02.- Mètode experimental (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Mètodes, Dissenys i Tècniques d'Investigació (MeDiTI)
Año del apunte 2016
Páginas 14
Fecha de subida 03/04/2016
Descargas 45
Subido por

Vista previa del texto

Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25 Hipòtesis: l’ensenyament assistit per ordinador (EAO) incrementa el rendiment en mates en comparació amb l’ensenyament tradicional.
Condicions per a què una relació entre variables es pugui considerar causal:    Associació Temporalitat.
Absència d’espurietat.
Per evitar l’espurietat s’apliquen tècniques de control: 1. CONSTÀNCIA (constancy):  La variable prendrà igual valor per a tots els participants  convertim una variable estranya en constant, per evitar que sigui confusionista.
 Mentre que la validesa interna augmenta, la validesa externa (capacitat per generalitzar els Extret d’apunts de Mètodes Dissenys i Tècniques d’investigació: Tema 2. Portell, M (2016) resultats) es redueix.
Ex: als 2 grups s’iguala la intel·ligència a 100, de manera que la diferència d’intel·ligència entre els grups experimentals no afectarà als resultats de l’estudi.
2. ELIMINACIÓ (elimination):  Fer que la variable desaparegui de la situació d’estudi (mantenir la variable que es vol controlar a un valor nul).
 En psicologia hi ha pocs casos d’eliminació.
 És fàcil confondre l’eliminació amb constància  en constància: no s’han eliminat, només les hem mantingut constants (continuen estant allà).
Ex: eliminar soroll de l’estudi, realitzant l’estudi en una cabina insonoritzada.
Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25 3. ASSIGNACIÓ ALEATÒRIA (randomization):  Procediment de distribució aleatòria d’una mostra entre els grups que es comparen en un experiment (grups experimentals).
 S’espera que resultin grups equivalents respecte a fonts de confusió tant conegudes com desconegudes. Aquesta expectativa es pot veure compromesa a causa de factors com una reduïda mida Extret d’apunts de Mètodes Dissenys i Tècniques de la mostra en relació amb el nombre de d’investigació: Tema 2. Portell, M. (2016) condicions experimentals o quan hi ha un alta heterogeneïtat de la població d’origen.
 S’enfoca en la creació de grups equivalents a l’inici, però la validesa dels resultats depèn de que aquesta equivalència es mantingui durant tot l’experiment.
4. BLOQUEIG (blocking):  Procediment que consisteix a formar grups homogenis d’individus en funció dels valors obtinguts en una o més variables relacionades amb la VD (variables de bloqueig).
 Fem que la variable estranya passi a ser controlada (s’anomenarà variable controlada).
o Aleatorització per blocs (block randomization): una cop creats els blocs, els subjectes de cada bloc són assignats aleatòriament a les diferents condicions experimentals. Passos: 1. Mesurar la variable estranya. Ex: coneixement previ de matemàtiques (CP).
2. Agrupar els subjectes en valors similars d’aquesta variable estranya.
3. Als subjectes de cada bloc se’ls assignen aleatòriament a una de les condicions experimentals.
Extret d’apunts de Mètodes Dissenys i Tècniques d’investigació: Tema 2.
Portell, M (2016) Ex: els participants del bloc CP < 5 s’assignen aleatòriament a la condició d’EAO o tradicional; es fa el mateix amb els participants del bloc CP ≥ 5.
o Aparellament/ igualació inicial de participants (matching): es fa servir sense utilitzar assignació a l’atzar: 1. Determinar i mesurar una variable o conjunt de variables que poden influir de manera decisiva en la VD (variables estranyes).
Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25 2. Establir parelles de participants que presenten valors similars a la variable o variables mesurades prèviament.
3. Assignar un membre de cada parella a cada grup d’estudi (condició experimental).
5. CONTRABALANÇ (counterbalancing):  Tècnica de control dels efectes de període i de persistència que consisteix en la variació sistemàtica de l’ordre de presentació dels nivells de la VI.
 S’aplica en dissenys intrasubjecte, on els participants passen per totes les condicions experimentals.
 Procediment: o Generar les permutacions possibles de tractament (o nivells de VI).
o Assignar a l’atzar els subjectes a les seqüències de tractament (ordres de presentació) seleccionades.
 Distingim entre: o Contrabalanç complert: els subjectes s’assignen a tots el possibles ordres de presentació.
o Contrabalanç incomplert: els subjectes NO s’assignen a tots el possibles ordres de presentació.
6. SIMPLE (single-blind) I DOBLE CEC (double-blind):  Consisteixen a ocultar informació sobre característiques (condicions experimentals, placebo o no, etc) del tractament administrat per tal de controlar fonts de confusió com les expectatives del participant i de l’experimentador (amenaces a la validesa interna).
o Simple cec: desconeixement només del participant.
o Doble cec: desconeixement tant del participant com de la persona que està aplicant el tractament.
 No s’ha de confondre amb la tècnica d’assignació aleatòria anomenada ocultació de l’assignació (concealment of allocation): la persona que distribueix als participants a les diferents condicions experimentals no coneix fins l’últim moment quin és el grup de comparació al qual s’assignarà cada participant, per tal d’evitar que tingui cap influència en les assignacions dels participants als grups (intenta controlar l’amenaça de selecció).
L’ocultació de l’assignació i el simple o doble cec poden aplicar-se conjuntament, però també de manera separada.
No específiques dels dissenys experimentals Extret de Portell, M. i Vives, J. (2014). Introducció als dissenys experimentals, quasiexperimentals i ex post facto.
Barcelona, Espanya: Servei de Publicacions Universitat Autònoma de Barcelona.
Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25 1.1.- CARACTERÍSTIQUES DELS EXPERIMENTS: Augmenten validesa interna Les característiques que delimiten els dissenys experimentals i permeten diferenciar-los d’altres famílies de dissenys (com els quasiexperimentals i ex post facto) són: 1. Relacions causals: l’objectiu és posar a prova relacions de causalitat.
2. Control de variables estranyes: s’utilitzen tècniques control per aconseguir grups comparables, i eliminar les variables estranyes.
3. MANIPULACIÓ DE LA VI: l’investigador administra els valors de la VI a cada participant.
4. ALEATORITZACIÓ: assignació aleatòria dels participants a les diferents condicions experimentals –si l’estratègia de comparació és intersubjecte- o als diferents ordres de presentació –si s’opta per una estratègia de comparació intrasubjecte-.
Propietats que s’han d’exigir als experiments:    Validesa.
Fiabilitat.
Sensibilitat: els instruments de mesura utilitzats han de ser capaços de captar els canvis que es produeix a la VD com a conseqüència de la VI.
Un disseny experimental no serà sempre al laboratori; ho serà sempre que s’estudiïn relacions causals, hagi manipulació de la VI, aleatorització i control de variables estranyes. Les ultimes dos característiques són les que el diferencien d’un disseny quasiexperimentals (no hi aleatorització) i d’un ex post facto (no hi ha manipulació de la VI).
1.2.- SOBRE LA IMPORTÀNCIA DE L’ASSIGNACIÓ A L’ATZAR: És important diferenciar entre el procediment per construir la mostra de l’estudi (selecció) i el procediment utilitzat per distribuir els elements que formen la mostra en les condicions experimentals (assignació):  SELECCIÓ: o Procés pel qual s’escull (se selecciona) una mostra d’individus d’una població.
o Parlem de selecció aleatòria quan s’empra un mecanisme aleatori per escollir els elements de la població que formaran part de la mostra d’estudi.
Extret de Portell, M. i Vives, J. (2014). Introducció als dissenys experimentals, quasiexperimentals i ex post facto. Barcelona, Espanya: Servei de Publicacions Universitat Autònoma de Barcelona.
Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25  o El fet que la mostra sigui aleatòria contribueix de forma positiva a la consecució de la validesa externa.
ASSIGNACIÓ: o Disseny experimental intersubjecte: mecanisme pel qual els subjectes d’una mostra són repartits en diferents grups als quals s’apliquen les diferents condicions experimentals  equilibrat.
o Disseny experimental intrasubjecte: no s’aplica a les condicions experimentals, sinó als diferents ordres de presentació dels nivells de la VI  contrabalanç o reequilibrat.
1.3.- CLASSIFICACIÓ DELS DISSENYS EXPERIMENTALS: Els dissenys experimentals es poden classificar en funció:     El nombre de VD que mesuren: o Univariable.
o Multivariable.
El nombre de VI que inclouen: o Unifactorial.
o Factorial.
L’estratègia de comparació que utilitzen per cada VI: o Intersubjecte. Extret de Portell, M. i Vives, J. (2014). Introducció als dissenys experimentals, o Intrasubjecte. quasiexperimentals i ex post facto. Barcelona, Espanya: Servei de Publicacions Universitat Autònoma de Barcelona.
o Mixt.
Tipus de tècnica de control basada en l’aleatorització que apliquen: o Assignació aleatòria sense restriccions.
o Bloqueig.
o Contrabalanç.
Dissenys experimentals caracteritzats per:     Només una VI (és unifactorial).
Es comparen subjectes o grups de subjectes entre si.
S’assignen els subjectes a l’atzar a una de les condicions experimentals. Hi haurà tants grups com condicions experimentals.
L’objectiu de les tècniques de control serà que els grups siguin els més equivalents possibles, és a dir, el més homogenis possibles en relació a les potencials variables confusionistes (tant conegudes com desconegudes).
Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25  Per analitzar la qualitat, cal parar atenció a tot allò que pot amenaça l’equivalència (comparabilitat) dels grups de subjectes que es comparen.
2.1.- DISSENY DE GRUPS ALEATORIS: Assignació aleatòria sense restriccions.
Extret d’apunts de Mètodes Dissenys i Tècniques d’investigació: Tema 2. Portell, M. (2016) 2.2.- DISSENY DE GRUPS ALEATORIS AMB BLOCS: Assignació aleatòria amb restriccions: s’utilitza el BLOQUEIG.
En funció del control que es vulgui dur a terme i l’especificitat, podem efectuar bloqueig utilitzant dos tipus de procediment:  Disseny de grups aleatoris amb diversos subjectes per nivell i bloc.
Extret d’apunts de Mètodes Dissenys i Tècniques d’investigació: Tema 2. Portell, M (2016)  Disseny de grups aleatoris amb un subjecte per nivell i bloc.
Extret d’apunts de Mètodes Dissenys i Tècniques d’investigació: Tema 2. Portell, M (2016) 2.3.- DISSENYS ESPECIALS:   Placebo: el grup placebo rep un tractament amb l’aparença del tractament real, però sense el principi actiu.
Doble cec.
Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25 Dissenys experimentals caracteritzats per:      Només una VI (és unifactorial).
Tots els subjectes passen per totes les condicions experimentals.
La homogeneïtat entre els subjectes està garantida, atès que són els mateixos  el mateix subjecte actua com a procediment de control.
Les tècniques de control ja no busquen l’homogeneïtat dels grups (ja està garantida) sinó l’homogeneïtat dels períodes o ocasions de presentació i resposta.
L’objectiu serà incrementar la comparabilitat entre les ocasions en què es mesura l’efecte de cada nivell de la VI.
Per analitzar la seva qualitat, cal examinar els factors que poden comprometre l’equivalència Extret de Portell, M. i Vives, J. (2014). Introducció als dissenys experimentals, quasiexperimentals i ex post facto. Barcelona, entre els períodes.
Espanya: Servei de Publicacions Universitat Autònoma de Barcelona.
3.1.- CONTRAPOSICIÓ DE DUES ESTRATÈGIES DE COMPARACIÓ: Extret de Portell, M. i Vives, J. (2014). Introducció als dissenys experimentals, quasiexperimentals i ex post facto. Barcelona, Espanya: Servei de Publicacions Universitat Autònoma de Barcelona.
INTERSUBJECTE:    Tantes files com condicions experimentals.
Assignació a l’atzar a les diferents condicions experimentals.
60 subjectes : o 30 condició experimental 1.
o 30  condició experimental 2.
INTRASUBJECTE:    Tantes columnes com condicions experimentals.
Assignació a l’atzar als diferents ordres de presentació dels nivells de la VI.
60 subjectes  tots passen per totes les condicions experimentals.
Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25 Extret d’apunts de Mètodes Dissenys i Tècniques d’investigació: Tema 2. Portell, M (2016) 3.2.- AVANTATGES I INCONVENIENTS DE L’ESTRATÈGIA INTRASUBJECTE:   AVANTATGES: o Subjecte com a control propi: homogeneïtat dels grups garantida.
o Més econòmic:  Subjectes: requereix una mostra menor a la que es necessita en un disseny intersubjecte per aconseguir la mateixa potència en la detecció de Extret de Portell, M. i Vives, J. (2014). Introducció als dissenys diferències entre experimentals, quasiexperimentals i ex post facto. Barcelona, tractaments.
Espanya: Servei de Publicacions Universitat Autònoma de Barcelona.
 Procediment.
INCONVENIENTS: o Efecte de persistència (carry-over): prolongació de l’efecte d’un nivell de la VI més enllà del període de presentació, de manera que encara no s’ha esvaït quan s’aplica el següent nivell de la VI  es confon l’efecte.
Solucions:  Introducció de períodes de repòs entre l’aplicació de diferents nivells de la VI.
 Utilitzar dissenys més avançats que permeten valorar la hipòtesi d’igualtat dels efectes de persistència.
 En els casos en que l’efecte de la VI no es pugui extingir (ex: cirurgia radical), llavors no serà possible estudiar-lo de manera intrasubjecte.
Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25 o Efecte de període: canvi en la resposta atribuïble a factors aliens a la manipulació experimental que covarien amb la seqüència en què es mesura aquesta resposta:  Aprenentatge de la tasca associada a la VD.
 Fatiga que suposa repetir aquesta tasca.
 Motivació amb què una persona participa en diferents sessions d’un experiment.
 Efecte que té la simple pràctica o repetició d’una tasca.
Si aquests aspectes varien al llarg dels diferents períodes, se’n pot confondre l’efecte  s’utilitza el contrabalanç per controlar l’efecte de període.
3.3.- TÈCNIQUES DE CONTROL ASSOCIADES A INTRASUBJECTE:  Contrabalanç.
Ex. 1  Hipòtesi: (a) la sensació de dolor disminueix quan els subjectes fan una tasca distractora (llegir en veu alta un text); i (b) simultàniament la sensació de dolor pot variar en funció d’un <<efecte d’experimentador>> en els nois pel fet que l’experimentador sigui una dona jove.
Extret d’apunts de Mètodes Dissenys i Tècniques d’investigació: Tema 2. Portell, M (2016) 4.1.- CARACTERÍSTIQUES:   Inclouen més d’una VI / factor, essent manipulada i aleatoritzada almenys una d’aquestes variables o factors.
Avantatges respecte als dissenys unifactorials: o Permet estudiar l’efecte que exerceix cada factor separadament sobre la VD, i també l’efecte que té sobre la VD la interacció entre aquests factors.
o La conducta rarament està influenciada per una sola variable: al poder incloure diverses VI a la vegada, podem abordar models psicològics més complets i assolir una major validesa externa.
o Estalvi de temps i participants, ja que per aconseguir la mateixa informació que s’obté en un disseny factorial, cal aplicar-hi diversos dissenys unifactorial.
Un disseny factorial és millor que 2 simples: Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25 Extret d’apunts de Mètodes Dissenys i Tècniques d’investigació: Tema 2. Portell, M (2016)   Es defineix combinant els nivells de les VI que l’integren.
Denominació: Factorial + [estratègia de comparació] + [Número de Nivells de la VI1 x Número de Nivells de la VI2 x ...] Extret d’apunts de Mètodes Dissenys i Tècniques d’investigació: Tema 2. Portell, M (2016) Ex: Disseny factorial intersubjecte 2x2 Aquesta VI té 2 nivells El disseny té 2 VI  No hem de confondre un disseny factorial amb un disseny en blocs.
En el disseny en blocs: o Les diferents files representen els diferents grups experimentals.
o Només s’analitza una VI.
En el disseny factorial: o Les files representen els diferents nivells de la VI aplicats.
o S’analitza més d’una VI.
4.2.- LA INTERACCIÓ: Ex 2  Hipòtesis: (1) l’entrenament cognitiu incrementa la funció cognitiva; (2) un exercici físic aeròbic basat en entrenament de resistència progressiva (ERP) incrementa la funció cognitiva; i (3) si l’entrament cognitiu s’acompanya de l’exercici físic, llavors l’increment de la funció cognitiva serà superior que si s’aplica només l’entrenament cognitiu.
INTERACCIÓ: efecte conjunt de les VI. Hi ha interacció quan l’efecte que té una VI sobre la VD es modifica quan canvien els valors d’una altre VI inclosa en el disseny factorial.
Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25 1) Informació que podem extreure d’un disseny factorial:   EFECTES SIMPLES (ES): són els efectes d’una VI (sobre la VD) fixant els nivells de les restants VI del disseny.
Hi ha tants ES com VI en el disseny, multiplicat pel nombre de nivells de cada VI.
Extret de Portell, M. i Vives, J. (2014). Introducció als ES d’Entrenament cognitiu l dissenys experimentals, quasiexperimentals i ex post facto. Barcelona, Espanya: Servei de Publicacions Exercici aeròbic = +9 Universitat Autònoma de Barcelona.
ES d’Entrenament cognitiu l Exercici placebo = -1 EFECTES PRINCIPALS (EP): l’efecte global d’una VI (sobre la VD) sense tenir en compte els nivells de les restants VI del disseny.
Hi ha tants EP com VI en el disseny.
Ex: no s’han tingut en compte quin tipus d’exercici físic realitzaven els subjectes Extret de Portell, M. i Vives, J. (2014). Introducció als dissenys experimentals, quasiexperimentals i ex post (EF aeròbic o EF Placebo)  facto. Barcelona, Espanya: Servei de Publicacions EP d’Entrenament cognitiu = 4 Universitat Autònoma de Barcelona.
Extret d’apunts de Mètodes Dissenys i Tècniques d’investigació: Tema 2. Portell, M (2016) DETECCIÓ DE LA PRESENCIA D’INTERACCIÓ:  Comparació dels efectes simples:1 observem si els efectes simples són equivalents. Ex 1: Efecte simple del gènere de l’investigador quan s’aplica distracció.
40 – 20 = 20 Extret d’apunts de Mètodes Dissenys i Tècniques d’investigació: Tema 2. Portell, M (2016) 1 S’ha alterat la representació del disseny factorial per facilitar la representació dels efectes principals i simples.
Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25 Extret d’apunts de Mètodes Dissenys d’investigació: Tema 2. Portell, M (2016) Efecte simple del l’investigador quan distracció.
Efectes principals i Tècniques gènere de no s’aplica 30 – 10 = 20 Els efectes simples són equivalents  no hi ha interacció entre les VI.
Efecte simple de la distracció quan el l’investigador és una dona.
40-30 = 10 Extret d’apunts de Mètodes Dissenys i Tècniques d’investigació: Tema 2. Portell, M (2016) Efecte simple de la distracció quan el l’investigador és un home.
20 – 10 = 10 Extret d’apunts de Mètodes Dissenys i Tècniques d’investigació: Tema 2. Portell, M (2016) Efecte simples són equivalents  no interacció entre les VI.
 Representació gràfica:  Si les rectes són paral·leles d’igual pendent  no hi ha interacció entre les VI.
Extret d’apunts de Mètodes Dissenys i Tècniques d’investigació: Tema 2. Portell, M (2016)  Si les rectes no són paral·leles i/o es creuen en un punt  hi ha interacció entre les VI en actuar sobre la VD.
Extret de Portell, M. i Vives, J. (2014). Introducció als dissenys experimentals, quasiexperimentals i ex post facto. Barcelona, Espanya: Servei de Publicacions Universitat Autònoma de Barcelona.
Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25 2) De la informació que es pot extreure d'un disseny factorial, en quina ens basarem per formular conclusions? En un disseny factorial caldrà començar sempre analitzant la interacció i, en funció de si en detectem o no, basarem la interpretació dels resultats en els efectes simples:   No interacció  podem formular conclusions a partir de l’efecte principal.
Interacció  l’efecte principal ens enganyaria, hem de formular les conclusions a partir dels efectes simples.
En ex 2: les conclusions del EP serien falses ja que l’efecte del entrenament cognitiu sobre la funció cognitiva només suposa un guany quan s’acompanya d’exercici aeròbic.
3) Casos especials d’interacció:   Efecte sostre: la VD té uns valors màxims que són fàcilment assolits pels participants. Ex: treure un 10 en una assignatura fàcil  falsa interacció: 10 és la màxima puntuació, no es pot treure major nota. Encara que sigui superior, no queda representat  interacció produïda per efecte sostre.
Extret d’apunts de Mètodes Dissenys i Tècniques Efecte terra: la VD té uns valors d’investigació: Tema 2. Portell, M (2016) mínims que són difícilment assolits pels participants, cap dels subjectes arriba a un mínim discriminable.
4.3.- TIPUS DE DISSENYS FACTORIALS: Ex: disseny factorial per estudiar com influeixen dos factors (presentació de la crema – tub o pot- i aroma –inodora, cítrica o fusta-) sobre les preferències dels homes per una crema facial.
1) Disseny factorial intersubjecte: en totes les VI s’aplica una estratègia de comparació intersubjecte.
Disseny factorial intersubjecte 2x3.
Extret de Portell, M. i Vives, J. (2014). Introducció als dissenys experimentals, quasiexperimentals i ex post facto. Barcelona, Espanya: Servei de Publicacions Universitat Autònoma de Barcelona.
Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25 2) Disseny factorial intrasubjecte: en totes les VI s’aplica una estratègia de comparació intrasubjecte.
Disseny factorial intrasubjecte 2x3.
Extret de Portell, M. i Vives, J. (2014). Introducció als dissenys experimentals, quasiexperimentals i ex post facto. Barcelona, Espanya: Servei de Publicacions Universitat Autònoma de Barcelona.
3) Disseny factorial mixt: combina una o més VI que apliquen estratègia de comparació intersubjecte amb d’altres VI que apliquen l’estratègia intrasubjecte.
Disseny factorial mixt 2x3 (intrasubjecte en el primer factor).
Extret de Portell, M. i Vives, J. (2014). Introducció als dissenys experimentals, quasiexperimentals i ex post facto.
Barcelona, Espanya: Servei de Publicacions Universitat Autònoma de Barcelona.
Hi ha una extensió del disseny factorial mixt: una de les variables que conforma el disseny factorial són les ocasions en que es mesura la VD: o No s’observa la resposta sota diferents nivells d’una VI o condicions experimentals, sinó que implica únicament el registre de la VD en diferents ocasions amb la finalitat d’estudiar-ne l’evolució temporal.
o No tenim una VI intrasubjecte manipulada.
o S’acostuma a utilitzar el terme “mesures repetides” com a genèric per englobar els dissenys que mesuren la VD en més d’una ocasió.
Extret de Portell, M. i Vives, J. (2014). Introducció als dissenys experimentals, quasiexperimentals i ex post facto. Barcelona, Espanya: Servei de Publicacions Universitat Autònoma de Barcelona.
Són dues variables intersubjecte les que determinen la condició experimental que rebrà el participant, essent la mateixa condició experimental en les tres ocasions de mesura.
4.4.- SÍNTESI: “Interrogant” un disseny factorial: 1) 2) 3) 4) 5) 6) Quants factors (VI) intervenen? Quants nivells té cada factor? Quantes condicions experimentals hi ha? Quina estratègia de comparació s’utilitza per cada factor? Quants grups de subjectes diferents intervenen? Quines tècniques de control intervenen? En quines assignacions intervé l’atzar? ...