Portafoli Practicum I (2016)

Trabajo Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Maestro en Educación Primaria - 2º curso
Asignatura Practicum I
Año del apunte 2016
Páginas 27
Fecha de subida 02/04/2016
Descargas 35

Descripción

Portafoli/Memoria de les pràctiques I

Vista previa del texto

PORTAFOLI PRACTICUM I Facultad d’Educació – Grau d’Educació Primària Elena Manchado Martí Curs 2015-16 Tutora: Ana Rodriguez Data d’entrega: 15 de febrer de 2016 INDEX DE CONTINGUTS Pàg.
1. Introducció.............................................................................................................1 2. Document inicial De declaració d’intencions...........................................................2 3. Evidències de formació als seminaris a la facultat...................................................3 3.1. Activitats i lectures realitzades als seminaris a la facultat.................................3 3.2. Selecció d’una lectura i/o vídeo treballats als seminaris...................................4 3.3. Selecció d’una activitat realitzada a la facultat.................................................4 4. Evidències de formació relacionades amb l’estada a l’escola..................................5 Característiques generals del centre i de l’aula 4.1. Localització i característiques de la zona/barri.................................................5 4.2. Dades generals del centre................................................................................7 4.3. Recursos humans, materials i espais................................................................8 4.4. Projecte Educatiu de Centre...........................................................................9 4.5. L’aula: El grup, la intervenció educativa, l’espai i els recursos.........................11 5. Llistat d’activitats realitzades a l’escola................................................................12 6. Experiència observada a l’aula..............................................................................17 7. Intervenció pròpia a l’aula....................................................................................19 8. Reflexió global sobre l’assignatura.......................................................................21 Bibliografia Annexos 1.
INTRODUCCIÓ Aquest treball recull totes experiències viscudes durant el període de pràctiques a l’escola pública Emili Juncadella. Els documents presents se centren, no només en aquells aspectes observats al centre i les característiques de l’aula, si no també allò que caldria tenir en compte a l’hora d’educar. També inclou les activitats que s’han anat realitzant, setmanalment, a l’aula de la facultat, així com una valoració de la matèria a grans trets.
1 2.
DOCUMENT INICIAL DE DECLARACIÓ D’INTENCIONS Des del moment que vaig iniciar els meus estudis en el Grau de Formació del Professorat d’Educació Primària en aquesta universitat, mai havia pensat que esperaria amb tanta impaciència i il·lusió el començament del període de pràctiques.
Quant als meus objectius en aquesta etapa, el principal és viure la quotidianitat a l’aula, el dia a dia del centre. He d’afegir que, fins ara, les unitats didàctiques i activitats, encara que interessants, han resultat per a mi només un dossier a presentar: en aquest sentit, la meva principal motivació seria veure i comprovar com el docent ho porta a la pràctica, és a dir, quines estratègies utilitza per motivar els alumnes, la metodologia, criteris d’avaluació, etc.
Un altre aspecte interessant per a mi és conèixer els mecanismes de coordinació (reunions de cicle, claustres, comissions, etc.) que hi ha dintre de l’escola, ja que sota el meu punt de vista, a més coordinació, millors seran els resultats assolits pels alumnes.
A més a més, com que sóc conscient que cada escola és diferent i que hi ha un ventall molt ampli de maneres de treballar, m’agradaria saber fins a quin punt la meva escola de pràctiques és un centre innovador, si utilitza una metodologia integradora, entre d’altres aspectes.
Així doncs, gràcies a l’observació i a les intervencions espontànies, dues eines que són considerades necessàries, juntament amb les interrelacions amb mestres i infants, confio a poder reafirmar la meva vocació com a futura mestra.
Per aquest motiu, també espero poder implicar-me com més millor en les tasques d’ensenyament-aprenentatge de l’alumnat, podent així dur a la pràctica els aspectes de la teoria que fins ara he assolit, ja que en la meva opinió , les pràctiques en centres escolars penso que han de servir per reafirmar els coneixements teòrics.
Pel que fa als meus punts forts, que considero importants per a aquesta futura professió, són que sóc una persona bastant propera i, alhora, pacient. A més a més, tinc una gran capacitat de treball i entusiasme. D’altra banda, sempre he sentit que aquesta era una professió molt propera (la meva mare és mestra) i he crescut sentint parlar de la realitat dintre d’una aula. A més a més, m’he sentit també força motivada respecte al meu futur gràcies a experiències prèvies viscudes (casals d’estiu).
D’altra banda, pel que fa als aspectes que he de procurar anar millorant amb el temps i l’experiència, destacaria la dificultat a l’hora d’organitzar-me i planificar-me. Sovint, el que 2 m’impedeix ser més eficaç per realitzar les tasques és el ser una mica indecisa en el moment de prendre decisions i triar entre diferents opcions.
Per poder aprofitar al màxim aquest període, em comprometo a participar activament en les diferents activitats que es duguin a terme a l’aula en el grau en que em sigui possible, així com col·laborar amb els docents del centre per poder ser una ajuda al mateix temps que vaig enriquint-me de l’experiència.
3.
EVIDÈNCIES DE FORMACIÓ ALS SEMINARIS A LA FACULTAT 3.1. Activitats i lectures realitzades als seminaris a la facultat.
Les activitats que hem dut a terme durant les sessions dels seminaris a la facultat han estat les següents: -Presentació del document inicial de declaració d’intencions: A la primera sessió a la facultat es va fer una breu exposició del document inicial de declaració d’intencions on es va incloure quines expectatives teníem d’aquesta assignatura i de la nova experiència d’estada a l’escola.
D’altra banda, quins punts forts i febles consideràvem que teníem i com ens podrien afavorir en la nostra tasca, o contràriament, necessitaríem millorar. A més, els objectius, implicacions i compromisos que ens plantejàvem.
-Lectura de l’article “Un currículum per a l’adquisició de competències. De l’aula al món i del món a l’aula”. Visualització d’un documental i comentari -Simulació d’un debat de claustre amb rols -Exposició d’un projecte innovador d’escola i visualització del documental “Binta y la gran idea”: Durant la última sessió d’assignatura a la facultat hem realitzat la presentació d’un projecte innovador d’escola amb suport visual.
Pel que fa al documental que hem vist per finalitzar la sessió, sota el nom de “Binta y la gran idea”, tracta aspectes com la igualtat de gènere, la interculturalitat i la justícia social.
3 3.2. Selecció d’una lectura i/o vídeo treballats al seminaris.
El vídeo que he considerat més interessant i atractiu ja que incita a replantejar-se molts aspectes relacionats amb l’escola i, per tant, amb la meva futura professió ha estat “Enséñame pero bonito”. En aquest documental apareixen diferents experiències educatives alternatives al model tradicional d’aprenentatge emprat fins ara. D’una manera detallada, professionals que estan portant a terme en diferents ciutats aquest tipus d’ensenyament donen a conèixer els avantatges que suposa respectar els interessos i el procés maduratiu dels infants.
L’escola lliure o democràtica proposa una educació centrada en les necessitats individuals de cada alumne, sense deixar de banda la diversitat com un aspecte positiu.
El motiu de la meva elecció ha sigut l’impacte que aquest tipus de proposta m’ha produït ja que va molt més enllà del que jo entenia per una escola innovadora i em fa qüestionar alguns aspectes importants com: quin paper ha de tenir el docent a l’aula, fins a quin punt s’ha “d’obligar” al nen o nena a treballar uns temes que estan triats per adults i que, en molts casos, no responen a els seus interessos.
Les reflexions que s’escolten durant tota la gravació, en la meva opinió, són en tot moment lògiques i, sens dubte, poden ajudar com a mínim a plantejar-nos si el fracàs escolar està relacionat amb un tipus d’ensenyament que no respecta les diferències en quant a ritmes, necessitats,...
Penso que actualment, tal com es diu també en el documental, no és possible dur a terme aquest tipus d’ensenyament a les escoles públiques i, en aquest sentit, la utilitat d’aquest vídeo no ha de ser tant a nivell pràctic sinó com a reflexió a nivell personal. Cal conèixer aquest tipus d’experiències i ser conscients de que l’escola del futur ha d’anar en el camí d’ajudar als infants a ser autònoms, creatius i a madurar acceptant les diferències. D’altra banda, si el nen va content a l’escola perquè aprèn el que realment li interessa, aquests seran uns aprenentatges significatius.
3.3. Selecció d’una activitat realitzada a la facultat.
Una de les activitats que he trobat més interessant i dinàmica ha estat el debat sobre les TIC.
L’he triat, en primer lloc, perquè es tracta d’una tasca col·lectiva en la que tothom pot participar i donar la seva opinió. En aquest sentit, el fet d’haver d’anar improvisant a mesura 4 que transcorre l’activitat pot representar, en un principi, una dificultat però ajuda a desenvolupar el sentit crític i la capacitat d’expressar les pròpies idees.
Un altre aspecte positiu és poder tractar un tema d’actualitat i que actualment és una eina molt important a les escoles i poder contrastar diferents punts de vista.
Aquest tipus d’activitat pot afavorir la nostra tasca com a futurs docents, ja que ens ajudarà a desenvolupar i millorar habilitats comunicatives (per exemple d’expressió oral, el raonament i el pensament crític) i, a més a més, a reforçar alguns aspectes que resultaran necessaris vers al futur com ara la confiança, l’autoestima, seguretat... També podem adquirir més pluralitat d’idees quan al tema que s’està tractant o debatent.
D’altra banda, aquesta manera de debatre o d’arribar a acords, reproduint una reunió del claustre de mestres d’una escola, es convertirà en el futur en una activitat habitual que cal anar coneixent i valorant ja que es tracta d’una eina de presa de decisions necessària per tal de portar a terme la funció educativa conjuntament i d’una manera coordinada.
4.
EVIDÈNCIES DE FORMACIÓ RELACIONADES AMB L’ESTADA A L’ESCOLA.
CARACTERÍSTIQUES DEL CENTRE I DE L’AULA.
4.1. Localització i característiques de la zona/barri L’entorn i el context socioeconòmic i cultural que envolta el centre docent públic Emili Juncadella (Fig. 1) es troba estretament relacionat amb aquest, és a dir, la situació del barri on es situa defineix, a grans trets, tant les característiques de l’alumnat que forma part del centre com a les famílies a les quals pertany. Cal destacar també que a l’escola l’alumnat prové, principalment, del mateix barri.
Ubiquem aquest centre en un dels set barris que componen el districte barceloní de Sant Andreu i el més recent de tots ells, anomenat barri de Navas. Val la pena dir que la voluntat del veïnat, agrupat entorn la seva associació, va ser decisiva fa pocs anys per reafirmar la consideració de Navas com a barri diferenciat de la Sagrera i per la remodelació aquests últims d’anys d’alguns espais que han contribuït a renovar la imatge del barri.
Aquest compta amb un casal per a gent gran, tres associacions de veïns, un centre cívic, dues escoles públiques (Emili Juncadella i Octavio Paz), una escola concertada (Centre Educatiu Joan 5 Roca), un institut de secundària (Joan Fuster), dues llars d’infants (Guinyolet i Els Patufets), diverses instal·lacions esportives i un casal o espai per a joves.
Segons algunes dades estadístiques del barri extretes de la web de l’Ajuntament de Barcelona (http://lameva.barcelona.cat/santandreu/ca/home/el-barri-de-navas): -Quant al seu nombre d’habitants és de 21.676 (dintre d’aquest percentatge, un 53,9% és de Barcelona, el 7,3% pertany a la resta de Catalunya, un 21,6% prové d’altres llocs d’Espanya i, finalment, un 17,2% del total és població estrangera majoritàriament peruana, xinesa i equatoriana).
-Es tracta d’un barri densament poblat (Densitat: 51.515 hab/km2) en el qual la població per sexe es distribueix en 11.661 dones i 10.130 homes. Cal destacar també que predomina la població entre 25-64 anys, ja que representen un 56,1% del total.
En aquest districte hi resideixen, generalment, famílies amb un nivell socioeconòmic mitjà-baix atès que, en gran part, pares i mares pertanyen al sector de serveis (serveis de neteja, restauració, educació, botigues, etc.) Només un 22% tenen una titulació superior o CFGS (Grau superior) entre la població de 16 anys i més.
Cal afegir que, a causa de la desmesurada crisi econòmica, moltes d’aquestes famílies s’han quedat a l’atur. Actualment, el nombre d’aturats registrats és de 1.499 habitants.
Figura 1. Centre escolar Emili Juncadella 6 4.2 Dades generals del centre L’Emili Juncadella és un centre educatiu amb una línia completa (d’una banda, 3 cursos d’Educació Infantil i, d’altra banda, 6 cursos d’Educació Primària). En cadascuna de les aules s’hi troben al voltant de 25 alumnes i la suma total en el centre és de 225.
Cal destacar la importància de l’equip de coordinació pedagògica format pel director, la cap d’estudis i un coordinador de cada cicle (Fig. 2), ja que d’aquestes reunions parteixen les qüestions organitzatives, pedagògiques,... que després es debatran i s’aprovaran a nivell de cicle o claustre.
Es reforça la participació de les famílies a l’escola amb l’AMPA i amb el grup de mares i pares delegats, formats per un representant de cada grup classe, que es reuneixen al llarg del curs escolar amb el director i la cap d’estudis.
Figura 2. Organigrama del centre 7 4.3 Recursos humans, materials i espais Quant als recursos humans de l’escola (Fig. 2), el centre compta amb un equip directiu format per un director, una cap d’estudis i una secretària. Hi ha també un grup de tres mestres titulars que fan la funció de tutores a Educació Infantil i, a més a més, intervé una mestra de suport un grup de sis mestres tutors juntament amb dos de suport (cicle inicial) a Educació Primària.
En l’àmbit d’especialitats, hi ha una mestra de religió, una mestra d’Educació Especial, un mestre d’Educació Física, l’especialista de Música, quatre especialistes d’anglès i un d’informàtica.
Cal remarcar que els reforços i suport estan a càrrec de dos docents d’Aula d’Acollida i tres mestres a Educació Primària. Cal afegir el paper d’una vetlladora.
Per la seva banda, l’AMPA (L’associació de mares i pares) organitza activitats extraescolars.
També s’encarrega de l’organització d’un servei de guarderia a partir de les 16’30 de la tarda.
Quan al personal no docent, hi ha un conserge, l’administrativa i el personal de menjador i neteja.
Respecte a l’espai i recursos materials, es tracta d’un edifici força antic (aquest any s’ha celebrat el 75è aniversari del centre) però que, en general, es manté en bon estat i cobreix les necessitats educatives.
Fig.3 Aula d’Acollida per a alumnat nouvingut Pel que fa a la composició del centre, a nivell d’espais, el centre compta amb dos patis, un interior a la planta baixa i l’altre a la part superior de l’edifici.
L’edifici, doncs, està estructurat en tres pisos: la planta baixa, on es troben les aules d’Educació Infantil, la secretaria, el menjador i una petita aula on es reuneix l’AMPA; el primer pis, amb la biblioteca, direcció, l’aula d’informàtica, un espai polivalent i les classes de 1r i 2n de Primària; per últim, el segon pis, amb les aules de 3r, 4t, 5è i 6è de Primària.
També compta amb aules de Religió, d’Educació Especial i Aula d’Acollida. Degut a la limitació d’espai tant (Fig. 3) les reunions de claustre es duen a terme a la Biblioteca.
Quant als recursos materials, podríem destacar que totes les aules estan dotades amb una pantalla digital i d’un intèrfon.
8 L’aula d’informàtica, malgrat ser un espai petit, conté ordinadors suficients per a mig grup, ja que es divideix la classe en dos grups en aquesta àrea. L’aula polivalent s’utilitza per dur a terme diferents activitats, dirigides generalment a Educació Infantil i Cicle Inicial, com psicomotricitat, alguns tallers de cicle inicial i música.
Pel que fa a l’espai de biblioteca, (Fig. 4) és un espai força organitzat i ben estructurat amb un bibliotecari, uns auxiliars de biblioteca que són alumnes voluntaris encarregats de classificar, etiquetar, folrar llibres, recollir els préstecs,... Cal destacar que hi ha un catàleg en línia destinat a recomanar lectures, consultar llibres on-line.
Compten, a més, amb un hort situat a la terrassa de l’escola on els alumnes dels diferents cursos planten, observen i segueixen el creixement de les plantes.
Fig.4 Biblioteca de l’escola 4.4 Projecte Educatiu de Centre Segons els trets d’identitat del Projecte Educatiu del Centre, quant a l’ús de la llengua “El català serà emprat, normalment, com a llengua vehicular d’ensenyament i d’aprenentatge i en les activitats internes i externes de la comunitat educativa (...). L’escola proporcionarà als alumnes una adequada competència lingüística en català i castellà”. Fent referència a aquest aspecte cal dir que tots els mestres parlen en català amb els alumnes però que molts d’aquests últims no utilitzen el català per comunicar-se entre ells o amb el docent. Per tant, aquesta és 9 una qüestió que caldria reforçar. Aquesta problemàtica té a veure amb què la llengua predominant de les famílies dels alumnes és el castellà.
Quant a la línia metodològica de l’escola, “es fomenta el respecte a la diversitat individual i cultural de tots els seus membres (aprenentatge en la diversitat)”. Aquest aspecte del PEC es duu a terme facilitant, mitjançant suports i grups reduïts, la integració de l’alumne a tots els nivells ja siguin alumnes nouvinguts que necessiten reforç de llengua o nens i nenes amb dificultats d’aprenentatge. L’aula d’Acollida juntament amb l’aula d’Educació Especial permeten una atenció més individualitzada per tal de poder arribar a l’alumnat que té necessitats educatives especials.
Cal destacar també que “es fomentarà l’ús de les noves tecnologies com a eina quotidiana i imprescindible per assolir els objectius programats (Aprenentatge i noves tecnologies)”.
L’escola, en aquest sentit, disposa d’un Pla TAC que té com a objectiu que l’alumnat utilitzi l’ordinador en les diferents àrees, que també sigui un mitjà de creació i d’investigació per ampliar coneixements i elaborar petits projectes.
Dintre dels projectes específics del centre, el Projecte Educatiu del Centre destaca un projecte interdisciplinari per nivell, el projecte de l’hort i el taller de Sant Jordi. Cal destacar la posada en marxa, fa un parell de cursos, d’un sistema de préstec informatitzat a la biblioteca de l’escola.
La col·laboració amb altres entitats del barri està també present com a objectiu del PEC en els següents àmbits: -Participació en el traspàs primària-secundària (Instituts l’Alzina, Joan Fuster i Moisès Broggi).
-Pla de desenvolupament de Navas (rua de Carnaval, Castanyada,...).
-Guàrdia Urbana (cicle Mitjà i cicle Superior).
-Casal d’avis de Navas i Centre Cívic (cessió d’espais per part d’aquestes entitats a l’escola).
Alguns exemples serien xerrades, conferències i exposicions.
10 4.5 L’aula: Grup, intervenció educativa, espai i recursos El grup de primer de primària (Fig. 5) està format per 23 alumnes dels quals un 50% aproximadament pertanyen a famílies immigrants. Aquest aspecte és important, ja que condiciona bastant l’aspecte lingüístic. Com s’ha esmentat anteriorment, un nombre reduït de nens i nenes utilitzen el català com a llengua vehicular. La dinàmica del grup també es veu afectada per una part de l’alumnat amb carències i problemàtiques afectives importants i en alguns casos greus que sovint dificulten el seu ritme d’aprenentatge. A més a més, hi ha 2 alumnes d’Educació Especial amb un pla individualitzat (PI). D’una banda, segons la especialista d’Educació Especial, un dels infants presenta dificultats per assolir els coneixements assenyalats al currículum degut a carències en el seu entorn sociofamiliar. Se li va detectar que requeria aquest suport d’aprenentatge quan cursava p5 a Educació Infantil. Respecte a l’altre infant, després de ser examinat per l’EAP, es va determinar un diagnòstic de dislèxia de manera que també necessita una atenció especial a Figura 5. Grup-classe de primer de Primària l’escola.
Per tant, tots dos alumnes requereixen, per tal de compensar aquestes dificultats, adaptacions curriculars significatives en les diferents àrees del currículum.
Durant aquest període, he pogut observar a l’aula metodologies força diferenciades entre els docents. Algunes amb un marcat caràcter tradicional, és a dir, poc treball grupal, activitats molt dirigides i poca participació a l’hora de fer conscient al nen dels objectius de la feina que està realitzant. En aquests casos, el docent treballa a partir de fitxes i llibres de text. Així doncs, estem parlant d’una metodologia força llunyana d’una pràctica innovadora i coherent amb els plantejaments que s’imparteixen a la universitat.
D’altra banda, altres mestres fan ús d’una metodologia més activa i basada en el treball cooperatiu, en la reflexió i en la participació de tots els components del grup.
Tot i que a l’aula hi ha alguns racons de treball (geometria, numeració, entreteniment, lectura, etc), no se’n fa un ús generalitzat d’aquests atès que només els nens i nenes que acaben la feina poden realitzar aquestes activitats. D’aquesta manera, disminueix considerablement les 11 possibilitats i la riquesa d’aquest tipus de treball. Precisament, els alumnes amb més dificultats que podrien beneficiar-se d’aquest tipus d’activitat més manipulativa acostumen a ser els que acaben tard i, per tant, no poden gaudir d’aquests espais.
L’aula està ben dotada a nivell de material però la distribució de les taules en fileres i de cara a la pissarra és un reflex del tipus de treball, en general, individualitzat que es duu a terme.
Els alumnes participen en el funcionament de l’aula amb els següents càrrecs: dos secretaris, dos encarregats del material i un del calendari.
Un aspecte positiu és el treball amb material socialitzat, és a dir, els alumnes comparteixen una safata amb el material fungible (colors, llapis, gomes, etc). En canvi, els llibres es queden a l’escola per facilitar el treball però no estan inclosos dintre d’aquest tipus de material socialitzat que ja es duu a terme a molts centres escolars.
5.
LLISTAT D’ACTIVITATS REALITZADES A L’ESCOLA.
Durant la primera setmana d’estada a l’escola s’han dut a terme les següents activitats: 11/01/16: “My presents” Descripció: Hem iniciat la classe d’anglès explicant el vocabulari de les joguines mitjançant suport visual. Després d’haver repetit un parell de cops els noms d’aquestes, la tasca ha estat dibuixar alguns regals que havien rebut els alumnes durant les vacances de Nadal. També han escrit de quina joguina es tractava (Ex. It’s a doll) i el nom que li havien posat ells.
Valoració: Penso que s’hagués pogut treure més profit per treballar el vocabulari si els infants haguessin portat de casa alguna joguina de veritat i no a partir de un dibuix fet pel nen ja que aquest últim és un recurs molt utilitzat a l’escola. Al tractar-se del primer dia de classe, s’hagués pogut fer una activitat a nivell oral relacionada amb les joguines de reis i deixar l’activitat amb joguines reals per a la següent sessió.
12/01/16: “Juguem amb el Paint” Descripció: En grup reduït (mitjà classe), a l’hora d’informàtica han realitzat la següent activitat a través d’una eina bàsica de dibuix, el Paint: 12 Cada nen escollia una imatge d’Internet (un personatge animat o famós, de pel·lícules, dibuixos, etc) que li agradés. A partir d’aquest, podien realitzar diferents formes, dibuixar, enganxar, escriure, etc.
Valoració: Aquesta activitat resulta una experiència educativa enriquidora i divertida per als infants, ja que s’enfronten a una tasca diferent que no pas la de dibuixar amb un llapis. Ha motivat molt als alumnes perquè partien d’un element triat per ells i utilitzaven una eina poc coneguda per ells però amb moltes possibilitats creatives.
13/01/16: “Lectoescriptura” Descripció: A classe de català, treballem so sa, se, si, so, su. Primerament, es fa lectura col·lectiva llegint de la pissarra algunes paraules que comencen o contenen aquest so.
Seguidament, els nens i nenes realitzen una fitxa on treballen aquests sons i, en acabar, fan la lectura individual amb la mestra.
Valoració: Aquest tipus d’activitat que es fa d’una manera sistemàtica a l’aula de primer d’aquesta escola crec que treballa el procés de lectoescriptura d’una manera massa tradicional sense tenir en compte els diferents ritmes d’aprenentatge dels nens i nenes i sense partir d’una concepció constructivista del llenguatge.
14/01/16: “Fem la tapa de l’àlbum de Nadal” Descripció: A l’hora d’Educació Visual i Plàstica han realitzat la tapa de l’àlbum de Nadal.
Primerament, han fet grups de 5 o 6; després, hem fet una tapa a mode d’exemple per tot el grup, explicant els passos a seguir i els materials que han d’utilitzar.
Valoració: Amb aquesta activitat els infants treballen col·lectivament i es familiaritzen amb nous materials de plàstica (pintures, pinzells..). També dóna peu a què treballin la psicomotricitat fina. Per tant, la valoració d’aquesta és positiva.
Al llarg de la segona setmana hem realitzat les següents activitats amb els alumnes: 18/01/16: “Jocs de matemàtiques” Descripció: A la classe de matemàtiques s’han realitzat unes activitats a través de les TIC. La web que hem utilitzat ha estat www.educapeques.com on hem fet exercicis de manera col·lectiva, a través d’activitats interactives, d’ordenar, col·locar i identificar nombres.
13 Valoració: Segons la mestra, les TIC suposen un gran potencial a l’hora de motivar a l’alumne aquesta àrea que, sovint, els hi resulta una mica costosa. Per tant, considero que se’n pot treure un gran profit d’aquestes activitats, sempre i quan se’n faci un ús adequat.
19/01/16: “Ballem una cançó” Descripció: A música, s’ha fet ús de l’aula polivalent per fer una dansa en parelles. D’entrada, els alumnes s’han col·locat en rotllana per aprendre els passos que, després faran amb música.
Tot seguit formen parelles i fem la dansa tots junts.
Per finalitzar la sessió, es fan uns exercicis de relaxació juntament amb el company de ball.
Valoració: La valoració és molt positiva, ja que aquest tipus d’activitat permet treballar amb els nens i nenes un aspecte molt important en el seu desenvolupament, la psicomotricitat grossa.
Els infants comencen a despertar-se en el món de la dansa, amb la realització d’exercicis de coordinació, relaxació muscular, treballen el sentit del ritme per mitjà de la música i el moviment, a tenir un major domini del seu cos, adquireixen un major equilibri, entre d’altres.
20/01/16: “Lectura d’un conte” Descripció: A l’hora de lectura, la tutora de grup ha fet la lectura d’un conte. Seguidament, els alumnes han fet la fitxa de biblioteca valorant què els havia semblat i havien d’incloure el nom de l’autor, de l’editorial i de l’il·lustrador/a.
Valoració: El conte és un bon recurs per treballar a l’aula amb els nens i nenes, tot i així, segons la meva opinió, la mestra no utilitza una metodologia adequada atès que hauria de fer participar més activament als alumnes ja que els infants, en aquest cas, actuen com a simples oients.
21/01/16: “Fem-nos la disfressa de Carnestoltes” Descripció: Els nens i nenes de primer aquest any es disfressen del drac del Parc Güell, així doncs, s’ha aprofitat l’estona de plàstica per començar l’elaboració del barret. Hem introduït la classe amb unes preguntes prèvies on els nens i nenes posaven de manifest els seus coneixements, experiències, idees sobre el tema (Algú sap on es troba aquest drac?, Qui el va crear? Va fer més monuments aquest artista? En coneixeu cap més?..).
Valoració: Molt positiva. Els nens s’han mostrat entusiasmats amb l’elaboració de la disfressa i han participat molt activament en la conversa prèvia sobre en Gaudí.
14 Durant la tercera setmana s’han fet les següents activitats: 25/01/16: “Em protegeixo” Descripció: A la matèria de coneixement del medi, el professor comenta amb els nens la importància d’utilitzar la roba adequada segons l’època de l’any en la que estem. Els alumnes donen lliurement la seva opinió. A continuació, el professor reparteix per a cada dos alumnes un full (hi apareixen una bufanda, xancletes, barret, samarreta de màniga curta, etc).
Observarem el full i direm els noms de les peces de roba que hi apareixen, indicant en quina situació se l’han de posar i quina part del cos protegeix.
Finalment, elaborarem un mural que es dividirà en dues parts diferenciades: en una part els alumnes dibuixaran un sol o paisatge d’estiu i, en l’altre, un paisatge que representi el fred.
Només caldrà pintar, retallar i enganxar en el mural les peces de roba de les fitxes en el lloc corresponent.
Valoració: Considero que aquesta activitat està força ben plantejada, ja que es transmeten hàbits que l’alumnat han de tenir en compte i, alhora, són partícips i expliquen les seves opinions, experiències prèvies, etc. També, el fet de realitzar l’activitat en grup els motiva i fomenta l’expressió oral. Cal destacar que, a més a més, es fomenta la responsabilitat dels alumnes, la conscienciació de què han de cuidar d’ells mateixos i a la prevenció malalties.
26/01/16: “Som iguals, som diferents” Descripció: Amb mitjà classe a la matèria de valors, la mestra explica que al món hi ha moltes races diferents que es diferencien pel color de cabell, de pell, la forma dels seus ulls,... però que tots som iguals.
El mestre haurà preparat prèviament unes targetes de diferents colors (un color per a cada raça). Les distribuirà aleatòriament a tot el grup i, seguidament, quan soni una música els nens es desplaçaran lliurement per l’aula. Tot seguit, s’agafaran de les mans els nens i nenes que tinguin la targeta del mateix color i, un cop estiguin formats tots els grups de colors, s’uniran en una rotllana. D’aquesta manera, simbolitzaran un món on hi conviuen moltes races.
Valoració: Aquesta activitat educativa i cultural és molt beneficiosa per l’aprenentatge en valors dels infants, ja que aquests poden participar activament amb el grup i aprenen a valorar les diferencies evitant, així, situacions discriminatòries.
15 27/01/16: “Expliquem un conte” Descripció: Al taller de català, la meitat del grup-classe ha escoltat el conte “Els tres porquets”.
Després, els alumnes s’han col·locat en grups de 6 o 7 i han tingut una estona per preparar bé el conte i explicar-lo, finament, davant dels seus companys amb l’ajuda de la docent.
Valoració: Ha estat una experiència divertida i enriquidora pels infants. Es treballa molt l’expressió oral i al mateix temps altres aspectes importants relacionats amb el treball en grup com són: el respecte als altres, presa de decisions,...
28/01/16: “Experimentem amb les mesures de longitud, pes i volum” Descripció: Per iniciar la classe de matemàtiques, s’ha fet una breu introducció d’algunes unitats de mesura als infants. Per posar en pràctica aquests conceptes, els alumnes s’han col·locat en grups de 3 o 4 i havien de trobar un objecte a l’aula que representés aquella unitat de mesura (Ex; Una ampolla d’aigua associar-la als litres o bé l’amplada d’un llibre amb els cm).
Valoració: Activitat força interessant i valoració positiva, ja que s’utilitzen les unitats de longitud d’una manera significativa pel nen, amb objectes propers i no només com una eina abstracta que escrivim en un full.
A la quarta i última setmana d’estada al centre, els nens i nenes de primer van fer les següents activitats a l’aula: 1/02/16: “El Dia de la Pau” Descripció: Aprofitant que el dia 30 de gener se celebra a totes les escoles El Dia Internacional de la No-violència i la Pau, els nens i nenes van realitzar una activitat per representar aquest dia. Han pintat unes fotocòpies amb l’ocell que simbolitza la pau, l’han retallat i han afegit unes plomes amb fulls blancs.
Valoració: L’activitat és interessant ja que al mateix temps s’aprofita per treballar el dia de la pau a l’aula. Malgrat això, he trobat a faltar un acte conjunt a nivell de tota l’escola que reflectiria millor la idea de que cal que tot junts treballem per aconseguir-la.
2/02/16: “Aprenem els animals de granja” Descripció: A l’àrea d’anglès s’ha presentat el vocabulari dels animals de granja. Els alumnes l’han après gràcies al suport visual que els hi ha facilitat la mestra. A més a més, havien de dir 16 algunes característiques d’aquests animals (Ex; té bec, potes curtes, té plomes, etc). L’activitat ha consistit en què havien de ficar la mà dintre d’una bossa amb petites figures d’animals de plàstic i, només amb el tacte, identificar de quin animal es tractava.
Valoració: Aprofitar un suport com en aquest cas (joguines) per treballar vocabulari sempre motiva més als nens i nenes que el treball a partir d’una fitxa. El resultat ha estat entretingut i els alumnes han participat amb ganes.
3/02/16: “Cantem una cançó” Descripció: A l’àrea de música els alumnes han après una cançó “La pastoreta”. Abans de repartir el text amb la cançó la mestra l’ha cantat fent el modelatge. Després, els infants han llegit el text sense música, a continuació han recitat el text amb ritme marcat per la mestra i per últim l’han cantat col·lectivament.
Valoració: Sessió molt positiva i completa, perquè es treballa no només música sinó lectura i relaxació amb exercicis de respiració.
4/02/16: “Busca les diferències” Descripció: A l’hora de coneixement del medi, el professor parla de la importància de cuidar del nostre entorn i del medi ambient. Seguidament, reparteix unes fitxes en les quals els nens han d’observar quatre accions correctes i quatre d’incorrectes quant al cuidat i conservació del medi. Finalment, han d’encerclar les accions que consideren incorrectes i justificar oralment el perquè amb la resta del grup.
Valoració: Considero que aquesta activitat és molt eficaç i eficient, ja que fomentem l’observació i la valoració dels espais nets i no contaminats. Els infants prenen consciència de la importància de tenir cura del seu entorn més proper.
6. EXPERIÈNCIA OBSERVADA A L’AULA.
Una de les experiències destacables durant l’estada a l’aula ha estat l’elaboració d’una disfressa de Carnestoltes relacionada amb el projecte de l’escola en el qual hi participen tots els nivells d’Educació Infantil i Primària. Aquest projecte consisteix a treballar els monuments i llocs d’interès més destacats de Barcelona (el Park Güell, la Torre Agbar, la Sagrada Família, entre de molts altres), i l’escola, aprofita l’arribada del Carnestoltes per representar-los. Els 17 alumnes de 1r de Primària es disfressaran el pròxim 5 de febrer del drac d’Antoni Gaudí que s’ha convertit en l’emblema del Parc Güell.
Tot i que en un principi era considerat una feina costosa i que requeria força temps i dedicació, gràcies a la col·laboració d’una gran part de l’equip docent i de l’AMPA, el treball i l’esforç de l’alumnat i les nostres aportacions hem aconseguit superar les expectatives previstes i tenir un resultat molt satisfactori.
La realització de la disfressa ha suposat una modificació en l’horari ja que els alumnes han realitzat la seva part de la tasca no només a les hores d’educació visual i plàstica, sinó que ha estat necessari utilitzar estones d’altres àrees. Per la seva part, els pares i meres col·laboradors han participat en la disfressa en horari escolar, en un espai habilitat per a la tasca.
L’organització del treball s’ha dut a terme de la següent manera: 9 o 10 mares pertanyents a l’AMPA han fet el cos del drac (Fig. 5) amb bosses d’escombreries i paper de cel·lofana enganxat a sobre en forma de vitrall o trencadís. D’altra banda els nens i nenes s’han ocupat del barret on es representa el cap del drac. Aquesta feina, degut a la seva complexitat, encara està en procés de realització. Cal detallar que la presència de la mestra de plàstica més una mestra de suport, afegint la meva ajuda, ha facilitat el desenvolupament de la feina.
Gràcies a aquest tipus de treball he pogut observar un aspecte important com és l’autonomia de cada alumne, les habilitats i estratègies que desenvolupa davant d’una tasca força complexa. Mentre que hi ha alguns que han acabat el seu barret i han tingut temps d’ajudar a companys, altres han necessitat l’ajuda constant d’ algú.
Segons les tutores de cicle inicial, amb aquesta activitat es proposaven que l’alumnat, treballant els monuments de la seva ciutat, aprengui a través de la interacció Figura 5. Barret acabat que simbolitza el cos del drac.
amb els altres i la realitat que l’envolta. A més a més, un fet prioritari és que els infants gaudeixin fent aquest tipus d’activitat (que ho entenguin com un joc o un fet lúdic) i això, ha de 18 servir a nens i nenes perquè tinguin la llibertat d’expressar-se sense cap cànon establert, sense normes.
S’espera que l’alumnat desenvolupi la seva àrea manipulativa i la psicomotricitat fina.
També serveix per treballar valors importants a l’escola com el companyerisme i els hàbits bàsics com respectar el material, saber recollir,...
7. INTERVENCIÓ PRÒPIA A L’AULA.
Una de les intervencions que he preparat durant l’estada a l’escola ha estat la lectura del conte popular “El vestit nou de l’emperador” a l’àrea de llengua catalana. En primer lloc, els alumnes han escoltat el conte escollit i, després de respondre a unes preguntes sobre el llibre, han realitzat una fitxa de biblioteca per fer la valoració d’aquest.
Aquesta és una activitat que forma part d’un conjunt de lectures que s’estan fent al cicle inicial amb l’objectiu de fomentar l’hàbit lector fora de l’escola i fer un modelatge a l’aula de com s’ha d’emplenar una fitxa de biblioteca. D’aquesta manera, els alumnes podran després fer-ho a casa sols o amb ajuda de les famílies.
He escollit aquesta intervenció donada la importància que té que els nens i nenes d’aquesta edat adquireixin un bon hàbit lector que, en el futur, serà imprescindible perquè es desenvolupin personal i socialment. A tall d’exemple, Albert Einstein senyala que ”Si voleu fer un nen intel·ligent, explica-li un conte. Si el voleu fer savi, explica-li més contes!”.
Cal afegir que, en aquest sentit, els pares tenen un paper molt important i han de tenir interès a potenciar-ho. No obstant això, segons la tutora de primer de cicle inicial, hi ha una evident despreocupació per a la lectura en l’àmbit familiar de l’alumnat; això es percep a l’aula, ja que un alt tant per cent dels infants tenen dificultats per comprendre textos adequats a l’edat i per expressar-se escrita o oralment.
Així doncs, donada la mancança de motivació a casa per llegir contes als infants, l’escola resulta un factor determinant per garantir que tots els nens i nenes creixin en un entorn de llibres i lectura.
Pel que fa a la preparació de l’activitat, em proposava assolir els següents objectius: -Estimular la fantasia, sensibilitat, memòria i expressió de l’infant.
19 -Donar a conèixer un conte clàssic de la literatura infantil.
-Afavorir l’escolta de diferents punts de vista i la participació activa i lliure.
-Potenciar la imaginació i la creativitat de l’alumne amb preguntes espontànies, hipòtesis, anticipacions, identificació de personatges o situacions, etc.
-Ajudar a desenvolupar el llenguatge, ampliar el seu vocabulari.
-Transmissió de valors (sinceritat, honestedat, valorar aspectes no materials,...) i comprendre la importància que tenen aquests.
Quan a la metodologia, després de valorar diverses opcions, vaig decidir que seria interessant elaborar un material de suport visual (Power Point) amb les il·lustracions del conte aprofitant d’aquesta manera les TIC per motivar els alumnes. Certament, els infants viuen en una marcada societat de la informació que avança constantment, de manera que l’escola no pot donar l’esquena a aquesta realitat. D’altra banda, com Ballester Roca, J (2007) senyala, cal tenir present la importància de la i·lustració com a component del llibre modern i factor d’atracció per a l’infant. (pàg. 199).
Em vaig proposar programar una activitat dinàmica i participativa en la qual els alumnes poguessin expressar les seves opinions o idees. Consegüentment, els hi vaig plantejar unes preguntes abans, durant i després de la lectura del conte.
Inicialment, respecte a la planificació i actuació de l’exercici, vaig presentar als nens l’activitat, és a dir, què anàvem a fer.
A continuació vam parlar sobre la informació que ens dóna la portada i contraportada del llibre: títol, autor, editorial, il·lustrador i breu resum del conte. També vaig explorar el coneixement previ de la història per part dels nens i vam fer hipòtesis a partir del títol i la il·lustració de la portada.
Seguidament, es va fer la lectura del conte amb petites intervencions dels infants (dubtes de vocabulari, preguntes sobre els personatges, reflexions a partir dels fets que van passant,...) Per últim, van completar una fitxa de biblioteca amb les dades del llibre i una valoració individual sobre el conte afegint un dibuix d’alguna part de la història.
20 El resultat global de la meva actuació ha sigut, en general, molt satisfactori tant a nivell d’actitud com participació dels alumnes. També s’ha creat un clima que ha afavorit la motivació i la iniciativa a l’hora de fer aportacions.
Quant a la valoració amb la tutora feta al final de la sessió, aquesta ha destacat el bon suport visual (més enllà d’agafar un llibre i fer la lectura) i l’ambient adequat i agradable que s’ha creat a l’aula.
Per concloure, subratllaria la necessitat d’utilitzar aquests tipus de recursos (contes populars) amb freqüència pel que poden aportar als nens: plaer o diversió, valors, enriquiment de llenguatge i vocabulari,... Tant el currículum de segon cicle d’educació infantil (Decret 181/2008 DOGC núm. 5216) com el del primer cicle d’educació primària, (Decret 142/2007 DOGC núm. 4915) recullen la importància del contacte de l’ infant amb els llibres. D’altra banda, està científicament provat que els nens i les nenes als quals els llegeixen contes des de ben petits mostren més interès pels llibres i més motivació a l’hora de llegir i escriure. Segons G. Wells: “S’ha comprovat que els infants als qui els han llegit i explicat més contes de petits, tenen el doble de possibilitats de ser bons lectors i fins i tot aprenen a llegir abans”.
Convé insistir en què les estones en què pares i fills, mestres i alumnes comparteixen una narració solen ser molt especials i enforteixen els vincles.
8. REFLEXIÓ GLOBAL SOBRE L’ASSIGNATURA Considero que, malgrat que no es tracti d’una escola gaire innovadora, l’experiència ha estat molt positiva. És important conèixer noves formes de treballar, quant més dinàmiques i integradores millor, però fins i tot amb allò negatiu serem capaços d’aprendre.
Durant aquest període, he pogut comprovar que dintre del mateix centre, encara que hi hagi una línia general d’escola, es donen formes de treballar a l’aula molt diferents. Un dels objectius inicials que em vaig plantejar va ser observar i contrastar diferents metodologies amb què es treballava dins de l’aula. D’una banda, hi havia docents que impartien les seves matèries d’una manera més tradicional, és a dir, enfocades a l’ensenyament de continguts i no pas a l’aprenentatge competencial de l’alumnat i, freqüentment, descuidant l’atenció a la diversitat. Aquest fet m’ha fet reflexionar sobre la responsabilitat que té cada mestre dins de l’aula i la importància de que el centre tingui una línia de treball consensuada per tots ja que finalment dependrà d’aquest que els alumnes aprenguin més o menys significativament.
21 Un altre aspecte que volia observar és l’organització i coordinació del personal docent del centre. Pel que fa a aquest aspecte, he pogut assistir a totes les reunions de cicle que s’han realitzat, en les quals es tractaven aspectes pedagògics, dubtes de casos individuals, futurs projectes o problemàtiques a l’aula. Tanmateix, degut a que les reunions de cicle es duen a terme setmanalment, l’escola considera adient realitzar els claustres de manera més esporàdica.
Quan als compromisos que m’havia proposat, m’he esforçat en participar activament a l’aula, donant suport a la tutora o als alumnes en les tasques que es plantejaven. He intentat conèixer la situació personal de l’alumnat per entendre millor el seu procés d’aprenentatge i he comprovat com aquesta afecta en gran manera al desenvolupament de l’infant. Algunes de les tasques més gratificants han estat la participació en la planificació d’alguns projectes com el Carnaval i la elaboració de les disfresses.
A mode de conclusió, podria dir que durant aquest curt període, la estància a l’escola Emili Juncadella m’ha enriquit molt, i m’ha sigut molt útil per a la meva formació, tant professional com personal. Tanmateix, el poder tenir per primera vegada contacte amb els nens i nenes m’ha reafirmat en el meu desig de dedicar-me a aquesta professió.
En general, he quedat bastant satisfeta de les meves intervencions a l’aula. Penso que he aconseguit que la planificació fos adequada i que els alumnes estiguessin motivats. D’altra banda, he anat descobrint alguns punts febles que cal anar millorant com per exemple l’habilitat d’improvisar.
Quan a la formació a les sessions de la facultat, han sigut profitoses ja que, en general, m’han semblat variades en la seva dinàmica i força interessants. Encara que han estat poques, crec que de totes n’he tret profit. Malgrat això, destacaria el debat i la presentació d’un projecte innovador com les activitats que més m’han ajudat a reflexionar, a investigar i, per tant, anar aprenent cada vegada una mica més.
22 Pàgines web: -Ballester Roca, J. (2007). L’Educació Literària (2a ed.). Recuperat de https://books.google.es/books?id=Fj6f8evt6QAC&pg=PA150&dq=Joan+Ballester+Roca+2a+edi torial&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwjFnPbhofrKAhVDtRQKHa9pCiwQ6AEIJzAA#v=onepage&q=Jo an%20Ballester%20Roca%202a%20editorial&f=false - Buñuel, A. F., Gassó, A., i Pons, N. (2011). Atrapats pels llibres: Activitats, jocs i estratègies per fer estimar els llibres als infants. Generalitat de Catalunya, Departament d’Ensenyament.
Recuperat de http://xtec.gencat.cat/web/.content/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/0041/3119ac293721-4f42-940b-b6d8f81884c5/atrapats_pels_llibres.pdf - Generalitat de Catalunya: http://www.xtec.cat/ceipemili-juncadella/ (Projecte Educatiu de Centre) Aquesta és una de les activitats que vaig dur a terme a l’aula amb els nens i nenes de primer de Primària: La lectura d’un conte popular. Com he dit anteriorment, després de llegir el conte, per tal que l’activitat fos més activa i participativa, els hi vaig fer unes qüestions sobre el llibre.
CARNESTOLTES: ANEM DE TURISTES!! ELS DRACS DEL PARC GÜELL DE PRIMER (CICLE INICIAL) ...