Sistema reproductor - Funció ovàrica (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Genética - 1º curso
Asignatura Fisiologia Animal
Año del apunte 2014
Páginas 11
Fecha de subida 02/11/2014
Descargas 9
Subido por

Vista previa del texto

SISTEMA REPRODUCTOR Funció óvàricà (III) – FUNCIÓ OVÀRICA – Generalitats Les funcions ovàriques principals són la gametogènesi (oogènesi) i altres funcions endocrines.
Un cop arriba a la pubertat Duració transitòria Duració infinita CICLE OVÀRIC GAMETOGÈNESI (OOGÈNESI) En l’ovari es donen dos processos en paral·lel i de forma coordinada – l’oogènesi i el creixement fol·licular. La oogènesi és el procés de formació dels gàmetes sexuals femenins. El creixement fol·licular és el creixement i diferenciació endocrí de les cèl·lules fol·liculars ovàriques. Segueix el següent esquema: Desenvolupament de la gònada fetal fetal fatal – en el sexe cromosòmic XX, les cèl·lules gonadals primàries (CGP) colonitzen el còrtex de la gònada indiferenciada. Això dóna lloc a l’ovari, que és teixit endocrí i gametogènic. En aquesta gònada indiferenciada (recordem que a part de còrtex tenia medul·la), la medul·la degenerarà i tindrà una funció de suport (esdevé teixit conjuntiu).
CREIXEMENT FOLICULAR Durant tot el procés embrionari, les CGP pateixen una multiplicació mitòtica constant (en el període fetal). En néixer, el procés mitòtic s’atura i es generen oogònies (cèl·lules 2n i 2c). El procés s’atura perquè aquestes oogònies es rodegen de teixit ovàric. Com a conseqüència funcional, les dones naixem amb la quantitat de oogònies amb els que comptarem la resta de la nostra vida. En una vaca parlem de 180.000 oogònies; en la dona, unes 500.000. Això no és un factor limitant en la reproducció.
FASES DEL CREIXEMENT FOLICULAR Les oogònies comencen una divisió meiòtica la qual es para en el diplotè de la profase I (cromosomes definits i membrana nuclear completa). El procés s’atura perquè les cèl·lules fol·liculars (que rodejaran l’oòcit primari) produeixen un factor inhibidor de la meiosi. Aquí, es rodegen de cèl·lules de teixit conjuntiu donant lloc als oòcits primaris.
Aquests formaran, junt amb cèl·lules fol·liculars i membrana basal, els fol·licles primordials.
Com a conseqüència funcional, les dones tenen en l’ovari un número determinat de fol·licles primordials.
Aquests fol·licles primordials estaran allà durant tota la etapa infantil i no començaran el desenvolupament fins que no arribem a la pubertat. En aquesta etapa es donen una sèrie d’estímuls endocrins (gonadotropines hipofisiàries) que reactivaran el creixement fol·licular fent que les cèl·lules comencin el seu desenvolupament fins a fol·licle preantral – oòcit al mig rodejat de cèl·lules que estan creixent.
Aquestes cèl·lules van creixent. Les característiques del fol·licle preantral són: - És un creixement espontani no sotmès a control hormonal (es pot donar inclús en femelles hipofisectomitzades – sense hipòfisi).
- És un fenomen constant durant la vida adulta.
- Està controlat per factors intraovàrics – regulen el número de fol·licles primaris que queden en l’ovari.
- Apareixen en aquestes cèl·lules fol·liculars el primers receptors hormonals: o Cèl·lules de la teca – receptors per FSH i estrògens o Cèl·lules de la granulosa – receptors per LH represents Aquests fol·licle preantral esdevé quan creix fol·licle antral. La formació d’aquest sí que és dependent d’estímuls hormonals – FSH i LH (hem desenvolupat receptors per FSH i LH). Si fallen aquests estímuls, es forma una atrèsia del fol·licle primari (apoptosi espontània del fol·licle). Això comporta un Cesc Fàbregas de l’activitat mitòtica i una necrosi i fagocitosi – formació de restes cicatricials conjuntives.
Les característiques del fol·licle antral són: - Creixement i formació d’una càmera antral ocupada per líquid fol·licular - Aquest líquid fol·licular és un medi adequat pel creixement de l’oòcit - Té la capacitat de sintetitzar i alliberar estrògens – ja funciona com a òrgan endocrí. Està associat a l’estimulació per LH i FSH.
Arriba un moment en el qual el creixement del fol·licle antral progressa donant lloc al fol·licle preovulatori, creixement que necessita estímuls hormonals (LH). Si no estan presents, tindrem una atrèsia del fol·licle antral.
Aquesta fase preovulatòria té una vida molt curta (hores) i culminarà amb un pic de FSH i de LH que farà que el fol·licle ovuli. Els canvis funcionals que aquesta fase comporta són el ces de la producció d’estrògens i l’inici de la síntesi de progestàgens.
Per tant s’observa un canvi hormonal: ↑nivells d’estrògens i ↓ nivells de progestàgens.
OVULACIÓ L’ovulació és la culminació del procés de desenvolupament fol·licular que comporta el trencament del fol·licle alliberant l’oòcit que hi havia dins. És un procés dependent d’estímuls endocrins (necessita un pic de LH preovulatori i FSH). Aquest oòcit ara experimentarà canvis. L’ovulació implica: 1. Maduració del oòcit primari: a. Formació de l’oòcit secundari – finalitza el procés de meiosi, obtenint un oòcit secundari n i 2c. Es fa un repartiment desigual de citoplasma que dóna lloc a la formació del primer corpuscle polar.
b. Inici de la segona divisió meiòtica – no hi ha duplicació del DNA, per tant no es reparteixen cromosomes, sinó cromàtides. Aquest procés s’inicia però s’atura en metafase – l’oòcit roman en metafase i només es completarà si hi ha fecundació. Cada cèl·lula n-c formarà una 2n-2c 2. Aprimament i trencament de la paret fol·licular TRANSFORMACIÓ FOL·LICULAR – Trencament fol·licular Es trenca el fol·licle i l’oòcit surt cap a l’úter. És un procés dependent de LH (pic de LH) i està associat a efectes locals dels progestàgens.
En la ruptura fol·licular tenim una sortida del líquid fol·licular que arrossega l’oòcit secundari i una caiguda d’aquest en l’infundíbul de l’oviducte.
Imatge: fol·licle ovulant FASE LUTEÍNICA LUTEOGENÈSI La luteogènesi és el procés de formació del cos luti a partir de les restes fol·liculars que queden en l’ovari després de l’ovulació.
És una fase de manteniment de la gestació en cas que hi hagi fecundació. Es prepara l’úter per la gestació – aquest cos luti és una estructura endocrina localitzada en l’ovari encarregada de mantenir la gestació en les seves primeres fases ja que sintetitza progestàgens.
La formació del cos luti és dependent de l’estimulació de LH (el pic preovulatori).
LUTEÒLISI Si durant la fase lútia no hi ha creixement fol·licular i falten els estímuls hormonals apropiats, vol dir que la femella no està gestant i per tant el cos luti ha de desaparèixer de l’ovari per tal que els fol·licles tornin a créixer i s’iniciïn nous cicles fol·liculars. Llavors es dóna la luteòlisi que és una regressió del cos luti – degenera a cos albo (teixit conjuntiu) i desapareix.
Un cos luti en general té una duració espontània de 14/15 dies. Si no es queda gestant, dóna lloc a una substitució del teixit luti per un teixit fibrós anomenat cos albo.
Trobem estratègies de luteòlisi: Luteòlisi per falta de factor luteotròpic: el factor luteotròpic bàsic és l’LH. Si no es produeix LH el cos luti degenera. És l’estratègia que fan servir les perras i les dones.
Luteòlisi per producció de factor luteolític: el factor luteolític bàsic és la prostaglandina PGF2α que té origen en l’úter. L’absència de fecundació (no gestació) és el factor determinant de la síntesi uterina de prostaglandines. És l’estratègia que utilitzen les vaques, ovelles, eugues i truges.
COS LUTI DE GESTACIÓ Si es dóna fecundació, es produeixen unes senyals que mantenen en vida el cos luti, ja que aquest proporciona el suport endocrí necessari per la gestació (progestàgens). Per tant l’hem de mantenir durant la gestació – cos luti de gestació.
Les estratègies de manteniment del cos luti de gestació són: - Producció de factors luteotròpics – LH i altres hormones luteotròpiques - Falta de producció de factors luteolítics - Duració espontània del cos luti (15 dies) suficient per mantenir la gestació El cos luti durarà un temps i després desapareixerà perquè quan s’hagi implantat la gestació, altres fonts d’hormones proporcionaran la progesterona que necessitem, com ara la placenta del fetus.
CICLES REPRODUCTIUS – Fases i característiques generals Els cicles reproductius són tots aquells canvis fisiològics de l’aparell genital de la femella associats a les variacions hormonals i el creixement fol·licular de l’ovari.
Les dones estem en un cicle continu – creixen els fol·licles (estrògens) durant uns dies, i té lloc l’ovulació (progesterona) durant uns altres. Són cicles que formen un esquema de 4 fases i que estan basats en la presència de símptomes externs en la femella.
- Proestro: fase de creixement fol·licular que s’inicia amb la regressió del cos luti i culmina amb l’aparició de l’estro. És una fase on hi ha nivells creixents d’estrògens.
- Estro: fase de receptivitat sexual (estro o zel – accepta la monta) al final de la qual es produeix l’ovulació. La pressió social ha fet que l’estro no es manifesti.
La femella afecta el mascle contínuament. És la fase final del creixement fol·licular. Trobem alts nivells d’estrògens (nivells màxims). La conducta sexual depèn de l’exposició a estrògens.
- Metaestro: període de desenvolupament inicial del cos luti que comença al final de l’estro. Aparició i augment progressiu dels progestàgens en sang.
- Destre: període d'activitat i funcionalitat del cos luti madur que comença quatre dies després de l'ovulació i finalitza amb la luteòlisi. Alts nivells de progestàgens en sang.
Aquest cicle es pot trencar quan la dona es queda embarassada: - Anestro: períodes d’inactivitat ovàrica.
o Estacional – en femelles que només es reprodueixen durant certes èpoques o Gestació – durant la gestació els cicles ovàrics s’aturen o Postpart – cert temps després del part no hi ha activitat ovàrica o Patològic Els anestros fisiològics determinen la presencia de períodes de reproducció activa.
El número d’estros (cicles) per període reproductiu depèn de la femella: o Femelles monoèstriques – un cicle estral per període reproductiu (PERRA) o Femelles polièstriques – més d’un cicle estral per període reproducitu (ovella i cabra).
TIPUS DE CICLES I CARACTERÍSTIQUES BÁSICAS Parlem de 2 tipus bàsics de cicles: el cicle estral i el cicle menstrual.
CICLE ESTRAL És el cicle propi de la majoria dels mamífers en que es donen la majoria de canvis citològics en l’epiteli vaginal i que comporta la manifestació externa d’estro o zel i que correspon al període de receptivitat sexual en la femella (RECORDEM, EN MAMÍFERS).
CICLE MENSTRUAL És el cicle propi dels primats antropoides (només el tenim els humans i uns monos africans) associat a canvis histològics en l’endometri de l’úter. Es manifesta externament amb la menstruació.
Definim cicle menstrual com període de temps entre l’aparició d’una menstruació i la seguent – l’interval de temps comprès entre dues menstruacions.
La funció dels estrògens és preparar l’úter per la gestació. Mentre creixen, els fol·licles fan que la mucosa de l’úter es desenvolupi per permetre la implantació de l’embrió. En el moment de l’ovulació, la progesterona manté l’úter desenvolupat. Si es queda gestant, bé. Si no, la mucosa degenera i la pèrdua de restes de mucosa és la menstruació.
L’ovulació es produeix el dia 14 del cicle – abans d’aquest dia es dóna la fase de creixement fol·licular i després es dóna la fase luteínica.
Tant el cicle estral com el menstrual tenen una duració constant espècie-específica.
CONTROL NEUROENDOCRÍ DELS CICLES OVÀRICS A nivell hipotalàmic es produeix GnRH que controla l’alliberació de gonadotropines (FSH, hormona estimulant del fol·licle) i LH (hormona luteïnitzant) que actuen sobre l’ovari.
Alts nivells d’estrògens indueixen un feedback positiu sobre l’hipotàlem i provoquen una alta alliberació de GnRH (+ LH i + FSH) i per tant hi ha un pic que culmina amb l’ovulació. A partir d’aquí, el cos luti sintetitzarà molta progesterona que anirà cap al SNC produint un feedback negatiu que ajudarà a mantenir baixos els nivells baixos de FSH. Mentre hi hagi progesterona, els fol·licles no creixeran. En el moment en que això es para i es fan feedbacks sobre l’hipotàlem, tot torna a començar.
Actuen moltes altres hormones (quadres).
Centres tònics de secreció de GnRH – els trobem en l’àrea ventromedial i nucli arquejat. Són sensibles a feedbacks negatius per estrògens. Alliberen GnRH de forma constant i són responsables del creixement fol·licular. Es troben actius en mascles ja que també són els responsables del control hormonal de la funció testicular.
Centres cíclics de secreció de GnRH – els trobem a l’àrea preòptica. Són sensibles a altes concentracions d'estrògens – secreten GnRH en resposta a un feedback positiu. Són responsables del famós pic de LH preovulatori. No són actius en mascles LH i FSH Són les hormones gonadotròpiques més importants en la regulació neuroendocrina dels cicles ovàrics.
La seva secreció és tònica (depèn dels centres tònics de secreció de GnRH) i fàsica (es dóna en els pics d’alliberació proovulatoris i depèn dels centres cíclics de secreció de GnRH).
Hi ha un control directe per feed-backs negatius mediats per esteroides ovàrics.
...