BLOC D2 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 2º curso
Asignatura Psicologia evolutiva II
Año del apunte 2016
Páginas 6
Fecha de subida 08/05/2016
Descargas 35
Subido por

Vista previa del texto

Psicologia Evolutiva II D2: Adolescència i identitat II: construint la identitat Autoconcepte - Canvi cos - Canvi cognitiu - Canvis socials Hi ha un seguit d’elements de configuració cognitiva. Dintre dels canvis cognitius té lloc l’aparició de la metacognició, que fa referència a la capacitat de l’adolescent d’autoavaluar-se a ell mateix.
Això produeix l’aparició d’un ventall de relacions, de noves amistats, que li fan veure’s a sí mateix des de diferents perspectives, i no solament prenent com a referència a la seva família. Aquest autoconcepte tindrà molta importància tant per entendre d’on vinc com per a construir el nostre futur.
“Un sistema cognitiu amb implicacions afectives per com un s’avalua a sí mateix i implicacions conductuals per com una guia la seva pròpia vida” La descentració permet tenir una perspectiva de sí mateix, comparant-se amb els demés i amb models ideals.
Infància: Característiques corporals Activitats i gustos Pertinença familiar En la creació de la identitat en l’adolescència, comencen a incloure’s elements de la personalitat en la definició d’ells mateixos i es donen diferents fases. Però al principi es poden donar contradiccions.
L’àmbit familiar més proper és qui té el “mirall” durant la infantesa. El feedback en l’adolescència es diversifica molt i es reforma el ventall de mirades cap a un mateix.
La identitat l’anem construint al llarg de tota la vida, però l’adolescència és un moment molt important perquè comporta una descentralització i la formació d’una nova identitat molt accentuada. Ens diferenciem dels altres, es dóna el procés de socialització secundària, de forma que podem dir que és el moment en què es produeix la primera crisi d’identitat forta, ja que cal tenir en compte que crisis d’identitat es produeixen al llarg de tota la vida.
En aquesta etapa el principal fet a resoldre és la construcció d’aquesta identitat.
~ 51 ~ Psicologia Evolutiva II Adolescència 11-14 anys Estructura i organització Continguts Primeres abstraccions compartimentades. Característiques corporals i trets de Comparació amb altres pars d’iguals. Basen en personalitat pròpies experiències en diferents contextos Habilitats socials influents en les relacions socials Adolescència 15-17 anys Estructura i organització Continguts Primeres connexions entre les abstraccions. Diferenciació atributs depenent del context i Consciència de contradiccions en els seus situacions.
“Jos”.
Sistema de creences I trets personalitat Autoconcepte múltiple Adolescència 18-21 anys Estructura i organització Continguts “Fals jo”-“Jo real” versus “Jo ideal” Atributs relacionats amb els rols.
Resolen les contradiccions.
Valors i creences personals i conviccions Esquema coherent morals Teories sobre si mateixos Trets de personalitat Projectes Identitat La identitat es conformaria al final de l’adolescència com una estructura que permet al noi/a percebre el món d’una manera determinada i comportar-se conseqüentment. (Marcia, 1991) - Continuïtat de l’experiència - Diferenciació dels altres - Integració experiències passat i projectes de futur - Concepció pròpia del món - Continuïtat de les formes de comportament Assoliment de la identitat (Erikson, 1981) - Cognitiu: sentit conscient d’unicitat individual - Emocional: esforç inconscient de continuïtat de l’experiència - Social: solidaritat als ideals d’un grup Crisis i moratòria de la identitat - Consciència d’alternatives (formes de vida, orientació sexual, ideologia política i religiosa, vocació professional, etc.) - Experimentació d’alternatives sense arribar a compromisos - Compromís amb una alternativa - Autonomia moral i de criteri ~ 52 ~ Psicologia Evolutiva II L’adolescent ha de tenir clar que hi ha moltes alternatives per mirar-se. En la infantesa s’entén que tot s’organitza en funció dels paràmetres amb els quals jo he viscut.
En canvi, en l’adolescència es veu que tinc possibilitat d’escollir com sóc, com em relaciono, com vull crear un futur, es veu que no he de fer tot això en funció del que ja em va venir donat. Així, ens fem conscients d’aquesta variabilitat i anem experimentant diferents alternatives, i segons com sigui l’adolescent i amb quines alternatives s’identifiqui, s’anirà construint la seva identitat.
L’adolescent anirà experimentant sense compromisos, fins que finalment tindrà lloc aquest compromís.
Model de James Macia A partir d’entrevistes semiestructurades sobre decisions i compromisos en relació a temes vocacionals i ideològics.
Estableix 4 estatus d’identitat en base a: Crisis d’identitat Compromís Assoliment d’identitat ideològic o (anàlisi de les alternatives i n’han vocacional seleccionat ja una) no compromís No crisis d’identitat Identitat hipotecada (valors suggerits per altres persones sense considerar altres alternatives) Moratòria (estan en procés de buscar i Identitat difusa ideològic o experimentar sense haver-se decidit (incapacitat d’adoptar criteris vocacional encara per una alternativa) propis. Actitud mimètica) Identitat i ajustament psicològic Identitat difusa: Més desadaptativa, associat a trastorns psicològics. Nivells alts ansietat o depressions, i baixa autoestima. Son més conformistes i molt influenciables per diferents grups socials. No tenen un compromís clar. Eviten afrontar els problemes en situacions conflictives.
Identitat hipotecada: Alta autoestima i baixa ansietat. Benestar emocional. Excessivament obedients i dependents dels pares amb actituds conformistes. Intenten ajustar-se a expectatives de persones importants per ells. Es tracta de persones aparentment adultes, madures. Però no han arribat a l’assoliment d’aquesta identitat per ells mateixos, sinó que ja han rebut aquesta identitat construïda.
~ 53 ~ Psicologia Evolutiva II Identitat Moratòria: Baixa autoestima, alt nivell ansietat i indecisió. Situació transitòria. Actitud social flexible, prosocialitat i orientació cap a la informació. Motivació per experimentar.
Assoliment identitat: Grau elevat de maduresa i autonomia. Molta autoestima i confiança en ells mateixos. Escassa ansietat. Cooperatius i prosocials. Relacions íntimes. Avaluen sempre totes les opcions. No vol dir que aquestes persones hagin rebutjat la continuïtat que ja portaven, poden haver escollit aquesta alternativa. Però hi ha hagut una pressa de decisions pròpia, s’ha experimentat.
Els elements identitaris i les crisis d’identitat són propis de cada etapa.
- Waterman presenta 3 models en l’evolució de l’estatus d’identitat Model progressiu: Estat difusió – moratòria – assoliment identitat (no té perquè ser definitiu) Model regressiu: Abandonament situacions d'identitat assolida o hipotecada sense trobar substitució i quedant atrapats en una identitat difusa Model d’estancament: Adolescents en situació de moratòria deixen de cercar identitat i prendre compromisos quedant en situació d'identitat difusa o hipotecada.
Crítiques. Una visió més sistèmica i ecològica - Crisi és un terme en desús actualment per la seva connotació negativa. Emprem transició ecològica - Inexistència d’un jo únic i universal que segueix un curs predeterminat: moratòria té sentit si hi ha opcions a escollir. Societat i grup social que ofereixi possibilitats.
- No hi ha un “Jo Vertader i essencial” sinó que identitat és un producte social, fruit de la relació amb els altres. (Concepte d'individu) - Narracions pròpies i dels altres sobre nosaltres, com elements configuradors i reconfiguradors del “jo” ~ 54 ~ Psicologia Evolutiva II Identitat com a producte narratiu - La reflexivitat i capacitat per imaginar alternatives permet un salt més enllà de l’aquí i l’ara - Narracions en les que el passat i el futur tenen una relació coherent amb el present Adolescent és capaç de narrar la història sobre la pròpia vida Integració d’un passat en la construcció de la identitat - El subjecte es capaç de narrar(se) histories sobre sí mateix. Té un passat i no tan sols records.
Tenir un passat suposa ser capaç de crear una narració que expliqui i justifiqui el present.
- Lo important no és que la narració s‘ajusti a una “realitat”, sinó que la relació amb el present sigui significativa La identitat en la projecció de futur - Tenir un futur no és tan sols expressar desitjos, temors o aspiracions, sinó que tot això es visqui com un projecte que es relaciona amb les accions del present “...Para entender nuestras vidas y expresarnos a nosotros mismos, la experiencia debe ‘relatarse’, y es precisamente el hecho de relatar lo que determina el significado que se atribuirá a la experiencia. (...) El éxito de esta narración de la experiencia da a las personas un sentido de continuidad y significado en sus vidas, y se apoyan en ella para ordenar la cotidianeidad e interpretar las experiencias posteriores.
Puesto que todos los relatos tienen un comienzo (o historia), un medio (o presente) y un fin (o futuro), la interpretación de los eventos actuales está tan determinada por el pasado como moldeada por el futuro.” (White y Epston, 1990) Diàleg i identitat - La identitat és un diàleg constant amb els demés. Un diàleg que s’estableix tant amb els discursos dominants com amb discursos alternatius - Les narracions sorgeixen en el diàleg, i s’entrellacen amb les narracions que els demés fan d'un mateix - Psicoteràpia: reconstruir el jo a partir d'una nova interpretació de la pròpia història.
La tasca de l’adolescent - Els adolescents es troben davant la tasca d'establir un relat sobre sí mateixos que és alhora un relat sobre la realitat en el seu conjunt.
~ 55 ~ Psicologia Evolutiva II Dificultats en la construcció de narracions d’identitat - El passat entra en una relació sense sentit amb la realitat actual. El futur, quan arriba a ser plantejat, és també una producció fantàstica sense un punt de sortida creïble en el present.
- Negació de qualsevol relat, resistència a elaborar una història de sí mateix, perdent-se en relats aïllats, sense passat ni futur, consagrant-se a la recerca de satisfaccions immediates.
Narracions socials en la construcció de l’adolescència - Els discursos que la societat fa sobre els adolescents son un element fonamental, de manera que podem afirmar que allò que es diu sobre ells com a col·lectiu, acaba per configurar la seva identitat.
Aquestes narracions venen imposades per models socials. Aquest producte narratiu ens permet aquesta reflexió de qui sóc jo, i no he d’experimentar totes les alternatives per tal de poder imaginar aquestes esmentades alternatives de futur i de qui vull ser a llarg termini.
Així, els adolescents comencen a fer relats de com són, ja que abans (durant la infantesa) només feien relats del present, i no del passat ni del futur. I realment en l’adolescència els elements del passat no només esdevenen records, sinó que també són elements configuradors que projectaran el nostre futur. L’important realment no és allò que va passar com a tal, sinó les narracions que l’adolescent té.
En això es basen moltes de les teràpies, que promouen la reconstrucció de les narracions que l’adolescent té del seu passat.
Les dificultats que ens trobem en treballar amb adolescents són que a vegades ens trobem molts relats d’adolescents molt allunyats de la realitat, relats molt fantasiosos.
A més, el fet de construir relats que siguin projeccions de futur comporta que tinguin lloc una sèrie de conductes. Així, això és molt important en teràpia.
Moltes vegades en trobem conductes tant diferents de les orientades a determinades projeccions a futurs, que hem de reorganitzar això perquè ens adonarem que allò amb que ens havíem compromès ha estat un fracàs, i llavors es donaran crisis d’identitat. A vegades, els adolescents ens podran justificar que, per exemple, no els agrada l’escola per la seva història passada, motiu pel qual és important ajudar a que es reconstrueixin aquestes narratives.
Sempre hi ha algunes “veus” que t’indiquen com t’has de comportar, com has de ser. Tu pots fer cas a aquestes veus o no. Per exemple, hi ha “veus” que indiquen que és millor anar a la universitat que fer un mòdul, ja que això indica que vals, que tens capacitat.
~ 56 ~ ...