El text audiovisual (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Periodismo - 1º curso
Asignatura Llenguatge i Gèneres Informatius
Profesor C.C.
Año del apunte 2015
Páginas 2
Fecha de subida 13/01/2016
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

ELS TEXTOS INFORMATIUS EN RÀDIO I TELEVISIÓ L’estructura de la notícia Oralitat, escriure per a l’oïda (escrivim ser escoltats, no llegits):    Estil propi de la conversa.
Considerar la fugacitat i la capacitat limitada de retenció (es fàcil que se n’oblidi).
Pensar la informació no com a donada sinó com a rebuda (pensar en el receptor) que suposa un equilibri entre novetat i redundància (perquè als despistats no se’ls hi escapi del que parlem).
Estructura del text informatiu a la ràdio i televisió La piràmide invertida no existeix (bucle):  Entradeta: Atraure l’espectador, despertar l’interès i explicar l’essència (un resum de la informació més important).
La funció del presentador: estil pla o personalitzat.
 La notícia: l’inici, el cos i el tancament.
La frase Frases breus, però sobretot frases ordenades:    Ordenació del sentit: l’oient no pot captar detalls abans d’haver entès el sentit general que té la frase (la història). Primer hem de dir la idea general perquè els oients puguin entendre els detalls.
Ordenació dels elements: la memòria immediata de l’oient no pot “rebobinar” tan fàcilment com la del lector. S’ha d’anar recordant per la gent que ho escolta i a més, la gent s’anirà incorporant.
Ordenació adequada: a les exigències informatives i al registre oral.
Complements circumstancials d’acord amb el registre oral (el present és present perquè està passant avui, no present històric). Alerta, sobretot, amb la situació del complement de temps (per cert, moltes vegades innecessari perquè “avui” ja ens marca el temps verbal.
Cal simplificar les frases amb un llenguatge planer (saber destriar). Si pot ser, hem de dividir les frases (a cada frase una idea, dues com a màxim).
Linealitat: a les frases compostes mai posarem les frases subordinades abans de les principals ja que el lector no pot tirar enrere i no ho entendrà correctament i li hem de deixar clar lo més important de la frase(especialment en oracions condicionals i concessives). INCORRECTE: Encara que perdi el seu pròxim partit, el Barça té moltes possibilitats de classificar-se.
No frases inserides unes dins de les altres, frases que anem afegint entre el subjecte i el verb (frases “xoriç”). EX: l’autobús sinistrat, que va ser comprat per l’empresa fa uns 5 anys, portava els turistes de BCN a Sitges.
Els signes ortogràfics no s’escolten!! Bibliografia específica: Oliva, Llúcia i Sitjà, Xavier (2007). Las noticias en radio y televisión...
El llenguatge audiovisual 5 característiques:      Registre oral: No parlem de la manera com escrivim, som més col·loquials i més redundants.
Forma de percepció: La gent no escolta de la mateixa manera que llegeix, no hi ha el mateix grau d’antenció i es necessitat linealitat perquè no pot rebobinar.
Brevetat: Una notícia a la ràdio o a la TV pot ser 10 vegades més curta que en un diari.
Temps verbals canvien: Allò que en un diari va passar “ahir” aquí passa “avui”.
Hi ha imatges (a la TV): no podem escriure un tex que es limiti a descriure el que ja surt en les imatges.
Mana la narrativa audiovisual. Expliquem “storys”, oblidem la piràmide invertida.
El procés a la ràdio    Redactar la notícia d’acord amb les exigències de l’oralitat, no una lectura mecànica.
Cites directes i cites indirectes: Les directes són els talls de veu. Cal fer una introducció abans de posar les declaracions (frases “safata”).
Una frase safata: Nom i càrrec de la persona que escoltarem.
No acaba amb dos punts (com a la premsa).
No diu el mateix que ja escoltarem dir a la persona citada.
Ajuda a orientar el sentit de la cita o la completa.
EX: A l’equip hi regna l’optimisme, i Messi fins i tot s’ha atrevit amb un pronòstic. Tall de veu.
...