Grans teòrics de la traducció alemanys (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Traducción e Interpretación - 2º curso
Asignatura Història de la traducció
Año del apunte 2014
Páginas 2
Fecha de subida 11/12/2014
Descargas 25
Subido por

Vista previa del texto

GRANS TEÒRICS DE LA TRADUCCIÓ ALEMANYS Són els qui vertaderament propicien la revolució romàntica. A més d’Humboldt, cal mencionar Schleiermacher, Madame de Staël i Goethe.
 GOETHE. Escriptor clàssic alemany (El Faust, on reivindica el mite clàssic de la persona que fa el que sigui per no perdre la joventut). Va viatjar molt, especialment per Itàlia, on es va fer amant de la literatura italiana. Va traduir un grapat d’obres i va reflexionar o teoritzar sobre la traducció des d’una perspectiva abstracta.
 MADAME DE STAËL. Va viure sempre entre Alemanya i França. Va escriure la major part de la seva obra en francès i va traduir de l’alemany al francès [dossier].
Va reivindicar els guanys de la traducció amb molta vehemència, i també va reflexionar sobre la traducció de manera general, no pas lligada a la seva experiència.
 SCHLEIERMACHER. És el més gran teòric romàntic. Ha passat a la història de la traducció com una fita. La seva contribució és la més extensa, ja que la seva aportació és molt sistemàtica. Es situa en una gran tradició, la de Luter, qui traduint va crear una llengua. Aquesta és la seva herència, la d’una cultura que s’ha format amb la traducció com a generadora d’identitat; una herència que no té cap altre país europeu. Schleiermacher, en tots els seus plantejaments, parteix d’una identificació, en el seu cas concret, entre llengua i pensament. Aquesta identificació el porta a un carreró sense sortida, el du a concebre que no hi ha possibles equivalències entre dues llengües. Cada llengua articula un pensament inarticulable en una altra llengua, per tant  la traducció és impossible. Si no hi ha possibilitat de trasllat, s’arriba a aquesta conclusió. Ell parla d’un anhel de plenitud que no té res a veure amb la pràctica quotidiana de la traducció.
Tot i això, va ser un importantíssim traductor, per tant, la seva teoria va en contra de la seva pràctica, però hem d’entendre que Schleiermacher i la seva teoria situen la traducció en el terreny de la filosofia. És tan gran aquesta aportació que tendrà una transcendència enorme. Schleiermacher havia de trobar una sortida a aquest problema, per tant proposa dues metodologies de traducció contradictòries entre elles i que, d’altra banda, no s’allunya gaire del que va dir Ciceró. El que sí es diferencia Un mètode de traducció és «aproximar el lector a l’escriptor» (traducció molt literalista), i l’altre és «aproximar l’escriptor al lector» (traducció més lliure).
Schleiermacher defensa la traducció literalista, en contra de la seva tradició. Per ell, és l’única manera d’intentar mínimament salvar la impossibilitat de traducció; només en la traducció mot a mot es pot superar aquesta idea.
L’aportació substancial d’Schleiermacher és la més teòrica, la més especulativa. Amb els seus raonaments, Schleiermacher situa la traducció en el camp de la filosofia pura, del pensament, cosa que és una aportació cabdal amb infinitat de seguidors. A partir del Romanticisme i de la seva aportació, la traducció es situa en el terreny del pensament filosòfic, de manera que perd les arrels més pragmàtiques d’una banda, i d’altra es centra en conceptes més amplis. La transcendència arriba fins a la segona meitat del segle XX.
Els judicis de Nuremberg  es torna a una traductologia pragmàtica, són la primera gran interpretació moderna.
...