El procés comunicatiu (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Periodismo - 1º curso
Asignatura Estructura de la comunicació social
Año del apunte 2014
Páginas 3
Fecha de subida 05/06/2014
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

El procés comunicatiu Perquè hi hagi comunicació hi ha d’haver significació (entesa).
“La comunicació és l’intercanvi significatiu entre sistemes interactius” Martín Serrano, 1981 Perquè hi hagi un procés comunicatiu complet hi ha d’haver - Significació: s’ha d’utilitzar un llenguatge que s’entengui. El missatge ha de significar alguna cosa. Transmetem informació tot el dia (això no implica que ens comuniquem).
1. Emissor: qui envia el missatge – Mónica 2. Receptor: qui rep el missatge – Alumnes 3. Canal: llenguatge oral 4. Codi 5. Missatge 6. Situació i context: classe acadèmica. El context és un factor clau.
- Soroll: interferències - Feedback: si és un feedback immediat significa que quelcom està passant.
Hem te tenir en compte que el temps és finit.
En el procés de comunicació s’ha de tenir en compte tot.
Diferència entre comunicar i informar Cal distingir entre comunicar (acte natural) i informar (acte intencional) - Informar: anunciar amb unes finalitat determinades. Normalment va més enllà de la voluntat de comunicar un determinat significat. Quan informem diem coses que l’altre persona no té perquè saber. Quan informem considerem que allò és essencial.
- Comunicació: l’arrel de la paraula comunicació és comunio (posar-te en el lloc de l’altre). Quan t’expliques has de valorar què creus que interessarà més a l’oient.
El periodisme és transmissió eficient de dades i, sobretot, que la intenció comunicativa acompanyi el procés comunicatiu. És a dir, subratllar allò que realment val la pena. Aquesta és la mirada sobre la qual...
Això serveix per qualsevol procés comunicatiu.
La comunicació pública La trobem dins la comunicació humana i social. La característica central és que l’espai d’intercanvi simbòlic obert a tots els membres d’una comunitat institucionalitzada (clan, tribu, poble, estat). Al segle XIX es desenvolupa la societat industrial i s’implanten millores tecnològiques en l’àmbit comunicatiu que deriven en: cultura de masses.
El món és el nostre camp de pràctiques. Cal aprendre del receptor, hem d’aprendre a comunicar correctament. Si escoltes la gent saps com parlar-li. La nostra feina és parlar com parlen els altres. Això val per qualsevol tipus de comunicació. Quan ens estem adreçant a tothom no coneixem el seu codi. Nosaltres intentem explicar a la societat com és i què està passant. No podrem conèixer mai el 100% de l’audiència.
La comunicació de masses El camí cap a la societat i la cultura de masses.
- Tendència general a la globalització: eliminació de barreres culturals i establiment de codis comuns - Als EEUU es comená a parlar del concepte de massa - A partir d’aquesta tradició acadèmica dels EEUU es general una terminologia específica per denominar la nova etapa. D’aquesta manera neix:  La societat de masses, mass society.
 Cultura de masses, mass culture.
 Mitjans i comunicació de masses, mass media & mass communication.
Ara estem en un moment en què la informació es transmet de manera instantània. Es comença a parlar de la cultura de masses a partir dels anys 20. Ja no controles el receptor.
El concepte de massa ara té una concepció molt penyorativa. Es comença a parlar de masses quan te n’adones que envies un missatge a un públic heterogeni (...).
Qué és la comunicació de masses? “La comunicació de masses compren les institucions i tècniques mitjançant les quals grups especialitzats (periodistes) utilitzen instruments tècnics (premsa, ràdio, films) per difondre un contingut simbòlic a audiències àmplies (comunicació universal), heterogènies (que ho pugui escoltar tothom), i molt disseminades (per gent que està a tot arreu)” Morris Janowirz, 1968 La comunicació de masses és la propagació de missatges i discursos a partir d’uns emissors especialitzats en la seva producció i difusió (els mitjans de comunicació o mass media) que arriben a tota la societat. El procés comunicatiu quan ja estem especialitzats (facultat de comunicació). Estem sent entrenats per arribar a tothom. No vol dir que siguem un instrument al servei de qualsevol que no sigui el servei públic.
**** Comunicació interpersonal: la majoria dels casos *** De grup: família, amics ** Corporativa o d’organització: partits polítics, empreses * En tota la societat: comunicació pública (comunicació de masses) ...