REVOLUCIÓ INDUSTRIAL (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Administración y Dirección de Empresas - 1º curso
Asignatura Història econòmica mundial
Año del apunte 2014
Páginas 23
Fecha de subida 16/04/2015
Descargas 44
Subido por

Vista previa del texto

Història  Econòmica  Mundial   TEMA  1.  Revolució  Industrial,  energia  i  població     Introducció:  Per  què  començar  per  la  RI?   1. La  Revolució  Industrial  i  la  transacció  demogràfica   Finals  s.  XVIII-­‐XIX  à  ruptura  del  sistema  econòmic  i  social   Antecedents:  1688  –  La  Gloriosa  (Bill  of  rights).  El  poder  legislatiu  passa  a  ser  del  Parlament   1787  –  Constitució  dels  EEUU   1789  –  Declaració  dels  drets  de  l’home  i  del  ciutadà  (RF):  llibertat,  igualtat  i  fraternitat   Canvis  en  institucions  polítiques,  legislació  i  valors     Revolució  liberal:   -­‐ -­‐ -­‐ Acabar  amb  l’antic  règim   Transformació  de  la  propietat  compartida  en  propietat  absoluta  o  plena Converteix  als  pagesos  en  HOMES  LLIURES  (proletaris) PACTADA   -­‐ -­‐ França   Reforma  agrària  des  de  baix  (revolta  del  poble:  burgesia  i  pagesos)   NO  PACTADA   -­‐ -­‐ Espanya  i  Alemanya   Reforma  agrària  des  de  dalt  (pactada  amb  l’aristocràcia)     Pensament  liberal  (s.XVIII):   Econòmic  (A.Smith)  –  liberalisme  econòmic   Polític  -­‐  filosòfic  (Rousseau,  Diderot,  Montesquieu)  -­‐  Il·∙lustració,  dret  natural   -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ Abolició  de  l’arbitrarietat  i  els  privilegis   Igualtat  d’oportunitats   Economia  de  lliure  mercat   Especialització  (producció  i  territorial)                       1   Història  Econòmica  Mundial   Economies  pre-­‐industrials:   Les   societats   agràries   europees   tradicionals   estaven   sotmeses   al   sistema   feudal   i   condicionades   per   ell.   L’evolució   del   sistema   feudal   estava   condicionat   bàsicament   per   dos   factors:   la   correlació   de   forces   existent   a   cada   moment   entre   senyors   i   pagesos   i   les   noves   condicions  creades  pel  ressorgiment  urbà  i  l’aparició  i  ampliació  de  mercats.  El  sistema  feudal   va   ser   la   forma   normal   d’organització   de   les   societats   europees   des   del   segle   XI   fins   a   la   Revolució  Industrial.   Feudalisme  ple   És   el   més   dur.   Distinció   entre   el   Sr.   Feudal   i   el   pagès.   Senyor   feudal   =   classe   dominant   (no   funció  productiva).  Pagès  =  classe  productora  (depèn  del  senyor,  ha  de  donar  part  de  la  collita)   -­‐ -­‐ -­‐ Políticament:  pràctica  desaparició  de  l’Estat  (Srs.  Feudals  s’apropien  del  poder  públic  i   dels  ingressos)   Jurídicament:   desigualtat   social,   els   senyors   tenen   drets   i   els   súbdits   deures   –   era   la   norma  jurídica  (Sr.  Feudal  aplica  la  justícia)   Econòmicament:   senyors   tenen   drets   de   propietat   sobre   la   terra.   Predomini   de   l’explotació   familiar   (agricultura   de   subsistència)   à   1ª   crisi   del   sistema   feudal   (s.XIV-­‐ XV)  à  pèrdua  del  poder  polític  i  econòmic  dels  senyors  à  feudalisme  tardà     Feudalisme  tardà  (s.XVI  –  XVIII)   No  és  tan  dur.     -­‐ -­‐ Preeminència   de   la   monarquia   i   fidelitat   dels   Srs.   Feudals   à   les   monarquies   ràpidament   es   transformen   en   estats   mitjançant   la   creació   d’aparells   de   gestió   i   de   control  en  els  camps  judicial,  fiscal  ,administratiu,  militar  i  eclesiàstic.   Reducció  dels  ingressos  dels  Srs.  Feudals:   o Disminució  de  les  terres  cultivades   o Reducció  de  les  rendes  (renda  feudal  vs.  renda  de  la  terra)   o Descens  dels  preus     Model  demogràfic  antic   El  model  demogràfic  antic  correspon  a  les  societats  depredadores  i  les  societats  agràries  fins   arribar  a  les  societats  industrials.   -­‐ -­‐ +  mortalitat  (entre  30  a  35%)   à  esperança  de  vida  als  35  anys.   Gran  part  és  mortalitat   infantil.   El   nombre   de   defuncions   depenia   de   factors   aleatoris   (contagis,   guerres,   desastres  naturals)  i  també  de  factors  econòmics  (capacitat  de  producció  d’aliments  i   altres  productes  bàsics,  repartiment  de  la  renda).  Sobretot  hi  ha  èpoques  de  mortalitat   extraordinària:  guerres,  epidèmia,  fam,...     Hi   ha   puntes   de   mortalitat,   és   a   dir,   d’un   any   per   l’altre   el   nombre   de   morts   podia   fàcilment  doblar  o  triplicar.   +   natalitat   (entre   35   i   40%).   El   nombre   de   naixements   depenia   de   factors   culturals   (casaments   més   o   menys   joves,   consideració   de   la   solteria)   i   de   factors   econòmics   (terres,  llocs  de  treball  disponibles).   Com  a  conseqüència  d’això  la  població  creixia  en  dents  de  serra.           2   Història  Econòmica  Mundial   Economia   -­‐ Agricultura  (subsistència)  à  pocs  recursos.  L’agricultura  depèn  de  factors  de  producció  (terra,   treball)   i   tècniques.   La   terra   és   limitada   i   no   homogènia   (el   seu   valor   canvia   segons   la   qualitat   i   la  ubicació).   -­‐ Indústria   (productes   tèxtils)   à   apareix   la   figura   de   l’empresari,   la   persona   que   inverteix   capital   i   dirigeix   el   treball   dels   altres   per   obtenir   uns   béns   que   confia   que   podrà   col·∙locar   al   mercat  amb  benefici.  El  pas  de  l’estructura  de  producció  gremial  a  l’empresarial  es  produeix  de   diverses  maneres  fins  culminar  en  la  fàbrica.     o Putting-­‐out   System   à   l’empresari   dóna   feina   a   fer   a   diferents   mestres,   assenyala   les   característiques   del   producte   i   els   terminis   de   lliurament   i   aconsegueix   així   l’estandardització   i  el  control  de  la  producció.  Hi  ha  una  cadena  de  producció  que  fa  +  productes  nous  /  preu   mà  d’obra  +  baixa   § Gremis:  associacions  de  productors  d’un  mateix  producte  regulaven  el  fet  de  muntar   un   negoci   à   sistema   industrial   molt   limitat.   Han   de   buscar   productors   fora   de   la   ciutat   (putting-­‐out  System)   o Domestic   System   à   (sector   secundari)   gràcies   al   desenvolupament   del   treball   artesà   al   camp   en   algunes   zones   pagesos   relativament   acomodats   es   van   convertir   en   empresaris   utilitzant  la  mà  d’obra  familiar  i  dels  treballadors  agraris  fixos.  El  producte  era  generalment   teixit  cru  (sense  tenyir  ni  aprestar).   o Protoindustrialització   à   culminació   del   procés   de   trasllat   del   treball   artesà   al   camp   (sistema   extensiu).   Evolució   de   la   situació   en   què   moltes   famílies   rurals   tenen   la   producció   artesana   com   a   activitat   principal,   fins   al   punt   que   obliga   a   importar   aliments.   No   afavoreix   a   les  innovacions  tècniques.     o Factory   System   à   apareix   quan   l’augment   de   la   demanda   posa   de   manifest   els   inconvenients   de   la   indústria   al   camp:   dificultats   per   a   organitzar   la   producció   i   per   controlar   la   qualitat.   La   fàbrica   concentra   la   producció   i   professionalitza   els   obrers,   estalvia   despeses   de  transport,  fraus  i  treball  de  mala  qualitat.     Dinàmica  de  l’economia  pre-­‐industrial:                                   3   Història  Econòmica  Mundial   2.  La  Revolució  Industrial   Què  entenem  per  Revolució  Industrial?   La   Revolució   industrial   és   la   primera   i   més   complerta   transició   del   feudalisme   al   capitalisme   (GB,   1750   –   1830).   És   l’origen   del   creixement   econòmic   modern   ja   que   va   generar   un   fort   increment   de   la   producció   de   béns   gràcies   a   la   invenció   de   noves   màquines,   l’ús   d’energies   noves,   més   potents   i   més   barates   i   que   es   poden   aplicar   tant   a   la   producció   com   al   transport,   i   de   nous   materials.   Industrialització   basada   en   el   tèxtil   i   el   cotó.   El   resultat   de   l’aplicació   d’aquestes  innovacions  és  l’increment  de  la  productivitat,  base  d’un  creixement  autosostingut.   D’altra   banda   també   es   veuen   reforçats   per   aquesta   el   creixement   de   la   població,   l’augment   del  percentatge  de  població  urbana  i  l’increment  de  la  renda  per  capita.   Aquesta   transformació   (d’uns   pocs   processos)   va   ser   ràpida,   localitzada   a   Gran   Bretanya,   concentrada  en  uns  pocs  processos  industrials,  relacionats  amb  el  comerç  exterior,  preparada  i   sostinguda   pel   creixement   agrari   i   amb   el   suport   del   poder   de   l’estat.   Va   ser   una   revolució   econòmica   amb   importants   efectes   socials   i   polítics,   que   en   feren   una   revolució   global;   el   resultat  va  ser  la  primera  i  més  completa  transició  del  feudalisme  al  capitalisme.  Molta  gent  va   passar   del   camp   a   la   fàbrica.   La   innovació   de   la   Revolució   industrial   s’acostuma   a   associar   amb   el  treball  en  fàbrica,  l’energia  de  vapor  i  un  ús  intensiu  del  capital.     La  Revolució  industrial  va  afavorir  el  predomini  d’un  nou  mode  de  producció:  el  capitalisme,  i   de   noves   formes   d’organització   social   (divisió   entre   empresaris   i   assalariats)   i   política   (parlament).   Principal   característica   de   la   RI   =   millora   en   la   productivitat   provocada   per   les   successives   innovacions   tecnològiques   aplicades   de   forma   massiva   en   una   organització   de   fàbrica   à   el   factor  capital  és  més  important  que  el  factor  treball     Cronologia  del  procés  d’industrialització  (procés  regional)                   Per  què  a  Europa?   -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ Clima  à  temperat  i  plujós   Localització  à  illa   Riquesa  minera  de  GBà  carbó  i  ferro   Visió  filosòfic-­‐religiosa     Organització  de  la  societat   Faciliten  la  industrialització   Tenen  un  paper  estratègic   ✓ Democràcia  i  llibertat  d’iniciativa   ✓ Racionalitat   ✓ Superioritat  sobre  la  naturalesa       4   Història  Econòmica  Mundial   1.1.1 La  Revolució  Industrial  a  Gran  Bretanya   Avantatges  comparatius  de  GB   a) Factor  geogràfic   -­‐ És  una  illa  à  despeses  de  defensa  inferiors  a  les  dels  països  continentals   -­‐ Clima  temperat  i  plujós   -­‐ Rius  navegables  i  amb  força  que  faciliten  el  transport   -­‐ Subsòl  molt  ric     b) Els  factors  institucionals   -­‐ 1651  Lleis  de  Navegació   -­‐ 1660  Enclosures   -­‐ 1688  La  Gloriosa     c) Els  factors  econòmics   -­‐ Millores  en  la  producció  agrària  i  industrial,  el  mercat  i  les  estructures  polítiques   -­‐ Mercat  intern  –  augment  població  i  nivell  de  renta   -­‐ Mercat  extern  –  supremacia  naval  de  GB  i  colònies   -­‐ Existència  d’un  mercat  previ  ampliable  a  mesura  que  l’oferta  permet  posar  a  la  venda   +  quantitat  de  béns  a  +  bon  preu   -­‐ Comerç   exterior   i   colònies   à   ampliació   del   comerç   interior,   són   fonts   de   matèries   primeres  (cotó)   -­‐ Difusió  de  la  indústria  rural   -­‐ Transformació  agrària  (PRINCIPAL  CONDICIONANT)  à  podia  mantenir  una  meitat  de  la   mà  d’obra  fora  del  sector  agrari  gràcies  a  la  productivitat  de  la  seva  agricultura   -­‐ Tradició   manufacturera   à   Putting-­‐out   System   –   Domestic   System   –   Protoindustrialització   -­‐ Organització  de  l’estat  de  GB  diferent  i  +  moderna  à  impostos  +  baixos,  ben  distribuïts   i  ben  gastats     Els  canvis  en  l’agricultura   -­‐ Països  Baixos  –  precedent   o Destaca   § Estructura  de  la  propietat   § Terres  de  qualitat  +  drenatge   § Concentració  urbana     o Principals  canvis     § Norfolk   –   reducció   del   guaret   (rotació   de   cultius)   à   complementa   agricultura-­‐ ramaderia                   5   Història  Econòmica  Mundial   -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ Sistema  biennal:  un  any  es  conreava  cereal  i  l’altre  es  deixava  descansar  la  terra.   Sistema   triennal:   es   sembrava   un   any   cereal   d’hivern,   l’any   següent   cereal   de   primavera   i  el  tercer  any  es  deixava  descansar.  à  +  collita  a  canvi  de  +  treball     § Augmenta  la  dedicació  ramadera  (canvi  de  mentalitat)   § Noves  primeres  matèries   o Resultat:   augment   dels   rendiments   de   la   terra   à   per   la   mateixa   quantitat   de   la   terra   augmenta  la  producció     GB  imita  les  innovacions  Holandeses   o Explotacions  +  extenses   o Alliberament  mà  d’obra   o Augment  rendiments  i  productivitat   § Rendiment:  total  producció  per  terra  cultivada   § Productivitat:  treball     Canvis  tècnics   o Selecció  de  llavors  i  animals   o Rotació  de  cultius  i  reducció  de  guaret   o Inversió  de  capitals  –  es  necessita  maquinària   o Nous  utillatges  –arada  de  ferro   o Especialització  de  producció  (monocultius)   o Nous  cultius  –blat  de  moro  i  patata  (EEUU)     Canvis  estructurals   o Estructura  agrària  capitalista  –  canvia  sistema  feudal  a  capitalista  degut  al  tancament  de   les  terres,...     Resultat:     o Augmenta  l’espai  cultivat   o Augmenten  els  rendiments  (de  la  superfície)   o Augmenta  la  productivitat  del  treballador   o Major  flexibilitat  en  l’ús  de  les  terres  cultivades   o Explotació  convertible  (High  Farming)   o S’imposa   l’estructura   agrària   capitalista.   Propietari   rendista   (propietari   terres)   –     arrendatari  capitalista  (lloga  la  terra  al  propietari)  –  jornalers  (treballa  la  terra)     Els  canvis  en  el  sector  industrial   -­‐ Formes  d’innovació   o Learning   by   doing   (aprendre   anant   fent)   –   els   constructors   de   màquines   van   introduint   petites   innovacions,   especialment   per   a   adaptar   les   màquines   a   les   necessitats   o   els   requeriments  de  cada  empresa  concerta.   o Learning  by  using    (aprendre  per  l’ús)  –  els  obrers  que  fan  anar  una  màquina  introdueixen   petits  canvis  de  qualsevol  tipus,  que  en  milloren  el  funcionament.   o Learning   by   learning   (aprendre   aprenent)   –   fa   referència   a   la   investigació   aplicada.   Els   primers  enginyers  van  començar  a  estudiar  i  a  intentar  resoldre  d’una  manera  sistemàtica   els  problemes  tècnics  plantejats.   -­‐ Innovacions   o Factory  System  –  concentra  la  producció  en  un  edifici  i  els  costos  de  transport  baixen   o Canvis  en  l’ús  de  l’energia  -­‐  +  energia  i  +  potent   Sector  tradicional  vs.  Sector  modern     6   Història  Econòmica  Mundial   Sector  modern   a) Indústria  del  cotó   -­‐ Utilització  d’una  nova  matèria  primera  importada  d’EEUU  (cotó)  à  obtenció  del  fil  (filat)  i   tissatge  (encreuament  dels  fils  per  a  formar  la  tela)   -­‐ Introducció  de  noves  energies  (carbó  mineral)   -­‐ Aparició  del  sistema  fabril   -­‐ Efecte   d’arrossegament   a   d’altres   indústries   à   tant   sobre   la   construcció   de   maquinaria   com  sobre  la  resta  d’indústries  tèxtils  i  també  sobre  la  indústria  química.   -­‐ Impacte  comercial  important  per  l’oferta  barata  i  el  consum  massiu     b) Indústria  del  ferro,  maquinària  i  mineria   -­‐ Siderúrgia   o Introducció  de  nous  procediments  à  abaratir  obtenció  ferro  mitjançant  la  substitució   del   carbó   vegetal   pel   carbó   mineral,   augmentar   la   quantitat   de   ferro   obtingut,   escurçar   el   temps  dels  processos  i  el  carbó  necessari  per  a  cadascun  d’ells.   o Noves  matèries  primeres  (carbó  mineral)   -­‐ Maquinaria   o Augment  del  rendiment  de  les  màquines   o Fabricació  en  sèrie  (1860)   -­‐ Mineria   o Innovacions  en  l’extracció  à  rapidesa  en  extreure  mineral     c) Indústria  del  transport   -­‐ Ferrocarril  (introducció  màquina  vapor  (1769)  –  innovació  més  determinant  de  la  RI)   La  màquina  de  vapor  permetia  produir  energia  a  partir  de  la  potència  calorífica  del  carbó  i  de   la  força  d’expansió  de  l’aigua  transformada  en  vapor.   o 1825  Locomotora  Sotckton-­‐Darlington   o 1830  primera  línia  regular  de  ferrocarril:  Liverpool-­‐Manchester  (km  construïts)   § 1830  –  150km   § 1850  –  9.797km   § 1870  –  20.000km   § 1840  –  2.390km   § 1860  –  14.603km   § 1900  –  més  de  30.000km     d) Indústria  química   -­‐ Descobriment   de   nous   procediments   i   nous   productes   químics   a   partir   de   matèries   primeres   més   abundants   i   més   barates   à   substitució   matèries   primeres   orgàniques   per   inorgàniques   -­‐ Pas   a   la   fabricació   industrial   (treball   en   laboratoris)   à   multiplica   la   producció   i   redueix   el   preu   -­‐ GAS   –   primers   llums   (es   distribueix   gas   a   través   de   canonades).   S’obté   a   partir   de   carbó   mineral     Els  canvis  en  les  bases  energètiques   Les  limitacions  energètiques  pre-­‐industrials:   -­‐ Energia  ANIMADA:  Humana  i  animal  à  s’ha  d’alimentar   -­‐ Energia  INANIMADA:  eòlica,  hidràulica  i  carbó  vegetal  à  depenen  de  la  natura  (estan   limitades)   Innovacions  de  la  RI:   -­‐ -­‐   Carbó   mineral   –   energia   inorgànica   (generada   per   l’home   on   vol,   quan   vol   i   en   la   quantitat  i  potència  que  vol):  és  +  eficaç  i  té  –  problemes  logístics.  Els  països  que  no   tenen  carbó  mineral  seguiran  utilitzant  l’energia  hidràulica.   Hidràulica  –  1827:  Turbina  hidràulica   7   Història  Econòmica  Mundial   Els  canvis  en  la  organització  productiva,  1750-­‐1830       1750   1830   Organització   Sistema  domèstic   Sistema  fabril   Energia   Home   Animal   Hidràulica   Hidràulica   Màquina  de  vapor   Localització   Rural   Urbana   Producció   Petita   Gran   Distribució   Mercat  local   Mercats  nacional  i  internacional       1.1.2 La  transició  demogràfica   La  transició  demogràfica  és  un  període  de  creixement  de  la  població  que  consisteix  en  passar   del   regim   demogràfic   antic   al   modern.   La   revolució   demogràfica   i   la   RI   són   dos   fenòmens   independents,  però  que  s’afecten  mútuament.   Recordem   que   el   cicle   demogràfic   antic   es   caracteritza   per   altes   taxes   de   natalitat   i   de   mortalitat,  baixa  esperança  de  vida  en  néixer  i   creixement  lent.   El   cicle   demogràfic   modern   és   contrari:   baixes   taxes   de   mortalitat   i   de   natalitat   i   elevada   esperança   de   vida   en   néixer.   El   creixement   de   la  població  és  molt  fort  al  principi  i  decau  mes   tard  fins  que  pot  arribar  a  ser  negatiu.   Tant  en  el  cicle  demogràfic  antic  com  modern,  mostren  una  evolució  relativament  paral·∙lela  de   les   taxes   de   natalitat   i   de   mortalitat;   en   canvi,   en   la   transició   demogràfica   és   un   moment   de   màxima  separació  entre  les  taxes;  en  una  primera  fase,  la  natalitat  es  manté  elevada  mentre   que   la   mortalitat   cau   ràpidament,   fet   que   comporta   durant   aquest   espai   de   temps   un   creixement  ràpid  de  la  població.  En  una  segona  etapa,  comença  a  caure  també  la  natalitat  i  per   tant  la  taxa  de  creixement  tendeix  a  disminuir.   La   transició   demogràfica   es   dóna   per   acabada   quan   la   natalitat   com   la   mortalitat   s’han   estabilitzat  en  taxes  poc  diferents  entre  elles,  però  molt  més  baixes  que  les  anteriors.   Ni   la   transició   demogràfica   ni   el   cicle   demogràfic   modern   es   donen   en   el   mateix   moment   en   tots  els  països  (ni  tenen  la  mateixa  durada).  El  procés  s’inicia  al  segle  XVIII  a  GB.                   8   Història  Econòmica  Mundial   Creixement  de  la  població   P1  =  P0  +  (N  –  D)  +  (I  –  E)   N  (naixements)  –  D  (defuncions):  creixement  natural  de  la  població   I  (immigracions)  –    E  (emigracions):  saldo  migratori   Migracions:  conjunt  d’emigracions  i  immigracions   Emigracions:  gent  del  país  que  marxa   Immigracions:  gent  de  fora  que  entra  al  país     Conceptes  demogràfics  (resultats  x1000)   TBN  –  taxa  bruta  de  natalitat:  número  de  naixements  entre  el  total  de  població   TBM  –  taxa  bruta  de  mortalitat:  número  de  morts  entre  el  total  de  població   Taxa  de  mortalitat  infantil:  número  de  defuncions  de  nens  de  0  a  1  anys  entre  número  de  nens   vius  de  0  a  1  anys   Taxa  de  nupcialitat:  taxa  de  la  gent  que  es  casa     Edat  al  matrimoni:  mitjana  d’edat  a  la  que  la  gent  es  casa   Taxa   global   de   fecunditat:   número   de   naixements   entre   el   número   de   dones   fèrtils   (aquelles   que  van  del  15  als  49  anys)   E0   –   esperança   de   vida   al   néixer:   l’edat   a   la   que   teòricament   una   persona   que   naixes   ara   acabarà  morint     Fertilitat:  Capacitat  d’una  dona  de  tenir  fills   Fecunditat:  Fills  que  té  una  dona                     Causes  de  la  caiguda  de  la  mortalitat   -­‐ -­‐ -­‐   Disminució   de   les   puntes   de   mortalitat   produïdes   per   epidèmies   gràcies   a   la   potabilització  de  l’aigua   Reducció  de  la  mortalitat  infantil  degut  a  la  millora  de  l’alimentació  del  a  mare  durant   l’embaràs.  Millora  de  les  comunicacions  à  arriben  molts  més  productes     Reducció   de   la   mortalitat   adulta   à   millora   de   l’alimentació   conseqüència   de   l’augment  de  productivitat  agrària  i  del  comerç  i  de  la  introducció  del  consum  de  blat   de  moro  i  de  patates     9   Història  Econòmica  Mundial   -­‐ -­‐ -­‐ Augment  de  l’esperança  de  vida  en  néixer  à  dóna  pas  a  generacions  +  nombroses   Augment  del  volum  de  població     Després   de   la   Primera   Guerra   Mundial   hi   ha   millores   higièniques   (tant   a   nivell   privat   com   a   nivell   públic)   i   millores   en   la   medicina.   Disminució   de   malalties   endèmiques   (transmeses  per  l’aigua).     Causes  de  la  caiguda  de  la  natalitat   En  el  primer  moment  de  l’etapa  de  transició,  la  taxa  de  natalitat  es  manté  elevada  i  fins  i  tot   pot  experimentar  un  lleuger  augment  a  causa  de  l’increment  de  la  durada  de  la  vida  familiar,   en  concret  la  disminució  del  nombre  de  vidus  i  vídues  en  edat  fèrtil.   El  descens  de  la  natalitat    està  molt  condicionat  per  les  característiques  socials  (hi  ha  un  canvi   de  mentalitat  de  viure  al  camp  a  la  ciutat)  no  s’aconsegueix  reduint  el  percentatge  de  casats  i   endarrerint   l’edat   al   matrimoni,   sinó   per   decisió   voluntària,   mitjançant   l’ús   de   pràctiques   i   mètodes  anticonceptius  o  l’avortament.                     Conclusió:  Tots  els  països  industrialitzats  acaben  patint  la  transició  demogràfica.     1.2  La  difusió  de  la  industrialització   Industrialització   -­‐ Creixement  de  la  població     -­‐ Creixement  oferta  ocupació  sector  secundari  i  terciari     -­‐ Urbanització     -­‐ Emigració  internacional                           Actius  masculins:  nombre  d’homes  que  treballen   Aportació  al  PIB:  percentatge  de  la  població  que  està  treballant    en  cada  sector     10   Història  Econòmica  Mundial                                                   Intensificació  i  extensió  de  la  1ª  Revolució  tecnològica  (1830  –  1870)   -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ Intensificació  regions  i  sectors  ja  industrialitzats   Difusió  de  processos  industrials  (sectors  i  regions)   Aparició  innovacions  2ª  RT   ETAPES:   Inici  industrialització:1830-­‐1850   o Intens  us  del  factor  treball   2ª  fase  industrialització:  1850-­‐1870   o Desceleració  us  del  factor  treball                             11   Història  Econòmica  Mundial   ETAPES:     1750  –  1830  à  Revolució  industrial  –GB   1830/40  –  1870  à  Expansió  industrialització   1870  à  2ª  Revolució  tecnològica     1.2.1 1830  –  1870:  Innovacions  principals   a) FACTORY  SYSTEM   -­‐ Concentració  treballadors   -­‐ Inversió  capitals   -­‐ Innovacions   logístiques,   comptables   i   bancàries   à   es   comencen   a   expandir   les   societats  anònimes  i  empreses   Expansió:   1856  –  GB   1867  –  França   1870  –  Alemanya     b) TRANSPORT   -­‐ Ferrocarril  (1829  primer  ferrocarril)   o Període  de  màxim  desenvolupament  à  es  produeixen  millores  en  el  tren  i  les   vies   o Estimula  indústria  mecànica  i  progrés  tècnic     o Participació  de  l’Estat  à  inverteix  diners  i  finança  la  construcció  de  vies     -­‐ Navegació  a  vapor  (es  necessita  carbó,  perill  d’incendi)   o Vela,  vapor  i  mixtos   o Navegació  a  vapor  –  efectes  secundaris  en  indústria  i  ocupació     o Invenció  màquina  de  vapor  de  doble  expansió     c) SIDERÚRGIA   -­‐ Ferro:  Alts  forns  à  forns  on  es  permetia  temperatura  molt  alta  à  abarateix  el  procés   d’aconseguir  ferro   -­‐ Acer:  és  més  resistent  que  el  ferro,  pesa  menys  i  es  poden  fer  plaquetes  més  petites.   Nous  mètodes  de  producció.   1850-­‐1870  –  acer  de  millor  qualitat  i  més  constant  i  barat   o Convertidor   de   Bassemer   (1856):   més   ràpid   i   menys   controlable   (acer   barat).   Utilitza  aire  per  descarbonitzar  la  fusió   o Sistema  Siemens  Marin:  acer  car  però  de  més  qualitat     d) ENERGIA   -­‐ Hidràulica  (turbina)  à  zones  on  no  hi  ha  carbó  mineral   -­‐ Carbó  mineral  (màquina  de  vapor,  1796)     -­‐ Gas  (llum  i  cuina)  à  il·∙luminació  pública  i  privada   -­‐ Petroli   (secundari,   lubrificant   i   enllumenat)   à   1860   primera   explotació,   s’utilitzen   motors  d’explosió  interna   -­‐ Fusió  de  l’àtom         12   Història  Econòmica  Mundial   Carbó  (S.  XVIII)   FONTS  ENERGIA   Gas  (1810)   Petroli  (1860)   Fusió  de  l’àtom  (1965)   Vapor   FORMES  ENERGIA   Electricitat   Explosió  interna   Màquina  de  vapor  (1770)   MOTORS   Motor  elèctric  (1870)   Explosió  interna  (1880)                       1.2.2  Difusió  industrialització:   La   Revolució   industrial   es   va   produir   a   Anglaterra.   Els   altres   països   van   començar   a   industrialitzar-­‐se   a   imitació   d’Anglaterra   i   mitjançant   la   transferència   de   tecnologia   britànica.   La  seva  difusió  va  ser  lenta  i  desigual.  Aquests  països  (Bèlgica,  França,  Alemanya,  Suïssa,  EEUU)   que   eren   els   més   pròxims   a   GB   tant   des   del   punt   de   vista   geogràfic   com   de   l’econòmic   i   cultural   formen   el   primer   cercle   de   difusió   de   la   RI,   en   el   qual   la   industrialització   s’inicià   i   consolidà  a  partir  de  1830.    Un  segon  cercle  de  difusió  apareix  a  partir  de  1870  i  abasta  la  resta   d’Europa,  Rússia  i  Japó  (el  país  que  aconseguirà  un  creixement  industrial  més  ràpid).  Aquests   països   consoliden   els   elements   de   la   primera   RI   en   el   moment   en   què   els   països   del   primer   cercle  inicien  la  segona  Revolució  tecnològica.     -­‐ PRIMER  CERCLE   o Nord-­‐Oest   d’Europa   (Bèlgica,   França,   Alemanya   i   Suïssa)   i   EEUU   à   1830   consolidació   industrialització   o 1870  à  procés  industrialització  consolidat       13   Història  Econòmica  Mundial   -­‐ SEGON  CERCLE   o Resta  d’Europa  +  Rússia  +  Japó  à  1870  encara  no  tenen  procés  industrialització   o 1870  economies  bàsicament  agrícoles     PRIMER  CERCLE   GRAN  BRETANYA   -­‐ Fase  I,  la  RI  1750  –  1830   o 1ª  Revolució  agrícola  moderna   o Indústria  tèxtil  (cotó)   o Indústria  ferro     o 1781  –  1846  à  prohibeix  exportació  maquinària   o 1786  –  1824  à  emigració  artesans     -­‐ Fase  II,  1830-­‐1870:  creixement  de  Gran  Bretanya   o Expansió  de  la  industrialització   o Únic  productor  de  maquinària   o 2ª  Revolució  agrícola     § Especialització  en  productes  sense  mà  d’obra  qualificada   § Agricultura  extensiva  à  agricultura  capitalista   § Propietari  rendista  à  empresari  capitalista  à  treballador   o Indústria   pesant   à   millor   que   cadascú   s’especialitzi   en   un   producte   (teoria   de   l’avantatge  comparativa)  à  difusió  lliurecanvisme:  llibertat  internacional  de  comerç     -­‐ Fase  III,  1870-­‐1914:  declivi  de  Gran  Bretanya  com  a  primera  potència  econòmica  mundial   o Alentiment  ritme  de  creixement   o 1873  –  1895  à  crisi  econòmica   § Altres   països   comencen   a   ser   competència   à   tenen   pròpia   maquinaria   i   els   seus   productes  comencen  a  ser  competitius  en  tercers  mercats   § Tots   els   països   tenen   polítiques   proteccionistes   à   barrera   per   als   productes   britànics     § No  disponibilitat  de  recursos  tecnològics  a  diferència  d’Alemanya  i  EEUU     § Falten  bancs  industrials  per  finançar  empreses   o Sector   terciari   (financer)   à   atraiem   inversió   exterior   com   sigui   possible   mitjançant   els   serveis  (marítim,  assegurances  i  finances  internacionals)   Bancs  industrials:     Country  bank  (1826)  à  no  té  sucursal   Joint  stock  bank  à  no  té  sucursal   Merchant  bank  à  hereta  dels  bancs  medievals                             14   Història  Econòmica  Mundial                       FRANÇA   Tot  i  que  no  és  un  país  industrialitzat,  França  té  un  PIB  important  juntament  amb  Alemanya  à   són  les  primeres  potències  del  continent  europeu   -­‐ Fins  1840:  creixement  sense  industrialització   o Producció  tradicional  à  reforça  els  processos  de  protoindustrialització     o Falta  de  carbó  mineral  à  alentiment  procés  industrialització       -­‐ 1840  –  1870:  FFCC  (ferrocarril)  i  arrencada  industrialització   o Construcció  xarxa  ferroviària  (1840-­‐1860)   o Sectors  i  procediments  alternatius  (carbó  vegetal/energia  hidràulica)   o Siderúrgia  creix  –  forns  de  carbó  vegetal   o Importància   del   lli,   la   llana   i   la   seda   per   absència   de   mercat   (interior   i   exterior)   i   avantatge  comparatiu  (sector  tèxtil)   o Indústria  més  dispersa  en  productes  i  localització   o Creació  de  nous  bancs  i  nous  tipus  de  bancs  à  Societats  de  crèdits  (bancs  industrials)  i   bancs  universals   o Especialització  agrícola  on  té  avantatge  comparatiu  à  Nord:  cereals  i  remolatxa  /  Sud:   hortalisses,   vi   i   fruita   à   millora   la   productivitat   agrària   i   l’acumulació   de   capital   i   creixement  econòmic     -­‐ 1870  –  1914:  pèrdua  de  l’impuls  (=GB)   o Guerra  Franco  –  Prussiana  (1870-­‐1871)  à  França  perd  la  guerra  i  compensa  Alemanya   amb  diners,  or  i  perd  les  zones  on  hi  ha  el  jaciment  de  carbó  (França  queda  empobrida)   o Doble  crisi  agrícola:   § Arribada  de  cereals  d’ultramar  amb  un  preu  inferior  que  els  del  país  à  cereals  del   país  tenen  desavantatge   § Plaga   de   la   fil·∙loxera   (especialització   en   la   vinya)   i   plaga   de   la   pebrina   (afecta   als   cucs  de  seda  à  base  de  la  indústria  tèxtil)   o No  2ª  Revolució  tecnològica  à  poca  adaptació  a  les  noves  innovacions     Conclusió:  França  és  una  potència  econòmica  amb  un  nivell  de  vida  alt,  però  amb  escàs   dinamisme  i  poca  participació  en  els  mercats  mundials.           15   Història  Econòmica  Mundial                                                                 16   Història  Econòmica  Mundial   ALEMANYA   -­‐ Fins  1840  –  Creixement  sense  industrialització   o Escàs  mercat  intern   o Innovacions  britàniques  à  no  pot  seguir  el  ritme  de  GB   o Feudalisme  (fins  el  1811)   o 1834  Zollverein   o Intervenció   estatal   à   industrialització   gràcies   a   la   intervenció   de   l’Estat,   mantenint   i   protegint  tots  els  gremis   Principal   diferència   entre   França   i   Alemanya:   a   Alemanya   no   hi   havia   un   mercat   únic,   a   més   també  estava  sota  el  feudalisme  (fins  el  1811)                     -­‐ 1840  –  1870  –  FFCC  i  arrencada  industrialització   o Participació  de  l’Estat  en  el  finançament  d’empreses   o Fort  impuls  a  la  industria  Alemanya  à  gràcies  a  les  indemnitzacions  de  França  (diners  en   metàl·∙lic,  1.600  tones  d’or  i  els  jaciments  de  ferro)   o Banca   mixta   o   universal   à   a   GB   només   hi   ha   la   banca   comercial   (només   es   dedica   a   finançar  el  comerç),  a  França  comencen  a  haver  els  bancs  industrials  i  a  Alemanya  es  crea  la   banca  mixta  o  universal  que  inclou  les  dues  coses:  banca  comercial  +  banc  industrial       -­‐ 1870  –  1914  –  Gran  salt  cap  endavant   o Concentració   en   sectors   nous:   producció   acer,   química,   elèctrica,   maquinària...à   fabricarà   productes   molt   competitius   en   preu   à   naixerà   la   identificació   de   productes   alemanys   =   productes   bons   (gran   demanda   a   nivell   mundial).   Alemanya   serà   una   de   les   economies  més  dinàmiques.   o Amb  les  indemnitzacions  de  França,  Alemanya  tira  endavant  i  es  converteix  (juntament   amb  EEUU)  en  un  dels  països  més  importants   o Protecció  dels  beneficis  empresarials  à  acords  entre  empreses  d’un  mateix  sector  per  a   evitar  la  competència  (fixaven  preus,  limitaven  la  producció  o  es  repartien  geogràficament   el  mercat).           17   Història  Econòmica  Mundial               BÈLGICA  I  SUÏSSA   Són  països  que  exporten  molt  però  no  posen  grans  aranzels  perquè  tots  dos  junts  no  són  més   del  2%  de  la  producció  mundial.   Característiques  principals:   -­‐ Mercat  petit,  però  amb  creixement  industrial   -­‐ Agricultures  pròsperes   -­‐ Situació   estratègica  à   estan   situats   en   creuament   de   camins   en   la   zona   continental   (zona   de   +  ràpida  industrialització)   -­‐ Economies  dependents  de  l’exterior  à  gran  part  de  la  seva  economia  l’exporten   -­‐ Atenció  a  la  innovació  tècnica   -­‐ Factors  de  producció  barats  (tant  de  treball  com  capital)                       Bèlgica   -­‐ Industrialització  segueix  procés  paral·∙lel  al  britànic   -­‐ Zona  rica  amb  forta  protoindustrialització   -­‐ 1r  país  continental  en  industrialitzar-­‐se   -­‐ Seguidor  de  les  innovacions  tecnològiques   -­‐ Avantatges   geogràfics   à   es   un   país   pla   fàcil   de   comunicar   i   de   construir   les   xarxes   de   ferrocarril   -­‐ Importants  recursos  naturals  à  ferro  i  carbó  fàcils  d’explotar   -­‐ Mecanització  del  tèxtil  (lli)  à  lli  és  la  fibra  més  tradicional  de  Bèlgica     18   Història  Econòmica  Mundial   -­‐ Disponibilitat  de  capitals   -­‐ Política   ferroviària  à  es  construeix  per  tal  de  que  tots  els  productes  belgues  estiguin  en  el   mercat  europeu   A   partir   de   1873   hi   ha   una   crisi   de   sobreproducció   on   tots   els   països   que   han   basat   la   seva   industrialització  en  producció  es  veuen  afectats.     Suïssa   -­‐ Disposa  de  capital   -­‐ Industrialització  per  capacitat  tècnica  i  obertura  als  mercats  mundials   o Escassa  dotació  de  matèries  primeres  à  no  disposa  de  carbó  ni  ferro  (industrialització   sense  siderúrgia)   o Base   de   la   industrialització:   transformació   de   la   protoindustrialització:   rellotges,   teixits   de  seda  i  brodats  à  requereixen  molta  especialització  de  la  mà  d’obra.                     Conclusió:  per  a  Bèlgica  i  Suïssa  ser  països  petits  no  va  ser  un  obstacle  per  al  desenvolupament,   més   aviat   va   ser   un   avantatge.   Els   principals   factors   de   creixement   van   ser   en   tots   dos   casos   el   capital  humà  i  l’atenció  del  govern  a  l’economia.     La  industrialització  fora  d’Europa:  EEUU  i  Japó   EEUU   Gairebé  al  mateix  temps  que  Gran  Bretanya  iniciava  la  Revolució  Industrial,  les  seves  colònies   d’Amèrica  del  Nord  es  declaraven  independents  (1776)  amb  el  nom  d’Estats  Units  d’Amèrica.   Era  un  conjunt  de  13  estats  al  llarg  de  la  costa  atlàntica,  amb  escassa  població  i  una  activitat   bàsicament  primària.   -­‐ Economies  bàsicament  agràries   -­‐ Escassa  població   -­‐ Les  13  colònies  formaven  2  grans  zones  econòmiques:  nord  (condicions  de  vida  i  de  treball  de   la   metròpoli:   petites   granges   familiars   amb   activitat   industrial   lligada   a   l’agricultura   i   l’explotació   de   productes   primaris   –   tindrà   més   intercanvis   amb   Europa)   /   sud   (zona   de   plantacions  de  cotó,  terres  de  gran  extensió  amb  mà  d’obra  molt  barata  (esclava)).     19   Història  Econòmica  Mundial                       Després  de  la  independència:   -­‐ 1800   –   1850:   Expansió   al   Mig   Oest   (MIDWEST)   à   grans   finques   de   ramaderia   i   agricultura   extensiva   -­‐ Fort  creixement     o Millora  transports   o Ampliació  de  territoris:  terres  i  recursos  naturals   o Poblament  del  territori  à  a  causa  d’emigrants  provinents  d’Europa                                   20   Història  Econòmica  Mundial   Característiques  del  creixement  d’EEUU   -­‐ Disponibilitat   de   terra   i   recursos   naturals   (boscos,   jaciments   minerals)   à     una   part   important   del   territori  és  adequada  per  la  producció  del  cotó     -­‐ Ràpida   adopció   i   millora   dels   processos   industrials   en  especial  de  la  siderúrgia  (2a  RT)  –  1870,  creixement   del  PIB  comença  a  ser  més  fort   -­‐ Mercat   amb   capacitat   de   compra   creixent   que   estimulava   la   inversió   industrial   i   permet   grans   economies  d’escala  à  relacionat  amb  el  nivell  de  PIB   per  càpita.   El   creixement   nord-­‐americà   té   com   a   característica   general   l’ús   despreocupat   del   factor   abundant  (terra,  matèries  primeres)  a  canvi  de  l’estalvi  de  factors  escassos  (capital  i  treball).     Creixement  d’EEUU   -­‐ Abans  de  la  guerra  de  Secessió  (fins  1860)   o Economia  basada  en  exportació  de  cotó  a  Europa  –  el  1971  la  producció  nord-­‐americana   només  era  un  0,4%  de  la  producció  mundial   § Integra  el  mercat  nacional  (especialització  en  un  producte  i  complementarietat  regional)   § Creixement  dels  mercats  interior  i  exterior   § Importació  de  capital  en  part  aportada  pels  immigrantsà  major  consum   § Balança  de  pagaments  equilibrada  gràcies  al  cotó                 -­‐ Després  de  la  guerra  de  Secessió  (a  partir  del  1860)   El  1860  el  PIB  dels  EEUU  era  semblant  al  de  qualsevol  dels   països   industrialitzats   europeus,   però   el   1930   equivalia   a   la  suma  del  PIB  de  Gran  Bretanya,  Alemanya  i  França.   o Creixement  accelerat  (industrial)  à  creixement  de  la   població   (gràcies   a   la   immigració   i   a   l’ocupació   de   nous   territoris)  +  magnitud  del  creixement  industrial   § Innovació  tecnològica  à  acer,  petroli,  electricitat,...   § Innovació   organització   (OCT   (organització   científica   del  treball)  –  Taylorimse)  à  treball  en  cadena   § Organització   bancària:   State   Banks   (bancs   estatals   –   no   tenen   privilegi   d’emissió   de   moneda)  /  National  Banks  (bancs  nacionals  sotmesos  a  la  legislació  federal  que  posaven   en  venta  una  moneda  unificada)     21   Història  Econòmica  Mundial   SEGON  CERCLE   A   l’altura   de   1870,   tots   els   països   que   formaven   el   segon   cercle   havien   iniciat   processos   d’industrialització   i   disposaven   d’una   xarxa   de   ferrocarril   més   o   menys   extensa,   però   continuaven  essent  economies  agrícoles  amb  feble  capacitat  de  creixement.   Causes:     -­‐ Manteniment  d’estructures  polítiques  i  socials   -­‐ Falta  de  mercat     -­‐ Falta  de  matèries  primeres   -­‐ Baix  grau  d’educació   -­‐ Creixement  complementari  a  la  industrialització  basat  en  el  principi  de  la  divisió  internacional   del  treball  à  no  intentaven  competir  directament  amb  els  països  industrialitzats,  busquen  una   industrialització  que  complementes  als  altres  paisos                         1914  –  Inici  de  la  2  Revolució  tecnològica     -­‐ Països  preparats  (aprofiten  innovacions  de  la  2  Revolució  tecnològica)   o 1914  s’apropen  a  països  avançats   -­‐ Països  retardats  (falta  de  maquinària  que  permet  la  primera  industrialització)   o No  creixeran  fins  a  la  2ª  meitat  del  s.  XX                   22   Història  Econòmica  Mundial   JAPÓ   El   Japó   representa   l’únic   cas   d’industrialització   d’una   societat   no   occidental   abans   de   la   Primera  Guerra  Mundial  (1914).  Industrialització  impulsada  per  l’Estat  per  raons  polítiques  i  no   pas  per  raons  econòmiques:  evitar  la  submissió  a  les  potències  occidentals.   -­‐ Economia   agrícola   endarrerida   (feudal)   à   produeix   productes   artesanals   (seda,   porcellana,...).  El  nivell  cultural  de  la  població  és  alt,  la  productivitat  és  baixa.   -­‐ Revolució   Meiji   (1868)   à   revolució   duta   a   terme   per   la   casta   militar   i   comerciants,   el   seu   objectiu   és   aconseguir   un   Estat   modern,   poder   defensar-­‐se   de   qualsevol   invasió   estrangera   i   poder  mantenir  el  país  independent  à  abolició  del  feudalisme.   -­‐ Causes  de  la  industrialització:     o Impuls   governamental:   directa   (va   importar   tècnics   i   va   finançar   empreses   model   en   diversos   sectors)   i   indirecte   (a   través   de   la   ràpida   modernització   del   conjunt   de   l’economia:   construcció  de  la  xarxa  ferroviària,...)   o Falta  de  competència  que  tindrà  en  els  països  propers  a  ell  (zona  d’Àsia)   o Disponibilitat  de  primeres  matèries  amb  demanda  exterior  forta  i  creixent  (seda)   -­‐ Després  de  la  rebel·∙lió  de  Satsuma  (1876)  à  reacció  violenta  degut  a  l’increment  de  l’emissió   de  paper  moneda  no  convertible  que  va  generar  una  gran  inflació   o Estancament  indústria  béns  producció  à  durarà  fins  a  principis  de  segle  XX   o Focus  en  indústria  de  béns  de  consum   o Indústria  tradicional:  la  seda  à  fort  creixement  amb  més  inversió  al  factor  treball  que  al   capital   -­‐ Comerç  japonès   o Amb   EEUU   i   Europa   à   Japó   era   un   país   endarrerit   que   exportava   matèries   primeres   i   productes  semimanufacturats  i  importava  maquinaria  i  manufactures   o Amb   Àsia   à   Japó   era   un   país   exportador   de   productes   industrials   de   consum   i   importador  de  matèries  primeres.   -­‐ Creixement   industrial   basat   en   competitivitat   i   violència   à   ocupació   militar   de   territoris   forans  per  convertir-­‐los  en  colònies  d’on  es  podien  obtenir  matèries  primeres  i  minerals.     La   industrialització   dirigida   per   l’estat   continua   essent   una   economia   tradicional   fins   que   el   1913   s’havia   aconseguit   crear   fàbriques   modernes   en   els   principals   sectors   industrials   à   sector   modern   genera   balanç   comercial   deficitari.   Hi   ha   una   forta   dependència   financera   de   l’exterior.       23   ...