TEMA 3. MEMBRANA PLASMÀTICA. (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología - 1º curso
Asignatura Biología Celular
Año del apunte 2014
Páginas 3
Fecha de subida 02/11/2014
Descargas 93
Subido por

Descripción

Apuntes realizados con el docente Lleonard Barrios.

Vista previa del texto

BIOLOGIA CEL·LULAR Tania Mesa González 1º CURS BIOLOGIA UAB TEMA 3: Membrana plasmàtica.
1. Estructura de les membranes cel·lulars: Tota membrana plasmàtica està formada per una bicapa (2 monocapes) lipídica i proteïnes. Els lípids tenen una part polar hidrofílica i una altre part apolar hidrofòbiques que dona estabilitat a l’estructura en medis aquàtics.
- No és una barrera perquè permet comunicar l’interior amb l’exterior cel·lular.
- Capa exterior  extracitosol / Capa interior  citosòlica 2. Composició de les membranes: La humana aproximadament té un 50% de proteïnes, un 50% de lípids i un 10% de glúcids (són oligosacàrids dels quals formen glucolípids i glucoproteines).
2.1 Lípids de membrana:  Fosfolípids  a) Fosfoglicèrids b) Esfingolípids  Esteroides  Exemple, el colesterol.
 Glicolípids.
 Fosfolípids: Posseeixen un grup fosfat, que els hi dona polaritat. Fosfoglicèrids  compostos per àcid fosfàtidic, amb glicerol unit a dos cadenes d’àcid gras (un saturat i l’altre insaturat).(fosfatidilesfingosina i fosfatidiletanolamina(PE) EXTERNA),(fosfatidilcolina i fosfatidilserina(PS) INTERNA) Esfingolípids  No contenen glicerol, tenen esfingosina (aminoalcohol) unit a un àcid gras.
 Glicolípids: Són derivats dels esfingolípids. Tenen unit a la esfingosina i l’àcid gras un glúcid. No tenen grups fosfats ni alcohol. Es localitzen a la cara externa i actuen com a receptors.
 Esteroides: Tenen una part hepàtica. Aporta a la membrana estabilitat i modifica la disposició dels altres lípids. No es troba de forma uniforme en tota la membrana.
2.1.1 Asimetria de membrana: La membrana és asimètrica respecte la seva composició i el seu funcionament. Si separem les cares internes e internes veiem que o són iguals, que la cara interna és força més electronegativa.
 La asimetria té una gran importància estructural ja que és la que dona estabilitat. És la mateixa cèl·lula al que per diversos motius aporta aquesta diferència entre el lípids.
 La membrana té porcions més gruixudes i altres més primes, a causa de la presencia o no de colesterol. Això passa perquè el colesterol fa que les cues hidrocarbonatades estiguin més rígides i per tant perdurin més estirades.
2.1.2 Moviments dels lípids: El lípids presenten diferents moviments en la membrana i en cosa de segons canvia varis cop la seva posició. Les flipases són lípids transportadores de PS i PE de la monocapa externa a la monocapa citosòlica.
 Difusió lateral.
BIOLOGIA CEL·LULAR Tania Mesa González 1º CURS BIOLOGIA UAB  Moviment rotacional.
 Flip-Flop: Moviment d’una monocapa a una altre. No és espontani. Ho fan les flipases.
2.2 Proteïnes de la membrana: Associades a la membrana de diferents maneres, per la seva síntesi.
 Proteïnes integrals: travessen la bicapa i s’uneixen coval·lentment a algun element de la bicapa.
 Proteïnes perifèriques: no s’uneixen coval·lentment a cap element de la membrana.
La major part de les proteïnes són glucosilades, és a dir - són glucoproteïnes. Els grups carbohidrats sempre van orientats cap a l’exterior.
2.2.1 Moviment de les proteïnes: Tenen moviment lateral i rotacional però no el del Flip-Flop. Són moviments més lents i costosos que els del lípids.
 Restriccions del moviment: Hi ha diferents motius, entre ells perquè estan unides a altres cèl·lules, a la matriu extracel·lular i/o al citoplasma intern per la qual cosa el seu moviment és molt més difícil.
Les cèl·lules que formen part dels epitelis són funcionalment polars, es a dir, una part de la cèl·lula - realitza una funció i l’altre part una altre funció. Si les proteïnes que les duen a terme es pugnessin moure lliurement aquestes funcions no es durien a terme correctament.
Les unions hermètiques limiten el moviment de proteïnes de dominis diferents de membrana en cèl·lules - apicals.
La formació d’agregats proteic també ho dificulta.
-  Hi ha regions més gruixudes riques en esfingolípids (determina la posició de les proteïnes) i colesterol on s’acumulen les proteïnes de funcions transmembranals.
2.3 Glicocàlix:Porció de proteïnes de membrana i oligosacàrids, glucolípds o glucoproteines que surt a l’exterior de la membrana plasmàtica. Tenen com a componen àcid ciclic, per tant és una zona molt hidratada, cosa que li permet moure’s amb facilitat i alhora modificar l’exterior per a facilitar el trsnport entre els medis. Tenen diferents funcions: - Protecció i absorció: d’allò que arriba a la bicapa hi ha zones més atapeïdes de glucolípids i altres que menys. Es formen microhàbitats que poden arribar a tenir càrrega diferent.
- Reconeixement: canvi d’un sol glúcid o glucocàlid provoca grups sanguinis diferents o un altre exemple seria el sistema del complex de histocompatibilitat.
BIOLOGIA CEL·LULAR 1º CURS BIOLOGIA Glicocàlix Tania Mesa González UAB ...