Aparell digestiu (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Fisioterapia - 1º curso
Asignatura ANATOMIA II
Año del apunte 2016
Páginas 25
Fecha de subida 05/10/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

ANATOMIA II: Aparell digestiu Noelia Castro i Andrea Pino Tema 2: Aparell digestiu GENERALITATS    Tub llarg: Boca, faringe i esòfag, estomac, budell prim, budell gros, anus.
Estructures associades: secreten líquid que va al tub digestiu. Glàndules salivals, fetge i pàncrees.
Esfínters:Boca, orofaringe, esfínter faringi inferior, càrdies, pílor, esfínter d’Oddi, vàlvula ílio-còlica, esfínter anal.
CAVITAT BUCAL Definició: Part on comença el tub digestiu.
Funció: Col·laboren amb la masticació, lloc de la trituració dels aliments i la salivació.
Límits: anterior o entrada format pels llavis Posterior o sortidaistme de la gola separa la boca de la orofaringe.
Parts: Vestíbul de la boca: per davant de les dents(llavis, galtes) Dents Boca: per darrere de les dents (paladar, llengua) VESTIBUL DE LA BOCA  LLAVIS molt vascularitzats, problemes cardíacs cianosis (color blau) Múscul orbicular facial/mímic, es troba al voltant de la boca i és com un esfínter, ja que podem impedir que el menjar surti de la boca.
- Comissura labial: unió dels llavis lateralment - Fre labial: unió del llavi amb les genives. (superior i inferior).
- Filtrum labial: solc que va del nas al llavi superior.
 GALTES Múscul buccinador, forma les galtes, és mímic i responsable de que nosaltres podem bufar.
Per sobre del zigomàtic.
- Conducte de Stenon: travessa el múscul buccinador. És el conducte excretor de la glàndula salival paròtide (salivar). (2n molar superior). Per sobre del maxil·lar.
Bossa de bichat: Bossa de greix molt desenvolupada en nens petits. Entre masseter i buccinador.
DENTS - Aparell masticatori (dents, articulació temporomandibular, músculs mandibulars). Formen art: GÓMFISI (fibrosa) Implantats en els alvèols ossis -Parts: 1. Corona:part superior que veiem 2. Coll: entre corona i arrel pág. 1 ANATOMIA II: Aparell digestiu Noelia Castro i Andrea Pino 3. Arrel: situada a l’alvèol ossi.
4. Esmalt: material mes dura del nostre cos. Només situat a la corona 5. Ciment: recobreix dentina, es troba a nivell de l'arrel no es veu.
6. Dentina: situada per dins de l'esmalt i del ciment 7.Cavitat polpar: vasos i nervis polpars que arriben a traves de l'orifici apical 8.Orifici apical - Lligament periodontal lligament que subjecta la dent a l’ós maxil·lar i mandibular TIPUS DE DENTS Incisius, canins, premolars, molars.
- Molars superior 3 arrels - Molars inferiors2 arrels -DENTICIÓ: Decidual (2) de llet i definitiva Formula dentaria: numero de dents que tenim.
decidual (2-1-0-2), definitiva (2-1-2-3) BOCA  PALADAR: Separa la cavitat bucal de les fosses nasals i es troba en el sostre de la cavitat bucal.
- Paladar dur: constituït per l’os maxil·lar i palatí. Entapissat per una mucosa que presenta plecs palatins, on trobem les glàndules salivals (o palatines).
- Paladar tou: per darrere del paladar dur, entre boca i fosses nasals. Constituït per l’istme de la golabucofaringe/orofaringe i músculs: i.
Palatoestafilí(A) (campanella/úvula, son dos que s'uneixen, entre amígdales palatines ) ii.
palatoglòs(B)(forma el pilar anterior, va des del paladar fins a la llengua) iii.
palatofaringi(C)(forma el pilar posterior, des del paladar fins a la faringe) iv.
amígdala palatina(D) (funció de protecció. produeix l'amigdalitis quan s'inflen) entre pilar anterior i posterior.
L’istme de la gola se situa en la bucofaringe o orofaringe i s'estén del vel del paladar per dalt a la vora superior de l'epiglotis per baix. Es comunica cap endavant amb la cavitat bucal a través de l'istme bucofaringi, delimitat cap amunt pel vel del paladar, als costats pels pilars anteriors del mateix i cap avall per la llengua. Aquest és la part de la bucofaringe situada entre els pilars anteriors i posteriors del vel del paladar de tots dos costats.
pág. 2 ANATOMIA II: Aparell digestiu Noelia Castro i Andrea Pino Tota la regió es caracteritza per presentar un "anell limfàtic”, format principalment per l'amígdala nasofaríngia cap amunt, les amígdales palatines als costats i l'amígdala lingual cap avall.
 LLENGUA Funció:  Masticatòria  Digestiva  Fonatòria  Gust (papil·les gustatives) Cara dorsal(la que es veu) 1. Solc terminal o V lingualSón tot de papil·les gustatives molt mes grans que formen aquest solc.
Divideix la llengua en dos parts: - Part bucal de la llengua (situada per davant i és més gran) - Part faríngia de la llengua (més petita, situada per darrera, pertany a la orofaringe) 2. Forat cecLloc on embriològicament comença a formarse la glàndula tiroides, es situa entre la V lingual.
3. Amígdala lingual Teixit limfàtic a nivell de la part faríngia.
4. Val·lècula glosso epiglòtica Fossa o depressió que uneix la part posterior (faríngia) de la llengua amb l’epiglotis.
Cara ventral(la que està amagada i molt petita) a. Fre lingual: Subjecta la llengua al terra de la boca.
Va des de el terra de la boca fins a la meitat de la cara ventral de la llengua. Als nadons a vegades els hi arriba fins a la punta de la llengua i s’ha de tallar perquè no poden pronunciar be.
b. Glàndula sublingual: Elevacions a ambdós costats del fre lingual.
 Carúncules sublinguals: Part més inferior del fre lingual, eixamplament del fre lingual a la part inferior i surten les carúncules. Es on va a drenar la glàndula salival sublingual.
En el vèrtex es troba la desembocadura del conducte submandibular (conducte excretor de la glàndula submandibular).
pág. 3 ANATOMIA II: Aparell digestiu Noelia Castro i Andrea Pino LLENGUA: Òrgan muscular mòbil, format per 16 músculs distribuïts de forma parell (8 en cada costat)   Musculatura intrínseca: Tenen el seu origen i inserció dins de la llengua. (4 músculs en cada cantó).Funciócanviar la forma de la llengua.
- Múscul vertical - Múscul transvers - Múscul longitudinal superior - Múscul longitudinal inferior Musculatura extrínseca: S’originen o s’insereixen a les estructures properes a la llengua. (4 músculs en cada cantó). Funciómoure la llengua.*es contrauen diferents músculs a la vegada* - Múscul genioglós(1): va des de la cara posterior del cos de la mandíbula fins a la llengua. Té forma de vànol. *És el que dóna més volum a la llengua. Cadascuna de les seves fibres fan funcions diferents. Per les seves fibres inferiors, dirigeixen dalt i endavant a l'os hioide, en el qual s'insereixen. Les fibres mitges tiren la llengua cap endavant. Les fibres superiors, per contra, dirigeixen la punta de la llengua cap avall.
Quan tots els fascicles es contrauen simultàniament, la llengua s’apelotona sobre si mateixa fortament contra el terra de la boca i contra la cara posterior del maxil·lar inferior.
- Múscul hioglòs(2): va des de l’hioides fins a la llengua. Mou la llengua cap avall i enrere.
Múscul estiloglós(3): va des de l’apòfisi estiloides del temporal fins a la llengua. Mou la llengua cap amunt i enrere.
Múscul palatoglós (pilar anterior)(4): va des del paladar fins a la llengua. Mou la llengua cap amunt. *Es diu pilar anterior perquè a partir d’ell tot el que es troba davant és cavitat bucal i darrere orofaringe.* - pág. 4 ANATOMIA II: Aparell digestiu Noelia Castro i Andrea Pino TERRA DE LA BOCA: El terra de la boca és la papada.
      Mucosa: és el que primer trobem, sent més superior/intern.
Genioglós(1): múscul que es troba just per sota de la mucosa.
Genihioïdal(2): múscul que es troba per sota del genioglós. Va des del cos mandíbula fins a l’os hioides.
Milohioïdal(3): múscul que es troba per sota del genihioïdal És molt gran. Va des de la mandíbula a l’os hioides. *Es coneix com a diafragma del terra de la boca* Ventre anterior del digàstric(4): el trobem per sota del múscul milohioïdal.
Pell: més extern/inferior.
VASCULARITZACIÓ:    ARTERIAL: tota la regió de la cavitat bucal està irrigada per branques de l’artèria caròtida externa.
o Col·laterals: van a irrigar el vestíbul de la boca (llavis i galtes).
 Art. Facialirriga els llavis  Art. Lingualirriga les galtes i llengua o Terminals: van a irrigar el paladar i les dents.
 Art. Maxil·lardóna dues branques: palatines i bucals.
VENOSA:Totes les venes van a drenar de forma directe o indirecte a la vena jugular interna. Això vol dir que abans drenen, o no, a altres venes que van a parar a la vena jugular interna.
LIMFÀTICA: ganglis submandibulars i cervicals profunds.
INNERVACIÓ:  VESTÍBUL DE LA BOCA (LLAVIS+GALTES): inn motora: n.VII (facial)el nervi facial innerva tota la musculatura mímica inn sensitiva: - nervi maxil·lar n. V2 (branca del n. Trigèmin) innerva sensitivament el llavi superior i les galtes pág. 5 ANATOMIA II: Aparell digestiu  Noelia Castro i Andrea Pino - nervi mandibular n.V3 (branca del n. Trigèmin) innerva sensitivament la mandíbula.
BOCA: o PALADAR TOU: la part motora està innervada per un plexe nerviós format pels nervis glossofaringi(IX) i vague (X), mentre que la part sensitiva està innervada pel nervi maxil·lar V.2 (branca del n. Trigèmin).
o LLENGUA: tots els músculs de la llengua, excepte el palatoglòs, estan innervats pel nervi hipoglòs (XII). El palatoglòs, com pertany també al paladar tou, està innervat pel plexe nerviós format pel n. Vague (X) i el glossofaringi (IX).
El gust està recollit en els 2/3 anteriors de la llengua pel nervi facial i el 1/3 posterior de la llengua pel nervi glossofaringi.
GLÀNDULES ANNEXES GLÀNDULES SALIVALS: són glàndules exocrines perquè secreten substàncies que van a parar directament a la boca. Produeixen saliva que serveix per: 1.
2.
3.
4.
5.
  Netejar, Humitejar Digestió.
Paper defensiu (immunoglobulines).
Gust (humidifica les papil·les gustatives).
Es classifiquen fisiològicament segons el tipus de saliva que produeixen: seroses, mucoses i mixtes. I anatòmicament segons el tamany: SALIVALS MENORS:Són molt petites, secreten molt poca saliva (2% del total).
Es troben distribuïdes per la boca (bucals), part inferior de la llengua (linguals), a nivell del paladar (palatines) i a la part interna dels llavis (labials).
SALIVALS MAJORS:Són molt més grans.
Produeixen un 98% del total de saliva. En coneixem 3: o Paròtida: situada per davant del conducte auditiu extern, per sota de l’arc zigomàtic i superficialment al múscul masseter. És la glàndula més gran i produeix un 30% de la saliva total. Està envoltada per la fàscia parotídia. Aquesta glàndula té un conducte excretor situat superficialment al múscul masseter i travessa el múscul buccinador i arriba fins la cara interna de la galta a nivell del 2n molar superior. La travessen estructures: pág. 6 ANATOMIA II: Aparell digestiu Noelia Castro i Andrea Pino  Posterior-anterior: el nervi facial (VII) entra dins de la glàndula i surt dividit en 5 branques per la part anterior. Divideix la glàndula en superficial i profunda (sent les seves branques el límit).
 Inferior-superior:  Artèria caròtida externa: es dividideix en dues branques terminals (artèria maxil·lar que és horitzontal i artèria temporal superficial, que és vertical).
 Vena retromandibular: passa pel marge posterior i profund de la glàndula i, junt amb la vena facial, forma la vena jugular interna.
 Nervi auriculotemporal: és una branca del nervi mandibular (branca del nervi trigèmin).
 Ganglis limfàtics parotidis: es troben al voltant de la part posterior de la paròtida.
o Submandibular: és la segona més gran i la que més saliva secreta (65%).
Té forma de Y i entre mig de les dues potes de la Y es troba el múscul milohioïdal. Està situada a la part superior i inferior del múscul. El conducte excretor s’anomena conducte de Wharton i en el seu trajecte creua el nervi lingual (branca del nervi trigèmin). Drena la saliva a nivell de les carúncules linguals, conjuntament amb la glàndula sublingual..
o Sublingual:és la més petita de les majors i secreta un 3% de saliva.
Forma una prominència allargada a la mucosa del terra de la boca. Es relaciona amb la cara ventral de la llengua (la d’abaix). Drena la saliva a nivell de les carúncules linguals, conjuntament amb la glàndula submandibular.
FARINGE GENERALITATS: tub muscular que participa en la respiració, digestió i fonació. Està situada per davant de la columna vertebral i continua amb l’esòfag per la part inferior. Al voltant dels orificis de la faringe trobem amígdales que ens protegeixen contra l’entrada de bacteris, conegudes com anell limfàtic de Waldeyer. A nivell de la nasofaringe trobem l'amígdala tubàrica.
A nivell de la orofaringe trobem l'amígdala lingual i l'amígdala palatina. Aquest teixit limfàtic protegeix l'entrada de bacteris per aquest forats.
pág. 7 ANATOMIA II: Aparell digestiu Noelia Castro i Andrea Pino PARTS: es divideix en 3 parts:    NASOFARINGE O RINOFARINGE (A): el seu límit anterior són les coanes i arriba fins a la part inferior de la úvula. El límit anterior és l'istme de la gola. Es troba just darrere de les fosses nasals. Només té una funció en la respiració. En les parets laterals trobem: o Trompa d’Estaqui: conducte que comunica la nasofaringe amb l’orella mitjana. *En els nens és molt horitzontal i als adults més obliqua*.
o Amígdala tubàrica: teixit limfoide situat al voltant de l’extrem faringi la trompa d’Eustaqui.
o Rodet tubàric: part cartilaginosa de la trompa d’Eustaqui.
o Plec salpingofaringi: múscul que va del rodet tubàric cap a l’orofaringe, està recobert de mucosa. Obre la trompa d’Eustaqui.
OROFARINGE O BUCOFARINGE (B): el seu límit superior és la úvula i inferiorment es troba el marge superior de l’epiglotis. És la porció digestiva i respiratòria de la faringe. En les parets laterals trobem: o Pilars anteriors: constituït pel múscul palatoglòs.
o Pilars posteriors: constituït pel múscul palatofaringi, es troba entre mig de les amígdales palatines.
o Amígdala palatina: acúmul de teixit limfoide que quan s’inflama produeix les amigdalitis.
LARINGOFARINGE (C): el seu marge superior és l’epiglotis i l’inferior esòfag. Es troba per darrere de la laringe. És la porció digestiva de la faringe. Els seus límits són: o Superior: epiglotis o Inferior: esfínter esofàgic superior o Anterior: laringe o Posterior: C2-C3 MUSCULATURA FARÍNGIA: Tots els músculs estan innervats pel plexe que formen els nervis glossofaringi(IX) i vague(X), sobretot les fibres del glossofaringi.
 Músculs constrictors: situats sobreposats un sobre l’altre, de manera que els constrictor mig se sobreposa sobre la part inferior del superior i el constrictor inferior se sobreposa per la part inferior del mig.
pág. 8 ANATOMIA II: Aparell digestiu Noelia Castro i Andrea Pino La contracció d’aquests músculs fa que els aliments baixin.
Quan es contrau un es relaxen els altres, si fossin tots alhora ens produiria un espasme. Peristaltisme: contracció seqüencial dels músculs constrictors.
o M. Constrictor superior o M. Constrictor mig o M. Constrictor inferior  Músculs elevadors: o M. Estilofaringi: va des de l’apòfisi estiloides fins a la faringe.
o M. Palatofaringi: va des del paladar a la faringe.
o M. Salpinofaringi: obre la trompa d’Eustaqui.
ESÒFAG GENERALITATS: conducte muscular d’aprox 15 cm. Es troba per davant de la columna vertebral, va aproximadament de C6 a T11.
PARTS: es divideix des del punt de vista anatòmic i clínic.
  ANATÒMIC: o Porció cervical: passa pel marge inferior del cricoides i acaba a nivell de l’orifici superior del tòrax, passa per sobre de les clavícules. Es relaciona LATERALMENT amb el paquet vasculonerviós del coll, ANTERIORMENT amb la tràquea i POSTERIORMENT amb la columna vertebral (C6-T11) o Porció toràcica:es troba a nivell del mediastí superior i porció posterior del mediastí inferior.
o Porció diafragmàtica:és la porció més petita de totes.
o Porció abdominal:se situa a nivell de la porció supramesocòlica i és molt petita.
CLÍNIC: es divideix així perquè la irrigació és diferent i també a nivell limfàtic.
o Esòfag proximal:fins crossa aòrtica.
o Esòfag medial:fins carina.
o Esòfag distal:part més inferior.
VASCULARITZACIÓ:  ARTERIAL: o ESÒFAG CERVICAL: branques de l’artèria tiroïdal inferior (branca de la subclàvia).
o ESÒFAG TORÀCIC: branques directes de l’artèria aorta toràcica.
pág. 9 ANATOMIA II: Aparell digestiu Noelia Castro i Andrea Pino o ESÒFAG DIAFRAGMÀTIC I ABDOMINAL: artèria frènica (branca de l’artèria gàstrica esquerra, branca del tronc celíac).
 VENOSA: o ESÒFAG CERVICAL: drena indirectament a la vena cava superior o ESÒFAG TORÀCIC: drena indirectament a la vena cava superior o ESÒFAG DIAFRAGMÀTIC I ABDOMINAL: drena directament a la vena porta.
 LIMFÀTICA:anirà a drenar als ganglis del voltant de l’esòfag (paraesofàgics).
INNERVACIÓ: - Parasimpàtica:ve donada pel nervi vague(X) Simpàtica:per la cadena simpàtica toràcica.
NO HI HA SISTEMA NERVIOS SOMÀTIC TEMA II: APARELL DIGESTIU VASCULARITZACIÓ ARTERIAL  ARTERIA AORTA DESCENDENT (ABDOMINAL), AAD ve de l’aorta que s’origina al ventricle esquerre. Surt l’aorta ascendent, crossa de l’aorta i aorta descendent. Sabem que la descendent es divideix en una part toràcica i una Abdominal. De la part abdominal 3 branques que van a irrigar el tub digestiu:     Tronc celíac Artèria mesentèrica superior Arteria mesentèrica inferior Arteria sacra mitjana només irriga una petita part del tub digestiu, la part posterior del recte.
ARTÈRIA ILÍACA COMUNA-ARTERIA ILIACA INTERNA Aorta descendent es divideix en arteries ilíaques comunes que es divideixen en interna i externa. EXTERNA I COMUNAno donen vascularització a l’aparell digestiu.
Artèria ilíaca externa: directament al triangle de Scarpa per formar l’artèria femoral.
Va des de la part inferior del recte pelvià fins a l’anus. No irriga l’aparell digestiu pág. 10 ANATOMIA II: Aparell digestiu Noelia Castro i Andrea Pino 1. TRONC CELÍAC Tronc dona 3 artèries: 1. A. Gàstrica esquerra(part sup curvatura MENOR): part de l’estómac 2. A. Esplènica (melsa, part sup. estomac, part pàncrees(cap i cua), fundus) 3. A. Hepàtica comuna (fetge, vesícula biliar, part estomac, part del duodè) 2. ARTÈRIA MESENTERICA SUPERIOR   1.
2.
3.
4.
Va a irrigar des de tercera part del duodè fins a 2/3 proximals del colon transvers.
Dona irrigació al cap del pàncrees.
Pancreato-duodenal (part del pàncrees i part del duodè) A. Jejunals (jejú) A. Ileals (ili) A. Còliques DRETES (cec, colon ascendent, 2/3 proximals colon transvers) 3. ARTÈRIA MESENTÈRICA INFERIOR Irriga des de el 1/3 distal del colon transvers, fins a la part superior del recte concretament part superior del recte pelvià.
1. Artèria Còlica ESQUERRA (1/3 distal colon transvers, colon descendent) 2. A. Sigmoidals (colon sigmoide) 3. A. Rectals superiors (part pelviana del recte) 4. ARTÈRIA ILÍACA INTERNA (hipogàstrica) Divisions de les arteries ilíaques comunes que són divisions de l’aorta.
 Irriga de la part inferior del recte pelvia fins a l'anus 1. A. Rectals mitjanes (part inferior pelviana) 2. A. Púdica (porció perineal i anus) pág. 11 ANATOMIA II: Aparell digestiu Noelia Castro i Andrea Pino VASCULARITZACIÓ VENOSA Major part de la circulació venosa del tub digestiu a terme de la vena porta però una part de la cava inferior.
VENA PORTA Drena a nivell del fetge    Formada per la unió de la vena esplènica i de la vena mesentèrica superior Va a drenar a les venes gàstriques dreta i esquerra Es dirigeix cap el fetge VENA CAVA INFERIOR    Formada per la unió de dues venes ilíaques comunes Travessa el fetge Drena al cor (aurícula dreta) 1. VENA PORTA En aquesta vena porta van a drenar directament la vena gàstrica dreta i la vena gàstrica esquerra.
    Vena gàstrica dreta (part SUP curvatura menor) Vena gàstrica esquerra (part INF curvatura menor) Vena esplènica: Va a recollir la sang venosa de la vena mesentèrica inferior i drenarà en la vena esplènica. (Recull la sang de l’estòmac, la melsa i el cos i cua del pàncrees) Vena mesentèrica superior: NO és igual que artèria mesentèrica superior ja que no recullen la mateixa sang de l’artèria que va a irrigar. Recull la sang de l’estòmac, de la part inferior de la curvatura major, fins als 2/3 proximals del colon transvers, també recull la sang del cap del pàncrees.
2. VENA CAVA INFERIOR Recull la sang venosa del tub digestiu. Travessa el fetge i acaba a nivell de la aurícula dreta.
  - Vena sacra: recull la sang venosa de la vena sacra, aquesta vena sacra recull la sang venosa de la part posterior del recte.
Venes ilíaques comunes: Vena ilíaca comuna externa Vena ilíaca comuna interna: Recull la sang venosa de la part de la pelvis, part inferior de l'anus i del recte.
pág. 12 ANATOMIA II: Aparell digestiu Noelia Castro i Andrea Pino a. Vena rectal mitjana b. Vena púdica interna – vena rectal inferior(plexe hemorroïdal extern) 1. Recull a sang venosa de la vena sacra, la vena sacra recull sang de la part posterior del recte, i la Cava Inferior es a unió de les dues ilíaques comunes i aquestes són la unió de la ilíaca externa i interna.
2. Ilíaca interna recull la sang venosa de la part de la pelvis per la vena rectal mitjana que es una branca de la ilíaca interna 3. Vena rectal mitjana: una de les moltes de la ilíaca interna i una altra es la vena púdica interna que te moltes branquetes una d'elles la vena rectal inferior 4. Vena ilíaca interna recull part inferior del recte i de l'anus a traves de la vena rectal mitjana i rectal inferior *resum venes* V.esplènica(recull sang de l’estomac) ≠ Tronc celíac (gàstrica, esplènica i hepàtica) V.M.S≠ A. Mesentèrica superior (va a irrigar 3ª part duodè i 2/3 prox. Colon transv) V.M.I = A. Mesentèrica inferior (1/3 distal colon transverspart sup, recte pelvià) A. iliaca inferior: part inferior recte pelvià  anus ESTÓMAC GENERALITATS Constituït per múscul, amb forma de J i esta situat per sota del diafragma. Continuació de l’esòfag i es continua amb el duodè.
Estructura intraperitoneal que es manté en la seva posició gracies als lligaments: - Lligament gastrocòlic: de l'estomac fins al colon - Ll. gastroesplènic: de l'estomac fins a la melsa - Ll. gastrofrènic: de l'estomac fins a diafragma.
PARTS  Càrdies: boca de estomac. Hi ha una banda de musculatura llisa que fa com de esfínter perquè no hi hagi reflux.
pág. 13 ANATOMIA II: Aparell digestiu       Noelia Castro i Andrea Pino Fundus: es tota aquella part del estomac situada per sobre un pla horitzontal que passa pel càrdies. Es on s’acumulen els gasos. La càmera gàstrica es aquesta zona on s’acumulen els gasos, es el fundus des de la visio radiològica.
Angle de his o incisura cardíaca: angle que es forma entre el fundus i el càrdies, es on s’uneixen. Quan mes estret es mes fa de funció antireflux. Les persones amb un angle molt gran no tindran un mecanisme de antireflux funcional.
El cos del estomac: part mes gran i es on hi ha internament a la mucosa, les rugositats, els plecs.
Porció pilòrica(2):es la porció mes inferior del cos, es la sortida del estomac.
Aquesta regió pilòrica, la zona mes estreta es el conducte pilòric(2a) on hi ha un esfínter en aquest nivell i que serveix com a mecanisme antireflux. Passat aquest tenim el antre pilòric(2b) que comunica amb el duodè.
Curvatura menor(5): situada a la dreta i petita. Va a insertar-se una fulla de peritoneu, que coneixem amb en nom de epipló u oment menor.
Va des de el fetge fins a l'estomac, curvatura tapada pel fetge.
Curvatura major: gran i situada a l'esquerra, i es on s'insereix una fulla de peritoneu que s'anomena epipló u oment major. Va desde l'estomac fins al colon transvers. Paral·lela al colon transvers.
RELACIONS  Cara anterior: Costelles, fetge, diafragma  Car posterior: Diafragma, melsa, pàncrees, 4ª porció duodè.
VASCULARITZACIÓ ARTERIAL: branques del tronc celíac    Arteria gàstrica esquerra: part superior de la curvatura menor Arteria esplènica: fundus i part superior de la curvatura major Arteria hepàtica comuna: part inferior de la curvatura menor i major VENOSA: drena a la vena porta   Directa:  Vena gàstrica dreta: part superior de la curvatura menor  Vena gàstrica esquerra: part inferior de la curvatura menor Indirecta  Vena esplènica: part superior de a curvatura major  Vena mesentèrica superior: part inferior de la curvatura major LIMFÀTICA: Grups ganglionars lumboaòrtics.
pág. 14 ANATOMIA II: Aparell digestiu Noelia Castro i Andrea Pino INTESTÍ PRIM I PÀNCREES - DUODÈ Porció inicial d’intestí prim, que va del pílor a l’angle duodè-jejunal** (format just al límit entre duodè i jeju).
Funció Absorció dels aliments afavorida per substàncies secretades a nivell del fetge (bilis) i al duodè una substància secretada pel pàncrees(líquid pancreàtic). A nivell del duodè drenarà tant el líquid pancreàtic com la bilis.
*duodè relacionat amb el cap del pàncrees* PARTS  1a porció: es molt petita i a les Rx es veu molt dilatada, (quan prenen papilles per fer gastroscòpies) es coneix com ampolla o bulb duodenal.
 2a porció: trobem uns foratspapil·la duodenal major i papil·la duodenal menor. Aquests forats son per on va parar la bilis i el suc pancreàtic.
 3a porció: es horitzontal, es relaciona amb els vasos (del dibuix) mesentèrics superiors, (arteria i vena mesentèriques).
 4a porció: molt petita es diu porció ascendent i es on trobem la unió duodèjejunal, forma un angle on una part pertany a duodè i l’altre al jejú - PÀNCREES Relacionat íntimament amb duodè.
És un òrgan doble: glàndula exocrina perquè forma líquid pancreàtic que es secreta a dins del tub digestiu (2a porció duodè), conte enzims que serveixen per la digestió i també endocrina perquè secreta insulina i glucagó que van directament al torrent sanguini.
Situació: per darrere de l'estomac(amb la cara posterior), i el cap es reacciona amb el duodè.
PARTS 1. Cap: porció situada més a la dreta, i ens diferenciem en: - procés unciforme o ganxo: darrere dels vasos mesentèrics - incissura pancreatica: separació entre el coll del pàncrees i el procés unciforme. Aquestes parts es relacionen amb els vasos mesentèrics superiors situats per davant del procés unciforme. (1a situat posterior als vasos) pág. 15 * * ANATOMIA II: Aparell digestiu Noelia Castro i Andrea Pino 1. Coll: anterior als vasos mesentèrics superiors. Posterior a ell es crea la vena porta. A la dreta del cap 2. Cos: Acaba a la cua del pàncrees. Continua posterior a l'estómac cap a l'esquerra i ascendint lleugerament 3. Cua: Es la situada mes a l’esquerre i relacionada amb la melsa. acaba després de pasar entre les capes del lligament esplenorrenal. L'única part del pàncrees intraperitoneal.
Cos i cua situats posteriors a l’estòmac.
CONDUCTES o Conducte pancreàtic principal (conducte de Wirsung): Recull el suc pancreàtic de quasi tot el pàncrees, i el travessa tot.
S'uneix al coledoc que es un conducte que s'origina a nivell del fetge que conté bilis, s'uneix conducte pancreàtic principal i just abans de drenar al duodè s'ajunten i va a drenar els dos continguts (bilis i suc pancreàtic) a nivell del duodè (2a porció) concretament a nivell del foratpapil·la duodenal major.
- En aquesta zona tenim un esfínter d'Oddi o esfínter del conducte pancreàtic MOLT IMPORTANT es tanca quan no passa ni bilis ni suc pancreatic, serveix de mecanisme antireflux, ja que el liquid te que anar del fetge al tub digestiu o del pàncrees al tub, no poden fer el recorregut al reves.
o Conducte pancreàtic accessori (conducte de Santorini): recull el suc pancreàtic format a nivell del cap del pàncrees, i va a drenar el seu contingut a nivell de la papil·la (2a porció duodè) a traves del forat: papil·la duodenal menor, situat per sobre de la major.
VASCULARITZACIÓ DUODÈ-PÀNCREES o ARTERIAL - DUODÈ: 1ª-2ª porció: branques tronc celíac artèria hepàtica comuna 2ª- 3ª porció: branques a. Mesentèrica superior - PÀNCRES: Cap: branques a. Mesentèrica superior Cos + cua: Branques tronc celíac artèria esplènica o VENOSA Vena porta - DUODÈ: V. Mesentèrica sup - PÀNCREES: V. Esplènica, V.mesentèrica superior Sang venosa duodè i pàncrees va a parar tota a la vena porta.
pág. 16 ANATOMIA II: Aparell digestiu Noelia Castro i Andrea Pino o LIMFÀTICA: Ganglis pancreato-duodenals - JEJÚ-ILI L’intestí prim és la secció de l'aparell digestiu que connecta l'estómac amb l'intestí gros. Es divideix en tres porcions: duodè, jejú i íleon. Té una longitud aproximada de 5 a 6 metres, on es fa la major part de l'absorció de l'aliment. Es secreten també unes hormones que regulen la motilitat intestinal i hi ha teixit limfoide a les seves parets,és a dir, que compleix les funcions de digestió, absorció, barrera i immunitat.
Situació: Jejú comença en el angle duodè-jejunal i l’ili acaba en la vàlvula iliocòlica (quan comença el colon). Ambdós envoltats pel colon.
- Intraperitoneals Inframesocòlics Nanses intestinals superiors i a l'esquerra corresponen a : jejú Nanses situades a la part dreta inferior corresponen a l'ili Mesenteri: meso jeju i meso ili (fulla del peritoneu parietal posterior cap al jeju i cap a l'ili) CALIBRE PARET VELLOSITATS MESENTERI VASOS DIFERÈNCIES ENTRE JEJÚ I ILI JEJU >calibre, ↓progressiu + gruixuda +vascularitzada +nº +grans +prims S’observen a nivell del mesenteri Vasos resctes> calibre + nº ILI + gruixut Vasos més fins + nº quan mes pròxims estan del budell VASCULARITZACIÓ ARTERIAL Branques de l’artèria mesentèrica superior VENOSA Vena esplenica + vena mesentèrica sup vena porta pág. 17 ANATOMIA II: Aparell digestiu Noelia Castro i Andrea Pino LIMFÀTICA - Ganglis limfàtics mesentèrics - Ganglis limfàtics ileocòlics INTESTÍ GROS o Porció terminal del tub digestiu.
o Funcions: Absorció, elaboració femta i secreció de moc i bicarbonat per neutralitzar l’acidesa dels bacteris o Morfològicament es diferencia de l’intestí prim perquè l’intestí gros és més gruixut però més curt.
DIVISIÓ Anatòmica: o Cec + apendix vermiforme o Colon  ASCENDENT  TRASNVERS  DESCENDENT  SIGMOIDE o Recte Funcional: o ½ proximal: absorció de liquid o ½ distal: producció femta 1. EL CEC o 1ª porció. Fons de sac sota de la vàlvula ileocecal(vàlvula de Baubin) que es troba al final de l’ili. Si ens imaginem una línia horitzontal, la part superior seria el colon i la part inferior el cec.
o Esta situat a nivell de la fossa ilíaca dreta, es considera intraperitoneal o Apèndix vermiforme: a vegades en aquest fons de sac trobem l'apèndix vermiforme que quan s'inflama ens produeix apendicitis.
pág. 18 ANATOMIA II: Aparell digestiu Noelia Castro i Andrea Pino o VÀLVULA ILIOCECAL (De Baubin) Al final de l'ili i al començament del cec.
Serveix com a esfínter per que el líquid que hi hagi dins del cec no retorni cap a l'ili (mecanisme antireflux) La vàlvula sobre per un mecanisme reflexreflexgastroileal, quan entra aliment a l'estomac la vàlvula s’ obre i passa contingut de l'ili cap al colon i mou tot lo de dins del tub digestiu. Es comporta com un esfínter. La distensió (reflex gastroileal) de l'ili terminal (última part de l'intestí prim) provoca la relaxació de la vàlvula ileocecal i afavoreix el moviment del quilo cap al còlon, més concretament per al cec (primera part del còlon).
o APÈNDIX VERMIFORME Situada a nivell del cec, es considera un òrgan vestigial, molt desenvolupat en els animals però a nosaltres no ens serveix per res.
El contingut es necrosa no es buida, i produeix una inflamació i s'ha de treure de forma urgent. Té molt teixit limfàtic i es considera un òrgan limfàtic Normalment, per darrere del cec Més freqüent: descendent i retrocecal. Sobretot retrocecal 2. EL COLON I. Colon ascendent: continuació del cec i situat a la dreta.
II. Angle còlic dret (angle còlic hepàtic)* unió del colon ascendent i transvers. Darrera del fetge.
III. Colon transvers: paral·lel a la curvatura major de l’estomac. Té el mesocòlon( membrana revestida de peritoneu que fixa el còlon a la paret posterior de l'abdomen). El mateix que el mesenteri, el mesocolon és el lloc de pas de vasos i nervis per al còlon)que divideix la cavitat peritoneal en supramesocolica i inframesocolica.
IV. Angle còlic esquerre (angle esplènic)* es relaciona amb la melsa, és l'angle entre el colon transvers i el descendent i està situat més superiorment que l'angle còlic dret.
V.
Colon descendent: situat a l’esquerre, molt més llarg que el colon ascendent. La seva funció de la d’emmagatzemar aliment que després passarà al recte. En gran part de els persones és retroperitoneal.
VI. Colon sigmoide: continuació del descendent i arriba fins al recte.
*Els dos angles estan protegits per les costelles.
pág. 19 ANATOMIA II: Aparell digestiu Noelia Castro i Andrea Pino VASCULARITZACIÓ o ARTERIAL - Branques artèria mesentèrica superior: Irriguen tota la part proximal del colon o intestí gros fins al 1/3 distal del colon transvers.
Irrigaels 2/3 proximals (cec, colon ascendenti angle hepàtic) - Branques arteria mesentèrica inferior desde el 1/3 distal colon transvers, angle esplènic, colon descendent i colon sigmoide.
o VENOSA - Sang venosa recollida per venes que van a drenar a la mesentèrica superior i vena mesenterica inferior - La vena mesentérica superior drena a la vena porta i la mesentérica inferior de forma indirecta ja que primer pasa per la vena esplènica.
o LIMFÀTICA - Ganglis paracòlics i còlics, al voltant del còlon.
- Ganglis mesentèrics superiors i inferiors 3. EL RECTE Porció terminal de l’intestí gros És la continuació del colon sigmoide, es considera l’origen del recte al punt on el colon sigmoide deixa de tenir meso (diferència entre colon sigmoide i recte). Es continua amb anus.
- Relacions: es relaciona anteriorment en els homes amb la bufeta de la orina i amb la dona amb uter i vagina. (es troba posterior al sacre en els dos sexes) PARTS   Recte pelvià o ampolla rectal: coincideix amb la curvatura sacre. Per dins presenta una sèrie de plecs que no donen la volta completament, sinó que només ocupen ⅓ de la llum.
Recte perineal o conducte anal: molt petita. Travessa el perineu i normalment està buit (conducte anal), és aquí on trobem els esfínters. Normalment està tancat per la contracció dels esfínters.
pág. 20 ANATOMIA II: Aparell digestiu Noelia Castro i Andrea Pino Linia anorectal es la linia que separa la porcio del recte pelvia amb la porcio perineal del recte, situada just per damunt de les columnes anals.
Columnes anals: prominencies verticals que existeixen a nivell del conducte anal i estan formades per vasos rectals superiors que ens formaran el plexe hemorroidal intern (quan es dilaten els vasos formen les hemorroides).
Columnasajuden al tancament del canal anal.
- Esfínter anal intern: musculatura llisa circular, involuntaria, inervada pel sistema nerviós autònom.
- Esfínter anal extern de l’anus: inferior i lateral al esfínter intern i està constituït per musculatura estriada, és a dir de caràcter voluntari.
Tots dos innervats per fibres del nervi púdic, que son les arrels de S2 a S4.
VASCULARITZACIÓ - LIMFÀTICA: ganglis mesentèrics inferiors Ganglis ilíacs interns Ganglis inguinals superficials VASCULARITZACIÓ ARTERIAL a. Branques artèria mesentèrica inferior - A. Rectal superior Irriga la part més superior de la porció pelviana i forma els plexes vasc. hemorroidals interns b. Branques artèria ilíaca interna - A. Rectal mitjana Part inferior de la porció pelviana - A. Rectal inferior(a. Púdica interna) Part més inferior del recte, de la porció perineal a la anal.
- A. Sacra mitjana(ve de l’aorta abdominal) Irriga la part posterior del recte pág. 21 ANATOMIA II: Aparell digestiu Noelia Castro i Andrea Pino VASCULARITZACIÓ VENOSA I.
II.
III.
IV.
Plexe venos rectal (hemorroïdal) V. Rectal superior (hemorroïdal int) v. Mesentèrica inferior vena esplènica V.porta V. Rectal mitjana (esfínters) V. Ilíaca interna a la VCI V.rectal inferior (hemorroïdal ext) v. Púdica interna a la VCI V. sacra FETGE Òrgan voluminos de l’abdomen, es troba a l’espai supramesocòlic.
- El seu peritoneu visceral s’uneix a peritoneu parietal anterior a través del lligament falciforme.
El seu peritoneu visceral s’uneix al peritoneu parietal superior a través del lligament coronari Aquests lligaments, la part més final es coneix com a lligaments triangulars.
S’uneix al peritoneu visceral i peritoneu visceral de l’estomac formant: epipló menor.
Està protegit per la Càpsula de Glisson per fora del visceral. És una capa fibrosa que recobreix la superfície del fetge.
 CARA VISCERAL Es relaciona amb l’estomac, i es on trobem la vesícula biliar.
En aquesta cara trobarem un espai que es el hil hepàtic on entraran i sortiran estructures formant pedicle hepàtic.
pedicle hepàtic: arteria, vena , nervis ,ganglis i conductes biliars.
En aquesta cara trobem lòbul dret, esquerre i lòbul quadrat i lòbul caudat - quadrat: relacionat amb la vesícula biliar - caudat: relacionat amb la vena cava inferior.
pág. 22 ANATOMIA II: Aparell digestiu Noelia Castro i Andrea Pino *Aquests lòbuls estan dins del lòbul hepàtic dret(dret mes gran) a la part visceral.
 CARA DIAFRAGMÀTICA Es relaciona amb el diafragma, a la part anterior trobem lligament falciforme que va a la paret anterior, separa el fetge en dos lòbuls.
Cara anterior protegida per les costelles, sobre tot el lòbul hepàtic dret.
Cara diafragmàtica( part superior) trobem lligaments coronaris.
VASCULARITZACIÓ 1. VASOS QUE ENTREN AL FETGE  Artèria hepàtica propia - S’origina a nivell del tronc celíac, porta el 30% de la sang que arriba al fetge, porta sang oxigenada.
- A nivell de l'hil: divisió en hepàtica dreta i hepàtica esquerre, s'aniran dividint fins formar arteries segmentaries  Vena porta - V. esplènica recull la sang de la mesentèrica inferior - V.porta recull la sang de quasi tot el tub digestiu excepte de la part inferior del fetge. Porta el 70% de la sang que li arriba el fetge, sang venosa amb nutrients que es processen al fetge.
- A nivell de l'hil es divideixen en branca dreta i esquerra i aquestes en segmentaries hepàtiques.
2. VASOS QUE SURTEN DEL FETGE  Vena hepàtica - Drena la sang venosa del fetge, va a parar a la vena cava inferior - És la unió de les venes hepàtiques: dreta, mitjana i esquerre.
 Drenatge limfàtic - Pedicle hepàtic: Ganglis del pedicle hepàtic - Altres ganglis: frènics, mediastinics, paraesternals, gàstrics SEGMENTACIÓ HEPÀTICA  No correspondència divisió anatòmica si no, funcional i clínica  El segment és la part que es pot extreure en una segmentectomia.
Segment hepàtic: tros de fetge que te un vas segmentari(arteria i vena), aquest tros es on s'origina el conducte biliar.
Cada vas correspon a un territori, de manera que tenim 8 segments.
pág. 23 ANATOMIA II: Aparell digestiu - Noelia Castro i Andrea Pino Territorio depenent d’un vas segmentari, on s’origina un conducte biliar No anastomosis intersegmentàries Nº (I-VIII) VIES BILIARS  Vía biliar principal: conté bilis.
-  Conducte hepàtic dret i esquerre Conducte hepàtic comú Conducte colèdoc Vía biliar accessòria: - Vesicula biliar - Conducte cístic 1. Es forma contínuament, però només s’excreta al tub digestiu quan ho necessita (mengem greixos) per digerir-los. Produïm contínuament bilis, es emmagatzemada en la vesícula biliar.
2. Cara visceral del fetge, i es troba a l’espai supramesocòlic.
VIA BILIAR PRINCIPAL - Conducte hepàtic dret: lòbul dret+ lòbul caudat(recull la bilis formada en el lobul caudat i part del dret) - Conducte hepàtic esquerre: lòbul esquerre+lòbul quadrat Conducte hepàtic comú: Pedicle hepàtic + hil hepàtic (unió de dret i esquerre) Es el que trobem a nivell de l’hil hepàtic, que forma el pedicle hepàtic.
- Conducte colèdoc: a. Cond. Hepàtic + cond. Cístic b. Colèdoc + cond. Principal pancreàticpapil·la duodenal major. El coledoc s'uneix amb conducte principal pancreatic i aniran a parar a la 2ª porció del duode (al forat de la papil·la duodenal major) VIA BILIAR ACCESSORIA 1. Vesícula biliar (verda per la bilis), es on s’emmagatzema.
- Emmagatzematge de bilis =reservori - Bossa dilatable i contràctil. Dilatable per rebre la bilis i contràctil per si es necessita a nivell del duodè.
- Relacions: situada a la cara visceral del fetge, i es relaciona amb la primera porció del duodè.
pág. 24 ANATOMIA II: Aparell digestiu Noelia Castro i Andrea Pino 2. Conducte cístic - Conducte on excreta la seva bilis.
- En conjunt amb el conducte hepàtic comú= colèdoc - Marge lliure oment major VASCULARITZACIÓ - ARTERIAL: artèria cística(branca), artèria hepàtica pròpia—tronc celíac VENOSA: venes cístiques i biliars van a parar a la vena porta LIMFÀTICA: ganglis cístics, hepàtics i celíacs MELSA - - Situada per darrere de l’estomac, de l’angle esplenic i per davant del ronyo esquerre. Manté la seva posició gràcies al lligament gastroesplènic que l’uneix a l’estomac, (continuació de l’oment major), passava el mateix amb el lligament hepatoduodenal que era la continuació del oment menor.
I també pel lligament esplenorenal, unit al ronyo esquerre.
Protegit per les costelles (9ª a la 12ª) 10-15% gent melsa ectòpica (fora de lloc), en forma de puny.
FUNCIONS: La seva funció principal és la destrucció de cèl·lules sanguínies vermelles velles, produir algunes noves i mantenir una reserva de sang (per això és perillós que hi hagi que es produeixi una lesió). Forma part del sistema limfàtic i és el centre d'activitat del sistema immune.
 Centre immunitari humoral i cel·lular, principal  Hematopoyesis.
 Lloc de maduració i destrucció de glòbuls blancs.
 Reservori de sang.
VASCULARITZACIÓ    Arterial: a. Esplènica branca del tronc celíac Venosa: vena esplènica, rep drenatge de la mesentèrica inferior Limfatica: ganglis pancreatoesplènics pág. 25 ...

Comprar Previsualizar