Tema 2. (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Derecho - 1º curso
Asignatura Dret Constitucional II
Año del apunte 2015
Páginas 4
Fecha de subida 16/02/2015
Descargas 1

Vista previa del texto

TEMA 5. AUTONOMIA POLÍTICA, INTRODUCCIÓ AL SISTEMA AUTONÒMIC (A L’ESTAT DE LES AUTONOMIES) El règim polític quan acaba la dictadura de Franco, és a dir, el de la transició, té una sèrie de problemes que és necessari solucionar:  DEMÒCRÀCIA→ la democratització de les institucions que inclou la legalització dels partits polítics.
 CRISI ECONÒMICA→ una crisi econòmica (la dels anys 70, la qual és aguditzada per el règim franquista). També s’han d’assentar les bases del desenvolupament econòmic.
 PROBLEMA TERRITORIAL DE L’ESTAT ESPANYOL→ s’han d’agrupar els territoris en entitats, que seran anomenades comunitats autònomes i que cada una d’elles tindrà un caràcter autonòmic.
 PROTECCIÓ DE DRETS FONAMENTALS→ el nou règim haurà d’establir un sistema de protecció de drets i llibertats fonamentals, els quals no apareixien en el règim franquista.
La CONSTITUCIÓ servirà per solucionar aquests problemes. Realment, potser alguns més que altres, va solucionar els 4 problemes.
1. FONAMENTS DE L’ORGANITZACIÓ TERRITORIAL: L’estat espanyol, com a unió dels pobles de la península ibèrica, es forma durant l’època dels Reis Catòlics (tot i que no hi ha consens). Hi ha moments de tensió com la guerra de successió, la guerra dels segadors.
Després ja vindria el segle XX, que presenta 2 moments històrics d’especial tensió entre Espanya i Catalunya:  DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA→ en la qual hi ha un intent de recuperació de les institucions catalanes (mancomunitat...)  FRANQUISME→ Durant la segona república es comença a formar molta tensió que acabarà amb el franquisme.
La transició democràtica i per tant, la constitució de 1978 haurà de fer front a aquests problemes. Les possibles solucions per solucionar el problema territorial són les següents (hi ha diferents models territorials):  ESTAT UNITARI→ hi ha una figura principal de poder, la sobirania nacional és única, la qual recau en l’estat. Si hi ha subparts, aquestes no tenen sobirania. Ex. Nació francesa.
o CENTRALITZAT: l’estat unitari normalment estarà centralitzat, tot el poder recau en una sola figura. Ex. Estat franquista→ això causa un problema a les forces nacionalistes (Catalunya amb Jordi Pujol de Convergència i Unió; País Basc amb el PNB) o DESCENTRALITZAT  Estat unitari descentralitzat: hi ha una única regió que és molt forta i té la sobirania però hi ha regions que tenen una autonomia molt petita, solament administrativa.
Ex. França. A Espanya aquesta opció no genera consens, al PSOE i al Partit Comunista els agrada, però a les forces nacionalistes no, volen més que una autonomia administrativa. Aquest model comença a aproximar-se al consens però encara no ho aconsegueix.
 ESTAT FEDERAL: Ex. Estats Units i Alemanya→ és un estat unitari, en el seu origen era plurinacional però esdevé uninacional unitari per decisió pròpia. Els diferents estats decideixen cedir la seva autonomia a una organització supranacional que és la federació, això s’anomena pacte federal. Es crea el govern de la federació, que és el superior, i els governs dels estats que també són forts però són inferiors a la federació. De totes maneres, és un estat unitari perquè hi ha una sola nació, per exemple en el cas dels Estats Units l’americana. A Espanya no genera consens: a Alianza Popular i UPyD no agrada, perquè reconeix que hi ha estats federals i ells diuen que només hi pot haver una nació que és l’espanyola. El federalisme suposa reconèixer a les entitats sobirania i el fet de ser nacions, és això el que no agrada a aquestes forces més de dretes i del nacionalisme espanyol.
 ESTAT CONFEDERAL: Ex. Suïssa (molt entre cometes, té més elements de federació que de confederació)→ els estats que formen la federació mantenen la sobirania, creen un nivell confederal però mantenen la sobirania ells mateixos, són els protagonistes. El nivell confederal és molt fluix, només s’encarreguen d’una sèrie de competències molt reduïdes: moneda, relacions internacionals i servei militar.
No genera consens, encara menys que la federació, dona molta massa força als estats confederats i molt poca a la confederació.
Per tant, si tot això no agrada i no té consens, s’inventa un model nou: L’ESTAT DE LES AUTONOMIES (Art.
148, 149 CE) L’estat de les autonomies té dues característiques molt clares i úniques al món:  MODEL OBERT (PRINCIPI DISPOSITIU). És un model obert, és a la carta, qui es vulgui constituir com a comunitat autònoma ho fa i qui no vulgui no ho fa. La Constitució del 1978 no estableix quins territoris són comunitat autònoma o no ho són, elles mateixes ho decideixen. Estava pensat perquè es constituïssin Catalunya, País Basc, Galícia i quasi ja està, però finalment en van sortir 17. També s’anomena a aquest caràcter de model obert principi dispositiu.
 MODEL FLEXIBLE. A part de triar si et constitueixes com a comunitat autònoma també pots triar el teu nivell competencial, pots escollir tenir el màxim, una mica menys...
Aquest és un procés llarg, que té tres etapes fins al dia d’avui en les quals es va construint aquest estat de les autonomies. Hi ha per tant, 3 etapes:  CONSTITUCIÓ DE LES REGIONS COM A COMUNITATS AUTÒNOMES. Hi ha també diversos processos per tal de convertir-se en comunitat autònoma. La via ràpida (article 149 CE) és la que van seguir Catalunya, el País Basc, Galícia i Andalusia. La resta ho va fer per la via lenta (article 143 CE). Després hi ha procediments especials (144 CE) per Ceuta i Melilla i també per Navarra. Per tant, es tracta d’un model divers, hi ha comunitats autònomes amb un sostre competencial major i d’altres amb un sostre competencial menor. Per exemple, en aquest moment inicial Catalunya té més competències que la Rioja.
 ETAPA UNIFORMITZADORA. El moment inicial dura poc. Hi ha una ampliació de competències per València i per Canàries, de seguida, amb una llei orgànica especial s’equipara a Catalunya, el País Basc, Galícia i Andalusia. Les altres es mantenen. Però més tard, en un pacte es decideix que la diversitat quedarà eliminada, totes les comunitats autònomes que tenen un sostre competencial menor s’equiparen a la resta. Amb alguna excepció com la Rioja. Més o menys estan totes iguals.
Com que totes estan al 149, el 148 que permetia que algunes tinguessin un sostre competencial menor desapareix, ja no té efectes.
 APLICACIÓ DE L’ESTABLERT EN L’ETAPA UNIFORMITZADORA. S’intenta tornar a introduir diversitat, amb l’estatut d’autonomia del 2006, que busca anar cap a un estat federal, que Catalunya es reconegui com a nació; també vol pujar més el sostre competencial, assumir més competències, no només això sinó també millorar-les; i finalment canviar el sistema de finançament. Però s’acaba convertint un “cafè para todos”, totes les comunitats autònomes tindran autonomia.
Per tant, finalment, el model que hi ha a Espanya queda reflectit per l’article 2 de la CE. Hi ha una única sobirania i una única pàtria, l’espanyola, però reconeix i garanteix el dret d’autonomia de les nacionalitats i regions que la integren, per tant, això significa que hi ha més d’una nacionalitat. Això pot provocar un problema interpretatiu, és a dir, hi ha una nació, l’espanyola, o n’hi ha més també? Si es dona la interpretació de que hi ha més d’una nació parlaríem d’un estat federal, però el tribunal Constitucional diu Artículo 2 Unidad de la Nación y derecho a la autonomía La Constitución se fundamenta en la indisoluble unidad de la Nación española, patria común e indivisible de todos los españoles, y reconoce y garantiza el derecho a la autonomía de las nacionalidades y regiones que la integran y la solidaridad entre todas ellas.
que aquesta no és la correcta, només hi ha l’espanyola, per tant, es tracta d’un estat unitari.
Però de quin estil, centralitzat o descentralitzat? Hi ha autonomia política, no és el model francès, no només tenen aquestes regions autonomia administrativa, sinó també la política. Per tant, es manté en el sistema unitari, però el nivell d’autonomia, la de la descentralització s’assembla a l’estat federal, no és pròpia del sistema del francès per exemple.
Autonomia política: es té potestat legislativa, no només es té la obligació d’aplicar la legislació de l’estat sinó que també se’n poden crear d’altres, sempre i quan no siguin contradictòries amb les de l’estat. Es té molt més poder de decisió que no pas en l’autonomia administrativa.
Autonomia administrativa: només es té potestat per aplicar la legislació de l’estat, no es té potestat legislativa, la de crear normes.
De totes maneres, encara que es tingui autonomia política no es té sobirania, segueix sent un estat unitari.
L’estat és el que té la sobirania i per tant, imposa límits a l’autonomia política de les comunitats autònomes que en formen part. Això s’acaba de plasmar en el Règim de distribució de competències, el qual plasma la idea d’autonomia política dins d’un estat unitari.
L’estat espanyol introdueix les competències compartides, tant l’estat com una autonomia tenen competències compartides, això crea molts problemes. Per exemple, a Catalunya hi ha una llei que no permet als comerços obrir els diumenges, però l’espanyola sí ho permet. Sorgeix el problema de qui és competent.
SISTEMA INSTITUCIONAL DE LES COMUNITATS AUTÒNOMES (Art. 152 CE): La constitució estableix un mínim constitucional per les comunitats autònomes. No dóna total llibertat per decidir la configuració institucional. Per tant, totes les Comunitats autònomes estan tallades sota el mateix tauló institucional. L’autonomia política no arribarà realment a determinar totes les institucions.
1. PODER LEGISLATIU. Totes les institucions tenen poder legislatiu i són tots unicamerals.
2. PODER EXECUTIU. Totes tenen poder executiu, amb un president i un govern. Però escollir des del parlament, és a dir, rebutja el model presidencialista, hi ha d’haver un model parlamentari.
PODER JUDICIAL. No hi ha poder judicial. A diferència de l’estat federal cap comunitat té competència per poder executar el seu propi poder judicial. Tot i això hi ha un Tribunal Suprem de jusítica en cada comunitat. Tot i que és competència exclusiva de l’estat només es pot decidir sobre la gestió administrativa de les presons i el poder judicial de la comunitat.
...