ART ANTIC II: Grècia (9) (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Historia del Arte - 1º curso
Asignatura ART ANTIC II
Año del apunte 2016
Páginas 6
Fecha de subida 18/04/2016
Descargas 12
Subido por

Vista previa del texto

Partenó, 447-32 Claudia Clare L’edifici és fet per Ictine i supervisat per Cal·licrates (imposat pel partit enemic de Perícles) per evitar que es desviés la construcció. Construït entre 447-32, fet de marbre. Cada bloc està fet de diferent manera i posat de diferent manera. F.140 L’edifici fa 70x31m, semblant al Zeus d’Olímpia. Partenó, era el lloc on es guardava la pròpia escultura; al llarg del temps s’ha adaptat el nom de Partenó a tot l’edifici en si. Era un espai peculiar i particular de l’edifici. Té un porticat a dos pisos. L’escultura estava envoltada per un porticat en forma de “U”. A l’interior es combinen columnes d’ordre jònic en un edifici dòric. F.141     El segle VII es va convertir en una església bizantina. Construeixen dos absis que afecten el frontó. També hi va haver la torre franca al segle XIV. Hi va haver un domini català afectant de tal manera. F.142 Es va convertir en un Partenó otomà, passant a ser una mesquita, afegint un minaret i obrint finestres. F.143 El setge venecià al 1687, va fer explotar una bomba a la part central del Partenó, danyant molt les parts sobretot decorades (escultures, mètopes...). F.144 El 1832 es va proposar convertir el Partenó en un Palau, i convertir l’acròpolis. No es va fer el projecte. F.145 Tot l’edifici, està fet entorn de l’escultura.F.146 L’edifici està construït amb deformacions òptiques.
La part superior té un angle més petit de manera que el nostre ull ja eixampla la part superior. F.147 Les columnes dels extrems són més gruixudes, i cada peça està feta d’una mida diferent. És un edifici per tant, molt complex. F.148 Ictine també va fer un diari explicant la construcció del Partenó.
Hi ha tres tipus de decoració escultòrica al Partenó. Té les mètopes i el frontó d’estil dòric. A la part interior no hi ha mètopes, sinó que un fris jònic.
A les mètopes hi ha la centauromàquia, la il·liomàquia (Guerra de Troia), gigantomàquia i amazonomàquia. L’enemic sempre acaba sent el persa i representen aquests com a perdedors.
Hi ha poques mètopes senceres. Es nota diferència d’autor i d’estil a les mètopes. F.149  Fris Introdueixen un fris jònic interior que quedava dissimulat a una part més fosca. Era policromat. El fris representa la festa de les Panatenees (la festa de les Atenees). Era una festa que es feia cada 4 anys1F.150 Hi ha uns personatges que munten a cavall (178), que és la quantitat de morts a la batalla de Marató.
El fris es va esculpir in situ sobre una mena d’andami, on es marcaven les línies i després s’esculpia a sobre. F.151 Entre les celebracions hi havia sacrificis de braus, menja, carreres de cavalls i de carros, concursos musicals i gimnàstics i la lampadefòria (per les torxes, ja que es feia de nit) en què els rapsodes recitaven els poemes d'Homer i altres poemes èpics (a la Gran Panatenea només), els filòsofs discutien, els cuiners s'exhibien i el poble participava en diversos actes. Els concursos musicals, introduïts en temps de Pèricles, es feien a l'odèon i el primer guanyador fou Frinis.
Els guanyadors dels concursos guanyaven un pom de flors adornat amb branques d'olivera. Al festival eren freqüents tota mena de danses.
1 Claudia Clare Es creu que es creaven uns models amb fang de la representació de com havien de ser les representacions al fris. Repartien aleatòriament els tallers perquè no es notés tan la diferència escultòrica i s’aconsegueix l’estil del Partenó.
Es veu una processo que comença a la part de darrera (oest), i es va obrint seguint les dues parets.
La façana est, hi ha l’escena on hi ha els diferents déus sopant a l’Olimp i reben regals de les dones, creant així una barreja de dimensions (divines i persones). F.152 És un dels millors exemples de relleus; no solament és una processó sinó que és un relleu d’altíssima qualitat. El relleu més alt fa 4cm, i això crea una gran quantitat d’ombres i profunditat. Treballen molt bé amb la llum; depenent del treball del material, es crea una llum més suau o menys. F.153      Una altra escena és de uns personatges portant hídries (unes gerres amb 3 nanses per vessar líquid ), també en una processó. S’evita caure en la monotonia diferenciant els personatges amb ritme diferent. F.154 Hi ha uns portadors d’ofrenes (braus) per a un sacrifici. Hi ha un contrast entre l’animal i els pastors. Els personatges de davant es mantenen en una posició normal i el personatge que acompanya l’animal, ajuda l’animal dins d’una certa serenitat. No és realista, però és una actitud apol·línia. F.155 Escena on hi ha uns homes organitzadors de la processó, els Marshalls. F.156 Escena on les dones preparen les ofrenes pels déus. F.157 Es representen els déus molt units entre ells, sopant, mirant a una escena central (perduda).
Es mostren amb uns cossos grans i assentats, fet que fa que quedin molt més grans que la resta. Apareixen en harmonia -és un fet poc vist- i es diu que Atenes és la ciutat que aconsegueix que els déus estiguin en harmonia. F.158  Frontons És on hi va el missatge més important i intenta fer “propaganda” de la ciutat. Els frontons al llarg de la història han estat molt danyats per la crisi iconoclasta i també per l’explosió. Es conserven dibuixos de J. Carrey que va dibuixar els frontons com eren.
Frontó oriental: (el que dona a darrera quan s’entra a l’acròpolis tot i que és el principal).
Representa el naixement d’Atena. Un oracle va dir a Zeus que si el fill de Metis (la va deixar embarassada) neix, serà tant poderós que l’acabarà expulsant del poder. Zeus es va menjar Metis i al cap d’un temps tenia molt mal de cap, de manera que va demanar ajuda a Hefest dient-li que li obri el cap; d’allà en surt Atena amb la llança, l’escut i el casc. Atena és l’única que es considera filla de Zeus i per tant és la més autèntica, perquè només té pare. Atena per tant és la més important. Hera, d’altra banda, vol tenir un fill per la gelosia d’Atena, i té un fill, Hefest, que és molt desgraciat.
L’escena central del frontó està destruïda. Representa un sopar o post-sopar, surt el sol, i és el moment del naixement d’Atena. Hi ha dos cavalls, un és el sol i l’altra és la lluna. Es representen els cossos molt grans i rígids, hi ha un gran treball de la roba, marcant molt les arrugues, sense tenir gairebé atributs femenins. F.159 Hi ha una imatge de tres dones, una d’elles senyala el carro del cavall de la lluna. No porten cap atribut, i es desconeix qui eren. A través del tractament de la roba es poden fer unes teories sobre qui eren. Físicament es veu que són deesses (molt grans, pits irreals...) sobretot pel tractament de la roba. F.160 Claudia Clare Una d’elles, té l’esquena totalment recta, i n’hi ha poques però molt marcades. Se suposa que és més aviat adulta. La del seu costat està menys rígida, i té unes arrugues més fines i mes marcades, de manera que la roba és més “suelta” i se suposa que és més jove. L’última de totes, es creu que és Afrodita per la roba; se li adapta molt al cos, se li marquen més els pits, té la roba molt adaptada, i les arrugues de les cuixes fan que es marquin molt les cuixes, i les arrugues porten la mirada al pubis.
El cavall de la lluna, se’l mostra cansat després d’haver fet tot el recorregut, i recolza el cap a sobre el frontó, traient la boca a fora. Representa que és un naixement de proporcions èpiques. F.161 Els frontons s’atribueixen a Alcamenes, el descendent de Fídies.
Frontó occidental: lluita d’Atena i Posidó per l’Àtica. Des dels orígens, els dos Déus van fer un concurs per ser el “patró”. Posidó fa sortir una font d’aigua salada d’una pedra, i Atena fa sortir una olivera; va guanyar Atenes. F.162 S’han conservat molt poques parts.
Els propileus, 437-432 aC, Mnesicles És l’entrada monumental de l’Acròpolis. Estem en context on hi ha la guerra del Peloponès. Es construeixen els propileus posterior al Partenó no està del tot acabat ja que es va començar en plena guerra del Peloponès. L’arquitecte és Mnesicles. Té un doble porticat i dues ales. Estan construïts en un lloc amb un gran desnivell adaptant-se al terreny. F.163 Anteriorment ja hi havia un porticat però canvien l’eix, ja que abans al entrar no es veia res, i actualment es veu l’Erecteion i el Partenó. L’entrada està feta amb dos plans amb escales i una rampa al centre, envoltada per un porticat. L’interior del porticat està fet amb columnes jòniques.
Hi havia una pinacoteca, una sala amb exposicions de quadres famosos. F.164 Antigament hi havia un passadís bastant fosc, i al sortir del porticat, entrava una gran llum i quedava tota l’acròpolis il·luminada, donant sensació de divinitat. F.165 Erecteion, 421-413/409-406 aC, Mnesicles Era el temple original d’Atenes. Està construït en un entorn difícil, ple de desnivells, i per això el fa Mnesicles. Erecteu era el fill humà d’Atena. Hefest, en un intent de violar Atena, va fracassar per ser ejaculador precoç, i dels espermatozoides que van tocar a terra, va néixer Erecteu. Atena el va cuidar com si fos la seva mare.
El temple conjuga l’antic temple d’Atena polies amb capelles d’herois locals. Està fet en dues fases 421-413 / 409-406. La parada ve per la gran derrota atenesa enfront els espartans. Després el segueixen fent, i tot i ser petit, l’edifici jònic substitueix dimensions per riquesa.
És un edifici fet a dos nivells: un és el nivell de la plataforma superior i l’altra és inferior, que és el pati i el porticat.
Abans dels perses hi havia el lloc on va passar el concurs entre Atena i Posidó, també hi havia un forat al desnivell que es considerava tomba dels micènics. Quan es construeix el temple al segle VI només ho saben fer de manera plana i per tan ho fan a la part superior (on no hi ha el desnivell) i per això el temple és estrany i té tres capelles (dels herois epònims que suposadament estan enterrats a sota, al forat).
Claudia Clare Quan fan el nou edifici el construeixen directament sobre del forat, integrant la olivera i el trident de Posidó dins l’edifici. Això, fa que tingui un desnivell i per això hi ha dos nivells.
Hi ha la olivera, un porticat on hi ha les marques del trident, i l‘edifici que té dos nivells. La part inferior, al nivell de la olivera hi ha les capelles (núm. 2,3,4) i l’edifici normal (1) està tocant a terra normal. Hi ha el pòrtic de les cariàtides que té unes escales, que baixen al forat. F.166 i F.167.
El pòrtic de les cariàtides està fet amb columnes de dones en comptes de columnes jòniques. Al pòrtic de Posidó hi ha un forat al sostre que representa que és el forat que va fer Posidó al tirar el trident, i va deixar 4 marques al terra.
Temple de Nike Aptera, Cal·licrates, 427-424/410 aC No estava planejat inicialment. Es fa per part del partit contrari de Pericles. Aprofiten per fer el seu edifici. Està fet per commemorar la pau de Càl·lies, mostrant que la pau la van portar més ells que no pas Pericles. Atenes en aquests moments, està patint un moment de desestabilitat. Nike Aptera significa victòria sense ales. F.168 Es fa just davant de la porta de l’Acròpolis, abans dels propileus. És el primer que es veu, tot i que es veu des de la part de darrera, que té una façana falsa. F.169 Es fa jònic perquè sigui visualment més estilitzat i més alt. Té poca decoració; té el fris, el frontó i la balustrada decorada. Hi ha escenes al·legòriques de la idea de la victòria. Està dedicat a la victòria sense ales però estan representades amb ales perquè es puguin distingir. La balustrada (balco que fa uns plafons), també està decorada amb escenes. F.170 Les representacions són amb l’efecte de la roba mullada, i les arrugues són més fines, no tan pesades com les representacions vistes anteriorment. És una visió Fidíaca més agradable visualment.
Estil Partenó, 410 aC. Hi ha dos relleus que tenen aquest estil. Tots dos tenen relació amb les religions mistèriques. Són religions que van començar amb els anomenats misters. Són religions tancades i només els que formen part de la religió la coneixen.
- Relleu d’Orfeu: Orfeu és un heroi grec. És el millor músic del món grec. El seu mite és associat al casament amb la seva dona. Recent casat, vol violar-la i ella trepitja un escurçó verinós i es mor.
Quan mor, Orfeu va a l’infern, es presenta davant d’Hades i Persèfone i els hi demana que li retornin la seva dona i després de tocar música, Persèfone li vol tornar. Hades li diu que confiï en ell i que no es giri, que la dona el seguirà. Al final es gira i perd la seva dona. Acabarà menjat per dones salvatges, menys el seu cap. Es va originar la religió d’Orfeu que consistia en portar una bona vida per anar directament als camps d’Elisis.
Al relleu, es representen els dos personatges acomiadant-se mentre Hermes s’emporta a la dona d’Orfeu al mon dels morts. No hi ha una representació de la musculatura, les robes són molt fines, es marquen les parts del cos, i hi ha unes postures menys rígides, més delicades. F.171 - Relleu Eleusis: Eleusis és un gran santuari d’Atenes. És una religió agrària, també mistèrica. Demèter (deessa de l’agricultura), tenia una filla amb Zeus, anomenada Persèfone o Koré. Demèter renuncia a ser deessa per buscar a la seva filla i va a parar a Eleusis i cuida d’un nen petit, Demofor, i decideix convertir-lo en Déu fins que mor cremat. Escull a Triptolem i el converteix en déu de l’agricultura.
Claudia Clare Al relleu es representa Demeter, Kore i Triptolem. Finalment Kore acaba la meitat de l’any amb la seva mare, i l’altra meitat amb Hades. D’aquí venen les estacions de l’any. La roba permet la identificació dels personatges. Kore porta una torxa que simbolitza el més enllà. F.172 Fi del segle V.
Claudia Clare ...