5.3 L'edat del bronze. El desenvolupament de les societats del segon mil·leni. [RESUM] (2017)

Resumen Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 1º curso
Asignatura Prehistoria
Año del apunte 2017
Páginas 5
Fecha de subida 02/10/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

5.3 L’EDAT DEL BRONZE. EL DESENVOLUPAMENT DE LES SOCIETATS DEL SEGON MIL·LENNI 1. Definició L’edat de Bronze és el període de la prehistòria en el que es desenvolupa la metal·lúrgia del coure, resultat de l’aliatge amb l’estany. El terme el va crear Thomsen al 1820 per classificar les tres edats. (Edat de Pedra, Edat de Bronze, Edat de Ferro).
L’edat del bronze europea transcorre en tres o quatre fases (depèn del territori): 1.1 Cronologia - Bronze antic (2.300-1.800 aC) - Bronze mig (1.800-1.500 aC) - Bronze recent (1.500-1.200 aC) - Bronze final (1.200- 700 aC) Egeu: edat fosca (1.150-750 aC) Pròxim Orient: primera edat del ferro (1.200 aC) 2. Característiques generals Continuïtat dels processos iniciats durant el Calcolític: 1. Continuïtats i canvis respecte el Calcolític - Aparició dels primers processos de concentració de poder i acumulació de riquesa en tombes i dipòsits Els dipòsits son acumulacions deliberades d’objectes que apareixen aïlladament i amb caràcter d’ocultació i que no tenen cap relació amb un context funerari Funcions: - - Dipòsits de fonedor: eines de fonedor, lingots i fragments de bronze per reciclar Dipòsits de mercader: peces fabricades sense empremtes d’utilització (per vendre les peces).
Dipòsits votius terrestres: situats en punts estratègics com a ports de muntanya, vies de comunicació, límits territorials o fronteres, a l’interior de coves i en petites escletxes, etc. No sembla haver-hi cap intenció de recuperar els objectes Dipòsits votius aquàtics: situats en rius, fonts, aiguamolls, torberes, llocs). No són recuperables ja que presenten la voluntat de destruir o de desfer-se de determinats objectes. Hipòtesi: Rituals a certes divinitats aquàtiques? Quin tipus d’objectes que ens podem trobar als dipòsits i als aixovars funeraris? Objectes especials: - Elements de poder i estatus Elements de banquet Instruments musicals Objectes que fan referència a acrobàcies i festes Vestits i ornaments 2.Tendència a l’agregació poblacional, la jerarquització territorial i la distinció de grups culturals ben definits A més, apareixen les primeres civilitzacions urbanes a l’Egeu: minoics i micènics 3.Nous sistemes d’organització social cada cop més complexos amb sistemes palacials a la Mediterrània oriental i el Pròxim Orient i sistemes de cabdillatges a la resta d’Europa.
4. Generalització de les xarxes de distribució de mercaderies: la navegació es un mitjà de desplaçament plenament normalitzat Tota Europa, des de la Mediterrània a Escandinava i des de les estepes a l’Atlàntic, queda unida per extenses xarxes comercials.
Es crearà una cultura comuna d’elit que s’expressarà amb l’ús d’uns objectes comuns (armes, objectes rituals) amb una forta simbologia. Tothom sabrà que si una persona posseeix un d’aquests objectes es que pertany a una elit La mediterrània oriental es el principal mercat on van a parar totes aquestes matèries primeres. Des d’aquí es distribuiran cap els grans imperis de l’interior (Egipte, Hitites, Mitanni).
A la mediterrània oriental, la navegació es feia amb diferents naus: - Vaixells de gran mida i lents per a desplaçaments llargs Vaixells mitjans per ràpids desplaçaments i distancies curtes Vaixells amb poques tones de desplaçament per a garantir el comerç costaner Exemple: Ulu Burun va ser un vaixell enfonsat trobat a les costes d’Anatòlia. La seva cronologia és al 1350 aC i feia 15m d’allargada, suportava 20 tones de carrega i s’hi han trobat 18.000 objectes.
5. Major especialització laboral: la metal·lúrgia del bronze arriba a un gran mestratge tecnològic i es genera una gran demanda d’armes, instruments i ornaments.
6. Millores econòmiques orientades a l’explotació intensiva de la ramaderia i l’agricultura. Parcel·lacions dels camps (cadastres) i major fixació del territori. Cada cultura amb una regió, molt definides.
7. Nous cultes i noves pràctiques rituals.
- Carro solar de Trundholm, Dinamarca 1.500 aC. La peça esta feta de bronze. Exemple d’element propi de la mitologia europea. Moltes hipòtesis sobre el seu significat - El disc de Nebra, Alemanya 1.600 aC. Surt representat un sol, una lluna, 32estrelles, l’arc de l’horitzó... Es creu que a Europa es va dur a terme la representació més antiga sobre la bòveda celeste.
8. Dues tradicions funeràries a Europa al final del bronze mig i bronze final: - - Inhumacions: individuals o en fossa, amb o sense cista (estructura feta de pedra per fer enterraments), amb o sense túmul. Les inhumacions col·lectives en megàlits tardans, hipogeus i coves es mantenen.
Les incineracions son marginals amb excepció d’Hongria, però després s’expandiran durant tot el bronze final.
Les tombes “principesques” s’expandeixen: complexitat arquitectural i d’aixovars funeraris.
3. L’edat del bronze a Europa 3.1 CULTURA MINOICA (Creta) - Palaus (Cnosos) com centres de poder administratiu, comercial, artesanal i religiós (culte al brau i deesses de les serps).
La erupció volcànica de Tera (1628 aC) va suposar una crisis enorme en el mon minoic.
Es va desenvolupar un sistema d’escriptura sil·làbica (lineal A) al 1.700 aC Al llarg dels segles es construirà l’anomenada “talassocràcia minoica” 3.2 CULTURA MICÈNICA (Peloponès) - - Organització en petits regnes-estats independents (Micenes, Tirint, Pilos) Els micènics son intermediaris entre Mediterrani Oriental i Mediterrani Central-Occidental Europa dels Balcans amb l’Europa Nòrdica.
L’heroi i l’ideal guerrer 3.3 IMPERI HITITA (Anatòlia) - L’edat de Bronze a Anatòlia està caracteritzada pel desenvolupament de l’Imperi Hitita.
L’imperialisme Hitita (1.400-1.200 aC) suposarà l’enfrontament amb Egipte pel control de les rutes comercials i territoris de l’àrea llevantina (Batalla de Qadesh per fer-se amb el control de la zona llevantina).
3.4 Costa siri palestina (Llevant) - Els principals habitants de la zona són els fenicis. Una costa molt rica en materials del subsòl i també un lloc estratègic molt important ja que actua com la porta d’entrada i sortida d’Europa i Àsia. El seu domini estarà marcat per moltes guerres entre els imperis durant mil·lennis.
3.5 La crisi del 1.200 aC al Mediterrani Oriental - Desaparició de Troia, diverses ciutats de Llevant (Ugarit, Xipre) i de les civilitzacions hitites i micèniques Irrupció dels pobles del mar Estancament expansionista d’egipcis i assiris.
Aquest declivi va provocar problemes econòmics: trencament de les xarxes comercials que distribuïen l’estany necessari per a la realització del bronze.
S’aposta per un nou metall: el ferro.
3.6 Cultures europees. TOTES SON CONTEMPORÀNIES EXCEPTE LA PRIMERA a) Cultura d’Unetice a Bohèmia (República Txeca) (2.300-1.500 aC) BRONZE ANTIC - S’estén des de bohèmia (nucli original) a Silèsia, Saxònia, Polònia, Baviera i Baixa Àustria.
En aquesta etapa la metal·lúrgia del bronze esta ben desenvolupada: exportaven bronze i importaven sal. Veiem les xarxes de comunicació molt marcades.
b) Cultura dels túmuls (1.500-1.200) BRONZE MIG - Substitueix a la cultura d’Unetice La cultura es caracteritza per l’enterrament individual en grans necròpolis tumulàries.
A finals del bronze mig i inicis bronze final es generalitzen les incineracions.
La cultura dels túmuls suposa la generalització de la metal·lúrgia del bronze a Europa central i la consolidació definitiva de les societats de cabdillatge.
c) Cultura dels túmuls amoricans a Bretanya (2000-1500 aC) BRONZE ANTIC- BRONZE MIG - Façana atlàntica (Bretanya-Normandia) i es relaciona amb la cultura de Wessex del sud de Gran Bretanya.
Túmuls d’inhumació de grans dimensions que contenen cistes de pedra o de pedra seca Hàbitats com granges.
d) Cultura de Wessex al sud de les illes britàniques (2000-1400 aC) - Tendència a l’estratificació social, amb tombes tumulàries molt similars a les armoricanes i amb abundants evidències de prestigi e) Cultura de Polada a Itàlia (1500-1200 aC) BRONZE ANTIC BRONZE MIG - Llombardia, Veneto, Trentino i parts de Liguria i Romagna.
La fase antiga es caracteritza encara per l’ús del coure.
La fase mes recent manifesta la influencia forta d’Unetice amb el desenvolupament important de la metal·lúrgia del bronze f) El bronze nòrdic (1800-700 aC) - Controlen el bàltic metal·lúrgia molt notable Es formarà una societat de navegants g) Cultura de l’Argar (2330-1500 aC) - Sud Est de la Península Ibèrica: fortificacions en alt, alta producció d’objectes metàl·lics, profundes diferenciacions socials 4.El bronze final: epíleg - Es un mon canviant que implica processos d’intensificacióeconòmica i eines mes sofisticades en bronze (falçs o destrals) Increment demogràfic: mes jaciments Control dels recursos i dels territoris polítics cada cop mes ferm Difusió d’una nova pràctica funerària: incineració i aparició de grans necròpolis.
...

Comprar Previsualizar