12. Equinoideus i tunicats (2013)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Genética - 2º curso
Asignatura Biologia del desenvolupament
Año del apunte 2013
Páginas 2
Fecha de subida 07/11/2014
Descargas 2
Subido por

Vista previa del texto

EQUINOIDEUS  I  TUNICATS     DESENVOLUPAMENT  12   DESENVOLUPAMENT  EN  EQUINOÏDEUS   -­‐  Oòcit  a  l’inici:  pol  animal  i  pol  vegetal.  El  pol  vegetal  té  ß-­‐catenina  materna  i  la  part   inferior  del  pol  vegetal  té  un  factor  que  produeix  divisions  asimètriques.   -­‐   Formació   de   micròmers   i   macròmers:   el   factor   de   la   zona   inferior   del   pol   vegetal   produeix  divisions  asimètriques,  resultant-­‐ne  micròmers  a  la  zona  inferior.   -­‐   Formació   del   blastocel:   per   la   unió   entre   les   cèl·∙lules   i   la   membrana   que   recobreix   l’ou.  A  més,  es  genera  un  gradient  osmòtic  que  comporta  l’entrada  d’aigua  al  blastocel.   -­‐  Formació  de  nous  territoris:  les  cèl·∙lules  del  pol  vegetal  amb  ß-­‐catenina  produeixen   un   factor   de   creixement   (Wnt8)   que   difon   i   canvia   l’expressió.   A   més,   els   micròmers   secreten  una  proteïna  (Delta)  que  també  canvia  l’expressió.   -­‐  Blàstula  al  final:  micròmers  a  la  part  inferior  i  els  macròmers  (4  tipus)  superiors.   -­‐  Les  cèl·∙lules  continuen  dividint-­‐se  i  els  micròmers  es  barregen  amb  els  macròmers.  Es   forma  un  epiteli  compost  per  cèl·∙lules  provinents  de  micròmers  i  de  macròmers,  que   tenen  la  mateixa  forma   i  mida,  però  diferent  expressió.       -A més per raons desconegudes tenim interacalació i l'allargament de la invaginació -­‐  Formació  de  les  espícules:  les  cèl·∙lules  epitelials  provinents  dels  micròmers  pateixen   una  transició  epiteli  -­‐  mesènquima,  se  separen  de  l’epiteli,  migren  cap  al  blastocel  i  es   -Després, al extrem 'aquestes cèl.lules emeten filopodis i s'enganxen al sostre de la blastula (per adhesió específica) i estiren el conjunt.
fusionen.  La  secreció  de  CaCO3  dels  micròmers  produeix  la  formació  de  les  espícules.   -­‐  Formació  del  tub  digestiu:  hi  ha  una  invaginació  de  les  cèl·∙lules  epitelials  provinents   -La invaginació fa el SD de la larva.
dels   macròmers   de   la   zona   inferior.   A   més,   hi   ha   una   extensió   convergent   de   la   invaginació  i  l’adhesió  (amb  fil·∙lopodis)  d’aquesta  al  pol  animal.           -­‐  Canvi  de  simetria:  la  larva  té  simetria  bilateral  i  els  adults,  simetria  pentaradial.  Hi  ha   una  metamorfosi  on  es  donen  invaginacions  celomàtiques  als  costats  del  tub  digestiu.   CIDARIS:  FORMA  ANCESTRAL   -­‐  Els  cidaris  són  equinoïdeus  amb  evaginacions  que  funcionen  com  un  sistema  hidràulic   que  expulsa  aigua  i  permet  el  moviment.  També  té  espícules  mòbils.   -­‐   El   creixement   és   continu   i   es   dóna   per   la   calcificació   d’una   membrana   entre   les   plaques,  fent  que  aquestes  s’allunyin.   -­‐  Les  forces  que  pateixen  en  modifiquen  la  forma:  els  esfèrics  viuen  rodolant  en  zones   amb  algues  (pressions  iguals  arreu)  i  els  aplanats  viuen  adherits  (+  força  amb  substrat).       Diversitat de formes en el grup: -Cidarias esfèrics pq viuen rodolant per les posidònies -Les espècies amb ambulacres més grans són més planes (veure figura)     -Cosa que ajuda per a bentos rocos amb moltes ones 1   EQUINOIDEUS  I  TUNICATS     DESENVOLUPAMENT  12   DESENVOLUPAMENT  EN  ASCIDIS  (TUNICATS)   -­‐  Els  tunicats  són  sèssils  i  tenen  simetria  bilateral,  boca  i  anus  (no  són  pòlips).   -­‐  Entra  aigua  pel  tub  digestiu  i  filtren  les  partícules  en  suspensió.   -­‐  Oòcit  a  l’inici:  té  un  pol  animal  recobert  pel  còrtex  i  un  pol  vegetal  amb  ß-­‐catenina.   -­‐  Rotació   del   còrtex:  l’entrada  de  l’espermatozou  pel  pol  vegetal  provoca  la  rotació  del   còrtex  i  l’aparició  d’un  nou  “territori”.   -­‐  Moviments   del   citosol:  certs  components  del  citosol  migren  cap  al  nou  “territori”,  on   s’acumula  un  factor  de  transcripció  (macho).   -­‐  La  segmentació  és  regular.     -­‐   En   la   gastrulació  hi   ha   una   interiorització   de   les   cèl·∙lules   que   formaran   l’endoderma   i   l’ectoderma  (comú  en  tots  els  animals).   -­‐  L’elongació  acabarà  formant  una  larva  que,  un  cop  ha  crescut  suficient,  es  diposita  al   fons  marí  per  gravetat  i  es  transforma  en  un  adult  sèssil.     CIONA  (ASCIDI)   -­‐   Té   un   desenvolupament   ràpid,   poques   cèl·∙lules,   poca   varietat   entre   llinatges,   pocs   factors  de  transcripció,  els  embrions  petits  i  transparents  i  destins  cel·∙lulars  al  principi.   -­‐   Primeres   divisions:   la   rotació   del   còrtex   provoca   l’aparició   d’un   territori   amb   uns   factors  que  provoquen  una  reorganització  dels  microtúbuls,  generant  mitosis  dirigides.   Com   que   aquests   factors   es   troben   a   les   cèl·∙lules   posteriors,   aquestes   seran   les   més   petites  i  formaran  la  musculatura.   -­‐  Blastulació:  depenent   dels   factors   que   tinc   (segons   la   posició)   i   dels   factors   que   rebo   per  difusió,  tindré  l’expressió  d’uns  gens  o  altres.  Mecanisme  morfodinàmic!   -­‐  Gastrulació:  les  cèl·∙lules  del  pol  vegetal  que  tenen  ß-­‐catenina  s’interioritzen:   -El CAB té:de  les  cèl·∙lules  al  pol  vegetal.   1.  Mitosi  asimètrica  al  pol  animal:  implica  constricció   -mRNAs específics units 2.  Contracció  apical  de  les  cèl·∙lules  del  pol  vegetal:   ajuda  a  la  invaginació.   -Un centre organitzador/atractor dels microtubuls 3.  Contracció  apico-­‐basal  de  les  cèl·∙lules  del  pol  vegetal:  per  la  reorg.  de  la  miosina.     -­‐  Elongació:  hem  d’allargar  l’embrió  esfèric  que  tenim:   1.  Mitosi  asimètrica.   2.  Extensió  convergent  del  notocordi:  allargament  en  l’eix  AP.   3.  Secreció  de  matriu  per  part  de  les  cèl·∙lules  del  notocordi:  allargament.     Ascidis   -Fa que la cèl.lula “posterior” sempre sigui més petita -Fa que la mitosis sempre sigui dirigida al llarg del eix Pseudo-A-P -Sencillament atrau els microtubuls i així els estira en aquests direcció   2   -Part 2: constricció apical de l'endoderm, que corva una mica l'epitel.li ectodè ...