Ràdio i televisió (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Comunicación Audiovisual - 1º curso
Asignatura Història de la Comunicació
Año del apunte 2015
Páginas 3
Fecha de subida 03/02/2015
Descargas 2
Subido por

Descripción

De las clases de Ramón Sala.

Vista previa del texto

Ràdio La ràdio prepara el camí per la TV Escoltar però no veure.
Durant un temps la ràdio va ser anomenada, telegrafia sense fils, va ser posteriorment que es va parlar de ràdio.
El seu temps: Un món marcat pels ejectes del carack del 1929.
Un món amb dues guerres mundials (que son guerres de la ràdio i del cinema) Un món en el que es produirà l’expansió del totalitarismes.
Un món en el que el desenvolupament de les tècniques de comunicació modificarà profundament la pràctica política.
Un mitjà de transmissió (i recepció) de missatges que es converteix en un gran mitjà d’Informació i entreteniment. En tres etapes: 1ª. La ràdio com a mitja de transmissió. Els radioaficionats (finals XIX fins a 1914 aprox.) 2ª. LA ràdio en la IªGM. Una xarxa de comunicacionsque rivalitzà amb les connexions intercontinentals per cable.
3ª. El boom de la ràdio (comercial): anys 20. La radio es desplaça de la comunicació punt a punt a la difusió d’un punt a molts receptors simultàniament.
SIMULTANEITAT DE L’EMISSIÓ I DE L’ESCOLTA.
- Instantaneitat La radio: la major audiencia reunida mai: quantiosa, invisible, anonima, dispersa.
Replec de l’oci a l’espai domèstic.
Gratuita.
Espai de recepció: espai domèstic.
Utopies i distopies sobre el nou mitjà - Reforçaria llaços internacionals Rival de la familia Podia convertir-se en un instrument de control social.
Faria entrar en crisi les formes tradicionals s’autoritat.
L’educació a distància, la ‘super-universitat’ de la ràdio, milloraria el funcionament de la democràcia i seria u anivelladors social.
Explosió de la ràdio comercial: 1. Consolidació de programes i estratègies de programació.
2. Establiment de la ràdio com a mitjà informatiu i instrument polític.
3. Credibilitat de la ràdio en front d’altres mitjans.
La credibilitat de la ràdio es va mostrar superior a la premsa, especialment entre les clases populars.
També la ràdio semblava més imparcial, perquè era més “directa”.
En la campanya de 1940, la ràdio era ja un mitjà informatiu més important que la premsa (sondeig Fortune, 1940) Un de cada tres americans dubtaba de l’hornaresa de la premsa. Un 40,3% creia en la ràdio.
El Hindenburg (dirigible Zeppelin que explota) a la premsa, els noticiaris, la ràdio.
Més espai per a la publicitat: AMB LA RÀDIO: - presencia invasora de la publicitat a la vida quotidiana en la llar.
- L’eficàcia de la publicitat radiofònica és superior a la premsa esccrita i a la d’altres suports tradicionals - Capacitat per arribar a les capes de la població menys permeables als missatges escrits.
- Facilitat per a explotar estats emoionals.
Les emissions radiofòniques, i la publicitar que les acompanyava, van cobrir des d’un principi una franja horària molt més àmpla que el temps consagrat per la majoria de la gent a altres activitats.
La ràdio modificia les pràctiques polñitiques i el periodisme La ràdio va ser el mitjà que més redicalment va transformar les pràctiques polítiques, introduint el discrus polític a les llars (1932-36) TELEVISIÓ Segons la idea generalitzada, quan s’inventa un nou mitjà, aquest imita primer, en gran manera, als ja evistents abans de descobrir els seu propi llenguatge i estètica. (Lev Manovich) L’anacronisme de la imatge: el Netflix (empresa comercial nord-americana d’entreteniment que porporciona mitjançant tarfia plana menual streaming (fluxe) multimedia.
La televisió fa la seva presentació a la Fira Mundial de Nova York, 1939. Al costat dels robots de la foto (Elektro y Sparko) Haurà d’esperar al final de la II GM per despegar comercialment.
L’imaginari occidental (Conceptre: representacions socials encarnades en les seves institucions, sinònim de mentalitat cosmovisió, conciencia col·lectiva.) es va alimentar de simbols i situacions que anticipaven la configuració de masses. Les exposicions universals van ser l’escenari de la espectacularització del consum… L’arrel de l’evolució tecnològica trobem un desig que ha influit no poc en la destinació social dels mitjans audiovisuals.
El marc socio-tècnic de la televisió.
Una tecnologia a l’origen no pot adscriure’s exclusivament a una racionalitat impersonal del progrés científic: hi ha una influència recíproca entre tecnologia i acció social.
Negociació entre els aparells de la producció industrial (Bell, …) i les voluntats espontànies del consum col·lectiu.
Ni determinisme tècnic ni determinisme social.
L’art negre de la programació La necessitat de vencer en la competició es traduirà en el paper preponderant que assoleix la programació, es a dir, l’art d’elaborar la graella per a extreure el màxim profit.
Medició d’auciencia: pel que fa l’espectador: es tractarà de comptar-lo i convervar-lo.
Les hores d’emissió tendiran a ocupar les 24 hores de la joranda. Bandes horaries (matinal, primetime, etc.).
Primera telvisió en direte: la generació de la televisió, la primera edat d’or de la televisió.
Una televisió en directe i una televisió filmada.
Professionals formats de televisió: consicendia crítica, nous temes. Molts d’aquests primers creadors televisius pasaràn més tard al cinema.
...