Tema 6: Prebilaterals I (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Genética - 1º curso
Asignatura Zoologia
Año del apunte 2014
Páginas 3
Fecha de subida 21/10/2014
Descargas 2
Subido por

Descripción

Apuntes de la asignatura de zoología del primer curso del grado de genética de la universidad autónoma de barcelona

Vista previa del texto

TEMA 6: PREBILATERALS I Aquest tpus d'animals encara no tenen la simetria bilateral 6.1 esponges “porifera” 6.1.1.
Característques generals • • • • • • • • • Porífers Metazous atssulars “parazous” Asimètrics majoritàriament Varietat morfològica i cromàtca Filtradors. Tenen digestó intracel·lular Reproducció asexual i sexual Marins o d'aigua dolça 5.500 espècies descrites. Són un grup molt antc poden tenir forma tubular, altres laminars, altres digitformes, ramifcats (de forma arborescent), etc. No tenen una morfologia defnida.
6.1.2.
Tipus estructurals A mesura que es va passant d'un tpus a un altre, representen un augment de la complexitat, un increment de l'efciència fltradora i un augment de la mida i de l'èxit biològic.
6.1.2.1.
Asconoide El nom deriva del tpus d'esponges Ascon. Són animals fltradors i la dinàmica és la següent: l'aigua passa a través d'uns orifcis que hi ha a la paret corporal (ostols o porus incurrents) i va cap a la cavitat interna de l'animal (atri) i surt a l'exterior per un orifci general (òscul).
Els ostols corresponen a l'obertura externa d'una cèl·lula de tpus tubular (poròcit).
Pinacòcits: grup de cèl·lules qe forma la paret externa. Aquests, si es troben a la part basal de l'esponja secreten una substància adherent (amb col·làgen i polisacàrids) que fxa l'esponja al substrat. El conjunt de pinacòcits s'anomena pinacoderm Coanòcits: grup de cèl·lules característques de les esponges que tapissen o recobreixen l'atri.
Questes tenen un collar de microvellositats que envolta un fagel central. Aquestes cèl·lules estan dins la cavitat i tenen diverses funcions: la primordial és l'alimentació (que és intracel·lular), també es poden transformar en gàmetes (espermatozoides o òvuls). El conjunt de coanòcits forma el coanoderm.
Mesohil: matriu proteica de tpus gelatnós que es troba entre el coanoderm i el pinacoderm. Dins aquesta matriu es poden trobar: ◦ Material esquelètc, que està format per: ▪ Fibres de col·làgena, formades per colenòcits ▪ espongina, formada per espongòcits ▪ Espícules, formades per escleròcits, que es poden classifcar: • Segons composició: ◦ Silíciques ◦ Calcàries • Segons mida: ◦ Megascleres (medeixen més de 100 micròmetres), que es classifquen segons el nombre d'eixos que tenen: ▪ Monoaxones: només tenen un eix ▪ triaxones: tenen 3 eixos ▪ tetraaxones: tenen 4 eixos ◦ Microscleres (medeixen menys de 100 micròmetres), que tenen una gran varietat i cada una té un nom.
◦ Diferents tpus cel·lulars: Arqueòcits (cèl·lules ameboides, totpotents), miòcits (cèl·lules contràctls), cèl·lules formadores del material esquelètc.
6.1.2.2.
Siconoide El tpus siconoide ha augmentat la complexitat respecte el tpus asconoide.
El seu nom prové del gènere Sycon. Són més complexes perquè pateixen un plegament de la paret externa de l'esponja. D'aquesta manera augmenta la superfcie d'absorció, i les esponges poden ser més grans i més complexes.
Invaginacions: replegaments de la paret corporal anomenats canals incurrents (inhalants) Evaginacions: la part interna surt cap a fora formant els canals radials (cambres fagel·lades).
6.1.2.3.
6.1.3.
Leuconoide Tipus estructural més complex de tots. Desapareix l'espongiocel (la cavitat interna deixa d'existr) degut a que hi ha una invasió de cambres fagel·lades cap al seu interior. Tota la superfcie es fa molt més irregular.
Cambres fagel·lades: cambres que fan la funció de l'atri.
Canals incurrents: canals per on entra l'aigua a l'interior de l'esponja. No hi ha una gran cavitat central.
Canals excurrents: canals de sortda de l'aigua. No hi ha un sol òscul sinó que hi ha molts foradets per on pot sortr l'aigua.
Aquestes esponges són les més grans i complexes i efcient i les que han tngut més capacitat d'expansió (colonització) Reproducció 6.1.3.1.
◦ ◦ ◦ 6.1.3.2.
◦ ◦ ◦ ◦ Asexual Fragmentació Gemmació Gemmulació: Partcularitat de les esponges d'aigua dolça.
Sexual La majoria són hermafrodites no existeixen gònades. Les cèl·Lules sexuals es formen a partr d'altres que ja són totpotents, els coanòcits es poden transformar en espermatozoides i òvuls i els amebòcits es poden transformar en òvuls.
La fecundació és externa en la majoria de casos, i en alguns casos interna. La fecundació interna es fa perquè l'esponja es menja l'espermatozoide i aquest pot arribar fns a l'òvul a través dels coanòcits.
Larves lecitotròfques ▪ Larva parenquímula: Freqüent en les Demosponges. Aquesta larva sòlida (sense cavitat interna) surt a l'exterior, es fxa a un substrat i passa a ser una forma juvenil de tpus leuconoide anomenada Rhagon, que per creixement donarà una esponja adulta.
Larva amfblàstula: En aquest cas és una larva amb cavitat interna. Va buscant un lloc de fxació, experimenta metamorfosi (amb migració de capes) i arriba a una forma juvenil anomenada Olynthus. A partr de l'Olynthus es poden formar qualsevol dels tres tpus estructurals (asconoides, siconoides o leuconoides) Metamorfosi i durant el cicle biològic apareixen formes juvenils que poden ser de diferents tpus.
▪ ◦ 6.1.4.
Característques dels principals llinatges evolutus 6.1.4.1.
▪ ▪ ▪ ▪ 6.1.4.2.
▪ ▪ ▪ ▪ ▪ 6.1.4.3.
▪ ▪ 6.1.5.
◦ Classe Calcarea Tenen espícules de carbonat de calci (CaCO3) són els únics que tenen aquest tpus d'espícules.
Mai tenen microscleres (totes són megascleres, que poden ser monoascones, triaxones o tetraaxones) Poden ser asconoides, siconoides o leuconoides. La majoria presenten el tpus leuconoide, el més complex.
Són totes marines Classe Hexactnellida Les espícules són silíciques.
Poden tenir tant microscleres com megascleres, i totes les megascleres són de tpus triaxones.
El teixit és sincital. És un gran protoplasma amb molts nuclis i entremig s'hi troben les espícules. Com que totes les cèl·lules estan juntes es diu que no hi ha pinacoderm.
Poden ser siconoides o leuconoides.
Són totes marines i de profunditat Classe Demospongiae Tenen megascleres i microscleres. Totes les megascleres són monoaxones i tetraaxones. Pot ser que hi hagi fbres d'espongina formant part de l'exoesquelet. Les esponges de bany tradicionals són totes formades d'espongina.
Més del 90% de les espècies actuals perteneixen al grup de les demosponges. La majoria són del gènere Spongia.
Evolució i flogènia Tenen uns coanòcits amb una estructura semblant als coanofagelats. Se suposa que és el grup germà dels ◦ metazous. El grup més basal dels metazous són les esponges.
Hi ha molta gent que pensa que les esponges no són monoflètques. Si són monoflètques es creu que hi hauria per una part les hexactnèlides (sincit) i per l'altra la resta. En canvi, si no són monoflètques doncs també perquè les calcàries i les demosponges sí que serien un grup monoflètc (cel·lulars). També hi ha la possibilitat que les diferents siguin les calcàries perquè les espícules són de carbonat càlcic.
6.2 PLACOZOA ◦ ◦ ◦ ◦ ◦ ◦ ◦ ◦ ◦ és un grup consttuït només per una sola espècie que es va trobar en un aquari d'Austn. És una mena d'ameba gegant que emet com uns pseudopodis.
Són els parazous són asimètrics. Tenen el cos aplanat i discoïdal.
Detritvor Marí Reproducció sexual i també asexual Una sola espècie: Trichoplax Tenen dues capes de cèl·lules, la superior i la inferior, pel tpus de cèl·lules que tenen. La inferior, a part de tenir cèl·lules ciliades, té cèl·lules glandulars intercalades. La capa superior només té cèl·lules ciliades. Entremig de les dues capes hi ha una matriu extracel·lular de tpus gelatnós i entremig hi ha unes cèl·lules mesenquimàtques de forma ameboide.
Per alimentar-se, envolten la partcula d'aliment, aboquen enzims a fora de manera que hi ha una degradació de l'aliment i després absorbeix els nutrients (digestó externa). Es creu que pot ser que sigui una mena d'endoderma primitu La seva posició flogenètca és altament variable (no s'ha arribat a un acord).
...