TEMA 11 (part 2) (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 2º curso
Asignatura Historia Antigua
Año del apunte 2015
Páginas 4
Fecha de subida 16/02/2015
Descargas 4
Subido por

Vista previa del texto

- Els més conservadors (com Cató) hi són en contra. Cató estudia, fins i tot, grec només per rebatre les obres i pensament dels grecs. Reacció dels conservadors:  Prohibició de les Bacanals (186 aC): rituals de tipus mistèric, de nit i en honor al déu Bacus (Dionisíaques pels grecs). Excusa: propícies per conjurar contra Roma.
 Expulsió dels filòsofs grecs (161 i 154 aC).
 Prohibició de construir a Roma un teatre permanent (154 aC). Podia reunir molta gent del poble = perill.
El primer teatre en pedra no es construeix fins l’I dC, teatre de Pompeu.
LA CRISI DE LA REPÚBLICA 4. El naixement del latifundisme. El problema de l’ager publicus - Ara motiu de reivindicació: problema agrari, repartiment desigual de terres.
- Increment de l’ager publicus, territori de la península que pertany a l’Estat, en teoria de tots els romans.
- Però l’Estat arrenda grans extensions als patricis per tal de que les posin en conreu, en producció, a canvi d’una quota. Seran patricis i grans plebeus els que es beneficiaran (el Senat també ho són) d’aquest repartiment.
- Els patricis deixen de pagar aquestes quotes i es queden amb les terres. Petita propietat comença a desaparèixer.
 latifundisme creix  petita propietat desapareix  esclavisme acaba per arruïnar al treball lliure assalariat.
Optimates i Populares - Alguns senadors instrumentalitzen el descontentament popular. Els populars fan una política populista, mentre que els optimates (‘’els millors’’) defensen els interessos de la classe senatorial.
- El Senat està dominat pels elements més conservadors (optimates). Un grup de senadors es posen de part del poble (Populares). El problema de la terra es converteix en l’eix del seu programa polític.
- El final de la República està marcat per l’enfrontament polític entre aquestes dues faccions.
5. El tribunat de Tiberi Semproni Grac (133 aC) - Reforma agrària motivada per aspectes politico-militars i socioeconòmics, aspectes íntimament lligats a Roma en aquell moment. Si es volia tenir motivats als soldats (que encara són gent del poble) s’havia de resoldre la gana del poble, el problema del repartiment.
- Aquesta reforma xoca amb els interessos de l’aristocràcia. Malgrat això, ell comença el repartiment de l’ager publicus entre els ciutadans pobres de Roma:  Lex Sempronia: limita a 500 iugera (125ha) la terra que un ciutadà pot tenir de l’ager publicus (+250 iugera per cada fill, fins un límit de 500 iugera, dos fills = 1000 iugera en total).
- La resta es torna a l’Estat i es divideix en parcel·les de 30 iugera (7’5 ha) a disposició dels ciutadans.
- Comissió encarregada del repartiment de terres: tresuiri agris dandis adsignandis iudicandis.
 La llei és aprovada malgrat l’oposició dels senadors, que havien utilitzat el tribú Marc Octavi (intercessio), comprant-lo, company de Tiberi. Grac Tiberi es dirigeix al poble i explica la traïció d’aquest, i Octavi és destituït.
- Pretensió obertament il·legal de Tiberi de presentar-se a la reelecció com tribú per a l’any 132 aC, el que suposava una actitud deliberada de violació de l’ordre constitucional vigent.
- Es sentia fort perquè aquell any havia mort Àtal III i Roma heretava, de mans de Tiberi, el ric regne de Pèrgam.
- Acusen a Tiberi Grac de voler constituir-se en rei + voluntat de presentar-se reelecció (cosa que no estava escrit que fos prohibit, però que era llei oral, costum) = és assassinat durant els comicis.
6. El tribunat de Gai Semproni Grac (123 aC) - Vol venjar al seu germà i, malgrat l’oposició del Senat, torna a Roma i es presenta a tribú. Continua les reformes del seu germà.
- Promulga nombroses lleis conegudes com Leges Semproniae per intentar acabar amb la corrupció política i protegir més als plebeus, a més de continuar amb la reforma agrària començada per Tiberi.
- Agilització del repartiment de terres, no de manera individual, sinó amb la creació de colònies: Tarent, Squillace, Càpua i Cartago (aquesta última molt problemàtica, antic enemic, ho fa a través de la lex Rubria).
- El Senat utilitza un altre tribú de la plebs, Marc Livi Drus, per frenar el programa de Gai Grac. Ho fa no mitjançant el dret de vet sinó proposant reformes més radicals, gairebé impossibles, perquè la gent li doni més suport a ell i Gai perdi popularitat.
- Intenció de concedir la ciutadania romana a tots els llatins i la llatina a tots els itàlics. Fracassa per l’acció del cònsul Fanni, que utilitza la gent, que no vol compartir la ciutadania amb més gent estrangera.
- A més, aconsegueix perpetuar-se en el poder mitjançant la reelecció, cosa inaudita, que no havia aconseguit el seu germà. El Senat ja se’l vol llevar de la vista.
- L’arma principal per atacar Gai Grac és Cartago, lloc maleit. Supressió de la llei Rúbria mitjançant la compra del Senat del tribú Minuci.
- Enfrontament entre els partidaris de Gai Grac i els dels senadors: milers de morts, entre ells els tribuns Gai Grac i Fulvi Flac (121 aC).
- El Senat, al cap de poc temps, aboleix totes aquestes reformes i deixarà en l’aire altre cop la qüestió agrària.
7. La guerra civil entre Mari i Sul·la - Encara continua vigent la qüestió del repartiment de terres. Els nous protagonistes del moment són dos generals molt experimentats i de carrera militar i política llarga:  Mari (Mario): representant dels populares.
 Sul·la: representant dels optimates.
- Acaba esclatant una guerra civil, terriblement cruenta, entre les dues faccions, de la qual surt victoriós Sul·la.
- Però abans, Mari havia fet una important reforma de l’exèrcit (107 aC): - L’exèrcit s’obre a tots els ciutadans sense fortuna: enrolaments voluntaris entre els proletaris i entre els aliats no itàlics i provincials.
- Promesa de servei d’uns 20 anys a l’exèrcit a canvi de jubilació de terres al final. Als provincials se’ls promet la ciutadania romana al final del servei militar.
- Naixement d’un exèrcit al servei, més que a Roma, del seu general (imperator), que representa Roma.
Provoca les lluites i intents d’arribar al poder d’aquesta època dels generals.
- Canvis a l’armament. Tot comporta una professionalització de l’exèrcit romà.
La dictadura de Sul·la - Sul·la controla Roma (83 aC). Entre el 82-79 aC es perpetua en el poder com a dictador, obligant al Senat a proclamar-lo com a tot (primer cop).
- Purga enorme dels enemics de la guerra civil. Retorna al Senat la seva antiga preponderància, els seus antics privilegis:  Les lleis que es presenten a l’assemblea popular seran un projecte que haurà de passar per el vist i plau del Senat abans de ser votades. Pot ser rebutjada a més.
 Retira el dret de vet dels tribuns.
 El tribú de la plebs és el final de la promoció, a partir d’aquest càrrec no es podria ascendir més, per un membre de la plebs, en política.
 Més magistratures pels senadors, incrementant, per exemple, el nombre de qüestors fins a 20 i el de senadors fins a 600 = Senat més poderós.
- 79 aC: es sent major i es retira de la vida política a la vida privada.
- Reaccionari, torna la pau a Roma, però significa un retrocés polític, el van veure com el restaurador dels privilegis més arcaics de la noblesa més rància. Pas enrere en les reformes constitucionals.
- Altra conseqüència del seu govern va ser que es va veure que el poder, en mesura, podia residir en un sol home, ja que l’extensió del territori romà no feia eficaç el repartiment de poders. Marcarà l’inici de les arribades al poder a partir d’ara.
- Successors polítics de Sul·la:  Cras: partit dels Populares. Derrota a Espartac, líder de la revolta esclava.
 Pompeu: partit dels optimates. Famós per acabar amb la revolta d’un general d’Hispània.
 Posteriorment, Juli Cèsar.
- Cras i Pomepu es dediquen a abolir les contrareformes de Sul·la.
- A l’aliança d’aquests dos s’afegeix al poc temps Cèsar, jove ambiciós d’una de les famílies més nobles de Roma, però molt popular entre el poble. A més, era el cap religiós de Roma (pontífex maximus).
8. El primer triumvirat (60 aC) - 60 aC: primer triumvirat (pacte entre tres homes per repartir-se i compartir el poder), sense fonament legal.
- Pacte entre Cras, Pompeu i Cèsar. Aliança política.
- Permet a Cèsar arribar al Consolat i continuar les reformes dels Populares. Un cop acabat aquest, a l’any, fa una sèrie de campanyes victorioses a la Gàl·lia, tornant-se molt fort, poderós i famós.
- Els altres dos triumvirs veuen amb recel el creixent poder del seu company.
La guerra civil entre Cèsar i Pompeu - El Senat utilitza a Pompeu per fer front a Cèsar. Pompeu i Cèsar no tenien massa bona relació (la mort de Júlia, filla de Cèsar, casada amb Pompeu, deixa els dos molt dolguts i distants).
- Cras és assassinat en una campanya militar.
- Pompeu passa a defensar els interessos dels optimates: suposa una guerra civil entre els optimates, de Pompeu, i els populars, de Cèsar.
- Cèsar pretén prorrogar el seu càrrec i poder, i el Senat l’amenaça en declarar-lo enemic públic.
- Passa el rierol Rubicó, límit d’Itàlia (11 de gener del 49 aC). El Senat, Pompeu i els seus partidaris marxen a Grècia, perseguits per Cèsar, que derrota a Pompeu a la batalla de Farssàlia (48 aC).
- Pompeu fuig a Egipte i és assassinat per un partidari de Ptolomeu XIII. Cèsar es presenta a Egipte i castiga a Ptolomeu XIII i els seus seguidors. Cèsar es posa de part de Cleòpatra, la seva germana.
- Guerra a Egipte i mort de Ptolomeu XIII (47 aC). Cleòpatra reina d’Egipte, embarassada de Cèsar = Cesarió.
9. L’autocràcia i les reformes de Cèsar - 48 aC: Cèsar és anomenat, pel Senat, dictador per temps indeterminat, i obté la potestat tribunícia, és a dir, els poders dels tribuns de la plebs = la seva persona és inviolable.
- 46 aC: dictador per 10 anys.
- 44 aC: dictador altra vegada perpetu. Aquest any el maten.
- A més, també té els poders de censor i és el pontífex màxim.
Les reformes constitucionals - Eleva el nombre de senadors a 900, molts fidels partidaris seus (gent de tot tipus, alguns plebeus, però fidels).
- Augmenta el nombre de magistrats, augmentant la burocràcia (ex: qüestors fins a 40).
- Està reformant l’aparell burocràtic. Reordena els governs provincials i funda colònies a les províncies, ajudant a la romanització i concedint la ciutadania romana a moltes ciutats de la Gàl·lia i Hispània; altres ciutats reben sols el dret llatí.
- Construeix un nou fòrum, i fins i tot reforma del calendari (l’actual reformat pel papa Gregori).
10. L’assassinat de Cèsar i l’ascens d’Octavià - La vella aristocràcia del Senat veu que Cèsar és de cada vegada més popular. Intenten revestir-lo d’honors i títols perquè el poble vegi que pot convertir-se en rei i sigui desprestigiat i repudiat. No ho aconsegueixen.
- Complot contra Cèsar: 60 conjurats dirigits per Marc Juni Brut i Gai Cassi.
- 15 de març 44 aC: assassinat de Cèsar en el dia en què es reunia el Senat. Segons l’informa mèdic ve rebre 23 punyalades. Els assassins fugen.
- Però, no es van abolir les seves reformes perquè no es veiés que s’anava en contra d’un home que havia vetllat pel poble, sinó que es vol fer veure que es va contra un home que es podria haver proclamat rei.
- Grans funerals per Cèsar, el poble esclata i van en contra els assassins de Cèsar, que fugen de Roma.
- Conseqüències de l’assassinat de Cèsar:  En un primer moment, amnistia general.
 Després dels funerals de Cèsar, els assassins han de fugir de Roma.
 Octavià, hereu de Cèsar.
- El Senat veu amb bons ulls a Octavià, per ser jove i aparentment manipulable. Error. Molt intel·ligent i ambiciós.
- Marc Antoni, Dècim Juni Brut i Lèpid intenten anar contra Octavià, fent-se forts a certes províncies. Són vençuts un per un per Octavià, que, malgrat la seva joventut, és anomenat cònsol.
- Brut és assassinat i Octavià, inesperadament, pacta amb Antoni i Lèpid (el cap de la cavalleria).
- Octubre del 43 aC es aconsegueix el Segon Triumvirat, per a un repartiment de poders.
11. El Segon Triumvirat.
Octavià, amo únic de l’Imperi Romà - Purga enorme dels enemics de Cèsar, milers d’executats contraris a aquest.
- Un cop pacificat l’interior de Roma, havent acabat amb els contraris al govern, poden marxar contra els conjurats (Cassi i Brut), que estaven a Grècia.
- Batalla de Filipos (tardor de l’any 42 aC): Brut i Cassi són derrotats i es suïciden.
- Nou repartiment de l’Imperi: Lèpid (Àfrica), Octavià (part de la Gàl·lia i Hispània) i Marc Antoni (altra part de la Gàl·lia i, extraoficialment, Orient).
- Itàlia queda com una mena de territori neutre als inicis. No obstant, Octavià es fa amb el control d’Itàlia.
- Octavià, a Itàlia, té problemes de subministrament culpa de les activitats piràtiques del fill de Pompeu, Sext Pompeu. Octavià, ajudat per Lèpid, fa una expedició contra aquests i venç a Sext Pompeu.
- Amb això, Octavià s’apropia Còrcega i Sardenya. Lèpid considera que ell també té dret i s’apropia de Sicília.
Octavià no ho veu bé i li declara la guerra, desposseint a Lèpid de tots els seus territoris i càrrecs. Queda com a amo de tot occident. Cara a cara d’occident i orient, de Octavià i Marc Antoni.
- Les tropes, cansades de lluites i guerres civils, es neguen a lluitar i Antoni i Octavià es veuen obligats a reconciliar-se: matrimoni Octàvia, germana d’Octavià, amb Marc Antoni.
- Campanyes fracassades d’Antoni a Orient. Desprestigi a Roma.
- Antoni repudia a Octàvia i es casa amb Cleòpatra. Insult a Octavià. Nomena a Cesarió heure de Cèsar.
Legalment és un competidor de Octavià, únic hereu de Cèsar. Guspira que encén el foc.
- Octavià, il·legalment, llegeix públicament al Senat el testament de Marc Antoni, guardat al temple de les vestals, on s’estipula que aquest deixa territoris propietat de Roma a Egipte.
- Campanya de desprestigi contra Marc Antoni dóna fruit i Roma li declara la guerra.
- Setembre 31 aC: batalla naval d’Actium, prop de Grècia. Armada d’Octavià vs Marc Antoni i Cleòpatra, que enmig de la confusió es retiren. Victòria absoluta d’Octavià.
- Antoni i Cleòpatra es refugien a Alexandria, però les tropes es passen a Octavià. Suïcidis d’Antoni i, després, de Cleòpatra (30 aC), davant la negació d’Octavià a pactar. Execució de Cicerió per Octavià.
- Inici de la primacia política d’Octavià = concentració de poders. Començarà a desmantellar el sistema republicà per introduir un nou règim polític: el Principat.
...