Tema 24-Transtorns del sistema nerviós autònom (2015)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Fisioterapia - 2º curso
Asignatura Fisioterapia en neurologia I
Año del apunte 2015
Páginas 7
Fecha de subida 08/01/2015
Descargas 11
Subido por

Descripción

Malaltia del parkinson explicada amb fotos

Vista previa del texto

TEMA 24: PATOLOGIES DEL SISTEMA NERVIOS AUTÒNOM: 1 CONCEPTES: 1.1 RECORD ANATÒMIC: 1.2CONCEPTES: 1 El sistema nerviós autònom és el mateix que dir sistema nerviós vegetatiu. S’encarrega del control de les vísceres, músculs, glàndules i vasos sanguinis, del control involuntari d’aquest, és a dir, que no s’encarregara ni de la part m otora ni la part sensitiva.
El podem dividir en simpàtic i parasimpàtic.
SIMPÀTIC: Té una la cadena ganglionar a prop de la medul·la. El trobem sobretot a nivell toràcic. Sortirà de la medul·la a la ne urona pregangionar i es dirigirà a la cadena ganglionar, d’on sortirà la post ganglionar per anar a l’òrgan. Les fibres nervioses simpàtiques van directes ja a les glàndules o les visceres.
Els seus activadors són l’adrenalina, la noradrenalina i la beta i alfa adrenèrgics, mentre que els inhibidors són els b eta alfa bloquejants.
PARASIMPÀTIC: Té col·locats els ganglis on es fa sinapsis molt aprop de l’organ on va a fer la funció, és a dir, surt per els parells cran ials (que són pràcticament parasimpàtics) i va a fer directament sinapsis als nuclis parasimpàtics. (passen primer pe r els nuclis i després ja fan escala) Els plexes sacres controlen els intestins, bufeta i òrgans sexuals.
Bàsicament es troba a nivell cervical i sacre. Dels parells cranials, el X (vague) tindrà moltíssimes funcions i molt im portants: - A NIVELL ACV:   Disminuirà la freqüència cardíaca Disminuirà la conducció cardíaca - A NIVELL GASTROINTESTINAL:  Augmenta el to de la muculatura llisa gastrointestinal per afavorir el moviment i per tant provocar el peris taltisme.
Relaxarà esfínters Augmenta la secreció d’hormones com la gastrina, secretina, insulina,… És a dir substàncies implicades en la digestió que l’afavoriran.
  - A NIVELL GENITOURINARI   S’augmenta també el peristaltisme uretral Es contrau el detrussor, es relaxa el trígon i es reaxa també l’esfínter vesical.
A NIVELL RESPIRATORI   Es farà broncoconstricció Augmenta la secreció bronquial A nivell simpàtic i parasimpàtic tenim uns receptors a les neurones especials.
SIMPÀTIC: PARASIMPÀTIC: A nivell ganglionar: A nviell ganglionar:   Receptors: NICOTÍNICS 2 Receptors: nicotínics   NT: ACH A nivell dels òrgans:   NT: ACH A nivell dels òrgans:   Receptors: ALFA I BETA ADRENÈRGICS, I MU SCARÍNICS NT: noradrenalina i adrenalina, i ACH respect ivament.
Receptors: nicotínics NT: ACH 1.3 REACCIÓNS D’URGÈNCIA I ALARMA: La por o la ira són descàrregues agudes del sistema simàtic i suprarenal (ex: la suprarrenal deixa anar moltíssima ad renalina i noradrenalina de cop i s’activen tots els mecanismes que hem explicat anteriorment). Són reaccions breu s per fugir o lluitar (fly or fight).
Quan això es converteix en crònic (no és agut), parlem d’estrès crònic. Amb fase d’inici (alarma), parlem de resistència i finalment esgotament o mort. Seria per una descàrrega d’ACTH(GH mineralocorticoids).
Hi ha una tercera reacció anomenada vasovagal (demai o lipotimia). Seria una situació un tant contradictòria, ja qu e davant d’una situació de molta por, per exemple, tindrem el simpàtic molt activat, però arribarà un punt que no es suportarà tanta activació del simpàtic i es desconnectarà de cop i per tant ens quedarà només actuant el parasi mpàtic.
Això explica el desmai. (S’explica posant l’exemple de l’os. Si estem fugint d’un os i no podem més, al final el simpà tic es desconnectarà, ens desmaiarem i serà un mecanisme de defensa perquè l’os pensarà que hem mort). El nucli solitari, quan s’activa estímula el parasimpàtic i quan s’inhibeix el simpàtic. Els desencadenants d’una crisi vasovag al seran: emocions extremes, estimulació del glossofaringi, pressió sobre el si carotidi, micció, tos,… 3 2 PATOLOGIES DEL SNV: BOTULISME: Toxina botulínica inhibeix la descàrrega presinàtpica de ACH a la placa motora i per tant ens provoca flacidesa enca ra que per contra té pocs efectes vegetatius (sequedat d’ulls i boca, ilii paralític) amb les pulpíl·les ne ocasions esta n indemnes.
PANDISAUTONOMÍA PURA: Pot durar ona o varies setmanes i afecta a totes els nervis del SNA provocant que treballi de manera anòmala. Prov oca: anhidrosi, HTA ortostàtica, paràlisi dels reflexes pupilars, pèrdua del llagrimeig, salivació, impotència, alta func ió vesical, intestinal, pèrdua de reaccions pilomotores i vasomotores (intolerància al calor). No hi haurà alteració d e fibres sensitives o motores. La recuperació completa es farà de manera gradual. La forma crònica provoca poca H TA postural amb dolor i disestesies. Les causes són: neoplàsia, situacions post virals, substàncies tòxiques,… i les fo rmes paraneoplàssiques, postivrals: VIH, rubèola… HIPERTENSIO ORTOSTÀTICA IDIOPÀTICA: Mecanisme reflexa per a que quan ens aixequem no hi hagi pèrdua de consciència. Si es perd el reflexa és quan ten im la hipertensió. Alteració de les neurones simpàtiques postganglionars, però no hi haurà alteració del SNC ni del simpàtic. El que es dona es una pèrdua de NA.
SHY DRAGER: Es degeneren les neurones preganglionars toràciques, provocant una hipotensió arterial ortostàtica. Hi haurà dege neració cerebel·losa, estriatongírica (parkinsionisme), és a dir, s’associa a malalties degeneratives. La noradrenalina està bé en repòs però no augmentara en erguir-se per patologia simpàtica.
NEUROPATIA PERIFÈRICA AMB HTA: Els receptors de pressió no enviaran bé la senyal i els aòrtics tampoc. És a dir, hi ha doble alteració: dels barorecept ors i dels receptors V aòrtics. Això provocarà impotència, alteracions intestinals, hipotonia vesical, gastroparesia, H ta... Es perdran fibres del vague i de la banya lateral medul·lar. Es vacuolitzada els nervis ganglionars simpàtics, és a dir, els nervis perifèrics no funcionaran bé.
INSUFICIÈNCIA VEGETA TIVA DELS ANCIANS: A partir dels 65 anys hi ha una tendència a presentar hipotensió ortostàtica i una possible neuropatia senil. Tindran tendència a la hipertonia en fred i hipertèrmia amb calor (VC I VD no ajuden). Disminueix la sudoració en zones ba ixes del cos i augmenta al cap i braços (neuropatia isiopatica de fibres petites (mans i peus ardents, de dones ancia nes, no presenta aspectes vegetatius.
SÍNDROME DE HORNER: Són un conjunt de sintemes concrets que poden venir per diferents causes, però el que caracteritza aquest síndro me és una lesió a la via simpàtica cervical unilateral. El recorregut d’aquesta via és hipotàlem  tronc cerebral  medul·la cervical  entre C8 i T12 sortirà cap al gangli cervical superior.
Es presentara miosis, enoftalmos, ptosis i anhidrosis. Bàsicament serà causat per tumors (pancoast, al àpex pulmon ar), lesions medul·lars als ganglis cervicals (tumorals, infecciosa...) i qualsevol lesió medul·lar o en el tronc cerebral.
4 CRISIS VEGETATIVA AGUDA PARÀLISISSIMÀTICA I PARASIMPÀTICA (tempesta simpàtica) – En lesiones C4 o C5 completes – Cocaïna, fenil propanolamina – Lesiones part alta toràcica (<T6) • HTA, midriasis, excitació SNC, convulsions – Lesiones toràcica + baixes solo – ADT (antidepressius tricíclics) interrompen parasimpàtic sacre • Bloq colinèrgic: sequedat de boca, desencadenant sudoració, falta de sudació, midriasis, – Causa + frec: necrosis traumàtica arítmies ventriculars – Secció ME: – Organofosforades: • Shock inicial → abolició vegetativa: • Hiperactivitat parasimpàtica – hTA, perduda sudació, ilio paralític – TCE greu y Hemorràgia cerebral i paràlisis vesical • Descarrega catecolamines (SR) • Recuperació simpàtica i perasimpàtica sense contro l por part de centres superiores.
• Vasoconstricció (tallo) • Convulsions vegetatives d’encefàliques– Reacció de Cushing: – Vejiga i intestí recuperen control reflexe.
• HTA, bradicàrdia, respiració irregular TA, però nomes escalfament del cos • x compressió tranc (tumor, HSA,…) Envermelliment i suor cara, pero no – Tto: β-bloq, α-bloq, morfina, bromocriptina, tronc i cames.
– Punxar baix lesió pot elevar Els organofosforats inhibeixen el simpàtic. Si estan activats per una alteració del simpàtic aquest també estarà alter at, i segons el que predomina, orientaré el meu tractament FUNCIÓ VESICAL: Els nervis sacres i plexe sacre són fonamentalment parasimpàtics. La constricció del nervi per orinar la dona el para simpàtic i la relaxació (ganes de orinar) els simpàtic (en moment relaxat). Per contra, els esfínters van al revés, la c ontracció la dona el simpàtic (significa que es tanca i no orinarà) i la relaxació (s’obren i orinarà) el parasimpàtic.
Si es lesiona el simpàtic tindre incontinència orinaria o fecal i si sem lesiona el parasimpàtic el que tindré es que no puc, tindré una retenció, lòbul vesical.
LA FUNCIÓ SEXUAL: És una combinació entre el simpàtic i parasimpàtic. El parasimpàtic és l’encarregat de fer la vasodilatació general i augmentar el flux de la sang al penis, és a dir, provocar l’erecció mentre que en el punt final actua el simpàtic per a poder dur a terme l’ejaculació. Si tinc un dels dos lesionat, tindré una funció o altre alterada.
TRANSTONRS DE LA SUD ORACIÓ : La sudoració és causada pel sistema nerviós simpàtic. Les zones més freqüents són les axelles i les mans.
TRANSTONRS DE LA FUNCIÓ INTESTINAL: La funció intestinal és estimulada per nervis parasimpàtics per afavorir la digestió en un moment relaxat i no quan estem fent una altra funció (fugir, esport etc...) 5 TRANTONRS DE LA RESPIRACIÓ: La respiració és un procés que es pot dur a terme tant de manera conscient com inconscient.
En el procediment inconscient, l’encèfal estimula el centre bulbar (grup respiratori dorsal) i aquest decidirà la freqü ència respiratòria. A més, el centre pneumotoxic és el que detecta i controla la inspiració i farà un feedback i enviar à la informació per fer l’expiració. A continuació el centre apneustic detectarà expiració i tornarà a estimula el bulb ar per tornar a inspirar. La expiració és passiu i no té control i la inspiració si que té control.
Al sinus carotidi i al cos carotidi tenim també uns receptors però detecten l’oxigen. També tenim mecanoreceptors que estan al pulmó i notem si inspiro i donaran pas a el seguent pas, l’expiració. Quan aquest sistema no funciona, tenim la “maldició d’odinia”, que és la pèrdua de tots aquets mecanismes i per tant una pèrdua de control autòno m de la respiració, és a dir, que s’hauria de respirar de manera conscient, provocant una angoixa constant en el pa cient. Això passa en malalties que poden arribar a afectar al bulb.
També hi ha receptors que detecten si estem resistint massa CO2 activem el centre bulbar.
PATRONS RESPIRATORIS : CHEYNE-STOKES: Esta alterat el reflexa i només es controla pel CO2 per tant va lent en ajustar-se i podria arribar a produir un ictus. C omencem inspirant molt ja que hi ha massa cúmul de CO 2, es va disminuint la freqüència perquè hi ha massa cúmu l de CO2. Es deixa de respirar durant uns segons fins que puja prou la concentració de CO2 com per tornar a estimul ar la respiració durant uns segons molt intensament fins que, altra vegada, s’hagi eliminat suficientment el CO2. Pe r alteració de l’encèfal, urèmia, anòxia i ICC.
HIPERVENTILACIÓ RÍTMICA: Per alteració del mesencèfal. Acidosi i anòxia.
APNÈUSTICA: Lesió a nivell pontobulbar. Inspiro bé però la senyal que li di deixa de respirar no acaba de funcionar del tot i fa respiració intensa, hem quedo inspirant fins que expiro, fins que rebo la senyal de inspirar. Inspiro be p erò expiro malament.
ATAXICA DE BIOT: Lesió a nivell bulbar. L’activació del centre bulbar no serà rítmica. Tindré patologies a aquest niv ell.
EN RESUM...
6 7 ...