Vinya Vermella (2016)

Trabajo Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 1º curso
Asignatura Art i Història
Año del apunte 2016
Páginas 13
Fecha de subida 12/06/2017
Descargas 0
Subido por

Descripción

Treball de primer d'Història, assignatura Art. Un 10 de nota

Vista previa del texto

2-12-2016 El color com a arma contra el dolor Vicent Willem Van Gogh Ramón Audet Sánchez NIUB: 18109033 ART I HISTÒRIA GRUP: C1 FÀTIMA LÓPEZ PÈREZ Índex Fitxa tècnica .................................................................................................................................. 2 Descripció ..................................................................................................................................... 2 Descripció formal ...................................................................................................................... 2 Breu biografia............................................................................................................................ 2 Composició ............................................................................................................................... 3 Material ..................................................................................................................................... 3 Temàtica .................................................................................................................................... 3 Funció........................................................................................................................................ 3 Models i influències .................................................................................................................. 3 Comentari artístic – històric .......................................................................................................... 4 Història de l’obra........................................................................................................................... 5 Comentari personal ....................................................................................................................... 5 Annexos......................................................................................................................................... 6 Biografia.................................................................................................................................... 6 Quadres bells (a nivell personal) ............................................................................................. 10 Referències .................................................................................................................................. 12 Fonts primàries........................................................................................................................ 12 Fonts secundàries.................................................................................................................... 12 Documentals............................................................................................................................ 12 Fitxa tècnica Autor: Vicent Willem Van Gogh Cronologia: 1888 Material: Oli sobre llenç.
Característiques: 75 x 93 Estil: Postimpressionisme o neoimpressionisme.
Ubicació original: Arle (França).
Ubicació actual: Museu Pushkin, Moscú, Rússia.
Descripció Descripció formal És l’únic quadre que va vendre en vida Vincent Van Gogh. La pintura recull el moment de la verema en un capvespre de tardor envoltat de tons vermellosos. Aconsegueix captar d’una manera quasi infantil una escena quotidiana de la Provença (ArteHistoria)1.
S’aprecia a l’obra dones treballant a les vinyes i un sol que deixa entreveure que desapareixerà. A l’horitzó salzes de gris-blau i la nímia silueta de la ciutat en color lila.
Vincent sempre havia tingut una estreta relació amb la classe treballadora i creia que els artistes havien de seguir un modus vivendi similar (Gogh, Cartas a Theo, 2012).
Breu biografia Vincent Willen Van Gogh (1853-1890), un geni, un mestre, un artista, un poeta, un escriptor, un pensador, un colorista, un àvid lector, un treballador empedreït... però sobretot, un incomprès. Serà la viva imatge d’un artista en constant enfrontament amb la societat. En vida, la sort li va ser esquiva i no trobava el seu lloc en el món. Als 27 anys després d’una crisi de fe i que li deneguessin l’entrada a la facultat de Teologia d’Amsterdam decidirà agafar el camí de l’art. Comença una cursa artística tan curta com prolífera que constituirà una peça clau en la Història de l’Art. Un dels seus grans problemes com a pintor era l’escassedat de recursos econòmics que gràcies al seu germà Theo aconsegueix sobreportar. A més a més, la seva salut fou molt delicada en els seus últims anys com a pintor que seran on es dispararà la seva producció artística. Manca de Quan arriba a Arle al febrer de 1888, queda fascinat del que veu. El lloc que l’envolta el portarà a no parar de pintar. En la primera carta que li escriu al seu germà Theo un cop arriba, li descriu un paisatge: “He vist magnífics terrenys vermells plantats de vinyes, amb fons de muntanyes del més fi lila”. Al novembre plasmarà aquest paisatge en la seva obra Vinya vermella (Gogh, Cartas a Theo , 2012).
1 models, fracassos sentimentals i laborals, no vendre ni un quadre en vida... excepte un; La vinya vermella. Aquest quadre el pintarà al sud de França a Arle on la seva pintura, influenciada per un context de color i natura, adquirirà el seu súmmum (Gogh, Cartas a Theo, 2012).
Composició Composició oberta. Els elements que composen l’escena fugen del centre i sembla que vagin més enllà del mateix límit del quadre.
Material Vincent es caracteritza per una pinzellada ràpida i vibrant que es va tornant concèntrica al voltant del sol. Són pinzellades amples acompanyades d’un color expressiu i equilibrat.
Els colors principals són el vermell i el groc que es destaca sobretot en el radiant sol que dóna llum a l’escena, és un tret característic no només d’aquesta obra sinó de la seva producció artística en general2. El seu interès per captar la llum de cada moment (les impressions), sumat a què no individualitza les figures sinó que les fa participar en un tot comú, mostra les influències de la pintura japonesa i dels impressionistes, tot i que ell mai es va considerar un pintor d’aquest estil (ArteHistoria).
Temàtica Mostra una escena de la vida quotidiana en el poble d’Arle. Els agricultors treballen els camps i l’autor sent una afinitat amb aquestes persones perquè treballaven en harmonia amb la natura i no contra ella (Wikipedia, 2016) 3.
Funció Estètica. El seu art va servir-li com a vehicle d’expressió de necessitats interiors i sensibilitats emocionals (Chus, 16 de octubre de 2007). A més a més, l’autor li dóna un altra funció; terapèutica. Pintava per treure’s l’angoixa de sobre i en la pintura es plasma el seu estat d’ànim.
Models i influències El seu art estarà molt influenciat (sobretot al començament) per Rembrandt, per com tractava aquest la llum. Respecte la color, Delacroix serà el seu model a seguir. Admirava a molts artistes en general com ara: Anton Mauve, Camille Corot (molt influent en 2 Quadres com Nit estrellada (1889), Sembrador a la posta de sol (1888) pintat a la mateixa època que la Vinya vermella, La vella torre en els camps (1884), Paisatge al vespre (1885), Canal amb dones rentant (1888). Entre d’altres.
3 La informació de la temàtica està extreta de la Wikipedia en holandès, ja que es mostren més dades sobre la pintura que en l’enciclopèdia en castellà o català.
l’impressionisme amb els seus paisatges), Paolo Veronese, Seurat, Thomas Monticelli...
infinitat d’autors que cita constantment (en alguns casos més que en altres) en les seves cartes a Theo. Un altre pintor que influenciarà en la seva pintura serà Paul Gauguin amb el qual viurà un parell de mesos. Vincent voldrà aprendre d’ell, en el seu permanent interès en el color i l’adorn (Moral, septiembre 23, 2014).
Un autor que el marcarà també serà Millet. L’admirava per la seva fidel manera de retratar la vida camperola i la representació que feia de la coexistència ideal de l’home i la dona, units en matrimoni i també pel treball (CUENTOS, 9 de abril, 2012).
Els autors impressionistes també l’influenciaran al llarg de la seva carrera artística, el seu germà el posarà en contacte amb autors impressionistes com Claude Monet. Arran d’entrar en contacte amb els impressionistes, començarà a pintar a l’aire lliure tal com ho va fer en el quadre Vinya vermella. Com els impressionistes estaven influenciats per les pintures japoneses, Vincent també quedarà enamorat de la bella de l’art nipó.
Comentari artístic – històric En les últimes dècades del S.XIX i els primers anys del S.XX, la Revolució industrial ja està consolidada. Proliferen els avenços científics i tècnics i els canvis en l’àmbit polític, cultural, social... les innovacions tecnològiques fan qüestionar els plantejaments religiosos i això comportarà canvis en la manera de pensar de la gent. En bona part de molts països amb un cert grau de desenvolupament industrial naixerà un sentit del present i unes ànsies per trencar els estils del passat. És un moment agitat en el qual la recerca d’allò nou conviuria amb la permanència del passat. Això, és una mostra que evidència la pintura del mateix Vincent.
L’obra la situem en el Postimpressionisme però, aquest terme mai va existir com a moviment definit. La denominació la instal·larà el pintor britànic Roger Fry en 1910 en motiu d’una exposició de pintura francesa moderna organitzada en Londres amb el títol de “Manet i els postimpressionistes”. L’autor britànic va veure la imprecisió del terme, ja que els autors postimpressionistes no tenien moltes coses en comú (Gauguin, Cézanne i Van Gogh) (Planeta, 1987). Els autors d’aquest període preferien temes de la vida real per a les seves pintures però decidien representar els temes de memòria (això els portava a no ser fidels a la realitat). El que destaca de l’obra i el moviment artístic és el seu tractament dels colors, les pinzellades gruixudes i ràpides.
Història de l’obra Hi ha un punt d’inflexió en la vida de Vincent quan arriba a Arle al febrer de 1888. Marxa de la gran capital per provar sort a un petita ciutat del sud de França que tenia moltes similituds amb la pintura japonesa. Aquest canvi de lloc, portarà una infinitat d’idees i de quadres. Qualsevol paisatge podia ser el detonant per crear art. Desgraciadament per a ell, la seva pintura no tenia sortida al mercat. Vinya vermella serà l’únic quadre que vendrà en vida i serà a una pintora postimpressionista, Anna Bosch germana d’un amic seu Eugène Bosch 4. Serà adquirida en una exposició de Les XX5 per 400 francs suïssos (Moral, septiembre 23, 2014).
Comentari personal He escollit aquesta obra perquè fou l’única que el gran geni pèl roig va vendre al llarg de la seva vida. Em crida l’atenció que de totes les obres que va crear, aquesta fou l’única que mitjanament fou acceptada per una societat que li girava l’esquena. Un altre dels motius que m’han portat a escollir l’obra és el propi autor. Una vida de fracassos i una mort plena d’èxits. Un camí de penúries econòmiques, sentimentals, psicològiques... una existència marcada per la solitud i el tenebrisme personal que contrasten amb la vitalitat, la lluminositat incandescent i la força amb la que hissava el seu pinzell, comparable a un cavaller desembeinant la seva espasa. Parlar de Van Gogh és parlar de passió, de sentiments. Ell els sabia plasmar a la perfecció en un llenç i no requeria de paraules per expressar-se sinó de traçades imperfectes, enèrgiques, inquietants, incoherents aparentment, fregant la línia que separa la realitat i la imaginació. La manera de tractar i escollir el color fan de les seves obres peces úniques i imperfectes que s’enfronten ferotgement a un art acadèmic i perfeccionista amb el qual no s’hi sentia identificat.
Un creador avançat a la seva època disposat a fer coses diferents en una societat que no estava preparada per entendre el seu art.
4 Va fer-li un retrat en els primers mesos que va estar a Arle; Eugène Bosch (1888).
Fou un grup d’artistes belgues que es va formar l’any 1883 i anualment feien una exposició del seu art, i invitaven a vint artistes internacionals per participar en l’exposició.
5 Annexos Biografia Vincent Van Gogh va néixer el 30 de març de 1853 a la localitat holandesa de GrootZundert. Nascut en el si d'una família humil marcada per la tragèdia, és el germà gran de cinc germans més. Just un any abans del seu naixement, va néixer el primogènit de la família Van Gogh però el nen, va néixer mort un 30 de març de 1852 i li van posar el nom de Vicent Willem Van Gogh. Aquest fet condicionaria als seus pares i influenciaria en la seva psicologia, la seva mare Anna mai va superar la mort del seu primer fill. El seu pare va ser un pastor protestant amb el qual no va tenir una relació cordial. Ja a l'escola, els seus professors es van fixar en ell, era un nen solitari, trist, introvertit, no parlava i destacava el seu caràcter antisocial. Mai va ser bo a l'escola, sobresortia en Ciències Naturals, Càlcul i en Ortografia... sempre va presumir de ser autodidacta, mai va necessitar professors per aprendre, fins i tot aquests mateixos, van considerar que Vincent no estava dotat per a les arts. Després d'acabar els seus primers anys com a estudiant, es veu obligat a entrar al món laboral donat que a casa no hi havia estabilitat econòmica. Va entrar a la galeria de marxants d'art Goupil, on el seu oncle era soci. Tot i comptar amb la protecció d'un familiar, mai es va sentir còmode i les seves aptituds per a la venda d'obres d'art brillaven per la seva absència. Durant aquests primers anys va començar a introduir-se de ple en la religió. Donades les circumstàncies, va ser acomiadat de la galeria Goupil en 1876 i el seu oncle va perdre tot interès per ell. El millor d'aquesta etapa va ser el profund coneixement sobre art que va adquirir tant antic com modern i això el convertirà en un assidu visitant de museus amb l'objectiu de diferenciar quines obres eren mediocres i que obres no ho eren. A més, era un àvid lector i es va alimentar de genis com Víctor Hugo, Shakespeare, Honore de Blanzac... entre d'altres.
Després de passar un any ple d'indecisions, decideix encaminar la seva vida cap a la religió. Al maig de 1877 va començar a preparar les proves per poder accedir a la facultat de Teologia d'Amsterdam, de fet quan considerava que no havia estudiat degudament, es autocastigaba (deixant de menjar, passant alguna nit fora de la seva habitació...). Un dels seus majors problemes en l’àmbit estudiantil van ser les llengües clàssiques. Quan li van presentar l'examen de llatí, es va negar a fer-ho. Considerava que no tenia sentit estudiar una llengua morta i sense utilitat. Donades les circumstàncies, li van negar l'accés a la Facultat. Després d'aquest rebuig, decideix convertir-se en predicador seglar. Es trasllada al sud de Bèlgica com a voluntari, concretament a la regió minera de Borinage a finals d'any de 1878. Es dedica a predicar l'Evangeli als miners i persones malaltes. L'habitació on resideix, està plena d'esbossos fets per ell que mostraven el dia a dia dels miners. Es segueix autocastigant de múltiples maneres, una d'elles va ser cedir el seu petit habitacle a una dona malalta i es va traslladar a les barraques on vivien els miners en condicions paupèrrimes. Fins i tot, li van anomenar com "el Jesucrist de les Mines de Carbó". El sofriment personal l'ajudava. Va ser acusat d'excés de zel i diligència i va ser acomiadat.
En l'estiu de 1880 quan Vincent tenia ja 27 anys, decideix convertir-se en artista, deixant de banda les seves creences religioses. La seva carrera artística, tant curta com fructífera, serà una de les peces fonamentals en la Història de l'Art. Tot just durarà 10 anys com a artista, el seu prematur suïcidi va fer que el seu llegat deixés de créixer, però no d’expandir-se. Ens va deixar al voltant de 1.200 obres, un treball frenètic desvalorat en la seva època i molt reconegut en la nostra. Amb el seu art, buscava apropar-se a la veritat, a la naturalesa, ell mateix ho va dir: L'art és l'home agregat a la natura. Per això, buscava amb l'art que aquest fos el seu vehicle per reivindicar la vida dels més desfavorits.
Començarà un llarg pelegrinatge en diferents ciutats de Bèlgica i Holanda. Acudirà a algunes classes de pintura, però la seva escassa economia no li permetia pagar-les.
Malgrat això, la seva voluntat indestructible, farà que el seu primer aprenentatge es basés en la pràctica del dibuix per tal de dominar la perspectiva i l'anatomia.
La seva vida personal influirà a la seva manera de veure les coses i per descomptat, al seu art. Començant per fracassos sentimentals que el turmentaran i el perseguiran fins que exhali el seu últim alè. Diversos projectes de noces durant la seva vida s'havien convertit en més fracassos. Quan era a la Haia va viure amb Templa Hoornik, una dona malalta de sífilis amb una filla i embarassada de nou que es dedicava a la prostitució. Vincent va acabar emmalaltint també i va ser hospitalitzat. Malgrat tot, volia a Sien però la seva família es va oposar a aquesta relació i el seu germà Theo va aconseguir treure-li del cap els seus plans de matrimoni. El geni responia al seu germà dient-li que: Necessitava una dona. No puc ni vull viure sense amor. Sóc un home, un home amb passions. He de tenir una dona, en cas contrari em congelaré o em convertiré en una pedra.
A partir de 1885 anirà produint pintures cada vegada més elaborades. D'aquesta època destaca la seva obra més representativa: Els menjadors de patates. En aquesta obra comença a experimentar amb la llum dels seus quadres i es mostra una profunda al·lusió al seu admirat Rembrandt. Un cop més, mostra el seu costat més crític amb les injustícies socials i posicionant-se clarament a favor de la classe obrera.
6 Al novembre d'aquest mateix any, Vincent viatjarà a Anvers on podrà estudiar en profunditat al geni flamenc Peter Paul Rubens.
Sobretot el seu ús del color, la seva pinzellada ràpida i aquosa. En aquest viatge començarà a interessar-se pel color per aplicar-lo en les seves pintures. Estava convençut que mitjançant els colors podria aconseguir l'efecte que desitjava en les seves obres. A finals de febrer de 1886 es traslladarà a París on viurà amb el seu incondicional suport, el seu germà Theo. A París continuarà la seva educació artística acudint a l'estudi del pintor Fernand Cormon, això li donarà l'oportunitat de conèixer a altres artistes i conèixer nous enfocaments desconeguts de l'art.
Destacarà la figura de Toulouse-Lautrec qui, realitzarà un bell retrat de Vincent. Va tenir contacte també amb Camille Pissarro qui li explicarà els conceptes impressionistes de la llum. Un altre autor que li va impactar molt va ser Delacroix, sobretot el color de les seves obres. Totes aquestes influències el van portar a deixar enrere les seves pintures més fosques i a revitalitzar el color de les seves obres jugant amb les tonalitats. Això el porta a deixar enrere la seva implicació social i a centrar-se en natures mortes i retrats.
Era un enamorat de les pintures japoneses, de fet, li hauria encantat anar al Japó per descobrir a artistes i paisatges, però la manca de recursos econòmics li va impedir que pogués anar-hi. Per aquest motiu, el 1888 va decidir anar-se’n a Arle, al sud de França.
Allà va descobrir un nou món de colors, paisatges, ambients... li recordava molt als llocs idíl·lics de les pintures japoneses. Serà aquí on la seva pintura entrarà en la seva etapa de maduresa un cop compresa la lliçó impressionista, aquesta l'adopta com un mitjà però no com un fi. A través dels colors volia arribar a suggerir idees poètiques, expressar els seus estats anímics o els seus sentiments més íntims. Deia ell mateix que escollia allò que volia 6 Els menjadors de patates (1885) és considerada una de les seves obres capçals, es mostra una tendència al clarobscur a l’estil Rembrandt.
de la natura per plasmar-ho en la seva obra, obra que ja estava feta (fent referència al seu model més preuat, la natura).
Malgrat tot, Vincent conviurà amb un dels seus majors enemics i fonts d'inspiració, la solitud. Aclaparat per aquesta, el seu germà Theo va convèncer a Gauguin (amic personal amb el qual coincidia assíduament en els cafès) perquè es traslladés a Arle a l'octubre de 1888. Finalment va accedir i Vincent veia que un dels seus majors somnis semblava estar més a prop, no era altre que crear una comunitat de pintors que visquessin i treballessin junts. Les primeres setmanes de convivència van ser cordials, tots dos artistes s'admiraven mútuament però, aviat van començar a sorgir diferències entre ells. Fins a tal punt que Gauguin el dia 23 de desembre d'aquest mateix any, va anunciar que se n'anava.
En un dels seus arravataments de bogeria, l'artista de Groot Zundert, es va llançar amb una navalla oberta a Gauguin enmig del carrer quan aquest emprenia la seva marxa. No va ser capaç d'actuar contra ell i va marxar a casa on es va seccionar una orella o part d'ella 7. Poc després d'aquests esdeveniments va anar a un bordell de la zona i li va lliurar a una prostituta seva orella. L’Endemà va ser arrestat per la policia i va ser ingressat a l'hospital d’ Arle. Al febrer de 1889 va sortir de l'hospital. El director d'aquesta institució, el Dr. Rei, va assegurar que el lamentable estat de nervis de l'artista era conseqüència (en gran mesura) de la seva dolenta alimentació, basada en cafè, pa i alcohol.
Davant dels seus atacs epilèptics i nerviosos, va decidir internar-se voluntàriament al sanatori mental de Saint-Rémy el 8 de maig de 1889. Patia al·lucinacions que podrien ser en gran part pel cúmul de fracassos de l'artista a tots els nivells, la seva paupèrrima alimentació i la seva dolenta costum de ficar-se a la boca els pinzells amb què pintava, tenint en compte que la pintura contenia plom, això podia portar-li a danyar seriosament el seu sistema nerviós. A partir d'aquest moment, es van veure les dues cares de l'artista.
D'una banda la més creativa a l'hora de treballar i l'altra, la d'interrompre el seu treball indefinidament. Tots els desordres mentals que estava patint, el sumien en una profunda depressió que s'aguditzava per la impossibilitat de posar-se a treballar. Finalment, el 16 maig 1890 abandona el sanatori de Saint-Rémy i un dia després arriba a París. Allà va conèixer al fill de Theo, el seu nebot. Aquest nen portava el nom de Vincent en el seu honor. Només va estar tres dies amb la família. Va marxar direcció Auvers, una petita localitat al nord de París. En aquesta nova etapa al costat del Doctor Paul Gachet, va Hi ha articles que diuen que no fou Vincent qui es va tallar el lòbul de l’orella esquerra sinó que fou el propi Gauguin.
7 produir més d'un quadre per dia, arribant a l'escandalosa xifra de 72 quadres en 70 dies (a part dels seus continus dibuixos). El seu treball era constant. Va acabar discutint amb el Dr. Gachet i va tornar a aparèixer un profund sentiment de solitud, la seva companya més fidel al llarg de la seva desgraciada vida. A través de la natura, del paisatge i del color, l'artista transmetia el seu profund dolor.
El 27 de juliol d'aquest mateix any, Vincent es va disparar per acabar així una vida de constants fracassos, d'ombres i llums, de penombra econòmica, de nostàlgia i sobretot, de soledat absoluta. Aquest dia, va ser l'últim en el qual escriuria al seu germà, aquesta correspondència no la va acabar i la va deixar a la butxaca sortint als camps de blat que envoltaven Auvers, armat amb un revòlver amb el qual es va disparar al pit8. Al dia següent va arribar Theo des de París i van passar el dia junts mentre l'artista jeia al seu llit de l'hospital. El seu germà li intentava animar en un esforç inútil dient-li que intentarien salvar-li, però Vincent va respondre amb el seu to més melancòlic al·legant que era inútil fer-ho, ja que la tristesa romandria per sempre. A la fi, el dimarts 29 de juliol, Vincent Willem Van Gogh, l'artista més infravalorat de tots els temps, expirava en braços del seu estimat germà Theo. (Gogh, Cartas a Theo , 2012).
Quadres bells (a nivell personal) Carretera nacional en Provença per la nit (1889-1890).
Museu Kröller-Müller.
8 Hi ha articles on es discuteix si va suïcidar-se o el van assassinar.
Autoretrat (setembre de 1889). Museu d’Orsay. París.
Habitació en Arle, 1888 (primera versió).
Museu Van Gogh, Amsterdam.
Carter Roulin (1888). Museu de Boston. Al llarg de la seva trajectòria va tenir molts problemes per trobar models, per això té tants quadres de natures mortes i paisatges.
Referències Fonts primàries Gogh, V. V. (2012). Cartas a Theo. A V. V. Gogh, Arlés (febrero de 1888-mayo de 1889) (p. 372).
Alianza Editorial.
Gogh, V. V. (2012). Cartas a Theo. A V. V. Gogh, Prólogo. Van Gogh, vida y arte a través de la correspondencia (p. 9-26). Alianza editorial.
Gogh, V. V. (2012). Cartas a Theo . A V. V. Gogh, Arlés, 21 de febrero de 1888 (p. 251). Alianza editorial.
Fonts secundàries ArteHistoria. (sense data). Viñedo rojo.
Chus. (16 de octubre de 2007). La función del arte . Teoría del arte.
CUENTOS, J. Y. (9 de abril, 2012). PINTORES QUE INFLUENCIARON A GRANDES ARTISTAS: MILLET Y VAN GOGH. josamotril.wordpress.com.
Moral, A. (septiembre 23, 2014). “El viñedo rojo cerca de Arlés” (1888), de Vincent van Gogh.
Licoresreyes.
Planeta. (1987). Historia Universal del Arte, 9. Planeta , 28-29.
Wikipedia. (2016). De rode wijngaard.
Documentals Vincent Van Gogh – La pincelada de un genio (4 de març, 2015). Youtube ...