Neurolèptics o antipsicòtics (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Enfermería - 1º curso
Asignatura Farmacologia
Año del apunte 2014
Páginas 2
Fecha de subida 27/12/2014
Descargas 3

Vista previa del texto

TEMA 15 - NEUROLÈPTICS O ANTIPSICÒTICS ESQUIZOFRÈNIA Factors que predisposen al desenvolupament de la malaltia: Factors ambientals Tendència hereditària Hipòtesi: Excés d’activitat dopaminèrgica Símptomes positius Al·lucinacions Deliris Alteracions del contingut de pensament Símptomes negatius Apatia Pèrdua d’emocions Empobriment del llenguatge Aïllament social Anhedònia FÀRMACS NEUROLÈPTICS (ANTIPSICÒTICS) S’utilitzen per al tractament de l’esquizofrènia i altres malalties psicòtiques (per exemple: alteracions psicomotrius psicogeriàtriques).
Produeixen una millora general en els símptomes aguts de l’esquizofrènia denominats “positius” (al·lucinacions, desordre del pensament).
No responen tant els símptomes “negatius”: aïllament social, inhibició afectiva, decuit personal. No està tant clar el grau d’eficàcia en el tractament de l’esquizofrènia crònica.
Mecanisme d’acció: Afinitat pels receptors dopaminèrgics D2.
Triguen dies o setmanes a mostrar el seu efecte. Bloquegen altres receptors de monoamines (causa d’alguns dels efectes secundaris).
Segons la incidència d’efectes col·laterals motors de tipus extrapiramidal i segons l’especificitat que mostren pels receptors, es classifiquen en dos grups: neurolèptics típics i atípics.
ANTIPSICÒTICS TÍPICS Fenotiazines: Clorpromazina Levomepromacina Butirofenones: Haloperidol Tioxantens: Zuclopentiol Ortopramides: Sulpirida Tiaprida Perfenazina FÀRMACS NEUROLÈPTICS ATÍPICS Mecanisme d’acció: Bloqueig dels receptors D2 (dopaminèrgics) i 5-HT2 (serotoninèrgics).
Menys efectes extrapiramidals.
Actuen sobre els efectes “negatius” de l’esquizofrènia.
S’utilitzen en casos refractaris als antipsicòtics típics.
ANTIPSICÒTICS ATÍPICS Clozapina Olanzapina Risperidona Aripiprazol Quetiapina EFECTES ADVERSOS 1. Efectes anticolinèrgics: sequedat de boca, retenció urinària, estrenyiment, visió borrosa 2. Trastorns extrapiramidals 3. Cardiovasculars: hipotensió ortostàtica 4. Endocrines: impotència, augment del pes, galactorrea, ginecomàstia, alteracions menstruals (amenorrea) 5. D’altres: ↓ llindar convulsiu, al·lèrgies cutànies, fotosensibilitat, agranulocitosi, hepatotoxicitat Trastorns incapacitants del moviment: Símptomes aguts de tipus parkinsonià (tremolor, rigidesa, acinèsia). Són reversibles i es tracten reduint la dosi del neurolèptic, associant fàrmacs anticolinèrgics o canviant a un neurolèptic atípic.
Discinèsies tardanes. Es desenvolupen lentament i són irreversibles. Es manifesten en forma de moviments involuntaris de la cara, tronc i membres, i apareixen mesos o anys després del començament del tractament neurolèptic.
La seva aparició és impredictible i afecta a un 20% dels pacients.
Altres efectes adversos particulars d’alguns neurolèptics: Agranulocitosi: Clozapina Dermatitis, erupcions cutànies, fotosensibilitat i urticària: Fenotiacines.
Síndrome maligne per neurolèptics: Efecte advers de major letalitat. Es una reacció idiosincràtica de fisiopatologia desconeguda.
Símptomes: febre, trastorns del moviment de tipus extrapiramidal, rigidesa muscular i coma.
...