Resum bloc 4 (2015)

Resumen Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Psicologia Evolutiva
Año del apunte 2015
Páginas 4
Fecha de subida 13/02/2015
Descargas 22

Descripción

Resum del bloc 4 de psicologia evolutiva, fins al punt 1 (perinat), ampliat amb la informació del power point de la professora.

Vista previa del texto

EVOLUTIVA 4 DESENVOLUPAMENT COGNITIU EN NENS DE 2 A 12 ANYS 1. EL DESENVOLUAMENT COGNITIU EN NENS DELS 2 ALS 6 ANYS 1.1 INTRODUCCIÓ Dels 2 als 6 anys s’anomena segona infància. Durant aquesta, el llenguatge es desenvolupa i apareix el pensament pròpiament dit. La comunicació ja adopta la forma de conversa, és l’etapa dels “perquè”, s’obren al món social extra-familiar.
En el món occidental els nens d’aquesta edat s’encaminen cap al pensament racional mitjançant l’ensenyament. El nen està immers al món dels signes (paraules, conceptes i denominacions, les relacions, números, les lletres, els dibuixos...): el discurs dels professors està dirigit a aquesta fita. Vygotski posa en relleu el paper crucial dels signes culturals en el desenvolupament, ho anomena: mediació semiòtica.
1.2 LA VISIÓ DE PIAGET SOBRELA INTEL·LIGÈNCIA I EL SEU DESENVOLUPAMENT Piaget concep el desenvolupament de la intel·ligència per analogia a la construcció d’un edifici.
La ment va aconseguint estats d’organització més acabats (estadis). Hi h 4: sensoriomotor (0-2 anys), preoperacional (2-6), operacions concretes (7-12) i de les operacions formals (+12). Són estats d’estructuració de la ment dotats d’una coherència particular. Totes les formes i manifestacions de coneixement es desprenen d’un tronc comú, hi ha uns mecanismes bàsics que serveixen per a construir-lo en totes i cada una de les seves facetes. El domini cognitiu és genèric.
CRÍTICA A PIAGET: la psicologia ha conclòs que el domini cognitiu genèric és insostenible: un nen per a resoldre problemes semblants amb un mecanisme igual sovint fracassa. Piaget afegeix aquí la noció de desfasament; també sabem que això és insostenible perquè els fenòmens cognitius s’ubiquen en dominis que són diferent pel que fa a la seva manera d’operar i relativament independents entre sí. Cal saber si aquests dominis són diferents als mòduls (teoria de Fodor) Domini: constructe per a representar-nos el funcionament de la ment, pot integrar diversos mòduls.
Mòdul: instàncies de suport neuronal de processament.
L’especificitat i el temps del desenvolupament cognitius es donen dins de cada domini; però al mateix temps, hi ha una connexió entre els dominis de manera que la ment actua amb coherència.
1.3 EL PERÍODE PREOPERACIONAL DE PIAGET Dels 2 als 7 anys: El nen està caracteritzat pel pensament egocèntric. No té un “jo” conscient que el faci sentir diferent del que hi ha fora d’ell. Piaget l’entén com un estadi de pas. Piaget conclou que la ment del nen és un caos de confusió, no distingeix els fenòmens psíquics dels fenòmens materials de la natura, no sap què és tenir un punt de vista propi, creu que tot és com ell pensa. El pensament egocèntric és d’un nivell encara més rudimentari, ell el denomina intuïtiu, és un pensament pre-lògic i semi-simbòlic. Investigacions i proves que es faran més endavant demostraran que els nens sí tenen la capacitat de posar.se al lloc de l’altre (CRÍTICA).
El desenvolupament intel·ligent és un joc de transformacions internes filles de la necessitat orgànica de “comerciar” amb el medi extern. El nen s’auto-organitza gràcies al fet que els esquemes es combinen, es dissocien, encadenen, etc. L’assimilació és molt intensa (busca, explora, pregunta...) i deforma la realitat, perquè el pensament està centrar en sí mateix. La conversa entre dos nens són 2 monòlegs: cap dels dos no coordina els seus esquemes mentals amb les idees de l’interlocutor. Encara no és social, començarà a ser-ho a mesura que comprèn a l’altre i així s’allunyarà de l’egocentrisme.
-Ús de símbols: capacitat de pensar alguna cosa sense tenir-ho al davant.
-Joc simbòlic i animisme: ús d’un objecte pretenent que representi un altre, atribueix vida a objectes inanimats.
-Desenvolupament del llenguatge: perfeccionament del llenguatge. Producció de paraules amb significat consensuat. Pot parlar d’objectes i persones sense tenir-les davant.
-Comprensió de número: contar i manegar quantitats.
-Comprensió d’identitat qualitativa: capacitat de pensar que les coses són les mateixes encara que canviïn de forma, mida o aspecte.
-Comprensió causa/efecte, relació/dependència funcional: comprenen que uns esdeveniments van associats a altres tot i que no raonen la causa i l’efecte. Comprenen que poden fer que succeeixin coses. Estableix un llaç causal entre els fenòmens pròxims espai/temps. Pensa que hi ha una causa per a tot (finalisme).
-Inici capacitats per a classificar, seriar i distingir entre aparença i realitat: organitzar objectes, persones i fets en categories amb significat. Organitzar els objectes amb criteri (1 dimensió), reconèixer que atributs físic d’un objecte es mantenen sense canvi, tot i que la seva aparença externa es modifiqui.
-Centració: es fixa en un aspecte de la realitat i descarta els altres. Sol fixar-se amb el que més ressalt provocant una distorsió de la realitat.
-Irreversibilitat: no entén que una operació o acció pot realitzar-se d’ambdues maneres.
-Incapacitat per conservació: adonar-se que alguns trets físics dels objectes romanen constants encara que es modifiqui l’aparença externa (perquè no considera 2 dimensions alhora). Conservació del nombre, volum, quantitat...
-Dificultats per classificar: dificultats per organitzar objectes en jerarquies de classes i subclasses.
1.4 ESTRUCTURES, ESTRATÈGIES I ESQUEMES INTERPRETATIUS Ens hem de plantejar la noció d’estructura i el paper central que ell fa fer a les estructures en l’explicació de com es desenvolupa la intel·ligència. També el context mental i comunicatiu en què les persones veuen qualsevol problema que se’ls proposa, context o fill conductor que ens guiarà la resolució.
L’estructura es basa en nocions lògiques que el nen aprèn i aplica de forma general (ex: tot conjunt és més gran que qualsevol subconjunt). El psicòlegs afirmen que: tractant-se de nens, la formulació d’un problema no és mai neutral, sempre influeix en la seva manera d’accedir a l’estructura subjacent. Qualsevol text necessita el context i el joc entre tots dos és la clau de la interpretació del problema.
Els nens interpreten les qüestions dels investigadors i les contextualitzen d’acord amb les seves experiències i coneixement socials. També interpreten els propòsits de l’interlocutor quan li proposa problemes o jocs. Per al nen la resposta és la que s’imagina que vol l’adult.
El nen es val dels seus coneixements previs en el domini en què la situació s’ubica. Aquests coneixements estan organitzats en esquemes interpretatius, que poden ser guions d’actuació, plans d’acció. Els esquemes interpretatius són essencials per al context que el nen crea per orientar-se en l’actuació. Una altra part del context prové del llenguatge que introdueix el tema. Al mateix temps que el procés lògic, hi intervenen altres processos de relació interpersonal que incidiran en el lògic.
1.5 REPRESENTACIONS MENTALS I PENSAMENTS Què és pensar? És manejar/operar amb representacions mentals, computar representacions mentals.
Les RM (representacions mentals) no són entitats genèriques, sinó que tenen una especifitat segons els dominis d’activitat mental (motor, lingüístic, espacial...). Tot allò que afecta el maneig de les RM s’ha d’entendre dins de cada domini.
Com actua la ment en el maneig de les RM per a constituir el pensament? Karmiloff Smith l’estableix com a procés mental bàsic, dins de cada domini, el que ella anomena re-descripció de les representacions mentals. La re-descripció de les RM és un procés recursiu per mitjà del qual les mateixes RM es re-elaboren a diferents nivells, es converteixen en flexibles progressivament, generals, es fan accessibles a la consciència i arriba a ser enunciables i comunicables mitjançant el llenguatge. Aquest procés es dóna en 4 fases: 1. El nen té en cada un dels dominis de la ment representacions implícites, representacions de procediments o formats de tipus “acció sensoriomotora”. Són petits muntatges d’activitat sobre els objectes o de reconeixement de prototips. Miniprogrames d’acció aïllats.
2. Les RM implícites comencen a ser explícites. Les RM del nivell 1 es codifiquen per transcriure’s a un altre format. FORMAT: les antigues es van despullant de molts del seus detalls circumstancials i es condensen en un nucli de la representació que fa possible d’establir connexions amb altres del mateix tipus, així queda oberta la vida a translacions/transformacions. La ment guanya flexibilitat.
Els nens saben fer moltes coses, però no saben que les saben ni com han arribat a saber-les. Sobre la re-descripció, es pot concebre com que la ment del nen es dota d’un programa de tractament de dades acumulades en el nivell 1. Sigui quina sigui la naturalesa cognitiva del programa de re-descripció, permet al nen i a l’adult de reelaborar reiteradament el coneixement propi.
3. Les representacions explícites comencen a ser accessibles a la consciència, aquesta la aprèn gràcies al “llenguatge intern” o llenguatge del pensament, però queden circumscrites en l’espai mental. No són enunciables mitjançant el llenguatge pròpiament dit.
4. Les accions ja accessibles a la consciència són enunciables mitjançant el llenguatge.
...