic   es   produeix   acetilcolina.   El   receptor   que   trobem  a  les  cèls  diana  són  del  tipus  muscarínic.  Són  receptors   metabotròpics,  n’hi  ha  de  diferents  tipus:   § M1:  inhibir  l’adenilat  ciclasa  i  modulen  canals  de  potassi  i   provoquen  hiperpolarització,  alguns  actuen  a  través  de  la   fosfolipasa  C,  producció  de  IP3  i  diacilglicerol  i  increments   de  calci  i  activaran  la  contracció.     § M2   § M3:   inhibir   l’adenilat   ciclasa   i   modulen   canals   de   potassi   potassi  i  provoquen  hiperpolarització.     § M4   § M5     La   majoria   d’òrgans   i   vísceres   estan   controlats   pel   simpàtic   i   el   parasimpàtic,   en   aquest   cas   els   efectes   d’un   i   de   l’altre   són   contraris.   En   el   cas   de   la   freqüència   cardíaca  poden  estar  estimulats  pel  simpàtic  i  el  parasimpàtic.     -­‐ el  simpàtica  produeix  taquicàrdia,  augmenta  la  freqüència.     -­‐ el  parasimpàtic  produeix  bradicàrdia,  disminueix  la  freqüència.     En  les  glàndules  sudorípares,  glàndula  adrenal   i  als  vasos  sanguinis  només  tenen   innervació  simpàtica.     El   sistema   simpàtic   està   en   situacions   que   interessa   mobilitzar   reserves.   En   una   situació  estressant  tenim  activació  d’aquest  simpàtic.   El   sistema   nerviós   parasimpàtic   es   troba   més   en   situacions   de   repòs,   molt   important  en  la  regulació  de  les  funcions  digestives  i  també  mentre  estem  dormint.       DIVISIÓ  SIMPÀTICA  O  DIVISIÓ  TORACOLUMBAR:     S’anomena   així   perquè   les   neurones   preganglionars   simpàtiques   surten   de   la   medul·la   espinal,   de   les   vèrtebres   de   la   regió   toràcica   i   de   la   regió   lumbar.   La   majoria  de  ganglis  es  troben  en  la  cadena  de  ganglis  paravertebrals  que  se  situen   al   costat   de   la   medul·la   espinal.   Innerven   estructures   que   estan   per   sobre   de   la   cavitat  toràcica.    Mentre  que  la  resta  de  ganglis  simpàtics,  és  a  dir  els   colaterals   o   prevertebrals   es  troben  a  fora  d’aquesta  cadena  i  tenim:   -­‐ gangli  celíac   -­‐ gangli  mesentèric  superior   -­‐ gangli  mesentèric  inferior   -­‐ ganglis  prevertebrals       DIVISIÓ  PARASIMÀTICA  O  CRANEOSACRA:     S’anomena  així  perquè  les  neurones  surten  dels  nervis  cranials,  mentre  que  hi  ha   altres  que  surten  de  les  vèrtebres  de  la  regió  sacra.     Els   ganglis   parasimpàtics   són   ganglis   que   controlen   l’acomodació   del   cristal·lí   les   llàgrimes,  es  troben  a  l’àrea  encefàlica,  les  glàndules  salivals.  Mentre  que  la  resta  es   troben  de  forma  difusa  a  sobre  del  teixit  que  està  innervat  i  no  tenen  cap  nom.  No   hi  ha  un  gangli  ben  definit.       El   control   del   to   muscular   hi   ha   un   to   simpàtic   per   controlar   els   vasos   sanguinis,   pel   flux   sanguini   i   també   és   important   el   to   parasimpàtic   és   important   per   cumplir   les  funcions  en  el  sistema  digestiu,  per  facilitar  el  flux  intestinal.         En   quant   a   la   regulació   del   SNV,   les   funcions   principals   estan   regulades   en   aquests   3  nuclis  d’integració:     -­‐ per   l’hipotàlem:   és   el   més   important.   Rep   informació   visceral   i   també   visual,  de  les  àrees  límbiques.     -­‐ alguns  nuclis  que  trobem  en  el  tronc  encefàlic   -­‐ per  la  medul·la  espinal:  s’estimulen  el  reflex  de  la  defecació  i  l’emissió  de   l’orina     Integren  la  informació  i  emeten  una  resposta,  la  més  adequada.         ...