Llistat de conceptes: Estructura de la Comunicació (2012)

Examen Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Comunicación Audiovisual - 1º curso
Asignatura Estructura de la Comunicació
Año del apunte 2012
Páginas 18
Fecha de subida 11/03/2016
Descargas 9
Subido por

Descripción

Conceptes per a l'examen d'Estructura de la Comunicació.

Vista previa del texto

1. LLISTAT DE CONCEPTES • La informació segons Claude Shannon Fet de processar, manipular i organitzar dades d'una forma que produeixin coneixement i esvaeixin el desordre o dit d'una altra manera informació és el que redueix la incertesa.
• L'entropia de Shannon Mesura de desordre que té un missatge i és la clau per a quantificar-ne el nivell d'informació. El valor de l'entropia de Shannon també equival al nombre mínim de bits que cal per a transmetre un cert missatge entre emissor i receptor sense perdre informació.
• La redundància, segons la teoria de la informació.
Propietat dels missatges, consistent en tenir parts predictibles que no aporten nova informació o repeteixen part de la informació. Es pot identificar com un excés d’informació.
• Definició de sistema binari.
Sistema de numeració en el qual la informació es presenta utilitzant solament les xifres 0 i 1. En un principi, corresponia al llenguatge de les computadores, però ara també s’aplica a les tecnologies de la comunicació i a les telecomunicacions, donat que treballen internament amb dos nivells de voltatge.
• Definició de senyal digital.
Aquell que ha estat generat per algun tipus de fenomen electromagnètic, en el qual cada signe es codifica amb magnituds (dígits) que representen valors discrets (divisibles un nombre finit de vegades), en comptes de valors continus (divisibles en un nombre infinit de vegades). EX: l’interruptor de la llum només es pot encendre o apagar (dos valors) • L’Era de la Informació, segons Manuel Castells.
És un període històric caracteritzat per una revolució tecnològica centrada en les revolucions digitals d'informació i comunicació. És un procés de transformació multidimensional que és alhora incloent i excloent segons els valors i interessos dominants en cada procés, en cada país i en cada organització social.
• Les TIC: tecnologies de la informació i la comunicació.
Aplicacions que integren mitjans d'informàtica, telecomunicacions i xarxes, que possibiliten tant la comunicació i col·laboració interpersonal com la multidireccional.
• La societat xarxa, segons Manuel Castells.
Analitza la vertebració de la nova societat informacional, posant l’accent en els aspectes econòmics i organitzatius: canvi del mode de producció capitalista amb predomini de la xarxa com a base d’estructuració de l’economia global.
• La llar global, segons Marshall McLuhan.
La idea que a causa de la velocitat de les comunicacions tota la societat humana començaria a transformar-se, i es tornaria a l'estil de vida d'una aldea, això és, el progrés tecnològic faria que totes les persones del planeta començarien a conèixer-se els uns als altres i a intercomunicar-se de manera instantània.
• La societat postindustrial, segons Daniel Bell.
És una societat de canvis constants que es defineix en cinc dimensions: - Preponderància del sector terciari - Preponderància de la classe professional i tècnica - Centralitat del coneixement teòric i de la informació - Les preses de decisió es basen en la classe intel·lectual • Síntesi molt breu de les tres onades, segons Alvin Toffler.
Divideix la història de la humanitat en 3 grans onades: - El pas d’una societat caçadora i nòmada a una societat agrícola - El pas d’una societat agrícola i ramadera a una industrial - La porta de la societat industrial a la postindustrial • Tres característiques principals de la societat informacional, segons Manuel Castells.
– Progressiva desaparició de l’ocupació agrícola.
– Descens de l’ocupació industrial tradicional.
– Creixement del nombre de feines de caràcter executiu, professional i tècnic.
• El nou model de cultura informacional, segons Manuel Castells – Canvis en el sistema de codis simbòlics i de comportaments.
– Els nous mitjans de comunicació (els electrònics) i l’adaptació dels antics (especialment la televisió) es converteixen en l’eix fonamental de la construcció de la nova cultura.
– Després de treballar, el consum de mitjans (especialment de la televisió) ha esdevingut la segona gran activitat de la major part de la humanitat.
• Noves formes d’hegemonia en la societat informacional Noves oves formes d’hegemonia: una mena de capitalisme sense rostre, compost per fluxos financers que circulen per les xarxes electròniques. I mentre el capital s’organitza globalment, el treball tendeix a individualitzar-se. S’enfronten la lògica desencarnada dels fluxos de capital i els vells valors humans i socials. La societat/xarxa esdevé, d’aquesta manera, un veritable canvi qualitatiu en l’evolució històrica de la humanitat.
• El sector quinari.
Sector econòmic que inclou els serveis sense ànim de lucre com la salut, l'educació, la cultura, la investigació, la polícia, els bombers,... Aquestes organitzacions són usualment incloses en els sectors terciaris i quaternaris.
• La societat líquida, segons Zygmunt Bauman.
Estat fluït i volàtil de l'actual societat, sense valors massa sòlids, en la qual la complexitat i la incertesa han debilitat els vells vincles humans. Allò que abans eren nexes potents, ara s'han transformat en lligams provisionals i fràgils. La metàfora de la liquidesa, pretén evidenciar la precarietat dels vincles humans en una societat individualista i privatitzada, marcada • pel caràcter transitori i volàtil de les seves relacions.
La societat del risc, segons Ulrich Beck.
Societat sotmesa a riscs múltiples: polítics, socials, financers, ecològic... intens procés d'individualització. Característiques: – Els riscos causen danys sistemàtics – El repartiment i increment dels riscos provoquen un procés de desigualtat social creixent – Les idees col·lectives s'estan esgotant – Hi ha un buit polític i institucional – Procés d'individualització – El risc potencia la incertesa. Impredictibilitat del futur.
• La tirania de les màquines a tecnòpolis, segons Neil Postman.
La humanitat viu en una tecnòpoli: una societat i un sistema que es justifiquen i es perpetuen a base d'atorgar la sobirania de els institucions socials a la tecnologia. Tirania de les màquines sobre l'ésser humà. Societat que està sent conformada per la tecnologia.
• El paper dels mitjans, segons Pierre Bourdieu.
Els mitjans presenten una representació instantània i discontínua del món, especialment com un entreteniment, generalment reduïda a les anècdotes més que a les qüestions de fons. Quan els mitjans donen prioritat a les desgràcies i desastres espectaculars, a la tafaneria morbosa, s’inspiren en una visió pessimista de la història, i produeixen un efecte desmobilitzador entre els ciutadans.
• El pensament complex, segons Edgard Morin.
La complexitat pot civilitzar el coneixement. La realitat es comprèn i s'explica des de totes les perspectives possibles.
• La fal·làcia de la democràcia, segons Noam Chomsky i Ignacio Ramonet.
Una cosa és la definició dels diccionaris: un sistema representatiu, participatiu, liberal i amb mitjans de comunicació lliures i independents. I l’altra és la realitat: una élite tecnocràtica i política, composada per uns quants privilegiats, que consideren que els ciutadans no estan preparats per a resoldre els problemes de la complexitat, amb uns mitjans controlats pel poder econòmic.
• La societat de la informació segons Armand Mattelart.
No és més que una manifestació del poder de les gran companyies transnacionals de la comunicació.
• La ignorància informada, segons Daniel Innerarity.
La gent s'ha acostumat a pensar que un millor accés a la informació els fa automàticament savis i no es reconeix la nova ignorància que comporta la complexitat informativa = ignorància informada.
• Llibertat d’expressió.
La llibertat d’expressió és un dret fonamental que recau sobre el ciutadà i també sobre el comunicador quant a ciutadà. És el dret de tot individu a expressar les seves idees lliurement, sense censura. Està recollit en l’article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans.
• Comunicació de masses com a bé públic.
El concepte de comunicació de masses com un bé públic té profundes conseqüències sobre l'activitat dels mitjans de comunicació i dels seus professionals • Entreteniment amb valors.
L'entreteniment amb valors està relacionat molt directament amb la funció social i educativa, perquè està vinculat amb els drets i els deures de cada ciutadà i la seva relació amb els altres: la llibertat, democràcia, justícia...
• Fet, informació i interpretació.
Fet: Allò que succeeix realment.
Informació: Realitat explicada amb una máxima coincidencia amb la “realitat real”.
Interpretació: Realitat contextualitzada. Donar significació a un fet.
• Subjectivisme informatiu.
Tot és opinió = informació, donat que mai es poden identificar fets i informació, sense acabar amb la falsa retòrica de l'objectivitat. Perquè més val ser honestament subjectiu que amagar-se darrera la falsa objectivitat. El que ens porta a un subjectivisme responsable, es a dir cal distingir entre fets i informacions.
• Objectivisme crític, Karl Popper.
Es basa en conèixer la realitat i expressar-la amb la màxima objectivitat i amb independència dels sentiments i de les opinions dels informadors.
• L’objectivisme científic, segons Karl Popper.
Tractament informatiu rigorós i amb la màxima precisió d’una realitat concreta, amb independència dels sentiments i de les opinions de l’informador • Periodisme de l’evidència.
Aquell tipus de periodisme que es basa en fets comprovats i certs. Es necessiten evidències abans de publicar qualsevol cosa.
• La Directiva Europea de la Comunicació Audiovisual (2007).
La Directiva de l’any 2007 va actualitzar la vella Directiva de l’any 89 (televisió sense fronteres) i incorporà les noves tecnologies (TIC) de transmissió de serveis de comunicació audiovisual (generalment a petició o sota demanda) a las disposicions (ja existents) sobre les activitats de radiodifusió televisiva. Tot això incloïa, naturalment, Internet, la televisió de mobilitat, el cable...
• Serveis de difusió audiovisual no lineals sota demanda.
La Directiva europea admet que les característiques pròpies dels serveis no lineals sota demanda (l’espectador exerceix la seva facultat d’elegir) fan que s’hagin d’aplicar una reglamentació menys estricta. I en proposa els principis següents: – Identificació del responsable editorial i transparència informativa (declaració d’intencions) – Fàcil accés per part dels usuaris – Dret de rèplica • Tres lleis fonamentals de la legislació audiovisual catalana.
Llei de la Comunicació Audiovisual de Catalunya (2005).
•Llei del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (2000/2004).
•Llei de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (2007).
• Servei de comunicació audiovisual, segons la LAC.
? • Prestador de serveis de comunicació audiovisual, segons la LAC.
Persona física o jurídica que ostenta la responsabilitat editorial sobre la selecció del contingut audiovisual i determina la manera en la qual s’organitza aquest contingut.
• Serveis de comunicació audiovisual de proximitat.
Servei de televisió (ràdio) local o de proximitat: el servei de televisió prestat dins un àmbit territorial més reduït que el del conjunt del territori de Catalunya.
• Responsabilitat editorial, segons la directiva europea.
Exercici del control efectiu, tant sobre la selecció dels programes com sobre la seva organització.
• Publicitat encoberta i prominència indeguda, segons la LAC.
La publicitat encoberta està prohibida si la referència té una prominència indeguda, sigui per la recurrència de la seva presència o per la manera com es presenten o destaquen.
• Patrocini publicitari, segons la LAC.
Quan una persona física o jurídica (anomenada patrocinador) no vinculada a la producció, la comercialització ni a la prestació de serveis de televisió o ràdio contribueix al finançament de continguts emesos per una altra persona física o jurídica (anomenada patrocinat) amb la finalitat de promoure el nom, la marca, la imatge, les activitats o les realitzacions del patrocinador.
• Televenda, segons la LAC.
La radiodifusió televisiva d'ofertes directes al públic per a l'adquisició o l'arrendament de tota mena de béns i drets o la contractació de serveis a canvi d'una remuneració.
• Pantalla dividida, segons la LAC.
Consisteix en la difusió simultània o paral·lela de continguts audiovisuals i comunicacions comercials que pot servir per a fer activitat publicitària i de patrocini.
• Concentració de mitjans, segons la LAC.
La posició de domini o d'influència dominant en el sector de l’audiovisual de Catalunya o en alguna de les seves demarcacions.
• Pluralisme, segons la LAC.
El pluralisme en la comunicació audiovisual és una condició essencial per al compliment de la llibertat d'expressió, d'informació i de comunicació, i garanteix la lliure formació de l'opinió pública i la diversitat i la cohesió socials.
• Mercats connexos, segons la LAC.
S’entén com a mercats connexos aquells que estan vinculats a la prestació de serveis de comunicació audiovisual, i que comparteixen els aspectes següents: ◦La producció ◦La programació ◦La difusió o la distribució ◦La tinença de drets de retransmissió exclusiva ◦Les guies electròniques de programació.
◦Els sistemes d'accés condicional.
◦Els sistemes de navegació.
◦Els sistemes operatius dels descodificadors i de l'equipament de consum de continguts audiovisuals.
◦El mercat de la publicitat.
• Propietat intel·lectual, segons la LAC.
La prestació de serveis de comunicació audiovisual, d'acord amb els criteris i els límits que estableix aquesta llei, exigeix el respecte necessari dels drets reconeguts a favor de tercers d'acord amb la legislació vigent en matèria de protecció de la propietat intel·lectual.
• Dret de rectificació, segons la LAC.
Tota persona natural o jurídica té dret a rectificar la informació sobre fets que hi fan referència difosa per qualsevol prestador de serveis de comunicació audiovisual, de conformitat amb el que estableix la legislació aplicable sobre aquesta matèria.
• Accés universal, segons la LAC.
La Generalitat ha de garantir l'accés de tota la població a la informació en condicions d'igualtat en l'àmbit audiovisual. El Govern ha d'adoptar les mesures necessàries que facin efectiu el principi d'igualtat en les condicions d'accés a la informació i el coneixement amb relació a l'espai i els mitjans audiovisuals.
• Neutralitat tecnològica, segons la LAC.
La prestació de serveis de comunicació audiovisual es regeix pel que estableix aquesta llei, amb independència de la tecnologia que s'utilitzi per a la seva difusió.
• Tres límits a la llibertat d’expressió, segons la LAC.
- Fer una separació clara entre informacions i opinions, i respectar el principi de veracitat en la informació. S'entén per informació veraç la que és el resultat d'una comprovació diligent dels fets.
- Respectar la dignitat, com a tret essencial de la personalitat humana.
- No incitar a l'odi per motius de raça, sexe, religió o nacionalitat.
• Horari de protecció infantil, segons la LAC.
Els continguts que puguin afectar el desenvolupament físic, mental o moral dels menors només poden ésser difosos després de les 22 hores i abans de les 6 hores.
• Autoregulació.
L’autoregulació és un mecanisme mitjançant el qual un sector professional, grup d’empreses o qualsevol altre col·lectiu estableix (i es compromet a complir de forma voluntària) una sèrie de normes o principis.
• Regulació.
La regulació consisteix a sotmetre algun subjecte a determinades normes o regles, mitjançant mesures que estableixen els organismes legislatius.
• Coregulació.
És una modalitat de regulació o ordenació d’un sector (audiovisual, en aquest cas), que partint d’iniciatives o instruments d’autoregulació, conten en última instància amb la garantia d’una intervenció pública • La Federal Communications Commision (FCC).
La Federal Communications Commision (FCC), creada el 1934, és l’organisme regulador independent de l’audiovisual als Estats Units, només responsable davant del Congrés.
Objectius fonamentals: la regulació dels serveis audiovisuals, garantia del pluralisme i de la competència en el sector, planificació de l’espectre radioelèctric, digitalització i foment de l’ús de la banda ampla, modernització del sector, seguretat nacional estratègica (la informació s’ha convertit en un arma molt valuosa).
• L’Ofcom.
L’Ofcom és el regulador independent i l’autoritat competent per a les indústries de les comunicacions del Regne Unit. És un organisme convergent: regula els sectors de la ràdio i de la televisió, de les telecomunicacions fixes, dels telèfons mòbils, dels serveis postals, a més de les ones sobre les quals operen els dispositius sense fil.
• El CSA.
El Conseil Supérieur de l’Audiovisuel és un organisme creat per la Llei de 17 de gener de 1989, per tal de garantir la llibertat de comunicació audiovisual a França.
• El CEMA.
El Consejo Estatal de Medios Audiovisuales és un organisme públic amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d'obrar. Té com a finalitat velar i garantir el compliment dels següents objectius: – Lliure exercici de la comunicació audiovisual en matèria ràdio, televisió i serveis interactius – Transparència i el pluralisme del sector dels medis de comunicació audiovisual – La independència i imparcialitat del sector públic estatal de ràdio, televisió i serveis interactius i el compliment de la missó de servei públic que li sigui encomendada.
• El CAC: competències.
El Consell té competència plena sobre les ràdios i televisions d’àmbit català i local, independentment de quina sigui la tecnologia emprada. Això inclou entre d’altres, els mitjans següents: •Ràdios i televisions de la Generalitat •Televisions privades d’àmbit català •Televisions d’àmbit local, tant públiques com privades •Ràdios en FM, tant públiques com privades - Etc.
• El CAC: tres funcions.
1. Vetllar pel respecte dels drets i les llibertats en l'àmbit audiovisual.
2. Vetllar pel respecte del pluralisme polític, religiós, social, lingüístic i cultural, i també per l'equilibri territorial.
3. Exercir la potestat d'inspecció, control i sanció.
• El CAC: potestats.
Reglamentària: El CAC pot aprovar disposicions reglamentàries que desenvolupin la legislació existent. Se les anomena instruccions generals i són vinculants per als prestadors de serveis de comunicació audiovisual Inspectora: El CAC pot requerir informació i demanar la compareixença dels prestadors distribuïdors de serveis de comunicació audiovisual Sancionadora: El CAC disposa de la potestat d’imposar sancions per l’incompliment de la legislació sobre l’audiovisual, així com d’adoptar mesures davant l’emissió de continguts que atemptin contra la dignitat humana i el principi d’igualtat • Una infracció molt greu, segons la LAC.
La difusió de publicitat subliminar i l'incompliment dels límits generals a la realització d'activitats publicitàries.
• Una infracció greu, segons la LAC.
La no-adopció de les mesures necessàries per a garantir l'accés de les persones amb discapacitat.
• El Consell de la Informació de Catalunya.
El Consell de la Informació de Catalunya (CIC) és una entitat sense afany de lucre que té la finalitat de vetllar per l'acompliment dels principis d'ètica professional periodística continguts en el Codi Deontològic, aprovat en el segon Congrés de Periodistes (1992).
• Un criteri (punt) entre els 12 del Codi Deontològic dels Periodistes Difondre únicament informacions fonamentades, evitant en tot cas afirmacions o dades imprecises i sense base suficient que puguin lesionar o menysprear la dignitat de les persones i provocar dany o descrèdit injustificat a institucions i entitats públiques i privades, així com la utilització d'expressions o qualificatius injuriosos.
• L’espectre electromagnètic.
És el conjunt de totes les possibles ones electromagnètiques, des de les de major freqüència, com els raig gamma i raig X, fins a les de menor freqüència, com les ones de ràdio. És la descomposició d'una radiació electromagnètica en els seus components en termes de freqüència, energia dels fotos o de la longitut d'ona associada.
• L’espectre radioelèctric.
És el conjunt d'ones electromagnètiques amb freqüències compreses entre 3 Hz i 3.000 GHz.
• El fotó.
Els fotons són la corda que lliga els electrons al nucli. Si eliminéssim els fotons, els àtoms es desintegrarien immediatament. Les partícules de la llum: - Està composta per fotons emesos per electrons: en el Sol, en el fil d’una bombeta, des d’una antena de ràdio o de televisió, des d’un telèfon mòbil o dins d’un microones domèstic).
- Els fotons són sovint les partícules de la llum. Einstein dixit.
• Característiques de les ones de radiodifusió.
Les ones de radiodifusió són energèticament baixes i d’una longitud de diversos metres fins a un quilòmetre o més. Es tracta d’una longitud molt per sobre i d’una energia molt per sota de, per exemple, la llum visible.
• Longitud d’ona.
És la magnitud física que indica la mida d'una ona. Entenent per mida de l'ona, la distància entre el principi i el final d'una ona completa (cicle). Així, la longitud d'ona es defineix com la separació espacial existent entre dos punts l'estat de moviment de la qual és idèntic.
• Freqüència d’ona.
És el nombre de longituds d’ona que passen per un punt en un interval de temps (un segon).
• Velocitat d’ona.
La freqüència multiplicada per la longitud d’ona.
• Velocitat de les ones a l’espai.
Les ones electromagnètiques viatgen per l’espai a la velocitat de la llum: 300.000 km/s.
• Radiodifusió.
És la distribució d'àudio i/o senyals de vídeo les quals transmeten programes a una determinada audiència.
• Canal múltiple de TDT.
Les ones de televisió (TDT): L’espectre de freqüències de la televisió digital: - Televisió en UHF: entre 41 i 68 Mhz i entre 174 i 223 Mhz (dins de la banda entre 30 i 300 Mhz, que inclou el sector de la ràdio en freqüència modulada).
– Televisió en VHF: entre 470 i 960 Mhz (dins de la banda entre 300 Mhz i 30 Ghz, que inclou els radars i els radioenllaços).
• L’enviament de sons, imatges i dades d’un emissor a un receptor: esquema de com funciona.
Els enllaços de sons, imatges i/o de dades entre una estació emissora i un receptor s’estableix mitjançant ones electromagnètiques que viatgen per l’espai a la velocitat de la llum.
1. L’estació emissora conté un oscil·lador d’alta freqüència, proveït d’un sistema de modulació, que incorpora un senyal digital (so i/o imatge) que s’ha de transmetre al corrent d’alta freqüència.
2. El segueixen uns passos d’amplificació de potència i finalment el senyal de radiofreqüència arriba a l’antena transmissora.
3. L’antena emet les ones electromagnètiques creades pel senyal de radiofreqüència.
4. Les ones electromagnètiques són captades pels aparells receptors, en els quals s’originen corrents d’igual forma i freqüència que, una vegada suficientment amplificats, reconstrueixen el senyal de modulació i els transformen en sons i/o imatges.
* S’utilitzen sovint sistemes de compressió de la informació. (Ara podem desenterrar Claude Shannon). La compressió de dades consisteix en la reducció del volum d'informació tractable (destinada a ser processada, transmesa o gravada) per tal que ocupi la menor quantitat d'espai possible.
• Tres tipologies de compressió de la informació.
1. Sense pèrdues reals, quan es transmet tota la informació bàsica i també la irrellevant, però s’elimina la redundant.
2. Subjectiva sense pèrdues, quan es transmet només la bàsica (sense la redundant ni la irrellevant).
3. Subjectiva amb pèrdues, quan (a més de la redundant i la irrellevant) s'elimina certa quantitat d'informació bàsica, de manera que el missatge es reconstruirà amb errors perceptibles però tolerables.
• Centre emissor.
• Wifi i Wimax.
És una marca per a un conjunt d'estàndards de compatibilitat per a comunicacions per a xarxes locals sense fils.
• Espai radioelèctric.
És el subconjunt de radiacions electromagnètiques la freqüència de la qual, s'ha fixat convencionalment entre 9KHz i 3000GHz i l'ús del qual es destina fundamentalment per a la difusió de la televisió i la ràdio per l'espai terrestre lliure, tant en emisions digitals com analògiques.
• Sobrant o divident digital.
Procés pel qual les freqüències entre 790 i 862 Mhz (canals dl 61 al 69 UHF) deixen de ser usades per a la TDT i seran assignades a les operadores de telefonia mòbil a partir de 2015.
• Atribucions de la Generalitat de Catalunya en l’ordenament i gestió de l’espai radioelèctric.
El Govern de la Generalitat, amb l'informe previ del Consell de l'Audiovisual, elabora i aprova els plans tècnics de la ràdio i de la televisió a Catalunya, els quals inclouen la prestació de serveis de comunicació a Catalunya.
- L'elaboració i l'aprovació dels plans s'han de fer tenint en compte les determinacions bàsiques de la planificació de l'espai radioelèctric establertes per l'Estat.
- Correspon als plans tècnics d'establir les mesures necessàries per a assegurar la prestació del servei públic de comunicació audiovisual a Catalunya i per a garantir l'exercici de la llibertat d'expressió i d'informació mitjançant l'ús de l'espai radioelèctric.
Els plans tècnics de ràdio i televisió ordenen l'espectre radioelèctric especialment els aspectes següents: - Els sistemes de difusió de senyals que hagin d'emprar els prestadors de serveis de comunicació audiovisual.
- Les bandes, els canals, les freqüències, les potències i els emplaçaments necessaris per a la prestació del servei de comunicació audiovisual, i tots els altres aspectes tècnics que siguin necessaris.
- La delimitació dels àmbits de cobertura.
• La CMT.
La Comissió del Mercat de les Telecomunicacions (CMT), és l’organisme regulador independent espanyol per al mercat de les telecomunicacions i dels serveis audiovisuals.
• La CMT: tres funcions.
1. Arbitra en els conflictes que puguin sorgir entre els operadors del sector de les comunicacions electròniques.
2. Exerceix la potestat sancionadora en relació als incompliments de les instruccions o resolucions que dicti.
3. Garanteix el finançament adequat de les obligacions de servei públic imposades als operadors, incloses les de prestació de servei universal.
2. TEMES PER A LA REFLEXIÓ • Era de la informació, societat del coneixement i ignorància informada.
Si parlem de la era de la informació, és necessari anomenar a Manuel Castells, qui va treballar durant 12 anys en la confecció de tres volums de l'Era de la Informació, on hi analitza el canvi de la civilització. En la nova era, la indústria del coneixement es converteix en la principal font de productivitat.
Aquest canvi de la civilització, propiciat per les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), s'expressa en la transformació de les formes de producció i de relació social. El pensament de Castells es recul en tres volums: – La societat xarxa: vertebració d'una nova societat informacional, posant l'accent en els aspectes econòmics i organitzatius – El poder de la identitat: estudi de les reaccions dels moviments socials davant les transformacions de model econòmic.
– Fi del mil·leni: rastreja les possibilitats d'utilització dels vells models d'Estat, i la manera com s'enfronten a la crisi que el canvi de civilització provoca.
• Globalització, societat xarxa i noves formes d’hegemonia.
• Cultura virtual i la crisi dels mitjans de comunicació convencionals.
• Llibertat d’expressió, dret a la informació i veracitat.
• El debat sobre la degradació dels continguts en els mitjans audiovisuals.
• Cal regular els mitjans audiovisuals? Les lleis i els organismes reguladors.
Regulació, autoregulació i coregulació.
• La batalla pel domini de l’espectre radioelèctric.
...