15. Aus i mamifers (2013)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Genética - 2º curso
Asignatura Biologia del desenvolupament
Año del apunte 2013
Páginas 2
Fecha de subida 07/11/2014
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

DESENVOLUPAMENT  TEMPRÀ  EN  AUS     DESENVOLUPAMENT  15   DESENVOLUPAMENT  TEMPRÀ  EN  AUS   -­‐  La  fecundació  activa  el  clivatge,  que  és  superficial  (meroblàstic).   -­‐  El  clivatge  comença  al  pol  animal  ja  que  hi  ha  menys  densitat  de  vitel.   -­‐   Un   cop   format   el   blastoderma   es   genera   la   polaritat   anteroposterior:   la   zona   amb   menys  vitel  del  blastoderma  serà  la  part  posterior  i  la  zona  inferior,  la  part  anterior.   -­‐   Les   cèl·∙lules   del   blastoderma   absorbeixen   aigua   de   la   clara   i   la   dipositen   entre   el   blastoderma  i  el  vitel,  formant  la  cavitat  subgerminal.     Formació  de  l’hipoblast:     -­‐   Hipoblast   primari:   grups   cel·∙lulars   se   separen   de   la   zona   pellucida   i   es   queden   a   la   banda  de  la  cavitat  subgerminal.     -­‐  Hipoblast  secundari:  la  zona  marginal  posterior  s’estén  sota  l’àrea  pellucida.     Formació  de  la  línia  germinal   1.  La  falç  de  Koller  se  situa  entre  l’hipoblast  i  les  cèl·∙lules  del  marge  posterior.   2.  Diferenciació  de  cèl·∙lules  de  l’epiblast  en  cèl·∙lules  de  la  línia   primitiva  per  inducció   de  la  falç  de  Koller.     3.  Diferenciació  del  node  de  Hensen  de  la  línia  primitiva.   4.   Creixement   de   la   línia   primitiva   en   l’eix   AP   per   intercalació   cel·∙lular,   deguda   a   la   polarització  per  gradient  de  dos  factors  (Vg  i  Wnt)  produïts  per  cèl.  marge  posterior.   Delaminació  de  les  cèl·∙lules  de  l’epiblast  (de  la  línia  primitiva?):   -­‐  Les  primeres  en  delaminar  s’intercalen  a  l’hipoblast  i  foment  l’endoderma.   -­‐  Les  que  queden  entre  l’epiblast  i  l’endoderma  formen  el  mesoderma.   -­‐  Les  que  no  delaminen  de  l’epiblast  formen  l’ectoderma.   -­‐  Així  l’epiblast  forma  les  3  capes  germinals  mentre  que  l’hipoblast  degenera.   Neurulació:  regressió  de  la  línia  primitiva:   -­‐    Formació  del  notocordi:  induïda  per  la  regressió  del  node  de  Hensen.   -­‐   Formació   del   tub   neural:   invaginació   de   l’endoderma   induïda   pel   notocordi,   que   donarà  lloc  al  tub  neural  (precursor  del  sistema  nerviós).   Neurulació:  regressió  de  la  línia  primitiva:   -­‐  L’epiblast  prolifera  i  migra  per  recobrir  el  vitel  per  epibòlia.     Asimetria  dreta  -­‐  esquerra:     -­‐  Degut  una  asimetria  inicial  en  el  patró  d’expressió  de  dos  factors  (un  a  cada  costat).       1   Early cleavage DESENVOLUPAMENT  TEMPRÀ  EN  MAMÍFERS     DESENVOLUPAMENT  15   ESPECIFICITATS  DEL  DESENVOLUPAMENT  EN  MAMÍFERS   -­‐  Els  oòcits  són  molt  petits.   -­‐  La  producció  d’òvuls  es  dóna  en  petites  quantitats.   -­‐  El  desenvolupament  és  intern.   DESENVOLUPAMENT  TEMPRÀ  EN  MAMÍFERS   -­‐   Activació   de   la   meiosi:   la   meiosi   que   produeix   l’oòcit   està   aturada.   L’entrada   de   • Cleavage (unique in animal kingdom) l’espermatozou  l’activa  de  nou    i  l’òvul   es  pot  is srotational egmentar   Asynchronyes   of cell division -­‐   El   clivatge   és   rotacional:   el   segon  •clivatge   dóna   de   manera   diferent   en   les   dues   cèl·∙lules   que   el   pateixen   (rotació   de   l•’eix   de   divisió),   fet   que   es   repeteix   fins   l’estadi   de   Compaction 8  cèl·∙lules.   -­‐  Formació   de   la   mòrula:  en  l’estadi  de  8  cèl·∙lules  es  produeix  un  augment  de  l’adhesió   entre  cèl·∙lules  que  en  provoca  la  compactació,  resultant-­‐ne  la  mòrula.   -­‐  Diferenciació  en  trofectoderma  i  massa  cel·∙lular  interna.     -­‐  Formació  del  blastocel:  les  cèl·∙lules  del  trofectoderma  generen  un  gradient  osmòtic   que  produeix  l’entrada  d’aigua  entre  la  massa  cel·∙lular  interna  i  el  trofectoderma.   -­‐  Així,  ara  tenim  un  blastòcit  amb  una  massa  cel·∙lular  interna,  un  trofectoderma  i  un   blastocel  vestigial  (servia  com  a  bossa  vitel·∙lina,  ara  no  cal,  alimentació  mare,  no  vitel).   -­‐   Arribada   a   l’úter:   fins   ara   l’òvul   estava   rodejat   d’una   membrana   de   glicoproteïnes   que  ajuda  a  la  penetració  de  l’espermatozou  i  evita  que  l’òvul  s’enganxi  a  les  parets  de   l’oviducte.  Un  cop  a  l’úter,  el  blastòcit  secreta  enzims  que  destrueixen  la  membrana.   -­‐  Fixació  a  la  paret  de  l’úter:  un  cop  ha  sortit  de  la  zona  pellucida,  el  blastòcit  es  fixa  a   la  paret  de  l’úter  i  s’implanta  dins  gràcies  a  la  penetració  del  trofectoderma.   -­‐   Diferenciació   a   la   massa   cel·∙lular   interna:   es   dóna   la   diferenciació   en   dos   tipus   de   cèl·∙lules  que  donaran  lloc  a  l’epiblast  i  a  l’hipoblast.   -­‐  Diferenciació  al  trofectoderma:  es  dóna  la  diferenciació  en  dos  tipus  de  cèl·∙lules,  un   dels  quals  prolifera  i  forma  un  sinciti  que  formarà  la  placenta.   -­‐   Tenim   l’epiblast   tocant   la   cavitat   amniòtica   i   l’hipoblast,   mentre   que   aquest   rodeja   el   blastocel.  Com  en  el  desenvolupament  en  aus:     *  Endoderma  =  cèl·∙lules  de  l’epiblast  que  s’intercalen  al  mig  de  l’hipoblast.     *  Mesoderma  =  cèl·∙lules  de  l’epiblast  que  se  separen  tard.     *  Ectoderma  =  cèl·∙lules  de  l’epiblast  que  no  se  separen  (?).       2   ...