Aparell reproductor femení (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Fisioterapia - 1º curso
Asignatura Anatomia Humana II
Año del apunte 2017
Páginas 9
Fecha de subida 14/06/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

ANATOMIA HUMANA II:   Aparell reproductor femení.  CLASSIFICACIÓ Genitals interns: ● Ovaris.
● Trompes uterines.
● Úter.
● Vagina.
Genitals externs: ● Vulva​: - Llavis menors.
- Clítoris.
- Vestíbul de la vagina.
- Bulb del vestíbul.
- Glàndules vestibulars.
● Mama​.
OVARIS Els ​ovaris​ són les gònades femenines i tenen la funció de: 1. Creació de les cèl·lules germinals (​oòcits​).
2. Creació d’​hormones sexuals femenines​.
Són ​intraperitoneals ​i es troben en una zona de la pelvis major, anomenada ​zona ovàrica​.
La seva situació és la següent: - Marge lateral​ (o ​tobàric​): es relaciona amb la part més distal de la trompa.
- Marge medial​ (o ​uterí​): es relaciona amb l’úter.
- Marge posterior​: lliure.
- Marge anterior​: es relaciona amb tota l’extensió de la trompa.
La superfície de l'ovari canvia en l'edat: - Dones joves​: la paret interna de l’ovari és llisa.
- Dones grans​: la paret interna de l’ovari presenta cicatrius a conseqüènica de la lliberació dels oòcits.
Part horitzontal i una vertical, ovari no està caigut, està en un pla perpendicular del ​lligament ample​ i ​mesoovari​.
L’ovari es manté en la seva posició gràcies a diversos lligaments​: 1.
2.
3.
4.
Mesoovari.
Lligament suspensori de l’ovari (lumbo-ovàric).
Lligament tubo-ovàric.
Lligament propi de l’ovari (útero-ovàric).
Mantenen l’ovari en la seva posició: 1. Mesoovari: Del marge ​anterior ​del ovari al marge ​posterior ​del lligament ample.
2. Lligament suspensori de l’ovari (lumbo-ovàric)​: Plec de peritoneu des de les parets laterals de la pelvis fins al marge lateral del ovari (​marge tubàric​). Passen els vasos ilíacs externs i el paquet vasculonerviós de l’ovari (branques de l’aorta abdominal).
Mantenen l’ovari unit a altres òrgans mòbils: 3. Lligament tubo-ovàric: Va des del marge lateral de l'ovari (​marge tobàric​) fins a la trompa (part distal) on hi ha una sèrie de pèls (fímbries), un d’ells més llarg anomenat ​franja ovàrica de la trompa​.
4. Lligament propi de l’ovari: Des de la part supero-externa de l'úter fins al marge medial (o uterí) de l'ovari.
TROMPES UTERINES Les ​trompes uterines​ o trompes de Fal·lopi són ​infraperitoneals​ i és el lloc on es fa la fecundació​, és a dir, on el zigot es transportat cap a l'úter. L'​esterilització femenina​ es fa amb un tall en aquest nivell. Va des del marge supero-extern de l'úter fins just davant del marge extern de l'ovari. El seu recorregut es pot dividir en diferents parts: 1. Part uterina​: zona petita que està situada dins de la paret de l'úter i és on trobem l'orifici intern de la trompa.
2. Part ístmica​: primera part externa a l’úter.
3. Part ampul·lar​: la part més gran de totes.
4. Part indundibul·lar​: part més distal on es troba el pavelló de la trompa. Té forma d'embut (per la part proximal és estreta i per la distal és més ample), és en aquesta part on es produeix la ​fecundació​. Hi ha un orifici intraperitoneal, anomenat ​orifici abdominal​ o ​orifici extern de la trompa​, que comunica amb la cavitat peritoneal, ja que els ovaris són intraperitoneals.
4.1.​ En aquesta part de la ​trompa​ acaba amb una sèrie de pels, anomenats ​fímbries ​o franges, que n'hi ha de 10-15. Hi ha una que és més llarga, coneguda com franja o f​ ímbria ovàrica​, que es fixa a nivell de la trompa.
4.2.​ Les trompes estan constituides per ​musculatura llisa​ i fan ​contraccions peristàltiques​ (mentre que una part es contrau, l'altra es relaxa). Estan recobertes de peritoneu parietal inferior​, menys la primera part que està dins de l'úter.
ÚTER L’​úter​ o matriu té una gran paret muscular i té una llum molt petita. És on s'implanta l'embrió i és l'​element motor del part​, perquè la contracció de l'úter fa l'expulsió del fetus.
És una estructura ​infraperitoneal​ i està situada entre la bufeta urinària i el recte. Les relacions són les següents: - Posteriorment​: es relaciona amb el recte i fons de sac de Gouglas.
Anteriorment​: cara superior i posterior de la bufeta urinària i el fons de sac vesicouterí.
Inferiorment​: amb la vagina.
Superiorment​: cavitat peritoneal, colon sigmoide i el peritoneu parietal inferior.
Les diferents parts de l’úter són: - Cos​: ⅔ superior.
- Coll o cèrvix​: ⅓ inferior.
- Istme​: enmig.
a) Cos de l’úter: En el cos de l’úter la seva part superior es coneix com a fundus de l’úter, que presenta dues cares: ● Cara antero-inferior o vesical​: està relacionada amb el peritoneu parietal inferior i amb el fons de sac vesico-uterí.
● Cara postero-superior o intestinal​: relacionat amb les nanses intestinals del colon sigmoide recoberta per peritoneu parietal posterior i forma el fons de sac de Douglas o recto-uterí.
També cal tenir en compte: ● Laterals​: estan els lligaments amples que són peritoneu parietal inferior i és per on passen els vasos uterins.
● Angles supero-externs: - Angle supero-extern posterior:​ hi ha la inserció del lligament utero-ovàric o el lligament propi de l’ovari.
Angles supero-extern anterior:​ s’insereix el lligament rodó.
b) Istme de l’úter: L’istme de l’úter és la unió entre el cos i el coll de l’úter i és la part més estreta. És el lloc on es fan les cesàries perquè és on cicatritza millor.
c) Coll de l’úter o cèrvix: El ​coll de l’úter ​o ​cèrvix ​és la part situada dins de la porció introvaginal, que es coneix com ectocervix​, on està l’orifici extern de l’úter. Té dos llavis i la seva forma depén de si la dona és nulípare o multípare: - Nulípare ​(cap fill): orifici i llavis arrodonits.
Multípare ​(un o més fills): orifici allargas amb dos llavis, anterior i posterior.
EXPLORACIÓ UTERINA Palpació bimanual: - Grandària, forma i mobilitat de l’úter.
- Exocervix~cartílag nasal.
- Inspecció de l’orifici cervical extern - Visualització del llavis - Extracció d’una mostra citològica del cèrvix i tinció de Papanicolau.
MITJANS DE FIXACIÓ DE L’ÚTER 1. Lligaments amples de l'úter​: mitjans de fixació de l'úter, que són fulles de peritoneu parietal inferior que van a la paret de la pelvis.
2. Lligaments rodons​: van des de la part superio-etxerna anterior de l´úter fins als llavis majors.
3. Retinacle uterí​: anteriorment a l’uter i la bufeta i entre l’úter i la part sacre del recte: A) Utero-sacre​: fibres de l'úter al sacre i algunes d'elles rodejen el recte.
B) Utero-vesico-pubianes​: de la bufeta urinària a l’úter i de l’úter al pubis.
C) Cardinals​: des de la part de davant del coll uterí fins a la paret lateral de la pelvis VAGINA La ​vagina ​està situada ​infraperitonealment​. Va des de l’úter fins a la vulva. Està obliquat cap abaix i cap endavant. El seu extrem superior es coneix com a ​cúpula vaginal​, que és la part que es relaciona amb el ​cèrvix uterí​. El coll vaginal està envoltat de fons de sac. El fons de sac per la part posterior és més profund que l'anterior i es relaciona amb el fons de sac de Douglas (utero-rectal), que en la dona es palpa per via vaginal. Quan hi ha líquid la punció ​es fa a nivell de la vagina.
VULVA La ​vulva ​està constituïda per: - Llavis majors.
- Llavis menors.
- Clítoris.
- Vestíbul de la vagina.
- Bulb del vestíbul.
- Glàndules vestibulars (menors i majors).
Llavis majors​: Els ​llavis majors​ són plecs cutanis exteriors als llavis menors que s'uneixen en la part anterior i posterior per les ​comissures​. Es van a insertar els lligaments rodons i estan separats dels llavis menors pel ​solc interlabial​.
Llavis menors​: Els ​llavis menors​ són plecs cutanis posicionats medialment als llavis majors. Són molt més prims i només la part posterior s'uneix als llavis majors, mentre que la part anterior rodejen el ​clítoris​.
Clítoris​: El clítoris és un òrgan erèctil situat posterioment a la comissura anterior dels llavis menors.
Vestíbul de la vagina​: El ​vestíbul de la vagina​ és tota la part dels genitals externs situats entre els llavis menors, que va des del clítoris fins a a la comissura posterior dels llavis menors. De davant a darrera hi ha l'​orifici extern de la uretra​ i l'​orifici vaginal​. En el cas de que la dona no hagi tingut mai relacions sexuals hi ha una membrana (​himen​). En el vestíbul de la vagina drenen les glàndules vestibulars​, que secreten moc durant l'excitació sexual.
Bulb del vestíbul​: El ​bulb del vestíbul​ és un òrgan erèctil que corresponen al cos esponjós de l’home i que estan entapissats amb el ​múscul bulboesponjós​.
Glàndules vestibulars​: Les ​glàndules vestibulars​ poden ser majors i menors.
- Glàndules vestibulars menors​: es troben al voltant del ​meat uretral​ (orifici extern de la uretra).
- Glàndules vestibulars majors ​(de Bartholin o vulvovaginals): són ​homòlogues ​a les glàndules bulbouretrals dels homes, secreten moc durant l’excitació i drenen al vestíbul de la vagina. És bastant freqüent bartholinits.
VASCULARITZACIÓ I INNERVACIÓ Vascularització arterial​: - Artèria aorta abdominal​ → artèria gonadal (ovàrica).
- Artèria ilíaca externa​→ artèria púdica externa (genitals externs).
- Artèria ilíaca interna​.
Vascularització venosa​:​ venes gonadals (drenatge).
Vascularització limfàtica​: - Ganglis lumbars​: ovaris.
- Ganglis ilíacs​: genitals interns.
- Ganglis inguinals​: genitals externs.
Innervació​: S2-S4 (vagina i úter).
GLÀNDULES MAMÀRIES Les ​glàndules mamàries​ estan situades a la paret anterior del tòrax, superficialment als músculs pectoral major i serrat anterior i cobreix ⅔ de la​ fàscia del pectoral major ​i un ⅓ de la​ fàscia del serrat anterior​. Té un cert moviment per sobre de les fàscies.
Van des de la 3a fins a la 7a costella. Estan constituïdes per ​teixit glandular​, ​teixit conjuntiu​ i ​greix ​(retroglandular o preglandular). Les glàndules mamàries tenen uns lligaments anomenats ​lligaments de Cooper​, que són envans fibrosos situats entre el parènquima mamari i va des de la fàscia muscular fins a al dermis.
Aquests lligaments faciliten la ​motilitat ​de la glàndula i la seva ​suspensió ​(mateixa posició). En la part posterior hi ha una zona més enfosquida que és l'​aureola​ i el ​mogró​. La glàndula presenta de 15-20 lòbuls i aquests es divideixen en ​lòbels​, que drenen el seu contingut als ​conductes galactòfors​ que hi ha a la glàndula mamària.
Quan la dona està en època de lactància produeixen ​llet​, que va pel conducte galactòfor i acaba a nivell del mugró (que té moltes terminacions nervioses).
VASCULARITZACIÓ I INNERVACIÓ Vascularització arterial​: - Branques artèria toràcica interna (artèria subclàvia).
- Branques de l’artèria axil·lar.
Vascularització venosa​: similar a les artèries.
Vascularització limfàtica​: - Ganglis paraesternals​: part medial.
- Ganglis axil·lars​: part lateral.
- Ganglis limfàtics que comuniquen amb la ​mama contralateral​. Això és molt important perquè la majoria dels càncers de mama són a nivell lateral, per la qual cosa els ganglis que s’han d’obervar són majoritàriament de l’aixella.
Innervació​: nervis intercostals 4-5.
...