Tema 2.3 botànica (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Biología - 2º curso
Asignatura Botànica
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 14/03/2016
Descargas 8
Subido por

Vista previa del texto

2. 3 BASIDIOMICOTS. CARACTERÍSTIQUES GENERALS, DIVERSITAT, ECOLOGIA I UTILITATS BASIDIOMICOTS o Grup més evolucionat (35.000 sp) o Terrestres o Majoria sapròfits, paràsits i micorizògens. Simbiosi amb arrels de planes vasculars o Miceli dicariòtic o Septes amb un porus engruixits amb dolípors (estructures amb forma de barril a banda i banda del porus de les quals no se sap la funció) o Paret cel·lular amb quitina o Reproducció sexual per somatogàmia: s’uneixen dues cèl·lules vegetatives, no es formen gametangis o Cicle vital amb la formació de cossos fructífers que contenen els esporangis que s’anomenen basidis. Cada basidi forma 4 basidiòspores que són exòspores o En el carpòfor poden arribar a formar-se fins a 3 tipus diferents d’hifes: generatives, esquelètiques i connectives CICLE VITAL Partim d’una basidiòspora (n), a partir d’aquesta es comença a formar un miceli haploide i monocariòtic que s’anomena miceli primari (pocs dies de vida). Quan dos micelis primaris es troben, s’uneixen i comencen la fecundació, és en aquest punt on es produeix la somatogàmia ja que una cèl·lula de cada un dels micelis es fusiona amb l’altre. S’acaba formant un nou miceli dicariòtic. En tot el cicle només es produeix una fecundació.
El miceli dicariòtic és el miceli secundari, i és la fase vegetativa llarga. Quan arriba la estació favorable, a partir del miceli secundari, es formen els cossos fructífers. Quan tenen el cos fructífer madur, les hifes fèrtils, acabaran formant l’esporangi. A la punta de les hifes es produeix la cariogàmia, única fase del cicle 2n. Una vegada s’ha format el zigot, té lloc la meiosi. Es formarà el basidi i les basidiòspores.
Creixement de les hifes mitjançant la fibulació: a l’extrem de les hifes fan una curvatura subepical (evaginació) anomenada fíbula. A la fíbula hi situen un del dos nuclis. Un cop col·locat, els nuclis es divideixen per mitosi, tenim 4 nuclis. Els 4 nuclis es separen, per això necessiten septes. La fíbula es fusiona amb la cèl·lula de la paret.
Diferents tipus de basidis i basidiocarps La estructura que aguanten les basidiòspores són els esterigmes.
Diferents tipus d’hifes: • Generativa: fèrtils • Esquelètica: gruixudes i pocs septes (resistència) • Connectiva: primes i molt ramificades (estabilitat) Desenvolupament gimnocàrpic: durant tota la seva etapa de formació manté un himeni que basidiòspores.
acabarà No es formant les forma cap membrana que protegeixi l’himeni.
Desenvolupament hemiangiocàrpic: es formen membranes que protegeixen l’himeni. Quan es comença a formar el bolet, aquest està envoltat pel vel universal. El bolet va creixent, i una segona membrana protegeix directament l’himeni, el vel secundari. Quan el bolet creix més, es trenca el vel universal, les restes que queden d’aquest s’anomena la volva. Quan el bolet ja és madur, té les espores madures, el vel secundari es trenca per tal de deixar que l’aire i el vent arribin a les espores i aquestes puguin viatjar. Les restes del vel secundari formen l’anell. Ex: ous de reig.
Desenvolupament angiocàrpic: les espores no estan mai en contacte directe amb l’exterior i han de sortir per un porus. El bolet està envoltat per una membrana molt rígida que és el peridi.
En el que els altres és l’himeni, en aquests bolets és la gleba. En aquesta gleba maduraran les espores, i mentre maduren, es formarà el porus o ostíol. El bolet necessita que alguna cosa impacti sobre ell per alliberar les espores, no l’aigua o el vent.
Grups paràsits • • • • • • 6.000 espècies Paràsits obligats de plantes Septes sense dolípor (engruiximents dels septes) Basidis septats transversalment Es desenvolupen pels espais intercel·lulars No fan basidiocarps CICLE VITAL Inicialment ha de parasitar a dos hostes: el coralet i el blat, dos cereals. Arriba una basidiòspora al damunt d’una fulla del coralet, penetra i comença a formar un miceli primari. A partir del miceli primari es comença a formar un esporangi, el picni, a la part de dalt de la fulla. En els picnis es formen espores, les picniòspores. A banda de les picniòspores també hi ha basidiòspores. Dues picniòspores s’uneixen i comencen a formar un miceli secundari. A partir del miceli secundari es formarà un nou esporangi a la part de sota de la fulla, l’eci, on s’hi formen les esciòspores.
Les esciòspores es dispersen amb el vent i han d‘anar a parar al damunt d’una fulla de blat, penetren i formen un miceli. Aquest miceli acaba formant un nou tipus d’esporangi, els uredis, on s’hi formen les urediòspores (espores de repetició, es poden reproduir asexualment i no s’han de formar a cada cicle). Les urediòspores infecten una altra planta de blat i allà hi formen el teli amb les teliòspores. A les teliòspores té lloc la cariogàmia i es formen els basidis.
Carbons • 1.500 spp • Paràsits d’angiospermes • Completen el cicle sobre una única planta • El miceli primari és sapròfit (viu al medi) • El miceli dicariòtic és l’únic que és paràsit, la planta comença a ser paràsita a partir del miceli secundari • Ataquen parts reproductores de la planta   ...