Apuntes Part II (2012)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 2º curso
Asignatura Historia Contemporánea Universal
Año del apunte 2012
Páginas 3
Fecha de subida 09/10/2014
Descargas 3
Subido por

Vista previa del texto

Convenció Republicana: Entre girondins i jacobins trobem una classe mitjana acomodada. Els jacobins intentaran ser els representants de les mobilitzacions populars. Els girondins veuran amb hostilitat aquesta pressió social popular. 1.C. G(S 92 al Jn 93): Es va jutjar en la convenció al rei, va ser culpable de traïció i condemnat a mort. Es va polaritzar la convenció. Va haver una I coalició europea contra la R. Franc. Va aparegué la problemàtica de com s'enfrontaven a la guerra. Llavors van sorgir les lleves en massa obligatòries. Van ser el detonant per l'insurreció de la Vendée. També va haver la revolta federalista, al juny del 93. Al hivern del 93 hi ha una crisi. 2.C.J(Jn 93 al Jl 94) La població de Parí es va revoltar, van provocar que el girondins s'anessin i que els jacobins agafessin el poder. El model de revolució Jacobina va ser una dictadura política. Es va crear la política del terror, que s'aplicaven la jurisdicció extraordinària contra el enemics de la revolució. Amb la declaració de drets del 93 es posa sobre la taula el naturalisme i igualitarisme. Defensa l'individu davant l'arbitrarietat del poder. Sense la pressió del carrer, no entendem aquest document ni les decisions del govern de la convenció. Es abolit plenament el feudalisme, es persegueix l'especulació i es regulen els salaris(lleis màximum. Hi haurà una pèrdua de control que portarà a l'arbitrarietat a l'executiu de Roberspierre i la política del terror.3.C.T.(Jl 94 al Ag. 95) Llavors la Convenció reaccionarà (directori). Vol acabar amb el jacobinisme, el representaven els diputats de la plana, es una reacció termidoriana, per acabar amb la política del terror. Però també va acabar amb l'atenció a la democràcia directa i vol acabar amb la pressió social. Al principi del 1795 s'imposa el terror blanc, impulsat per tots els afectats pel terror jacobí. La coalició es comença afeblir. El directori es un niu de corrupció, però el sector de l'exèrcit es el més prestigiat a tot el directori. Amb el directori s'acaba de liquidar als moviments revolucionaris. El cop d'estat de Napoleó posa fi al directori i a la rev.
franc. Napoleó: un cop d'estat porta el període del Consulat, fins que se`l nombra emperador.
El regim napoleònic significà el recull de forma deformada de un cert llegat de la revolució francesa, que transformarà sota un sistema autoritari que posteriorment l'historia política el citarà de bonapartisme. Napoleó va crear un administració centralitzada a França. S'avança a un ordre públic i no militar. L'expansió militar de Napoleó, anava acompanyada d'instauració del regim constituent i abolició de l'antic regim. Necessitava l'exèrcit per imposar-se als nous territoris. Això era un element d'impopularitat, perquè l'exèrcit viu acosta del poble ocupat. A més, dona una sobirania nacional, llavors augmenta el nacionalisme als territoris i finalment aniran en contra de Napoleó. La derrota de Napoleó al 1814, va anar acompanyada de convocació per part de les aliances el Congrés de Viena, es retornarà a AR, es negarà la sobirania popular, el constitucionalisme, i com a molt el retorn de la monarquia anirà acompanyat de la redacció d'una carta atorgada on es recollien alguns drets dels ciutadans.
Unificació italiana: els seus orígens entre finals i principis del x. XVIII i XIX, les repúbliques germanes, se'n van desenvolupant les institucions lliberals. El Congrés de Viena posa fi a tot això. Mazzini va voler crear una organització implantada nacionalment. Aquest moviment tindrà com objectiu tindrà crear un poder que sigui reconegut a tota Itàlia i farà una assemblea constituent, Els intents de Mazzini van anar fracassant per falta de recolzament del poble o per la repressió. Itàlia no es podria formalitzar, sense una sèrie de canvis econòmics i socials que impulsessin el progrés en d'industrialització. El Papa va obstaculitzar el procés perquè li van recloure al Vaticà. Al r. Piemont hi haurà un nou rei Victor Emanuel II i emergirà una figura el comte de Cavour, en la perspectiva d'unificació italiana. Es creia que la via era que el Piemont s'expansionés. L'enfrontament amb Àustria es inevitable i busca les condicions més favorables.
A l'any 1859 Àustria decreta la guerra a Piemont. La balança es va decantar cap als monarques i es va annexionar els estats centrals d'Itàlia, amb l'ajuda de França al 1860. Els republicans Mazzinistes amb Garibaldi al capdavant van ocupar Sicília, aconsegueixen Nàpols i constituïen l'expedició a Roma. Van introduint reformes socials immediates al territori. Finalment Garibaldi s'adona de les forces del Piemont i accepta al monarca. Aquesta fragmentació de l' imposició de la monarquia als republicans portarà confrontació al llarg del temps. (2.E. 18611870) L' incorporació dels dos nous territoris al r. Itàlia, tindrà un pes molt important circumstàncies externes i es veurà el fracàs per la via insurreccional. Gràcies a l'Aliança del r. It.
amb Prussia al 1866. El sentiment es que són territoris annexionats al Piemont. L' unificació es vista com un objectiu que perseguia la burgesia del Nord per impulsar el progrés capitalista del país. Les mancances integradores, suposen la creació administrativa molt centralitzada dividint el territori en províncies que igualin tot l'estat i que liquidin els sentits de diferenciació a tot l'estat.
Unificació Alemanya: Neix un sentiment nacionalista per la llengua, la cultura... l'estat Prussià, era l'estat més fort, van créixer sentiments patriòtics. Al Congrés de Viena es va voler segar això per evitar aquest sentiment nacional d'unificació. 1e.(1815 a 48): Prussia anirà emergint com agent unificador, el propi desenvolupament econòmic (industrialització) es troba amb un problema. La situació de fragmentació dels estats alemanys afebleix el progrés. Llavors s'intenta solucionar amb l'unificació del mercat alemany (Zollverein). També es fomentarà que els estats s'involucreixin en la construcció de les infraestructures. 2e.(48 a 50):A la revolució del 48 hi han perspectives que alimentin una via democràtica cap a l'unió, te prou força perquè es facin eleccions. Acabarà amb repressió abusiva i s'adonaran que l'insurreció no es el camí unificador. 3e. (1850-1871) La dècada dels 50 es una gran expansió econòmica d'Alemanya i sobretot de Prussia. Guillem I passa a ser el rei de Prussia al 1861, nomena canceller al 1862 a Bismarck. Ells sabran dotar de perspectiva política d'unificació des de a dalt. Una política d'enfrontament directe amb Àustria, l'unificació serà l'impossició militar de Prussia sobre Àustria. Es formarà la confederació alemanya del Nord al 1867. La guerra franco-alemanya, s'acabarà estimulant el sentiment de pertinença a aquesta Confederació a través de la por a l'enemic estranger. El va fer capitulant entrant a París i coronat a Versalles. Es va instaurar el model federal, que té en el Reichstag (Parlament), Bundesrat i senats territorials la seva visualització més important. La política amb els catòlics, es defineix com la Kulturkampf (repressió). Es practicarà també una política antisocialista. Es vol allunyà els partits socialistes i sindicats demostrant que l'esta ja es protector.
Auschwitz: Dos elements basics del documental: testimoni d'antics guàrdies del camp. La formació de petits Auschwitz a dintre i al voltant del propi camp. Aquest camp des de el principi utilitzava la violència brutalment. Les tècniques de mort massiva(gas), primer es van utilitzar amb deficients psíquics i físics. També es va experimentar amb nens, sobretot per descobrir l'herència genètica. Els agents de les SS d' Auschwitz eren corruptes i robaven el que podien als presoners. En l'última fase de la guerra quan el nazis havien perdut , van abandonar el camp eliminant tots el edificis destinats a la mort per no deixar testimonis. Molts alts càrrecs es van infiltrar a la Wehrmacht per escapar(S.A.). Els propis agents de les SS d'Auschwitz, ocultaven ser d'allà per no ser castigats. Els jueus que van sortir del camp es van trobar que totes les seves propietats havien sigut expropiades. Els soldats russos presoners van ser perseguits per culpa de la política de Stalin. El superior d'Auschwitz va ser executat finalment.
El camp de concentració es caracteritza per l'alt nivell de mort. Es deshumanitzaven als presoners i la majoria dels responsables era gent normal i pensen que no es van equivocar.
Conflictivitat social i Moviment Obrer: El procés d'industrialització que es produeix a Anglaterra, trenca progressivament els esquemes de treball. L' introducció del maquinisme es una agressió al tipus de feina que els homes estaven acostumats a fer. També desgavella l'estructura familiar i convivència fins aleshores. A finals del s. XVIII es comença a fer una sèrie d'associacions d'obrers, per demanar millores, fins i tot denunciades pels empresaris. El ludisme, es caracteritza per la destrucció de les màquines. Relacionat amb el creixement associatiu el ludisme era un moviment de pressió a l'hora de negociar. Va ser durament reprimit. El moviment reformista, amb la campanya de reforma política. Participen obrers, classes mitjanes, artesans i sectors burgesos. L'associació de treballadors de Londres fan la 'carta del poble'. Al cas de França al 48 va haver una crisi de subsistència com a A.R. La revolució té un canvi polític., caràcter no democràtic del regim i reclamen un canvi polític. Es formarà la II República, amb una assemblea constituent amb representació socialista i obrera.
Quedarà frustrada per la reacció militar i conservadora, amb el cop d'estat i el II Imperi. I Internacional: Creat el seu 1 congrés al 1866. Allà es va crear aquesta associació internacional dels treballadors: els treballadors s'havien d'emancipar econòmicament, impulsar una organització que defensi als treballadors, els obrers s'han de dotar d'un partit polític per prendre el poder (polèmica). Va haver-hi lluites entre marxistes i anarquistes. La Comuna de Paris al 1870 va ser feta en plena guerra franco-prussiana. Quan hi ha signes de derrota el parisencs no obeeixen i omplen el buit de poders amb la comuna que pretén tmb defensar-los dels prussians. Els governs europeus culpen l'internacional i l'ilegalitzen. Al 1876 l'internacional es autodissoldrà a Filadèlfia. Al darrer 4t del s.XIX, augmentarà la capacitat de pressió dels sindicats. Posarà la qüestió social en 'l'agenda' política de l'estat. Es perfilen tres perspectives diferents: Sindicats més reformistes impulsen mobilitzacions socials per qüestions laborals. Un altre sindicat, posa l'enfasis a la lluita reformista. Els càrrecs sindicals els professionalitzen. Es vincula amb l'acció política (partits socialdemòcrates). El tercer sindicalisme, de matriu anarcosindicalista. L'objectiu d'aquesta lluita no es reformista sinó d'abolició al treball assalariat i patronal. II Internacional: Es defineix com socialista i agruparà els partits socialistes.
Defineix els eixos de la lluita sindical gairebé del s. XX. Jornada de 8h, igualtat de sexes, protecció de nens davant el treball. Va ser centre d'intensos debats doctrinaris amb relació a la realitat molt important. Imperialisme: D'una banda favorables, per part dels estats puguin advendres politiques colonials. Una segona perspectiva crítica radicalment, com una forma degradadora del capitalisme. Guerra mundial: Al 1907 l'internacional creu que la guerra es un producte del capitalisme. El discurs del nacionalistes va incorporar bona part dels diputats socialistes, davant que la nació estava en perill. Les expectatives per canviar el sistema canvien, el caràcter dels socialdemòcrates, creuen que el canvi de la societat vindrà a través de les reformes. Va generar divisions i escissions entre els partits comunistes i socialistes.
...