08. Mort sobtada (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Lleida (UdL)
Grado Medicina - 3º curso
Asignatura Malalties cardio-nefrològiques
Año del apunte 2016
Páginas 8
Fecha de subida 03/05/2016
Descargas 16
Subido por

Vista previa del texto

UNYBOOK                                http://unybook.com/perfil/marepean   Usuari:    marepean   8.  Mort  sobtada:  maneig  de  la  víctima  en  suport  vital  bàsic     La   mort  sobtada  és   la   mort   natural   inesperada   de   causa   cardíaca   que   té   lloc   en   la   primera   hora   des   de   l’inici   dels   símptomes   i   acostuma   a   afectar   persones   que   no   han   presentat   símptomes   prèviament.       Els  principals  factors  de  risc  associats  a  la  mort  sobtada  són:   -­‐ Episodis  previs  en  la  família  de  mort  sobtada   -­‐ Episodis  previs  de  TV   -­‐ Antecedents  d’IAM   -­‐ Cardiopatia  isquèmica   -­‐ Insuficiència  cardíaca   -­‐ Miocardiopatia  hipertròfica   -­‐ Síndrome  del  QTc  llarg     La  parada  cardíaca  es  pot  presentar  amb  dos  tipus  de  ritmes:     -­‐ Ritme   desfibril·lable:   hi   ha   activitat   elèctrica   però   la   musculatura   cardíaca   és   incapaç   de   coordinar-­‐se   per   a   expulsar   una   mínima   fracció   d’ejecció.   És   el   cas   de:   TV   (62%),   TdP   (17%)  i  FV  (8%).       *Fibril·lació  ventricular  (FV)     UNYBOOK                                http://unybook.com/perfil/marepean   Usuari:    marepean     *Taquicàrdia  ventricular  (TV)   -­‐ Ritme   no   desfibril·lable:  són  les  bradiarítmies  (17%),  la  més  característica  l’asistòlia  en   la   que   no   hi   ha   activitat   elèctrica.   En   el   cas   de   ruptura   cardíaca,   una   complicació   no   molt   freqüent  de  l’IAM,  hi  ha  ritme  sinusal  normal  però  sense  activitat  cardíaca.       En   el   diagnòstic   de   l’aturada   cardio-­‐respiratòria,   s’han   de   comprovar   els   següents   punts   i   sempre  en  el  mateix  ordre.  Un  pacient  que:     -­‐ Inconscient   -­‐ No  respira   -­‐ No  té  pols     Aturada  Cardio-­‐Respiratòria  (ACR)     Prendre  el  pols  en  un  pacient  amb  ACR  és  complicat.  Hi  ha  fins  a  un  40%  de  falsos  positius  en   que  el  reanimador  es  detecta  el  propi  pols.  En  la  RCP  bàsica  ja  no  es  té  en  compte  el  pols  i  en  la   RCP  avançada  només  per  al  diagnòstic  i  si  al  monitor  hi  ha  algun  ritme  que  podria  cursar  amb   pols.       El  tractament  d’una  ACR  el  descriu  la  cadena  de  la  vida,  sempre  en  el  mateix  ordre:     -­‐ Activar  SEM   -­‐ SVB:  Suport  Vital  Bàsic,  permet  mantenir  la  irrigació  del  cervell.     -­‐ Desfibril·lació  per  a  intentar  revertir  la  parada  cardíaca   -­‐ SVA:  Suport  Vital  Avançat       UNYBOOK                                http://unybook.com/perfil/marepean   Usuari:    marepean   Les  maniobres  del  Suport  Vital  Bàsic,  sempre  en  decúbit  supí,  són:       -­‐ Comprovar  consciència:  intentar  despertar  al  pacient.  Es  pot:  sacsejar  la  víctima,  donar   petits  cops  a  la  cara  o  cridar.       -­‐ Obertura   de   la   via   aèria:   és   important   puix   que   amb   la   inconsciència   és   perd   el   to   muscular   de   la   llengua  i   aquesta   cau   obstruint   la   via   aèria.   La   presència   d’un   cos   estrany   és   excepcional   però   cal   pensar-­‐hi   en   nens,   avis,   pacients   amb   dificultats   mentals   o   traumàtics.     La   via   aèria   s’obra   amb   la   maniobra   front-­‐mentó   que   permet   que   la   llengua   vagi   cap   endavant  i  s’obri  la  via  aèria.       Hi   ha   altres   manobres   però   que   no   es   practiquen   com   la   hiperextensió   del   coll,   la   qual   només  es  fa  en  nens.       Tot  pacient  traumàtic,  mentre  no  es  demostri  el  contrari,  té  lesió  de  la  columna  cerebral  i   s’ha  de  vigilar  molt:  si  respira  no  tocar,  no  hiperextendre  el  coll,  tracció  maxil·lar  inferior   i   la   ventilació   serà   difícil   en   SVB.   Si   es   troba   en   ACP   i   hi   ha   el     personal   necessari,   algú   ha   d’estirar  el  cap  com  si  tingués  la  intenció  d’allargar-­‐li  el  coll  mentre  els  seus  companys   segueixen  amb  les  mesures  de  SVB  i  RCP.       -­‐ Comprovar  la  respiració:  s’ha  de  veure  els   moviments   de   tòrax,   escoltar   els   sorolls   respiratoris   i   sentir   l’alè.   Durant   10”,   ni   més   ni  menys.     Hi  ha  respiracions  que  no  són  eficaces  i  que   es   poden   donar   en   context   d’una   aturada   cardíaca   (respiració   agònica   o   apnèusica).   S’ha   de   discernir   aquests   casos   tenint   present  com  és  una  respiració  normal.         UNYBOOK                                http://unybook.com/perfil/marepean   -­‐ Usuari:    marepean   Comprovar  si  té  pols:  és  comprovar  la  circulació.  Està  reservat  al  personal  sanitari.  No   s’ha  d’emprar  més  de  10”  en  la  cerca  del  pols  carotidi  o  comprovar  la  manca  de  signes  de   vida.       -­‐ Manteniment  de  la  ventilació   -­‐ Manteniment  de  la  circulació       En  principi,  en  RCP,  hi  ha  un  sol  re-­‐animador  i  sense  instrumentalització.  La  RCP  és  una  tècnica   cansada,   al   cap   d’una   mitjana   de   2’   el   massatge   cardíac   perd   eficàcia   per   cansament   del   reanimador.           Un  pacient  inconscient,  no  traumàtic,  s’ha  de  col·locar  en  la  posició  lateral  de  seguretat.  És  una   posició  que  manté  la  via  aèria  oberta,  protegeix  la  via  aèria  de  la  broncoaspiració  i  és  confortable   i   estable.   Es   manté   i   es   transporta   així   al   pacient   canviant   de   costat   als   30’   per   evitar   l’aparició   d’ulceracions.   A   més,   s’ha   d’intentar   trobar   informació   sobre  la  víctima.     Un  pacient  inconscient  sempre  necessita  valoració  hospitalària.     UNYBOOK                                http://unybook.com/perfil/marepean   Usuari:    marepean         El  primer  que  s’ha  de  fer,  abans  i  tot  d’obrir  la  via  aèria,  és  trucar  al  112  demanant  ajuda.  Una   vegada   confirmada   l’ACP   el   millor   es   tornar   a   trucar   per   confirmar   l’ajuda.   Si   s’ha   d’abandonar   a   la  víctima  per  aconseguir  un  desfibril·lador  es  fa.     La  teoria  diu  que  l’activació  del  sistema  davant  una  ACP:     -­‐ En  >8  anys  primer  s’ha  de  trucar   -­‐ En  <8anys,  traumàtics,  ofegats  (immersió)  i  enverinats  s’ha  de  trucar  després  d’un  minut   de  RCP.     Això   es   justifica   perquè   la   majoria   de   les   ACP   del   segon   grup   de   pacients   es   deu   a   aturares   primàries  respiratòries  que  es  poden  restablir  sense  necessitat  d’un  desfibril·lador  en  primera   instància  abans  que  no  evolucioni  a  una  ACP.       Així  doncs,  les  maniobres  terapèutiques  davant  una  ACP  són:     -­‐ Assegurar,  més  que  mai,  ajuda   -­‐ Abandonar  la  víctima  si  cal  per  a  cercar  ajuda   -­‐ Fer  compressió  cardíaca  extrema   -­‐ Sempre  amb  ventilació   -­‐ Relació  ventilació:  compressió  30:2     UNYBOOK                                http://unybook.com/perfil/marepean   -­‐ Usuari:    marepean   Evitar  temps  morts  entre  maniobres.  La  millor  maniobra  realitzada  no  arriba  al  50%  de   la   fracció   d’ejecció   cardíaca   motiu   pel   qual   és   imprescindible   no   aturar   el   massatge   cardíaca  per  evitar  perdre  probabilitats  de  vida.       La  compressió  cardíaca  externa  permet  fer  circular  un  volum  suficient  de  sang  oxigenada  per   a  mantenir  una  correcta  perfusió  cerebral.  S’ha  de  realitzar  en  una  superfície  dura  i  plana  amb  el   pacient  en  decúbit  supí.     Els  cicles  de  RCP  són  30  compressions  toràciques  seguides  de  2  insuflacions  (30:2).        S’ha  de  vigilar  i  tenir  present:     -­‐ Localització  al  mig  del  tòrax,  terç  inferior  de  l’estèrnum.     -­‐ No  trencar  o  intentar  evitar  trencar  costelles   -­‐ Mans  entrellaçades   -­‐ El   ritme   ha   de   ser   de   100   compressions   per   minut   combinant  30:2.     -­‐ Començar  amb  ventilació  quan  es  pugui   -­‐ No  comprovar  pols     La   posició   correcta   és   situar   espatlles,   colzes   i   canells   en   línia   recta   i   perpendicular   a   la   víctima   i   recolzant   només   el   canell   d’una   mà   sobre   el   seu  tòrax.     L’excepció  al  30:2  és  quan  el  pacient  té  mocs,  sang  o  secrecions  o  és  un   traumàtic   que   no   té   cara.   El   re-­‐animador   pot   no   voler   o   no   poder   fer   les   ventilacions,  aleshores  s’ha  de  realitzar  suport  circulatori  sense  suport   ventilatori.     UNYBOOK                                http://unybook.com/perfil/marepean   Usuari:    marepean   El   procés   de   ventilar   es   pot   realitzar   ja   sigui   boca-­‐boca   (boca-­‐nas,   boca-­‐estoma)   o   amb   l’ajuda   d’instruments  com  una  mascareta  facial  o  un  sac  de  ventilació.       En   la   ventilació   boca-­‐boca   s’ha   de   mantenir   la   via   aèria   oberta   amb   el   nas   tapat,   encerclar   la   boca   i   fer   una   insuflació   1”   a   un   ritme   de   10-­‐12   per   minut.   S’ha   de   permetre   l’espiració.   Quan   es   bellugui   el   tòrax,  ja  n’hi  ha  prou.  Si  oposa  resistència  és   perquè  la  via  aèria  no  està  oberta  o  hi  ha  la   presència  d’un  cos  estrany.         La   desfibril·lació  és   la   única   maniobra   eficaç   per   a   FV/   TVSP.   Actualment,   hi   ha   desfibril·ladors   semi  automàtics  en  llocs  públics  a  més  dels  hospitals.     Es  semi  automàtic  puix  que  el  desfibril·lador  decideix  si  el  ritme  és  o  no  desfibril·lable  però  és  el   reanimador   qui   diagnostica   l’aturada   cardio-­‐respiratòria   i   qui   aplica   la   descarrega.   Els   automàtics  són  aquells  interns  del  pacient  i  que  apliquen  la  descàrrega  quan  ells  ho  decideixen.       Tots   els   desfibril·ladors   semiautomàtics   tenen   un   botó   verd   on/off   i   un   botó   taronja   o   vermell   amb  un  raig  de  descàrrega  que  s’encén  quan  la  màquina  detecta  un  ritme  desfibril·lable.  Tenen   una  alta  fiabilitat.     DEA  s’ha  d’utilitzar  només  si  hi  ha  ACR.       Si  el  re-­‐animador  està  tocant  a  la  víctima  en  el  moment  de  la  descàrrega  i  aquesta  cau  en  període   refractari   (entre   QRS   i   ona   T),   sofrirà   una   FV.   Així   doncs,   abans   d’aplicar   la   descarrega   és   important  assegurar-­‐se  que  ningú  estigui  tocant  a   la  víctima.     A   mesura   que   avança   el   temps   des   de   l’ACR   l’esperança   de   vida   del   pacient   disminueix   en   picat,  sobre  tot  a  partir  dels  10’:       UNYBOOK                                http://unybook.com/perfil/marepean   Usuari:    marepean       En  la  RCP  pediàtrica  s’han  de  tenir  presents  un  parell  d’idees:     -­‐ >8   anys:   cicles   de   15:2   i   que   no   es   toquin   les   enganxines.   Sempre   és   millor   usar,   si   és   possible,  un  DEA  pediàtric.     -­‐   <8  anys:  no  s’utilitza  el  desfibril·lador,  nomé  massatge  s’aplica  el  massatge  cardíac.     ...