Indicadors oficials (I): Dades penitenciaries (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Criminología + Derecho - 1º curso
Asignatura Fonts de Dades en Criminologia
Profesor S.S.
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 16/06/2017
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

Fonts de dades en criminologia 1º Criminologia UAB INDICADORS OFICIALS: DADES PENITENCIÀRIES 1 2 3 4 5 Penitenciàries QUI LES OFEREIX? A Espanya les ofereix l’Administració penitenciària, i a Catalunya, la Generalitat i MIR.
Objectius de l’Administració penitenciària Estan definits en l’article 25.2 de la Constitució espanyola i en l’article 1 de la Llei Orgànica General Penitenciària (LOGP), i es resumeixen en:  Reeducació i reinserció social dels sentenciats a penes i mesures penals privatives de llibertat.
 Retenció i custòdia dels detinguts, presos i penats.
 Assistència i ajuda dels interns i alliberats.
La finalitat de l’Administració penitenciària consisteix a dirigir tots els mitjans personals i materials cap a la retenció i custòdia de detinguts i presos, així com el tractament de les persones penades, procurant que el règim de cada centre garanteixi la convivència ordenada de totes elles i aconsegueixi generar, d’aquesta forma, les condicions idònies per desenvolupar les activitats de tractament.
Finalitat de la institució Resocialització dels seus reclusos i per garantir l’èxit d’aquesta finalitat es realitzen les intervencions i programes de tractament amb l’ajuda tant dels professionals en presó com de les organitzacions externes.
1 Fonts de dades en criminologia 1º Criminologia UAB Finalitat dels programes de tractament Dotar als reclusos de recursos i estratègies que els ajudin a superar els seus propis problemes amb l’objectiu de reincorporar-se a la societat sent autènticament lliures com a ciutadans, subjectes de drets i deures. L’accés als mateixos sempre és voluntari.
BASE LEGAL: DADES PENITENCIÀRIES Principi de legalitat L’article 103.1 de la Constitució espanyola estableix que l’Administració pública ha d’actuar amb ple sotmetiment a la llei i al Dret. Aquest principi queda igualment emparat en l’article 2 de la Llei Orgànica General Penitenciària (LOGP) i en l’article 3 del Reglament Penitenciari, que estableixen com a límits d’actuació la Constitució, la Llei, els reglaments i les sentències judicials.
Conservació dels Drets Fonamentals L’article 25.2 de la Constitució espanyola declara la conservació dels drets fonamentals excepte els limitats pel contingut de la decisió condemnatòria, el sentit de la pena i la llei penitenciària.
Principi de control jurisdiccional de l’activitat penitenciària En el cas de l’Administració Penitenciària aquest control correspon als Jutjats de Vigilància Penitenciària.
PER A QUÈ SERVEIXEN? Segons la pròpia administració en la seva memòria 2006: “Conèixer el perfil dels reclusos permet diagnosticar correctament els problemes als que s’enfronta el sistema penitenciari espanyol i d’aquesta manera poder dissenyar les estratègies més adequades per afrontar amb eficàcia la rehabilitació dels interns.” Les dades ofereixen: Volum de la població penitenciària (és a dir, el nombre de persones preses), flux del treball, i informació de la delinqüència descoberta.
Les dades penitenciàries són les més fiables, perquè representa que la població presa ha passat per tot un procés judicial i s’ha verificat que efectivament ha comès un delicte. En principi no hi ha d’haver errors. No obstant, són les menys vàlides, perquè són les que es troben més allunyades de la realitat criminològica, i tal com va demostrar Sellin, hi ha delictes que durant el procés judicial es perden.
2 Fonts de dades en criminologia 1º Criminologia UAB PENES I MESURES ALTERNATIVES Es pretén amb elles evitar els efectes deslocalitzadors que impliquen les penes privatives de llibertat i fer, d’alguna manera, que la persona condemnada pugui reparar el dany causat a la societat des de la mateixa.
En el vigent Codi Penal les possibilitats contemplades que passen per evitar l’ingrés a presó son, entre altres, les següents:  Pena de treballs en benefici de la comunitat (TBC).
 Substitucions de condemna.
 Suspensions de condemna.
Els Serveis de Gestió de Penes i Mesures Alternatives (SGPMA) són les unitats administratives encarregades de la gestió d’aquest tipus de penes.
La llibertat condicional En aquesta varietat l’execució de la presó restant queda en suspens des de la data de posada en llibertat del penat durant el termini que determini el Jutge de Vigilància Penitenciària (que no pot ser mai inferior a la pena pendent). Un cop transcorregut l’interval de temps sense haver comès cap delicte i havent satisfet les regles de conducta fixades, el jutge acordarà la remissió de la pena.
En cas contrari, i similar al que passa amb la suspensió ordinària, quan es manifesti la perillositat de l’alliberat per la comissió de nou delicte, o per l’incompliment greu o reiterat de les prohibicions i deures imposats, o per sostreure’s al control de l’Administració Penitenciària, el Jutge de Vigilància Penitenciària revocarà la suspensió i la llibertat condicional concedida, i ordenarà l’execució de la pena restant, havent, el penal, de complir la mateixa sense que el temps transcorregut en llibertat condicional es computi com a temps de compliment de la condemna.
Així concebuda, la llibertat condicional subseqüent a la suspensió de la presó restant permet verificar la capacitat d’autocontrol del subjecte per viure en llibertat desistint de delinquir.
Així mateix, la suspensió de la presó romanent possibilita a l’infractor recuperar la seva llibertat ambulatòria i l’accés a activitats laborals, formatives i terapèutiques en condicions similars a les del ciutadà lliure. No obstant, encara que el subjecte queda desclassificat, l’estatus jurídic que comporta la suspensió condicional pot comportar, si el Jutge de Vigilància Penitenciària ho considera necessari per a conjurar el perill de comissió delictiva, la seva contenció dins d’uns límits que es concretin en la imposició de certs deures i obligacions.
3 Fonts de dades en criminologia 1º Criminologia UAB Aquestes directrius de conducta, que posaran a prova la disposició del subjecte per autogovernar-se consisteixen fonamentalment en la fixació d’un lloc de residència del que no podrà sortir sense autorització judicial, en la presència, quan sigui requerit per informar de les seves activitats i justificar-les, en la participació en diversos programes, i en l’acatament de determinades prohibicions sota supervisió i control per part dels Cossos de Seguretat de l’Estat o de l’Administració Penitenciària.
DADES PENITENCIÀRIES A CATALUNYA Catalunya porta 32 anys amb l’assumpció de les competències en matèria penitenciària per part de la Generalitat de Catalunya i segueix sent l’única comunitat autònoma de l’Estat espanyol amb aquestes competències.
El Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, a través de la Direcció General de Serveis Penitenciaris, és l’encarregada de definir l’orientació de l’execució penal a Catalunya i d’implantar les propostes, plans i programes per la seva execució. Catalunya és l’única comunitat autònoma que té transferides (1984) les competències en matèria de serveis penitenciaris i, per tant, coordina i supervisa la implantació de polítiques en aquest àmbit.
El model penitenciari català va apostar i manté actualment fer de la presó una pena rehabilitadora, Catalunya ha assolit: - Promotors de les sortides programades tal com posteriorment van ser recollides pel Reglament penitenciari.
- Han aplicat per primera vegada els sistemes de classificació de fases progressives.
- Crear la primera comunitat terapèutica penitenciària per al tractament de les drogodependències de l’Estat espanyol (DAE de Quatre Camins).
- Aplicar de manera sistemàtica els programes de competència psicosocial, inspirats en els llavors vigents en el sistema penitenciari de Canadà, es van fer els primers programes d’intervenció en delictes sexuals.
Reinserció social L’Administració penitenciària ha d’orientar la pena de presó cap a la reinserció social: - Ha de respectar el marc normatiu de l’execució de la pena.
- Ha d’evitar o pal·liar els efectes nocius de la institució penitenciària.
- Ha de facilitar els mitjans formatius, culturals i terapèutics que incrementin el repertori conductual prosocial dels interns.
4 Fonts de dades en criminologia 1º Criminologia UAB Models explicatius de la delinqüència En relació amb l’organització de la institució i en concret, pel que fa als programes de rehabilitació, la criminologia compta amb uns models explicatius de la delinqüència que són considerats els pilars teòrics fonamentals de la rehabilitació penitenciària.
- Model cognitivoconductual.
- Psicologia de la personalitat i aportacions de la investigació bio-psicològica.
- Aprenentatge social.
- Teoria general de la tensió.
- Teories del control social.
- Criminologia del desenvolupament: “La delinqüència arriba a la seva cota màxima entre els 14 i els 20 anys, perquè els joves tenen forts desitjos d’excitació, de coses materials i d’estatus entre els seus iguals, poques possibilitats de satisfer aquests desitjos legalment i poc a perdre. Al contrari, després dels 20 els desitjos s’atenuen o es tornen més realistes, hi ha més possibilitats d’adquirir aquelles fites legalment, i els costos de la delinqüència són pitjors.” (Farrington, 1986) - Model risc-responsabilitat.
- Noves teories integradores i model del triple risc delictiu.
5 ...

Tags: