Resumen del Tema 2 (2015)

Apunte Español
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 1º curso
Asignatura Pensar la historia
Año del apunte 2015
Páginas 3
Fecha de subida 16/01/2015
Descargas 6
Subido por

Vista previa del texto

RESUMEN PENSAR LA HISTORIA  En l’antiguitat la metodologia dels autors que escrivien historiografia no era clara i l’únic que si expressava aquesta metodologia era Polibi.
 La diferencia bàsica entre la historiografia antiga i l’actual és que l’antiga era un gènere literari i l’actual una ciència.
 Com gènere literari es dóna més importància a la forma que al contingut i a la intenció, transmetre un ideal polític o patriotisme( xovinisme)  La guerra de Troia esdevé eix temporal a partir del qual es daten altres fets històrics.
 Sovint hi ha una influència de la tragèdia per provocar compassió i temor.
 La retòrica va ser molt important per als historiadors, un exemple va ser Livi.
 Altra diferencia entre la historiografia actual i l’antiga és que en l’antiga hi havia una gran presència de discursos històrics.
 Els escriptors antics presentaven les seves obres en una lectura pública fins l’epoca d’August on es va restringir la informació i el que es publicava públicament sovint era manipulat.
 Gèneres històrics: la biografia ( Nepot, Plutarc, Suetoni), històries locals(genealogies de famílies nobles,històries de ciutats... precedents d’Heròdot)  Ús de les fonts: la principal diferència entre l’ús de les fonts en un historiador de l’antiguitat i de l’actualitat és que l’actual mostra les dades que donen suport a la seva narració mentre que l’antic sovint no ho fa. No eres freqüents els peus de pàgina ni dir la font de la narració en els historiadors antics.
 Polibi era un historiador seriós perquè estudiava amb cura documents i memòries, observava en persona ciutats i terres ,i estava involucrat en política.
Encara que el posa per davant el coneixement personal que la seva documentació.
 L’Epigrafia no era tan censurada i tenia funció de propaganda política i per això avui tenim molta més documentació per tal d’estudiar-la. Exemple és la conservació dels tractats entre Roma i Cartago.
 Fonts orals: es va dependre de testimonis directes i tradició oral ( Heròdot, Tucídides)  Autopsia: historiador que es testimoni presencial del fet que narra( Heròdot, Tucídides i Polibi) i no sempre era objectiva la interpretació.
 Fonts literàries: els precedents dels historiadors era una font molt important (històries , biografies i memòries).
 Inclusió de mites i llegendes a més de temes polítics i militars.
 Cosmovisió: creença en el destí com ara l’imperi romà ( Polibi , Livi), creença en els cicles que es repeteixen ( Tàcit en els Annals III),tot temps passat va ser millor,interferència de la religió ( avui en dia els historiadors encara que siguin creients no afecta al treball , abans sí). Per tant manca de objectivitat.
 Moltes vegades els historiadors a Grècia i Roma són polítics com Tucídides( exiliat d’Atenes), Polibi ( reorganitza Grècia després de la conquesta romana), Sal·lustí( procesarià), Tàcit ( va tenir càrrecs importants sota diversos emperadors),i Cèsar ( actiu). Una excepció és Livi encara que donarà importancia a la política en la historiografia.
 Xovinisme: transmetre una bona imatge de la seva pàtria.
 Etnocentrisme: el centre dels historiadors grecs és Grècia ( Atenes) mentre que alotres ciutats gregues queden en segon pla i això passa igual en Roma , només s’esmentaven altres ciutats o pobles si havien entrat en contacte amb ells.
 Problemes de transmissió: transmissió indirecta( moltes obres s’han conservat gràcies a les citacions d’altres autors), la transmissió dels textos( gràcies a la còpia manuals dels textos) i no es fàcil saber-ne el títol original de una obra.
HISTORIOGRAFIA GREGA  Model per a alguns historiadors grecs: Homer , Ilíada( catàleg de les naus) i Odissea.
 Logògrafs: s. VI a. C La historia neix amb la redacció de cròniques de ciutats o regions,recolzant-se en testimonis locals tant de caràcter sagrat com profà(fundacions de ciutats,tradicions, genealogies, costums i formes de vida d'altres pobles).La historia neix a Jònia com a conseqüència dels contactes culturals amb els pobles del Pròxim Orient.
 Personatges importants: Heròdot( pare de la història),Tucídides( guerra del Peloponnès), Xenofont d’Atenes( continua narrant la historia de Tucídides), Ctèsias i els Persiká, Polibi ( lúltim gran historiador grec) i Plutarc que és l’antítesi de Polibi perque no aspira a escriure una hisòria universal, Flavius Josephus.
HISTORIOGRAFIA LLATINA  A Roma la historiografia neix en el període tardà de la República romana com a conseqüència de les guerres púniques afavorint el sentiment d’identitat (s.IIIIa.C.) sota la idea que els costums dels avantpassats (moresmaiorum) eren un sistema ideal de valors del qual es podien extreure models per a la pròpia conducta i que aquests valors s'estaven perdent, a més vol cercar les raons de la decadència.
 La historiografía llatina ,però ,es diferencia de la grega en que l'historiador romà mira cap al passat i només cap a Roma.
 Personatges importants : Cató(orador i primer autor que va escirure historiografia en llatí),Ciceró,Juli Cèsar,Nepot,Sal·lustí,Titus Livi.
HISTORIOGRAFIA IMPERIAL El poder absolut instaurat a Roma després de la República va tenir com a conseqüència una progressiva pèrdua de la llibertat d'expressió.
Qui volia dedicar-se a la història se’ls hi oferia 3 camins:  La majoria: evitar conflictes amb el règim escrivint obres que afalaguessin els emperadors i que defugissin qualsevol crítica del sistema o de la política dels governants.
 Alguns historiadors es van enfrontar directament amb el règim imperial a través d'una defensa descoberta de la República.
 Altres van intentar buscar mitjans per dir la veritat però amb prudència,sense posar en perill la seva obra ni la propia vida.(TÀCIT)  Personatges importants: Tàcit,Suetoni.
...