Sistema Gastrointestinal - Generalitats (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Genética - 1º curso
Asignatura Fisiologia Animal
Año del apunte 2014
Páginas 7
Fecha de subida 02/11/2014
Descargas 6
Subido por

Vista previa del texto

SISTEMA GASTROINTESTINAL (I) – Conceptes generals ESTRUCTURA FUNCIONAL DEL TRACTE GASTROINTESTINAL FUNCIONS El tracte GI assegura un aportament apropiat de nutrients a l’organisme.
Per complir amb la seva funció necessita que s’integrin vàries subfuncions. Hi ha d’haver: - Un moviment del contingut intestinal - Digestió del contingut intestinal – procés de digestió pròpiament dit - Secreció d’enzims i productes de digestió (procés químic) - Mecanismes d’absorció dels productes resultants del procés digestiu - Coordinació funcional - Sistema de defensa enfront al medi extern orgànic NUTRIENTS Molècules que permeten que els animals mantinguin l’activitat vital de les seves cèl·lules. En tenim de dos tipus: No essencials – substàncies químiques que els animals poden produir a partir d’altres molècules.
Essencials – substàncies químiques que s’han d’obtenir a través de l’alimentació.
Trobem minerals, algunes vitamines, àcids grassos i els aminoàcids essencials.
ANATOMIA GASTROINTESTINAL – Anatomia comparada El tracte gastrointestinal, des del punt de vista funcional, és un tub en comunicació amb el medi extern per la boca i l’anus. El tub digestiu és constant, i l’estructura tubular es manté tot i que, a mida que evolucionem, es fa més o menys complex (la complexitat està associada a les adaptacions que anem fent segons la dieta).
Aquestes adaptacions es veuen en la part proximal i en la part distal. Aquesta especialització en la part proximal està representada per l’estómac i l’especialització en la part distal està representada pel còlon.
ADAPTACIONS DISTALS ADAPTACIONS PROXIMALS HISTOLOGIA FUNCIONAL DEL TRACTE GI L’estructura histològica és constant de l’esòfag a l’anus com si fos un xoriço. De dins a fora tenim el lumen i després la mucosa, que té una submucosa per sota seu i dues capes de múscul llis per sobre seu, una circular interna i una longitudinal externa.
Recobrint això trobem una capa serosa (teixit conjuntiu) unida als mesenteris, teixit conjuntiu que manté tot el tub enganxat i doblegat. A través d’aquestes estructures arriben els vasos i els nervis.
REGULACIÓ DE LA FUNCIÓ GI – Control nerviós del tracte GI El funcionament és molt autònom. La integració de la funció depèn de nervis i depèn d’hormones (integració coordinada de l’activitat de sistemes nerviós i endocrí) amb algunes particularitats específiques pròpies del digestiu i absents en altres sistemes orgànics.
Està innervat: Extrínsecament – Com a bona víscera que és està controlada pel SNA. La innervació és originada en el SNA del tracte GI i va fins el SNC. Trobem cossos neuronals fora del tracte GI i terminacions nervioses en el tracte GI.
- SNParasimpàtic – nervi gandul i nervis espinals - SNSimpàtic – nervis no definits (inclòs en vasculatura) Intrínsecament – organització en un sistema nerviós entèric (SNE – cervell de l’intestí). La innervació és originada dins el tracte GI. Inclou tota l’estructura neuronal del tracte GI (aproximadament 1.000.000 de neurones).
SISTEMA NERVIÓS ENTÈRIC Sistema nerviós autònom intrínsec del tracte gastrointestinal.
Parlem principalment de somes de les neurones en el tracte GI – el SNE està format per dos plexes nerviosos (capa de neurones) difusos distribuïts al llarg del tub digestiu.
Són dues poblacions cel·lulars: unes amb neurones entèriques i les altres cèl·lules glials entèriques.
El primer plexe està per sota de la submucosa – plexe submucós, controla els reflexes excretors. El segon plexe està entre les dues capes de múscul llis – plexe mientèric, regula el control motor.
Són difusos perquè no és una capa continua de neurones – deixen molts forats.
L’estructura seria similar a una xarxa. Enmig d’aquesta xarxa trobem ganglis entèrics – conjunt de somes en la perifèria del SNC, amb la mateixa estructura que el SNC (amb cèl·lules de la glia). Connectant els nusos hi ha prolongacions de neurones (projeccions interganglionars, axons i dendrites).
Aquest sistema és el que manté les funcions de l’intestí en un 99% (la innervació extrínseca és prescindible).
REGULACIÓ DE LA FUNCIÓ GI – Control endocrí del tracte GI PÈPTIDS REGULADORS GASTROINTESTINALS Trobem una gran quantitat d’hormones peptídiques (totes són pèptids) que són secretades pel tracte GI i que en conjunt conformen un sistema de control de les funcions gastrointestinals basat en mecanismes endocrins integrats amb el control nerviós.
El tracte GI és una estructura dispersa – les cèl·lules que secreten els pèptids estan disperses per la mucosa de l’epiteli (no en òrgans especialitzats com glàndules). Es considera que el tracte GI és l’òrgan endocrí major però no és una glàndula definida anatòmicament.
Responen a estímuls neurals, mecànics (pressió, distorsió) i químics (pH, components de la dieta, altres pèptids reguladors).
Les cèl·lules secretores són cèl·lules polaritzades sensibles a estímuls luminals.
Quan els pèptids s’alliberen poden actuar per mecanismes d’acció autocrins, paracrins, endocrins o neurocrins.
Es tracta d’un sistema molt complex on es veuen tots els mecanismes de control integrats.
REGULACIÓ IMMUNE Integració neuroimmunoendocrina – el sistema immune resident participa en la regulació de la funció GI. Hi ha una interacció amb els controls nerviós i endocrí.
Trobem efectes associats a l'activació de cèl·lules immunes per antígens luminals.
Aquesta regulació està mediada per citoquinines i altres mediadors immunes com histamines i proteases.
Aquesta regulació immune depèn de la microbiota – flora comensal del tracte GI que interactua amb aquest i contribueix a la seva homeòstasi.
El que regula aquest sistema associat a la microbiota són respostes immunes, mecanismes sensorials i funcions secretomotores. Hi ha un equilibri entre la flora beneficiosa i la flora nociva. El mecanisme es basa en la detecció i reconeixement per part de l'organisme de la flora luminal (sistemes de reconeixement de microorganismes).
REFLEXES INTESTINALS La regulació de la funció GI es produeix en gran part en forma de reflexes. Aquests reflexes són normalment descendents de tipus excitatoris, generen funció (van de les parts proximals a les distals). Però també en trobem que s’originen en parts distals i pugen fins les parts proximals – aquests són de tipus inhibitoris, inhibeixen funció.
Ambdós tipus són reflexes neuroendocrins.
Anomenem un reflex de la següent manera: punt d’inici + punt d’acció. Per exemple: reflex gastro-còlic – s'inicia en l'estómac i té com a punt d'acció el còlon.
...