Tema 5 (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Economía - 3º curso
Asignatura sistema fiscal
Año del apunte 2014
Páginas 15
Fecha de subida 20/03/2015
Descargas 8
Subido por

Vista previa del texto

Tema 5: Impost sobre la Renda de les Persones Físiques Classificació d’impostos   Directes: IRPF, societats, patrimoni  són aquells que graven mesures directes de la capacitat de pagament Indirectes: IVA són aquells que graven manifestacions indirectes de la capacitat de pagament Altre classificació    Renta: Mesura directa de la capacitat de pagament Riquesa: Mesura directa de la capacitat de pagament Consum. Mesura indirecta de la capacitat de pagament Aquests tres elements són mesures de la capacitat de pagament. L’administració tributaria té aquestes tres vies d’informació. Les seves fonts d’informació són aquestes tres formes.
Exemple: dos individus, només ens fixarem en la renta dels dos individus, sense tenir en compte ni la riquesa ni el consum. Després afegim les dos variables Individu A Individu B Renta 20.000 40.000 Patrimoni Propietats, obres d’art, cotxe nou, yate Cotxe de segona mà Consum 10.000 20.000 El tipus d’informació que ens aporta és molt clara, molt directe.
Es pot determinar que el individu B té el doble de capacitat de pagament que l’individu A? És el consum una font d’informació viable? Però pot ser que el A sigui molt estalviador, dóna informació però més indirecte.
A l’administració li interessa tenir totes les formes d’informació. Cap és més bona que una altra.
Impost sobre la renta   Impost renta persones físiques (IRPF) Impost renta persones jurídiques (ISoc) Impost de riquesa: no només els impostos que graven la riquesa, també s’aplica sobre la modalitat de com ha adquirit la riquesa aquella persona (Compra, herència i donació).
 Manifestacions estàtiques de la riquesa: valor del patrimoni de la persona.
o Impost sobre el patrimoni o impost sobre la propietat 1  Manifestacions dinàmiques de la riquesa: fan referència al canvi de titularitat dels actius. Poden ser de dos classes o “Intervivos”  poden ser de dos classes  Lucratives/gratuïtes: vols obtenir un benefici. La donació és lucrativa. Qui la rep, la rep gratuïtament, no pagant per ella.
 Impost sobre donacions  Oneroses: no obtens benefici. Que resulta costós, que s’ha de pagar per ell  Impost sobre transmissions patrimonials. És l'únic impost sobre la riquesa que és indirecte o “Mortis causa”  per causa de mort.
 Impost de successió Impost sobre el consum: es poden aplicar en qualsevol fase del procés productiu. El procés de producció fiscalment es divideix en: fabricació, majorista, minorista   Impost sobre el volum de ventes: a quant ascendeixen les ventes sense tenir en compte la seva composició. Poden ser de dos classes o Monofàsics: només s’aplica en una de les fases. O bé sobre fabricants, sobre majoristes, o bé sobre minoristes o Multi-fàsics o pluri-fàsics: impostos que s’apliquen en les tres fases del procés productiu. Hi ha dues modalitats  Impostos acumulatius: una modalitat impositiva que s’aplicava abans d’aplicar l’IVA  Impost sobre el valor afegit: IVA Impost sobre consums específics: sobre consums concrets, determinats, específics.
o Impost sobre el tabac o Impost sobre begudes alcohòliques o Impost sobre hidrocarburs IRPF: impost sobre la renta de persones físiques Característiques del IRPF    Impost directe Impost personal: tindrà en consideració les circumstancies personals i del contribuent. EX: tenir fills Impost progressiu El primer element amb el que es treballa és el “hecho imponible”  el fet d’obtenir rentes 2 Subjecte passiu: existeixen dos possibilitats   Individu: declaració separada Unitat familiar: una de les conseqüències d’adoptar la unitat familiar és la declaració conjunta Exemple: una parella en la que treballen tots dos. Tots dos tenen rentes. Hi hauria dos subjectes passius. L’individu faria la seva declaració per separat encara que siguin família. La unitat familiar té en compte a quan ascendeix la renta familiar. El problema ve determinat per: R1 té una renta de 26.000 i R2 té una renta de 38.000 La capacitat de pagament seria 64000€, llavors la suma de les dos quotes individuals fos la mateixa que si es fa conjunta, això seria lo lògic. Però com l’impost és progressiu la suma de las quotes dels individus (R1+R2) no és igual a la suma quan es fa en unitat familiar.
Liquidació individual:  R1=26000 quota íntegra=6870,37 + R2= 38000 17840,02 quota íntegra= 10969,65 Unitat familiar:  R1+R2= 64000 quota íntegra= 22111,15 Per tant en aquest exemple podem veure que tenint la mateixa capacitat de pagament l’impost no és el mateix, això es deu a que l’impost és progressiu.
A dia d’avui a España pots triar com fer-ho però la diferencia segueix existint.
Solucions al problema: 1. Utilitzar tarifes diferents per a la declaració conjunta i per a la declaració separada. Si parlem d'utilitzar tarifes diferents perquè funció la tarifa conjunta hauria de ser menys progressiva que la individual, per ajudar a reduir la progressivitat.
2. Aplicar deduccions ja sigui a la base i / o en la quota. "Jugar" amb les deduccions per reduir les diferències en les quotes, les deduccions a la base haurien de ser diferents per a la conjunta i per a la separada.
3. Agregació parcial. Suma parcial, partim dela conjunta. Quan sumem afegim la renda, una d'elles (la de primer receptor, aquell que té més renda) es declara sencera i la del segon perceptor no suma s'assabenta sinó que se suma una part (la quantitat depèn de si la legislació és més o menys generosa en el nivell de recaptació).
4. Promediació de rendes. Partim de la conjunta (suma de les dues rendes). Anem a mitjana de les rendes, si tenim 2 farem la suma i dividirem entre dos. Amb això aconseguim la renda mitjana, mirem la tarifa i calculem la quota que correspon a 3 aquesta renda mitjana i multiplicarem el resultat per dos. Aquest sistema no només iguala les dues quantitats, sinó que aconsegueix que la quota que surt sigui inferior a que la que s'aconsegueix amb les individuals, per la tant corregeix perfectament el problema i disminueix la progressivitat.
5. Exclusió de la renda del segon perceptor per al càlcul del tipus mitjà. Part de la renda conjunta, exclous la renda del segon perceptor (renda més baixa) i ens queda la del primer perceptor únicament. Per tant excloem la renda del segon perceptor per a calcular el tipus mitjà (quota / base) del primer receptor. En el moment que tinc la quota ja puc calcular el tipus mitjà. El tipus mitjà ho volem aplicar a la totalitat de la base [TME * (R1 + R2)]. El tipus mitjà que surt és molt inferior al que ens hagués sortit si no haguéssim fet cap correcció.
En l'exemple anterior    R1 = 26000; quota = 6870.37 R2 = 38000; quota = 10969.65 = 17840.02 R1 + R2 = 22111.15 4. Promediació    R1 + R2 = 64000 Renda mitjana = 64000/2 = 32000 Quota renda mitjana = 8670.37 QUOTA final = 8670.37 * 2 = 17340.74 El sistema de promediació quan s'aplica, no només redueix les diferències sinó que el resultat final pot ser millor que la declaració individual.
5. Exclusió    Renda = 38000 Quota que correspon a 38000 = 10969.65 TME = 10969.65 / 38000 = 28.87% Ara aplico a la totalitat de la renda el tipus mitjà = 64000 * 28.87% = 18476.80   Hem reduït l'efecte de la progressivitat i a més hem passat d'una quota de 22111.15 a una de 18476.80 Quan no hi havia cap correcció i s'agafa la conjunta: 22111.15 / 64000 = 34.55% (baixa el tipus mitjà).
4 BASE IMPOSABLE Quantificació econòmica del fet imposable. Per determinar a quant ascendeix la meva renda, he de saber que s'entén per renda en l'IRPF.
 Renda econòmica / extensiva / Haig-SIMONS: Concepte més ampli de renda que es pot donar. "Valor econòmic de l'augment en la capacitat de consum d'un individu en un període determinat" és a dir quant varia la meva capacitat de consum en un període.
La mesurem a través dels usos que li donem a la renda. elements: o Consum  Béns i serveis adquirits  Autoconsum  Les retribucions en espècie: si l'empresa ens dóna cotxe, mòbil ...
 Serveis derivats de la utilització de béns duradors (renda fictícia). Un exemple: l'habitatge. (renda fictícia) Si l'habita algú llogat està realitzant un pagament per uns serveis que rep com a conseqüència d'aquest pagament. Ara imaginem que aquest habitatge és de la seva propietat i hi viu, gaudeix dels mateixos serveis que el que l'està pagant amb el lloguer (són aquests serveis derivats de la utilització dels quals es tenen en compte).
o Variació de riquesa  Estalvi: part de la nostra renda no consumida.
 Béns adquirits gratuïtament: herències, donacions ...
 Guanys de capital: equivalent a un increment de valor del capital (plusvàlua entesa com a més valor), bé que ha augmentat de valor per exemple. Aquests guanys poden ser: Realitzades. Quan hi ha operació de mercat, hi ha flux de renda a les mans.
No realitzades. L'augment de valor d'una casa és no realitzada perquè no he fet cap operació de mercat, i no s'ha materialitzat com a flux de renda.
Vegem els elements de la renda que podrien sortir a la renda fiscal (destí de la renda)       Béns i serveis adquirits (destí de renda).
Autoconsum (no apareix) perquè és un problema a l'hora de valorar-ho, la realitat fiscal el deixa fora.
Retribucions en espècie (és renda que obtenim) si apareix.
Renda fictícia (si apareix, perquè és renda que obtenim) imputem una quantitat pels serveis d'aquests béns.
Estalvi. El IRPD grava qualsevol renda provingui d'on provingui. L'estalvi no ho grava però si els rendiments que pot donar (interès que et donin de tenir-lo en un compte) són rendes derivades de la meva estalvi.
Béns adquirits gratuïtament: tenen impostos propis tant les donacions com les herències (impost de successions). Per tant no s'inclouen perquè ja va a un altre concepte d'impost.
5  Guanys de capital: les realitzades sí apareixen (l'increment de capital queda gravat) i les no realitzades no apareixen.
En el cas que es gravaran les no realitzades algun contribuent es pot trobar amb problemes de liquiditat, perquè com no s'ha materialitzat no disposo d'aquesta renda a l'hora de calcular la quota.
Renda fiscal o legal   Rendiments del treball (és igual el tipus de treball ja sigui per compte d'altri o propis.
o rendes dineràries o Rendes en espècie Rendiments del capital o Capital mobiliari (dividends d'accions, interessos del compte corrent ...) o capital immobiliari Els rendiments del treball i del capital formen les rendes regulars. Són rendes que percebo regularment en qüestió de temps i quantitat. En cas que rebi una altra renda a part d'aquestes, serà una renda irregular. Quan càlcul aquestes rendes irregulars han d'anar a part per la progressivitat.
Les rendes irregulars poden ser:  Del treball: liquidació, o compensació per l'acomiadament  Capital: guanys de capital Van per separat perquè d'acord amb el que hem comentat, si nosaltres percebem una renda d'aquest any i el període de generació ha estat de 5 anys, no ens serà igual cobrar ara de cop que cobrar per parts perquè intervé la progressivitat. Les rendes irregulars enteses com a acumulació de rendes en un període impliquen progressivitat.
Solucions 1. Sistema d'anualització.
Exemple. Suposem que un individu obté dos tipus de renda, una regular i una altra irregular, si apliquem l'impost, tots dos conceptes formen part de renda base imposable que seria la suma de les dues rendes. Segons el sistema de anualització, el primer que necessitem és saber el període de generació d'aquesta renda, (suposem que 3 anys), si s'aplica el sistema de anualització aquest senyor haurà de declarar com a base imposable les rendes regulars i una part de la irregular (dividim el total de la renda irregular entre el període de generació) Aplica doncs, la renda regular més una part de la irregular amb l'objectiu de calcular el tipus mitjà. Ara falta l'ajust final, perquè encara que sigui de forma irregular no només rep un terç de la renda irregular, així que calculem la quota que correspon i després de calcular el tipus mitjà, l'apliquem a la resta de renda irregular que no hem anualitzat. Així tindrem la quota que correspon i la sumem a la quota que ja teníem.
6 2. Sistema de reducció Tenim una renda regular i una irregular. l'administració estableix per exemple que a la renda irregular se li aplica una reducció del 20,30,40% ... imaginem que aplica el 20% això vol dir que el senyor quan calculi la base imposable de declarar la regular i la part d'irregular que correspon, si segueixo amb el 20% declararà el 80% de la renda irregular. Aquesta modalitat és semblant a la d'agregació parcial del subjecte passiu exemple: Suposem que un individu en l'exercici fiscal corresponent rep unes rendes regulars de 30.000 i rep una renda irregular en el mateix període de 600.000 i el període de generació de la renda irregular ha estat de 10 anys.
1. Anualització  Base imposable: 30.000 + 600.000 = 630.000  Base imposable amb actualització: 30.000+ (600.000 / 10) = 90.000  Quota: (la calculem mirant les tarifes): 34.331,15  Tipus mitjà: (34.331,15 / 90.000) * 100 = 38.145  Resta de la renda regular: 600.000-60.000 = 540.000  Quota = 540.000 * 0,3815 = 205.983 En cas de no fer les correccions tindríem  Base de 630.000  Quota: 310.731,14  TME = (310.731,14 / 630.000) * 100 = 49,32 Es redueix la progressivitat 2. Reducció (40%)    Renda irregular: 600.000 Renda exempta: 0.40 * 600.000 = 240.000 Renda subjecta: 600.000-240.000    Base imposable: 30.000 + 360.000 = 390.000 Quota: 185.931,44 TME: (390.000 / 185.931,44) * 100 = 29,51 ???? No seria 185.931,44 / 390.000? = 360.000 En teoria és millor la segona opció en comparació si ho comparem amb fer cap canvi. Però cal tenir en compte la reducció que estem fent, potser si canviéssim la reducció sigui millor la primera opció.
Exemple: suposem que hi ha dos individus que en un període de temps determinat (10 anys).
Cadascun d'ells rep la mateixa renda, 5000. Un d'ells l'ha rebut absolutament de forma regular, l'altre l'ha rebut cada any però irregularment. Això pot plantejar dificultats en la forma de decidir el tracte impositiu.
7 1) Existencia d’un mínim exempt Seguint aquest exemple volem saber quina quantitat estarà subjecta a l'impost i qual serà exempta. Posem un mínim exempt de 460.
año 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Total Individuo A 500 500 500 500 500 500 500 500 500 500 5.000 Individuo B 420 370 400 620 790 340 520 610 460 470 5.000 Individu A   Renda exempta: 460 * 10 = 460 Renda subjecta: (500-460) * 10 = 400 Individu B   año 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Renta exenta: 4.290 Renta subjeta: 710 Renta exenta 420 370 460 400 460 340 460 460 460 460 Renta sujeta 0 0 160 0 330 0 60 150 0 10 Parlem d'individus amb la mateixa capacitat de pagament. L'únic que canvia és la manera de rebre les rendes. S'observa que l'individu B declara una renda de 710 que és superior a la de l'individu A, 400. Això es deu a la irregularitat amb la que obté la renda. Fa que alguns anys no arribi al mínim, perd part del mínim exempt. Aquesta pèrdua dels anys que no supera el mínim no es compensa amb els anys que el supera. Així que al final per la forma en què ha rebut la renda i l'aplicació d'un mínim fa que siguin tractats de manera desigual. Com que aquesta situació no està considerada com renda irregular no hi ha solucions.
8 2) Progressivitat Mirem com estan gravades les seves rendes i mirem la diferent forma d'obtenir les rendes. En l'exemple anterior hauríem d'inventar una tarifa per trams per comprovar-ho i veuríem les diferències.
POSSIBLES DEDUCCIONS EN L'IRPF (inclou les deduccions de la quota i de la base) Les deduccions es classifiquen en 4 grans grups (inclou les deduccions de la quota i de la base): 1. Despeses necessàries per a l'obtenció de la renda.
Necessitem incórrer en unes despeses indispensables per obtenir la nostra renda.
Suposem que hi ha dos grups, uns que treballen i viuen a Barcelona, i d'altres que viuen fora de Barcelona però treballen a Barcelona. Òbviament els costos de transports són indispensables per poder anar a treballar.
L'administració per tant no es pot permetre fer un control de totes les despeses, estableix un tipus de possibilitat o despesa que permeti recollir que tots tenim despeses en l'obtenció de la renda.
i.
Imaginem que tots els que treballem tinguéssim la possibilitat d'aplicar-una deducció d'un percentatge del 2% dels nostres rendiments del treball. Es fa un reconeixement de les despeses i no cal presentar cap comprovant. tots tenim dret a restar un x% en la nostra renda del treball.
Però una mesura d'aquestes característiques pot plantar problema d'equitat, un percentatge igual per a tothom tant els que tenen rendes baixes com els que tenen rendes altes. Una persona amb renda baixa tindria una deducció considerablement inferior a una persona de renda alta. Hem de fer algun ajust, així que hi afegim un límit, s'aplicarà la deducció del x% fins a arribar uns ingressos de 1000. Les persones de rendes baixes poden accedir a la totalitat de la reducció però les de renda alta el màxim que podran deduir serà fins a 1000.
Una altra modalitat seria establir una quantitat de deducció i que aquesta vagi disminuint a mesura que augmenta la renda per exemple s'aplicarà una deducció de 2000 a rendes inferiors a 9000, una deducció de 1800 a rendes entre 9000 i 15000 i així successivament.
Aquest tipus de despeses o de deduccions pel propi concepte ens el trobem a la base.
2. Despeses personals Fan referència a les despeses que tenen com a conseqüència una disminució de la capacitat de pagament de la persona física. exemples: I.
Despeses mèdiques. Actualment no són deduïbles Dins de les despeses mèdiques estan aquelles persones que pensen que si haurien de deduir i els que no. El que diuen que no haurien d'estar inclosos el que diuen perquè si parlem d'un país amb la sanitat gratuïta les persones que acudirien a la sanitat privada són les persones de més renda. Si apliques aquesta deducció afavoriries als de major renda. Si són deductibles parlem que 9 no hem de pagar als metges i medicaments disminueix la nostra capacitat de pagament i compleix amb la definició.
II.
Despeses derivades d'una catàstrofe o incident. Són deduïbles perquè treuen capacitat adquisitiva.
3. Ajustaments amb finalitat incentivadora A través de les deduccions l'administració intenta incentivar un cert comportament.
I.
L'habitatge per exemple. Durant molts anys les persones que havien comprat un habitatge i estaven pagant un préstec hipotecari paguen menys a Hisenda que aquelles que no ho estaven pagant. A través de les deduccions d'habitatge s'estava incentivant la compra d'aquesta.
II.
Es permet deduir les quantitats que donem a les ONG. La finalitat és social i no econòmica.
4. Ajustaments per equitat Aquí parlem de les circumstàncies individuals i familiars. A vegades no hi ha acord en com graduar aquestes deduccions  Deduccions per fills per exemple.
o Que cada fill tingui la mateixa deducció o Que el fill més gran sigui el que més deducció tingui i conforme van sent més tenen una menor deducció.
o Que el fill menor sigui el que més deducció tingui, perquè són més despeses per a la família com més nens hi ha.
DEDUCCIONS DE LA BASE I DE LA QUOTA        Hecho imponible Subjecte passiu Base imponible o – deduccions en la base  Nivells de renta  Tipus marginal Base liquidable Tipus impositiu Quota íntegra o – deduccions de la quota: son independents dels nivells de renta i del tipus marginal Quota líquida 10 Exemple dos individus: R1= 45.000 R2 = 70.000 45.000 13.769,65 70.000 24.931,15 43.500 13.169,65 40% 1500*0,4 = 600 68.500 24.226,15 47% 1500*0,47 = 705 13.769,65 - 13.169,65 = 600 24.931,15 - 24.226,15 = 705 45.000 70.000 13.769,65 24.931,15 -1.500 -1.500 12.269,65 23.431,15  Situació sense deducció Base imponible Quota  Deducció de la base -1.500 Base liquidable Quota Tipus marginal Estalvi fiscal = Deducció * Tipus marginal Estalvi fiscal: L’estalvi és inferior al que té una renda més baixa. Varia segons els nivells de renta  Deduccions en la quota Base imponible Quota Íntegra Deducció Quota líquida Estalvi fiscal: la deducció és la mateixa. No te res a veure amb les tarifes. Es beneficia de 1500 1500 la totalitat de la deducció  Tipus Mig efectiu: Quota líquida / base imponible  quin percentatge de la nostra renta estem pagant en forma d’impostos  Tipus mig: quota íntegra / base liquidable   Tipus marginal: De l’exemple anterior      R1= 45.000 30,60 30,27 29,26 30,60 27,26 TMe sense deducció TMe amb deducció de la base TMe efectiu amb deducció de la base TMe amb deducció de la quota TMe efectiu amb deducció de la quota R2 = 70.000 35,62 35,37 34,61 35,61 33,47 Les deduccions en la base o en la quota fan l’impost més progressiu? A través de la reducció de la quota estàs marcant una diferència del grau de progressivitat. El fet d’aplicar deduccions en la base o quota pot millorar encara més la progressivitat.
TMe sense deducció: 35,61/30,60 = 1,16 TMe efectiu en la base: 34,61/29,26 = 1,18  la deducció en la base ha alterat la progressivitat TMe efectiu en la quota: 33,47/27,60 = 1,23 En cas afirmatiu, una aporta més progressivitat que l’altre? Si que influeix sobre la progressivitat. Però més si s’introdueix en la quota.
11 Dos enfocaments de la progressivitat  Progressivitat Formal: L’estructura de l’impost i analitzarem quins dels elements ens donen informació sobre la progressivitat de l’impost.
a) La tarifa és el primer element que marcar la progressivitat formal b) Les deduccions en la base o en la quota.
c) El mínim exempt pot alterar la progressivitat. Si estiguéssim parlant d’un impost proporcional, la introducció d’un mínim exempt, l’impost es converteix en progressiu Exemple mínim exempt R = 25.000 R= 40.00 Tipus impositiu 25% 25% Mínim exempt 2.500 2.500 Base imponible 25.000 40.000 Base liquidable 22.500 37.500 Quota 5.625 9.375 TMe 5625/22.500 = 25% 9.375/37.500 = 25% TMe efectiu 5625/25.000= 22,5% 9.375/40.000= 23,4% Tots dos individus estan aplicant un tipus impositiu diferent amb un mínim exempt. El de major renta paga més, per tant, introdueix progressivitat  Progressivitat Real: a) frau fiscal: Pot influir en el grau de progressivitat (que l'impost sigui més o menys progressiu) normalment en les rendes altes es concentren els nivells més alts de frau. Tenint en compte que l'impost és progressiu haurien d'estar subjectes als tipus impositius màxims. Si aquestes persones defrauden, automàticament deixen de declarar la renda sencera convertint-se en rendes mitjana i aplicant un tipus impositiu menor. La capacitat de pagament declarada i la real són diferents. La distribució derivada que esperaríem de la progressivitat real s'ha distorsionat. Si el col·lectiu defraudador és important, hi haurà una part important de les rendes que contribuiran en menor mesura.
b) Elecció subjecte passiu: Depèn de l'elecció que la legislació faci del subjecte passiu.
Si la declaració és composta o no, la contribució és diferent i es gravaran de forma diferent. Depèn l'elecció que es faci pot alterar la progressivitat de l'impost perquè la forma diu que en la progressivitat real el tractament és igual entre iguals, mentre que a la formal subjectes iguals poden ser tractats de forma diferent.
c) Tractament diferenciat de les rendes: L'impost sobre la renda pot ser de dues classes: i.
Impost global. Grava diferents tipus de renda, del capital, del treball ...
sigui quina sigui la renda està essent gravada amb la mateixa tarifa, té el mateix tractament impositiu, sense diferenciar d'on provenen les rendes.
12 ii.
iii.
Impost cedular. Hauríem tants tractaments diferents com a fonts de renda. A la pràctica s'està tendint a fórmules intermèdies entre les dues: l'impost dual.
Impost dual. Diferenciem entre dos tipus de renda:  Rendes del treball (base general).
 Rendiments de l'estalvi (base de l'estalvi) La base general es grava segons la tarifa progressiva, mentre que la base de l'estalvi es grava a un tipus fix, que sol ser inferior al que li correspondria a la tarifa.
El tractament diferenciat de les rendes pot afectar la progressivitat perquè ens podem trobar dos individus amb la mateixa capacitat de pagament, que paguin quantitats diferents.
Exemple a) Renda del treball = 70.000 (base general, tarifa de sempre) b) Renda del treball = 45.000 Renda del capital mobiliari = 25.000 (es tracta de forma diferent, 27%) Quota a: 24.931,15 Quota b: 20.519,65 a) Treball: 13.769,65 b) Capital: 25.000 * 0.27 = 6750 Veiem que encara que tinguin la mateixa capacitat de pagament, paguen quotes diferents perquè les rendes provenen de fonts diferents.
Inflació: Hi ha alguns punts en l'estructura de l'impost que es veuen afectats per la inflació:       Base imposable. Quan declarem la renda ho fem en termes nominals, que evidentment és diferent a la renda real, perquè ja té en compte la inflació.
Deduccions tant de la base com de la quota. Ens apliquen una deducció inferior a la que ens tocaria en cas de no haver inflació. Per solucionar haurien d'augmentar el valor de la deducció per realment beneficiar.
Suposem que apliquem un mínim exempt. Marquem una quantitat i aquelles amb renda inferior a aquesta quantitat no tenen obligació a declarar, per exemple 10.000 euros. Si el mínim no s'ajusta i les taxes són altes, per la renda nominal un individu queda dins de l'impost, quan per renda real no hauria d'estar en el sistema.
Tipus impositiu (tarifa). Pagarem un tipus impositiu més elevat perquè s'han inclòs elements que els ha influït la inflació.
Quota integra Quota líquida Retencions. La inflació perjudica els creditors. En cas un individu haver tingut una quota líquida de 1.200 i unes retencions durant l'any de 900 i dóna una quota diferencial de 300. Em converteixo en deutor d'Hisenda. El fet de pagar per avançat (durant l'any les retencions que em fan) beneficia a l'administració perquè la seva 13 capacitat de pagament serà superior que si rebés la quantitat a l'any següent quan realment toca fer la declaració.
En cas de convertir-me en creditor d'Hisenda, per exemple una quota líquida de 1.200 i unes retencions de 1.500 em deixa una quota diferencial de -300. Només pel fet que la quantitat està en mans d'hisenda ja ens genera un cost d'oportunitat a nosaltres, perjudicant si incloem la inflació. Rebem 300 amb valor inferior del que realment té.
El tema del deutor no és tractat de la mateixa manera quan és hisenda o quan som nosaltres. Per tant la inflació afecta tots els punts de l'impost de l'IRPF.
correccions Fem la correcció en la tarifa, fent una tarifa en la qual es tingui en compte la inflació. Corregir redueix la inflació però no elimina l'efecte. Perquè les deduccions i el mínim exempt també estan afectades. Hauríem de canviar la tarifa, les deduccions i el mínim exempt.
A la pràctica no hi ha correccions totals. Hi ha puntualment correccions en la tarifa per inflació o per altres causes. El fet que no hi hagi correccions quan hi ha inflació provoca un increment notable de la recaptació per part de l'administració.
Valoració de l'IRPF a) Eficiència.
I.
Efecte que pot tenir un impost en l'elecció treball-oci. Un impost que gravi les rendes del treball tindrà un efecte sobre la renda del treball, que dependrà de l'efecte renda o de l'efecte substitució i en funció que un predomini sobre l'altre el resultat serà un o altre. Ens hem de fixar en el pes que té cada un dels efectes.
L'efecte sobre l'oferta de treball no serà el mateix per a tot tipus d'oferta, perquè en funció de l'elasticitat de l'oferta de treball els resultats seran diferents.
II.
Efecte que pot tenir un impost en l'elecció estalviar-consumir.
Primer ens fixem en si l'impost té algun efecte sobre la quantitat que estalviem (volum d'estalvi), i en segon lloc ens fixem si té algun efecte sobre el tipus d'inversió que realitzo (tipologia d'estalvi).
S'observa que el volum d'estalvi no és un factor determinant, però sí que incideix. I el com estan gravades les diferents tipologies d'estalvi sí que determinant en la tipologia que escollim.
b) Equitat: Parlar d'equitat és parlar de progressivitat. Complirà amb el principi en funció de com estiguin tractats els elements.
c) Principi de senzillesa I.
Senzillesa per a l'administració. Que els costos de gestió i administració de l'impost no siguin molt elevats i que fos fàcil i senzilla la gestió de l'impost.
II.
Senzillesa per al contribuent. Ha de ser clar, senzill, que s'entengui ... i que no ens resulti complicat complir amb les obligacions tributàries.
Condició: l'impost no hauria d'estar subjecte a contínues modificacions, perquè li causa inseguretat jurídica al contribuent i el fet de canviar la fiscalitat modifica les decisions del contribuent.
d) Principi de flexibilitat 14  L'impost és un estabilitzat automàtic. Detreu quantitats importants en èpoques d'expansió.
Exercici Base liquidable 0.00 4080 14076 26316 45900 Cuota 0.00 A 3011.04 643824 D Resto base hasta 4080 9996 B C En adelante Tipo impositivo 15 E 28 37 F Suposem que un individu amb una renta d’un bilió d’euros se li aplica un tipus mig del 45% A) 4080*0.15 = 612 E) 3011.04-612 = 2399,04  2399,04/9996 = 0.24 B) 26316-14076= 12240 C) 45900-26316 = 19584 D) (19584*0.37) = 7246,08 (cuota que corresponde a 19584) Cuota = 7246,08 + 6438,24 = 13684,32 F. 45 (lo dice el enunciado) 15 ...